Data de la sortida: 16 d’octubre de 2005

Revisada per darrera vegada el: 1 de gener de 2009

Integrants: Paula, Tere i Justí (Paula, Isabel i Justí a la revisió)

LOCALITZACIÓ Situació: Partim d’Osor Obrir mapa Informació addicional: Podeu consultar altres excursions que surten o arriben a Osor al llibre “Excursions per la Vall d’Osor”

La Selva

Osor

DADES CARTOGRÀFIQUES Track i punts principals per a Google Earth: Arxiu KML Track i punts principals per a GPS: Arxiu GPX Track per a GPS: Arxiu GPX per a MapSource

consultar mapa interactiu

Pujada acumulada: 500 m

Alçada mínima-màxima: 327-822 m

Distància aproximada: 4,50 km

Temps aproximat sense parades : 1h 15m

Ruta circular: No

Dificultat: 2 sobre 5

Dades addicionals: Les xifres de temps i distàncies corresponen a l’anada.

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

Pont de Can Vidal sobre la riera Noguerola.
D’una sola arcada i estil romànic (s.XII-XIII),
antic pas del camí d’Anglès a Sant Hilari Sacalm.

Podem començar aquesta ruta al costat de l’Ajuntament i contemplar el petit pont de Can Vidal d’estil romànic. Seguim carrer Major amunt passant per davant de l’estanc i la carnisseria fins arribar al primer trencant a la dreta on girem tot seguint les marques del GR-178 (vermelles i blanques) i/o les del Camí Ral (grogues i blanques).

Passarem per sobre del pont Vell que és un pont romànic de pedra del s.XV. Actualment només és visible l’arcada central ja que les quatre arcades menors resten en els fonaments i soterranis de les cases que s’hi han adossat amb els anys. Tot seguit girem a l’esquerra pel carrer de França. És en aquest carrer de llambordes on podem veure i la façana de Can Toni que conserva una fornícula de la qual s’ha perdut la imatge del sant però encara s’hi poden observar restes de ceràmica catalana (podeu consultar més detalls sobre el poble a la seva pàgina web www.osor.cat)

Camí de pujada a l’ermita
de la Mare de Déu del Part

En arribar al final del carrer de França passem per davant del cementiri (de la segona meitat del segle XIX) i tornem a la carretera que puja fins el Coll. Aquí trobem un rètol indicatiu que ens assenyala el camí: Hem de seguir carretera amunt uns minuts fins arribar a una corba molt tancada a la dreta. No seguirem gaire estona la carretera, ja que en pocs minuts ens endinsem al bosc per l’anomenat camí de Can Plana (trobareu un rètol a la carretera que us indica la desviació)

Per aquesta zona el camí es força planer i en un moment arribem al pont del Pontarró, un petit pont amb baranes de ferro aixafades. Passat el pont veurem que els senyals del GR ens indiquen que ens hem de desviar cap a la dreta deixant el camí de Can Plana i pujar pel costat dels Camps de Corbera. La pujada comença a fer-se patent.

Passats els camps de Corbera el camí gira a la esquerra i segueix pujant. Més amunt els senyals GR ens fan girar a la dreta (cruïlla 1) i el camí es fa més costerut (també podem seguir per la pista principal i retrobarem el GR més endavant). Tot pujant arribem 10 minuts més tard a l’ermita de la Mare de Déu del Part. Aquesta ermita (on recentment s’han fet obres per evitar el seu esfondrament) està documentada del s.XIV i destaca per la veneració al part de la Verge, poc freqüent.

Ermita de la Mare de Déu del Part després de la darrera restauració

Al arribar a l’ermita trobem a la nostra esquerra un camí. Aquest camí és el camí de can Plana que hem deixat fa una estona. També podriem haver vingut per aquí per estalviar-nos la forta pujada, però el camí es força més llarg i no està senyalitzat.

Passem per davant de l’ermita (o del que queda d’ella) i seguim pujant. En menys de 10 minuts arribem al Coll de Nafré. Just abans d’arribar veiem per la nostra esquerra un altre camí. Es l’anomenat camí Vell del Coll i també ve d’Osor però passant per Can Bosch (vegeu Osor - La Rovira - El Coll). Travessem la carretera i veiem un petit monticle que ens permet admirar el pantà de Susqueda que està a l’altre vessant de la muntanya.

Enfilem carretera amunt. Només cal caminar uns metres per retrobar a la nostra esquerra el camí que ens durà fins el Santuari de la Mare de Déu del Coll. Es tracta d’un corriol (indicat amb algunes marques) que puja entre uns arbres. També podem fer el camí seguint la carretera, però en aquest cas ens perdriem un bonic trajecte entre castanyers. Així doncs seguim els senyals que trobarem a l’esquerra i pugem per una senda que surt de la carretera. Només cal que estem atents als senyals vermells i blancs i/o als grocs i blancs i en 15 minuts tornarem a retrobar la carretera. No obstant, aquesta entrada a la carretera és molt efímera ja que en el primer revolt tornem a reprendre (un altre cop a la nostra esquerra) el camí pel bosc.

Vista del Collsacabra (amb el Far a la dreta) des de l’Hostal del Coll.
Als nostres peus el pantà de Susqueda

En aquesta zona s’ha fet recentment una gran tala de pins i això fa que tinguem una bona vista de la vall d’Osor des d’aquí. Caminem ara uns minuts fins trobar una petit corriol a la nostra dreta que s’enfila muntanya amunt. Tot i estar marcat cal que estem atents ja que passem d’una pista forestal a una petita senda i ens podem saltar aquesta desviació. Després de la pujada pel corriol arribem a una pista on veiem a la nostra esquerra la Casa Nova del Coll. Una casa molt maca amb unes vistes envejables.

Tot seguint els senyals del GR, deixem la casa a la nostra esquerra i prenem la pista a la nostra dreta. En pocs metres el GR deixa la pista i s’enfila per un bosquet fins trobar una petita porta de filat (és una porta feta amb un “somier”). Passem a l’altra costat i tanquem la petita porta (més amunt sol pasturar un ramat d’ovelles i es podrien escapar). Ja gaire be hi som, caminant amunt arribem al Santuari de la Mare de Déu del Coll en un no res (encara que no el veiem tenim el Santuari a uns 50 metres).

Santuari de la Mare de Déu del Coll. Apareix documentat el 1184
quan s’hi construí un priorat benedictí filial de l’abadia d’Amer