Data de la sortida: 20 d’agost de 2008

Integrants: Paula i Justí

LOCALITZACIÓ Situació: Arinsal, parròquia de La Massana. Sortim de l’aparcament situat al final de la carretera que travessa Arinsal (just després del túnel) Obrir mapa Informació addicional: Podeu obtenir informació addicional de part de la ruta a aquesta ressenya a Madteam

Andorra

La Massana

DADES CARTOGRÀFIQUES Track i punts principals per a Google Earth: Arxiu KML Track i punts principals per a GPS: Arxiu GPX Track per a GPS: Arxiu GPX per a MapSource Les dades d’altitud estan corregides amb el model d’elevacions del terreny (DEM) de Catalunya de pas de malla de 30 x 30 metres

consultar mapa interactiu

Pujada acumulada: 1740 m

Alçada mínima-màxima: 1556-2937 m

Distància aproximada: 16,60 km

Temps aproximat sense parades : 6h 25m

Ruta circular: Si

Dificultat: 3 sobre 5

Dades addicionals: Pujada acumulada primera jornada: 725 m, segona jornada: 1015 m

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

Primera jornada

Segona jornada

Primera jornada

El punt d’inici es troba on finalitza la carretera que porta a Arinsal. Caldrà doncs travessar aquesta població i passar per un petit túnel. Tot just passat aquest, girem a la dreta i deixem el cotxe. Al final de la carretera (just on la carretera es converteix en una pista) hi ha una petita zona d’aparcament. Ja des d’aquest punt podem veure el nostre destí final: el Comapedrosa. El nostre recorregut s’inicia en aquesta pista i només cal que seguim els senyals blancs i vermells del GR-11, també veurem senyals grocs que porten fins el cim del Comapedrosa. La pista comença ascendint, passant en 15 minuts per davant del diposit d’aigua de Grau Roig.

Vista de la Coma Pedrosa

En poca estona arribem a una corba a la dreta on un rètol que ens indica que si seguim per la pista ho farem pel camí del Pla de l’Estany. Aquí deixem la pista i seguim tot recte pel corriol camí de Coma Pedrosa. Es tracta d’un camí perfectament senyalitzat i sense problemes d’orientació. La ruta ara gira cap a l’oest tot endinsant-se pel congost que forma el riu de Comapedrosa. El camí segueix per una zona de pins tot resseguint el curs del riu fins travessar un primer pont de fusta que passa per sobre d’un dels rierols afluent del Comapedrosa. Uns 150 metres més endavant trobem un segon pont que ens permet travessar el riu Comapedrosa. A partir d’aquí el camí guanya força pendent i remunta el congost per un camí de ziga-zagues.

En sortir del bosc divisem un salt d’aigua que serà el nostre proper destí. Per tal d’arribar a la seva part alta el camí torna a pujar fent zetes i ens deixa en un petit pla ja molt a prop del collet de Comapedrosa on creuem el petit rierol que prové de l’estany de les Truites. Una darrera pujada ens porta fins a aquest collet des d’on s’estén davant nostre la Coma Pedrosa. A la dreta veurem el refugi cabana de Coma Pedrosa (lliure, tot i que cal tenir en compte que els pastors tenen prioritat d’ús). Un rètol ens indica que cal girar a l’esquerra per arribar al refugi guardat. Caldrà superar un desnivell d’uns 30 metres per arribar-hi.

Els primers raigs de Sol il·luminen el Cim de Coma Pedrosa
Als seus peus s’estén la Coma Pedrosa

Segona jornada

Estanys de Comapedrosa. Darrera seu
veiem la carena per la que tornarem

Sortim del refugi per tornar al Collet de Coma Pedrosa. El nostre camí és ben clar i només cal que seguim els senyals del GR i els senyals grocs. El camí passa a prop del refugi lliure i segueix el marge dret del riu de Comapedrosa on ens podem proveir d’aigua. Una mica més amunt trobem un parell de persones que estan desmuntant la seva tenda, de ben segur que han tingut una nit al Coma Perosa millor que la nostra.

A la nostra esquerra i al nostre davant podem veure la carena per la que tornarem. El camí en aquesta zona té un pendent suau fins arribar a la tartera del final de la coma. Aquí, el camí gira a la dreta (nordest) per tal d’evitar-la i puja amb força fent ziga-zagues. Creuem pel mig d’un ramat d’ovelles i passem pel costat d’unes restes d’una cabana de pastor. Aquí ja comencem a tenir una bona vista de la Coma Pedrosa.

En un moment apareixen davant nostre els Estanys de Comapedrosa punt on el camí queda més enclotat fins arribar a un cartell que ens indica que hem de deixar el GR per tal de pujar al Comapedrosa. Aquí ja veiem l’Estany Negre i tot i ser finals d’agost encara hi ha una mica de neu en el camí que va a aquest estany el que dona una idea de l’ombrívol que és aquest pas. El cartell ens indica que si seguim el GR anirem a l’estany Negre (cosa evident) i a la Portella de Baiau. Precisament durant la tornada passarem per aquesta portella, però ara hem de seguir les indicacions cap a l’Alt del Comapedrosa (o Comapedrosa) i per tant seguim els senyals grocs.

Estany Negre. Darrera seu (d’esquerra
a dreta) veiem la Portella de Baiau,
el Pic de Baiau i el Collet dels Malhiverns

El camí puja ara per la costeruda carena i guanyem vista sobre les muntanyes veïnes. Veiem alguns voltors i tot seguit la Pica d’Estats apareix al nord darrera la Portella de Baiau. Poc després gaudirem d’una bona vista d’Arinsal i albirem la zona on hem deixat el cotxe. Tot i que fer aquesta carena no té cap mena de dificultat tècnica, caldrà que en alguns punts ens ajudem de les mans però poc a poc ens apropem al cim… Passem l’avantcim i arribem al Cim del Comapedrosa. Malgrat que no teniem ningú davant nostre, durant la pujada per la carena ens ha adelantat un grup de gent i el cim ja comença a tenir “ovebooking”. La vista aquí (i com correspon al sostre d’Andorra) és de 360 graus i a més de la ja anomenada Pica d’Estats podem albirar l’Aneto.

La baixada no la farem per la tartera que s’inicia entre l’avantcim que hem trobat i el cim ja que com hem comentat està molt malmesa i no és recomanable pujar ni baixar per aquí (tant per la nostra seguretat com per la integritat de la mateixa tartera). Així doncs seguim la cresta en direcció nordoest per descendir cap la Collada del Forat dels Malhiverns. El descens per aquí implica moure’s per un terreny de rocs però, tot i que en algún moment ens cal l’ajuda de les mans, no presenta dificultat. Sempre intentant no baixar gaire per sota del nivell de la Portella de Baiau envoltem una zona de rocs als peus del Pic de Baiau fins creuar-nos amb el GR-11 uns metres abans d’arribar a aquesta portella. Des d’aquí obtenim una bona vista sobre els estanys de Baiau a uns 300 metres més avall en direcció nordest i de l’Estany Negre en direcció sud. A partir d’aquest punt i fins arribar al Port Vell hem de seguir els senyals vermells.

La Pica d’Estats és ben visible en el darrer
tram d’ascensió al Comapedrosa

El camí avança per una zona pedregosa però de ferm acceptable que evita pujar fins a l’Agulla de Baiau envoltant-la per la seva cara sud i després s’enfila fins el punt geodèsic que trobem 200 m abans del veritable Pic de Sanfonts (coronat únicament per un pal metàl·lic). Després d’aquest Pic la carena gira en direcció sud. Passada l’Agulla de Baiau i abans d’arribar al punt geodèsic podem dir que ja hem començat a carenar, cosa que farem durant una llarga estona.

No podem parlar de punts veritablement delicats tot i que en algun moment ens hem d’ajudar de les mans. El que si que podem dir és que la vista durant tot el recorregut és admirable. A més el fet que la carena davalli poc a poc en direcció sudest fins el pic del Port Vell fa que arribem a tenir una visió completa de la Coma Pedrosa.

Després de gaudir de les bones vistes de la carena arribem al Port Vell on un rètol (encarat pels que venen en sentit contràri al nostre) ens indica que els punts grocs porten al pic de Sanfonts (nosaltres però només hem vist senyals vermells) i els senyals grocs i vermells del GRP porten al Refugi de Comapedrosa. De fet, és aquí on enllacem amb el GRP (indicat amb senyals grogues i vermelles). Si seguim el GRP girant a l’esquerra descendirem per l’Obaga de Comapedrosa i arribarem al refugi del mateix nom. Nosaltres no ens desviem i seguim pel GRP en direcció al Port Negre i deixant el Pic del Port Vell a l’esquerra.

En aquesta zona ja comencem a veure força gent (des del cim de Comapedrosa només ens hem creuat amb una persona que feia la carena en sentit invers) pel que veiem la majoria deuen pujar en cotxe o amb el telefèric (que a l’estiu també funciona) fins a les Bordes de Comallempla (tot i això el desnivell des de les Bordes de Comallempla fins al Port Vell supera els 600 metres). Ara el camí davalla amb molta constància fins al ja proper Port Negre on girem a l’esquerra baixant cap a les pistes d’esquí per una zona de terreny polsós negre (lignit?). Creuem una pista i baixem per un prat en direcció als remuntadors deixant a la nostra esquerra un parell d’emergències rocallosses. Uns quants cavalls estan a l’ombra sota els remuntadors o estirats a l’herba.

La baixada es llarga però veiem que sembla que el bar que hi ha on finalitza el telefèric (a la zona de les Bordes de Comallempla) és obert i es veu una mica de moviment de gent (l’aparcament de les pistes és molt a prop). Nosaltres però girem per la pista de l’esquerra avans d’arribar al bar i seguim avall per anar fins l’aparcament. Ja només ens falta fer un parell de monòtons quilòmetres per una pista que baixa fent “esses” fins a Arinsal i que surt just a sobre del túnel que hi ha al costat de l’aparcament.

Vista general de la Coma Pedrosa. A l’esquerra veiem l’Alt de Coma Pedrosa (o Cim de Compadrosa)