Sant Francesc el Carbonell - Vallclara
INTRODUCCIÓ
Sant Francesc Carbonell
La ruta no presenta cap dificultat ja que caminem per pistes forestals i algun corriol molt evident. Tot i això, la gran quantitat de pistes forestals que hi ha a la zona fa que sigui imprescindible planificar la sortida amb cura i dur un mapa actualitzat (difícil de trobar per aquesta zona) si volem evitar equivocar-nos. Nosaltres hem utilitzat els mapes de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i les explicacions del llibre Les Guilleries, l’esplendor d’una natura primitiva. Xavier Junquera i Segarra. Publicacions de l’Abadia de Montserrat 2006 ISBN: 84-8415-817-9. Cal advertir que algunes de les pistes per les que passem no estan indicades a aquests mapes.
La ruta ens permet visitar Sant Francesc Carbonell (antiga capella del mas Carbonell) s’esmenta ja al s. XVII com a capella pública i dedicada a sant Francesc d’Assís. Santa Maria de Vallclara d’origen romànic del s.XII (1166). El coll de Querós envoltat de boscos de pins havia estat un important lloc de pas situat en una zona a la que està lligada la història del conegut bandoler Serrallonga i el Castell d’en Fogueres una talaia natural des de la que podem gaudir de boniques vistes. També passarem per Vallclara on encara es poden veure les restes del que va ser un projecte residencial de fa uns anys (l’unica part habitada del nostre recorregut)
FITXA TÈCNICA
Data de la sortida: 30 de juny de 2007
Integrants: Paula i Justí
|
 |
 |
|
Pujada acumulada: 425 m
Alçada mínima-màxima: 820-1118 m
Distància aproximada: 10,10 km
Temps aproximat sense parades : 2h 30m
Ruta circular: Parcialment
Dificultat: 2 sobre 5
)
 |
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES |
| # | Localització | Temps | Distància | Alçada |
| 0 | Sant Francesc Carbonell | 0h 00m | 0,00 km | 820 m |
| 1 | Coll de Querós | 0h 10m | 0,80 km | 880 m |
| 2 | Sortida Corriol | 0h 30m | 2,00 km | 940 m |
| 3 | Bifurcació 2 | 0h 50m | 3,30 km | 1050 m |
| 4 | Coll Font Samallera | 1h 00m | 3,90 km | 1110 m |
| 5 | Vallclara | 1h 20m | 5,50 km | 1065 m |
| 6 | Santa Maria de Vallclara | 1h 25m | 5,90 km | 1023 m |
| 7 | Corriol al Castell d’en Fogueres | 1h 35m | 6,40 km | 991 m |
| 8 | Castell d’en Fogueres | 1h 40m | 6,80 km | 966 m |
| 9 | Bifurcació 3 | 2h 00m | 8,00 km | 943 m |
| 10 | Entrada Corriol | 2h 05m | 8,20 km | 956 m |
| 11 | Sortida Corriol | 2h 10m | 8,70 km | 940 m |
| 12 | Drecera | 2h 20m | 9,30 km | 875 m |
| 13 | Sant Francesc Carbonell | 2h 30m | 10,10 km | 820 m |
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
Poc després de deixar la carretera enllacem amb el GR178-2 que ens porta fins el Coll de Querós tot passant per Sant Francesc Carbonell. Deixem el cotxe una mica més enllà de l’ermita en un entrant de la pista. Aquesta havia estat la capella del Mas Cabonell (actualment enderrocat) esmentada des del segle XVII com a capella pública i dedicada a sant Francesc d’Assís, és un edifici de nau rectangular, amb teulada de doble vessant i campanar d’espadanya d’un ull d’arc de mig punt (font Els pobles de la Selva: Osor).
Bosc de pins passat el
Coll de la Font Samallera
Seguim camí amunt i uns metres més enllà trobem que la pista presenta un trencant a la dreta. Aquest trencant és el camí que va a la Coma, una antiga casa de la que practicament ja no en queda res i que és visible més amunt a la nostra dreta (vegeu la ruta de l’alzina de la Coma per a més informació). Nosaltres hem de seguir recte ja que hem de passar passar pel Coll de Querós.
Seguint les marques vermelles i blanques del GR, el bosc passa a a ser un bosc de pins de gran altura i arribem al Coll de Querós. Pas de gran importància per a la zona antigament, ara resta gaire be oblidat i només alguns escursionistes, ciclistes i treballadors de la fusta i solen passar per aquí. En aquest punt hi conflueixen 4 camins (vegeu el detall al plànol). Un és el camí pel que hem vingut (en el dibuix, és el vermell de la dreta). Un altre va en direcció nord, un tercer ho fa en direcció est i un altre probé del sud. Hem de pendre el que va en direcció nord (és a dir el que está indicat en vermell) i que guanya alçada lleugerament. Una altra solució és descendir per la drecera el que ens estalvia uns minuts de marxa.
Avancem doncs pel camí marcat amb els senyals del GR en uns metres podrem alvirar el Pedraforca si el dia es clar. La pista es divideix en dos, hem de pendre el camí de l’esquerra (el que baixa) sense deixar el GR. En pocs metres trobarem que a l’esquerra (i baixant) surt una altra pista. Hem de pendre aquesta desvisció a l’esquerra i ara ja abandonar el GR. La pista ara torna en direcció al Coll de Querós i hi passem uns metres més avall (la drecera ens evita aquesta part del camí).
El camí passa als peus d’unes penyes
En travessar un petit sot el camí comença a pujar, ja no deixarem practicament de pujar fins asolir la cota màxima d’aquesta ruta. Tot i això no cal patir ja que es tracta d’una pujada amb poc desnivell (uns 250 metres en uns 2 quilòmetres i mig de camí).
En uns 20 minuts trobem que el camí fa un fort revolt a l’esquerra i que un corriol surt tot just a la corba per la nostra dreta. Aquesta és la sortida del corriol que pendrem a la tornada. També podem escorçar el camí a Santa Maria de Vallclara prenent aquest corriol i tornant pel mateix camí.
La pista puja ara fent ziga-zagues i anem guanyant vistes (no gaire bones avui) sobre el Collsacabra. Passem pel costat d’unes penyes a la nostra dreta i el camí deixa de dibuixar “zetes” mentre guanyen terreny els castanyers. Estem ja en el punt indicat com bifurcació 2. Aquí cal que prenem el camí de la dreta (el que puja) que ens portarà fins el coll de la font Samallera.
En aquest coll la pista enllaça amb una que creua perpendicularment, hem de seguir a la dreta que en uns metres torna a girar per seguir en direcció est-oest que era la que seguiem en arribar a aquesta nova pista. Ara el camí es fa planer i comença a perdre alçada en endinsar-se per una zona de pins.
Seguim camí avall i a la nostra dreta ja veiem (encara a una certa distància) el que queda del hotel “Don Joan de Serrallonga”. Pel que sabem, Vallclara va ser un projecte turístic que es va clausuar ja fa anys. Hi havia l’hotel i xalets (això sembla). Actualment està practicament abandonat. El camí desemboca en la pista de Vallclara, una pista molt ample que ens porta directament cap aquest curiós nucli que sembla un poble fantasma al mig de la muntanya. La pista arriba fins el que havia estat l’entrada de l’hotel. En arribar a l’hotel no gireu a la dreta (tal i com està indicat al plànol i al track del GPS) ja que a una casa del costat hi tenen força gosos (tots lligats, però hem de passar massa aprop). El més convenient és anar a l’esquerra i envoltar l’hotel.
En uns minuts arribem a Santa Maria de Vallclara, sembla en un bon estat de conservació i tal i com podem llegir en un rètol, és d’origen romànic (s.XII) restaurada ael 1510 i el 1729. Sorprèn el seu campanar situat a un lateral…
Santa Maria de Vallclara
A uns 500 metres el camí gira sobtadament cap a la dreta. En aquest punt veiem un corriol que surt de la pista pel dret. És el corriol al Castell d’en Fogueres. El corriol baixa i finalitza en un punt on podem veure les restes d’una petita construcció de pedra. En aquest punt cal que ens endinsem pel bosc uns metres fins arribar all Castell d’en Fogueres. Aquest “castell” éstà composat per unes penyes envoltades d’estimballs excepte pel punt on hem arribat. Per les deposicions sembla un lloc frequentat per ovelles o cabres. El dia en que vam fer la ruta la visibilitat no era gaire bona, però el Collsacabra es veu clarament al fons amb part del pantà de Susqueda als seus peus.
Castell d’en Fogueres amb el Collsacabra al fons
Tornem a la pista que hem deixat per arribar fins aquestes penyes, el camí travessa un sot on podem veure un tub del que brolla l’aigua, després el camí pren direcció nord i arribem a una bifurcació de camins (bifurcació 3 al plànol). Hem de seguir per la dreta tot pujant lleugerament fins arribar a un pronunciat revolt que gira 180 graus. En aquest punt veiem l’entrada del corriol a l’esquerra del camí. En el moment de fer la ruta l’entrada era molt clara i tot el trajecte del corriol era evident (estava força utilitzat). Aquest (segons llegim al llibre referenciat a l’inici d’aquesta ressenya) era l’antic camí que anava des de Vallclara al coll de Querós. El corriol baixa fent ziga-zagues i en el seu tram final gira bruscament a l’esquerra i caldrà que baixem uns 3 metres agafant-nos a branques i arrels. Tot i això segur que el corriol permet un descens més suau en algun punt anterior que nosaltres ens hem passat sense adonar-nos… Al final el corriol surt al punt indicat al plànol com sortida corriol per on ja hem passat durant el camí d’anada. Només cal tornar a desfer aquest tram de camí fins el coll de Querós (és ara quan veiem la drecera que hi ha just al costat del coll) i arribar fins a Sant Francesc Carbonell
