Collformic - Matagalls - Sant Segimon
INTRODUCCIÓ
La ruta s’inicia a Collformic, en un punt situat al quilòmetre 26.4 de la carretera de Seva a Palautordera (la BV-5301). La zona és fàcilment identificable ja que hi ha un bar-restaurant del mateix nom (telf. 93 884 10 89) i una petita zona d’aparcament. Si venim de Seva hem de passar per El Brull, una petita població amb una bonica església. En aquest cas tindrem el Pla de la Calma a la nostra dreta (direcció oest) i el camí de pujada al Matagalls a l’esquerra (en direcció nordest).
Cim del Matagalls
A Collformic van morir a mans dels carlins l’any 1874 un centenar de persones i una creu (que veurem només iniciar el recorregut) ho indica amb aquesta inscripció: “Preguem germans per les victimes inhumanament sacrificades per una partida carlista en aqueix terme de Collformich los dies 10 i 11 de Janer del any 1874″.
L’altre punt amb història del recorregut és el Santuari de Sant Segimon (actualment en reconstrucció) i l’ermita de Sant Miquel dels Barretons. Ambdues situades en un dels vèrtex nord-oest del nostre recorregut triangular i amb magnífiques vistes. Tal i com podem llegir a Montseny Rural la tradició ens diu que el destronat rei de Borgonya Sant Segimon va fer penitència en aquesta zona i això va donar nom més tard al santuari. El santuari està documentat l’any 1290 tot i que l’actual és dels s.XVII-XVIII. La capella de Sant Miquel dels Barretons va ser aixecada per Miquel de Sant Segimon (també Borgonyà) a mitjans del s.XVI i és construïda en un petit promontori rocallós situat al damunt del santuari i amb vistes espectaculars.
Un fort vent pot tenir inconvenients però un “tele” adient, ens permet fotografiar llunyanes terres…
Vista dels baixells esperant l’entrada a port i l’inconfusible perfil de Barcelona
presa camí del Coll Saprunera
El camí de pujada s’inicia en una petita senda (el GR5.2) que ens deixa al cim del Matagalls. Tot seguit el recorregut transcorre pels prats que recobreixen l’ample carena fins el santuari. Aquest tram del camí no està indicat (només veiem alguns petits i molt dispersos senyals) però, una vegada enfilada la carena correcta, no tè pèrdua. Al Matagalls tenim 3 carenes orientades pràcticament a l’oest (una quarta prove de Coll Pregon en direcció sud-est) i pocs punts de referència per tant cal tenir cura de seguir la carena correcta per anar a Sant Segimon. Aquestes tres carenes esmentades estan orientades cap el sud-oest (per on hem pujat), l’oest i el nord-oest. Cal seguir la que segueix la direcció oest. En arribar al Turó de Sant Miquel (des d’on tenim una bona vista del santuari i de la capella) uns senyals circulars de color verd ens indiquen el camí de baixada fins la pista (el trafic rodat està prohibit) que ens durà de nou al GR5.2 i cap a Collformic.
No podem deixar de destacar els voltants del torrent dels Rentadors (en el punt indicat al mapa com “tanca”). Es tracta d’una zona fresca i a l’ombra on podem aturar-nos a refrescar-nos en el rierol (no sabem si es tracta d’un rierol estacional). Paga la pena aturar-s’hi.
FITXA TÈCNICA
Data de la sortida: 31 de maig de 2009
Revisada per darrera vegada el: 30 de desembre de 2009
Integrants: Maria del Mar, Paula, Quim i Justí (darrera revisió feta per Montse, Paula, Ramon i Justí)
|
 |
 |
|
Pujada acumulada: 805 m
Alçada mínima-màxima: 1144-1694 m
Distància aproximada: 11,40 km
Temps aproximat sense parades : 3h 50m
Ruta circular: Si
Dificultat: 2 sobre 5
)
 |
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES |
| # | Localització | Temps | Distància | Alçada |
| 0 | Collformic | 0h 00m | 0,00 km | 1144 m |
| 1 | Pla de la Barraca | 0h 35m | 1,40 km | 1368 m |
| 2 | Collet de l’Estanyol | 1h 05m | 2,60 km | 1522 m |
| 3 | Coll de Llops | 1h 15m | 3,10 km | 1564 m |
| 4 | Cim Matagalls | 1h 30m | 3,70 km | 1694 m |
| 5 | Coll de la Font | 1h 50m | 4,70 km | 1555 m |
| 6 | Coll Saprunera | 2h 15m | 6,10 km | 1390 m |
| 7 | Turó de Sant Miquel | 2h 25m | 6,70 km | 1336 m |
| 8 | Sant Miquel dels Barretons | 2h 30m | 7,00 km | 1292 m |
| 9 | Coll de les Tres Creus | 2h 40m | 7,30 km | 1213 m |
| 10 | Font de Sant Miquel dels Sants | 2h 50m | 7,90 km | 1267 m |
| 11 | Tanca | 3h 10m | 9,10 km | 1291 m |
| 12 | Enllaç GR5-2 | 3h 40m | 10,90 km | 1279 m |
| 13 | Collformic | 3h 50m | 11,40 km | 1144 m |
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
La sortida la fem des de Collformic, on podem deixar el cotxe a un petit aparcament que hi ha a prop del restaurant del mateix nom. Per tal d’arribar-hi només cal seguir la carretera de Seva a Palautordera (BV-5301) fins el quilòmetre 26.4. Situant-nos al costat de la carretera on hi ha el restaurant, només cal que la creuem per tal d’accedir al GR5.2 (indicat com tots els camins de gran recorregut amb senyals blancs i vermells). Un plafó situat al peu del camí ens indica els camins que podem seguir pel Parc Natural del Montseny.
Pla de la Barraca
El camí està en aquests primers metres empedrat i comencem pujant. Aquest inici de caminada representa probablement la pujada més forta de tot el recorregut. Només iniciar la marxa trobem la creu metàl·lica en record dels liberals morts a mans dels carlins el 1874 (vegeu la introducció). Ens endinsem ràpidament per una zona de roures (no en va estem pujant per l’anomenada carena dels roures) però aquests s’acaben en pocs minuts i passem a una zona de matolls. La ginesta és ben florida en aquesta època de l’any i l’entorn (malgrat que és una ruta força massificada) fa realment goig. No tornarem a trobar petites clapes d’arbres fins el coll de la Font (ja passat el cim del Matagalls) i als voltants del torrent dels rentadors (en el punt indicat al mapa com “tanca”) . Tot seguint el camí creuem una pista de terra que és el camí pel que tornarem de Sant Segimon.
El GR5.2 per aquesta zona no passa de ser una senda, però està perfectament indicada i estem acompanyats per força gent que puja al Matagalls per tant el camí no ofereix cap mena de dificultat d’orientació (a més caminem per una zona totalment oberta). Durant la pujada passem per sonta d’una línia elèctrica i a la nostra esquerra i per damunt podem veure un turó (el turó d’en Bessa) coronat per una petita cabana de pedra. El camí (sempre sense deixar de pujar) gira suaument cap a la dreta (en direcció est) fins arribar al Pla de les Barraca on la pujada es suavitza. Deixem el turó del mateix nom a la nostra esquerra i enfilem tot seguint el camí cap el Turó Gros. El camí puja fent ziga-zagues tot guanyant vistes sobre la plana de Vic fins el Collet de l’Estanyol on tornem a caminar per terreny planer.
Tornant la vista enrere camí de Sant Segimon
Des d’aquest punt ja veiem la creu del Matagalls. Només cal fer la pujada que passa pel Coll de Llops i arribar al Cim del Matagalls. Al cim, com era d’esperr, hi ha força gent i malauradament hi ha una mica de calitja que ens impedeix una visibilitat com cal. Tot i això la vista és molt bona. Mirant al nord i als peus del Matagalls destaca Viladrau i més enllà tota la zona de les Guilleries. El cim, com ja hem esmentat, és molt exposat i per tant si fa vent o el sol pica no ens hi podrem estar gaire estona…
Santuari de Sant Segimon i capella de
Sant Miquel dels Barretons des del
turó de Sant Miquel
El camí de tornada el fem dirigint-nos cap a Sant Segimon. Per tant hem de seguir el camí que segueix en direcció oest (mirant cap a Viladrau hem d’anar a l’esquerra). Veurem que des d’aquí parteixen 3 carenes (sud-oest, oest i nord-oest). La que esta més al sud és la carena per la que hem vingut, caldrà doncs seguir la carena central. Ara deixem el GR i el camí (tot i ser força evident els primers metres) deixa de ser un camí per endinsar-se pels prats que entapissen la carena. Fins arribar a Sant Segimon pràcticament no hi ha senyals de pintura però una vegada enfilada la carena no hi ha possibilitat de pèrdua. Ens podem guiar per una fageda que veurem a uns 1000 m del cim del Matagalls. Es tracta d’una fageda situada al Coll de la Font i si fa una mica de vent pot resultar prou refrescant a la primavera.
La baixada és molt suau i el camí es fa sense dificultats, per tant podem admirar el paisatge durant una bona estona. Passat el Coll de la Font la carena gira en direcció nord-oest. Trobem poca gent fent aquest camí de pujada…
Arribem al Coll Saprunera que podem reconèixer per tenir al seu davant un turó (el de Sant Segimon) i perque un camí parteix d’aquest coll en direcció sud-oest. Aquest camí va a parar a la pista que va de Sant Segimon a Collformic però no és el camí que hem de seguir (ens perdriem unes excel·lents vistes de la capella de Sant Miquel dels Barretons). Nosaltres pugem al turó i descendim per l’altre costat seguint carena avall. El següent turó ja és l’últim. Es tracta del Turó de Sant Miquel i si ens enfilem obtindrem una bona vista de la capella. Ara podem baixar fins a la capella, només cal que deixem el turó a la nostra dreta. Passat el turó trobarem un rètol indicatiu i la capella de Sant Miquel dels Barretons on podem accedir sense dificultat. Des de la capella tenim una vista completa de la planta del Santuari de Sant Segimon i podem contemplar les obres de restauració que s’hi estan fent.
Creu al coll de les Tres Creus
Uns senyals circulars verds ens indiquen el camí que cal seguir per arribar a la pista. Es tracta d’un camí amb un pronunciat pendent, però ha estat arranjat i no presenta cap dificultat. En arribar a la pista forestal veiem a la nostra dreta el Coll de les tres creus, identificable per la curiosa creu que hi ha. Ara ja només ens cal seguir la pista en direcció sud-est. No cal amoïnar-se si ens equivoquem de direcció al seguir la pista; no anirem gaire lluny ja que en passar el coll de les tres creus la pista finalitza al Santuari de Sant Segimon que està situat a uns 100 metres de la creu.
Després de caminar uns minuts trobem a peu de pista la Font de Sant Miquel dels Sants que en el moment de fer la ruta brollava abundantment. Passada la font veiem un camí que ens ve per l’esquerra i que s’uneix a la pista just en un fort revolt a la dreta. Aquest és el camí que prové del Coll Saprunera (serveix de drecera si no volem passar per Sant Segimon). Just en aquest revolt ens endinsem per una fageda que ens dona una mica de frescor. Sortim de la fageda i ens trobem amb una tanca que barra el pas als vehicles. En aquesta zona hi ha un petit prat i una fageda al voltant del torrent dels Rentadors que fa que el lloc sigui molt agradable i ideal per fer una parada. Fèlia, la gossa de la Maria del Mar i d’en Quim decideix que el lloc és prou bo per jeure i parem una estona. Nosaltres però, no som els únics ja que hi ha altra gent descansant a la zona.
Sense aturar-nos gaire estona enfilem ja la part final del recorregut. Després d’un revolt la pista ja va de baixada i enllacem amb el GR5.2 en el punt on hi havíem passat feia unes hores. Ara ja només ens cal descendir per la carena dels Roures i finalitzar la ruta a Collformic.
