Puigsacalm des de la collada de Bracons
INTRODUCCIÓ
Arbres sortint de la broma durant la tornada a prop de la font Tornadissa
Cal destacar la gran fageda per la que transcorre gran part del camí i la bellesa de l’entorn de la font Tornadissa. Les vistes en direcció a Vidrà i al Santuari de Bellmunt de les que podem gaudir des dels rasos de Menter i les panoràmiques que ens regala el Puigsacalm son els grans alicients d’aquesta ruta.
A mida que anàvem pujant el Sol cada vegada era més escàs i en arribar al cim la broma ho envaïa tot i només s’escoltaven els sorolls de les obres de construcció del tunel de Bracons. Malgrat tot és una bonica ruta que podem fer amb tranquilitat un dia en que no ens trobem especialment motivats per fer grans esforços.
També es pot intentar fer un recorregut circular tornant pel Puig de les Civaderes i el Tossal Gros (camí de color negre al mapa) des d’on de bon segur que hem de tenir unes espectaculars vistes, però degut a la boira que es va aixecar durant el nostre camí de tornada decidirem tornar pel mateix camí per on haviem pujat.
FITXA TÈCNICA
Data de la sortida: 29 de març de 2008
Integrants: Paula i Justí
|
La Garrotxa |
La Vall d’en Bas |
|
Pujada acumulada: 400 m
Alçada mínima-màxima: 1137-1507 m
Distància aproximada: 8,00 km
Temps aproximat sense parades : 2h 25m
Ruta circular: No
Dificultat: 2 sobre 5
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES |
# | Localització | Temps | Distància | Alçada |
0 | Coll de Bracons | 0h 00m | 0,00 km | 1137 m |
1 | Faig gros | 0h 20m | 1,20 km | 1220 m |
2 | Collada de Sant Bartomeu | 0h 25m | 1,30 km | 1245 m |
3 | Rètol | 0h 40m | 2,30 km | 1281 m |
4 | Font Tornadissa | 0h 45m | 2,50 km | 1283 m |
5 | Rasos de Menter | 0h 55m | 3,00 km | 1394 m |
6 | Porta | 1h 00m | 3,30 km | 1418 m |
7 | Collet de Clivillers | 1h 05m | 3,60 km | 1437 m |
8 | Rètol | 1h 10m | 3,90 km | 1462 m |
9 | Cim Puigsacalm | 1h 15m | 4,00 km | 1507 m |
10 | Coll de Bracons | 2h 25m | 8,00 km | 1137 m |
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
El camí transcorre gaire be tot per fagedes.
Faig de 4 troncs
Sortim amb el cotxe des de Joanetes en direcció a Sant Pere de Torelló per la carretera vella (deixeu-me anomenar-la així ja que d’aquí poc temps el túnel de Bracons estarà finalitzat i la carretera actual passarà a ser la “carretera vella”). A uns 7 km de Joanetes trobem el Coll de Bracons fàcilment identificable, a més dels cotxes que hi trobarem aparcats al costat de la carretera i pel rètol indicatiu del coll, per ser el punt on passem de la comarca de la Garrotxa a la d’Osona. Podem deixar el cotxe al costat del coll ja que hi ha prou espai al marge de la carretera.
Al Coll de Bracons i a la nostra dreta si anem en direcció a Sant Pere de Torelló trobem, al costat de la carretera, uns senyals grocs i blaus i vermells que ens indiquen que hem de grimpar pel terreny rocós que frega la carretera. Es tracta simplement de pujar per un parell de metres de zona rocosa i pot ser el terme “grimpar” sigui excessiu… En pujar la roca veiem un rètol que ens indica el camí per anar a la Font Tornadissa i al Puigsacalm. El camí però, és evident en ser un corriol molt fressat que puja lleugerament tot endinsant-se per una fageda, fageda que ja no deixarem fins arribar al cim.
Erotisme o canivalisme entre fagàcies?
El camí segueix sense sense guanyar alçada. Poc després veiem (entre les nues branques dels faigs) l’ermita de Sant Bartomeu de Covildasses. Seguim tranquilament pel corriol sense cap dificultat fins arribar a un punt on el camí puja fent ziga-zagues. En arribar a dalt el corriol davalla lleuerament i podem veure, entre els arbres, Vidrà a la nostra esquerra. També destaca ja el Coll Menter.
El camí arriba a una bifurcació on un rètol ens indica dos possibles camins. El de l’esquerra (que davalla llugerament) ens portaria a Vidrà passant per la ja esmentada ermita de Sant Bartomeu de Covildasses, el de la dreta ens porta en menys de 5 minuts a la Font Tornadissa. Aquest és un bon lloc on aturar-nos una estona. El paratge que envolta la font ens permet gaudir de tota la bellesa de la fageda.
Font Tornadissa
A la tornada però trobem tot el terra ple de peles de taronja… Tant difícil es deixar-ho tot tal i com ho hem trobat? Podria fer tot un discurs sobre el perquè no hem de llençar les peles de taronja, festucs i altres materials “naturals” però basicament es redueixen a dos: Primer, hem de deixar-ho tot tal i com ho hem trobat per que el que camina 3 minuts enrera nostre també pugui gudir-ne (imaginem que cada excursionista que s’aturés a un lloc bonic deixés al terra les cloves de 30 pistatxos) i segon, llençar les nostres deixalles amb el pretext de que ja se les menjaran els animalets del bosc o que ja es degradaran amb el temps demostra no estar gaire concienciat de l’imacte que podem inflingir al nostre entorn deixant coses que de forma natural mai haurien arribat a aquell punt.
Rètol dels Rasos de Menter
El camí segueix pel prat que s’extèn darrera la font i comencem a veure senyals blancs i verds que ens acompanyaran fins a tocar el cim. El pendent del prat és potser el més fort de tota aquesta ruta, però qualsevol el farà sense dificultats. En arribar a la part superior del prat podem girar a l’esquerra per tenir vistes sobre el Coll de Menter, però el nostre objectiu són els rasos de Menter. Sabrem quan hi hem arribat pel filat que els ressegeixen. Aquesta és una zona on els punts de referència es perden en cas de boira, tant és així que durant la tornada (quan la boira ja havia crescut força) ens vam desviar més de 100 metres del camí i vam tenir que tornar enrera per retrobar-lo i baixar a la Font Tornadissa pel camí correcte…
En arribar al filat que delimita els rasos de Menter hem de seguir cap a la dreta. Tot i que la broma cada vegada és més present veiem com guanyem vistes sobre el Santuari de Bellmunt i la població de Vidrà (situats ara a la nostra dreta). El camí guanya alçada de forma suau fins arribar a una porta de fusta que ens permet creuar el filat. En travessar-lo arribem en 5 minuts al Collet de Clivillers on un rètol ens indica el camí dels Burros a la dreta, hem de pendre el camí de l’esquerra (que també ens porta al Puig dels Llops)
Cim del Puigsacalm,
avui envoltat de boira
El camí continua un altre cop per una fageda. Passem pel costat d’un pessebre cobert per les arrels d’un arbre caigut i arribem al darrer rètol indicatiu (uns metres més enllà hi ha un botiquí). El camí de la dreta ens porta directament al cim que ja tenim a tocar. Només cal fer la darrera pujada per tal d’arribar-hi. Desafortunadament avui la boira ens priva de les vistes de les que habitualment ens deixa gaudir el Puigsacalm. La tornada la fem pel mateix camí ja que com ja hem comentat la boira ha anat creixent ràpidament i desistim de fer la tornada pel Tossell Gros…