Data de la sortida: 3 de maig de 2008

Revisada per darrera vegada el: 2 d’agost de 2023

Integrants: Paula, Julian i Justí

LOCALITZACIÓ Situació: Sortim del Collet de les Barraques situat a uns 8,5 km de Planoles anant per la pista que passa pel camping Can Fosses i el refugi forestal Corral Blanc Obrir mapa Informació addicional: Ruta basada en la descripció de Salvador Oliva a les rutes dels lectors

El Ripollès

Planoles

DADES CARTOGRÀFIQUES Track i punts principals per a Google Earth: Arxiu KML Track i punts principals per a GPS: Arxiu GPX Track per a GPS: Arxiu GPX per a MapSource També podeu descarregar el track que descendeix seguint els senyals grocs i que NO RECOMANO. Cliqueu aqui

consultar mapa interactiu

Pujada acumulada: 1200 m

Alçada mínima-màxima: 1863-2913 m

Distància aproximada: 14,70 km

Temps aproximat sense parades : 5h 30m

Ruta circular: Si

Dificultat: 3 sobre 5

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

Una vegada arribats a Planoles cal que girem a la dreta tot remuntant una carretera que es direigeix a les Fosses. El camí no té pèrdua ja que hem d’aturar-nos allà on finalitza la carretera (a una mica més de 8 km al anomenat Collet de les Barraques). Des d’aquí ja podem veure el Puigmal i gran part del recorregut que farem.

Roc Blanc. Una quarentena de metres més amunt tenim el pas a través del filat

Per iniciar el recoregut podem recular uns metres. Tot just una desena de metres abans de finalitzar la carretera veiem una pista que surt a la nostra esquerra i que té el pas barrat per una barrera. Podem seguir aquesta pista i caminar uns 10 minuts fins trobar un rètol que ens indica que cal que girem a la dreta. El rètol indica el camí al Puigmal i el Pas dels Lladres. El Pas dels Lladres també és conegut com el Coll de Queralbs i que està situat entre el Puig de Dòrria i la Tossa del Pas dels Lladre, nosaltres ens desviarem molt abans i per tant no hi arrivarem a aquest pas (és un camí alternatiu al nostre).

El Puigmal i el riu de les Clotxes

Passat el rètol deixem uns grans blocs de pedra a la nostra dreta endinsant-nos entre pins i arribem a un filat (aquest filat passa pel Collet de les Barraques). Aquí veiem uns senyals verds i blancs tot just al seu costat. Girem a la nostra esquerra guanyant alçada i mantenint el filat a la nostra dreta mentre sentim un Picot picant la fusta entre els pins.

Pocs metres després sortim d’entre els pins a un prat des d’on tenim una bona vista del Puigmal. Darrera nostre podem contemplar la serra de Montgrony amb Nevà als seus peus. Continuem uns metres fins que dues grans fites sobre un petit promontori petri ens indiquen el Roc Blanc. Passades aquestes fites hi ha un pas que ens permet travessar la tanca deixant la carena i els senyals verds i blancs. Si seguissim carena amunt aniriem al Puig de Dòrria (aquesta és una ruta alternativa per pujar al Puigmal, però amb una major pujada acumulada).

Una vegada que hem creuat el filat caminem intentant no perdre alçada, en uns minuts veiem (100 metres per sota nostre) la Barraca de la Vaquerissa i el camí (seguint la falda de la muntanya) gira suaument a la dreta (NNO). És en aquest moment quan veiem en la totalitat del seu recorregut el riu de les Clotxes per on baixarem en el camí de tornada. En arribar a la Barraca de la Baga de Feliu (una cabana de pastor en bon estat de conservació) tenim una visió general del camí a recòrrer…

Barraca de la Baga de Feliu. El nostre camí gira cap a la dreta
sense perdre alçada i buscant l’inici del petit torrent de la dreta.

És a partir d’aquest punt on comença la pujada fins a la carena que ens durà fins el cim del Puigmal. No ens hem de deixar confondre pels senyals blancs que veurem passada la barraca, aquests senyals semblen portar al Pas dels Lladres i per tant no els hem de seguir. Nosaltres haurem de caminar sense perdre alçada i resseguint el senyal d’un torrent proper per travessar-lo a prop del seu inici en direccio NNE. Algunes marmotes xisclen en veure’ns i observem con deixen les seves petjades a la neu abans de camuflar-se perfectament amb el color marronós de l’entorn.

El camí és feixuc però sense complicacions i això ens permet abstreure’ns en els nostres pensaments mentre anem posant un peu davant de l’altre. Buscant sempre el trajecte de mínim pendent 45 minuts després de deixar la barraca assolim la carena que porta fins el Puigmal. Des d’aquí veiem ja la serralada del Cadí, el Puigpedrós, el Carlit…

Camí de pujada passat el Coll de les Clotxes. Al centre i al fons
es perfila la serralada del Cadí.

Cim del Puigmal.

El vessant nord de la carena està encara força carregar de neu el que ja ens fa veure que necessitarem el grampons tard o d’hora… Poc després de passar el Coll de les Clotxes ens creuem amb els dos primers esquiadors (encara ens creuarem amb tre o quatre més abans d’arribar al cim) que, després de pujar al Puigmal, es disposen a baixar fins a les ja tancades pistes d’Err-Puigmal amb la velocitat que donen els esquís…

El camí es desvia lleugerament a l’esquerra de la carena i ara si que necessitem calçar-nos els grampons per poder fer front al pendent que ens porta cap el cim del Puigmal. En el cim no hi queda gens de neu i com sempre és força visitat. Amb sorpresa veiem que hi ha una nova creu amb els símbols de Núria (la campana i l’olla) instal·lada el 2007.

Després de descansar una mica i contemplar el paisatge prenem el camí de tornada que iniciem pel camí de Fontalba. Aquest és el camí utilitzat per molta gent per pujar al Puigmal (podeu consultar la ruta Fontalba - Puigmal - Núria) i no ens costarà trobar-lo. Hi ha 4 camins bàsics d’arribada al Puigmal: el que hem seguit fins ara (per l’oest) , el que prové del Puigmal de Llo (pel nord), el que ve de Núria (pel nordest) i el que ve de Fontalba (pel sudest).

Salt al riu de les Clotxes.

Seguint el camí de Fontalba trobem en pocs minuts una forta baixada. En finalitzar aquesta baixada el camí es força planer i tomba a l’esquerrra (a l’est) uns 800 metres abans del Coll de Fontalba. Just abans de tombar a l’est nosaltres girerm a la dreta i deixem el camí de Fontalba. No hi ha camí marcat, però el que hem de fer està molt clar, hem de baixar cap el riu de les Clotxes en direcció sudoest. Veureu uns senyals grocs que baixen en direcció sud, en poca estona es tornen perdedores i, tot i que arriben a la font de l’home mort ho fan per una llarga i molt costaruda baixada, no les recomanem. Pel qamí que indiquem aquí la baixada no comporta cap dificultat tot i fer-se inicialment per un terreny d’esquistos. Una vegada que arribem al riu (amb força aigua quan vam fer la ruta) només cal seguir el seu curs fins arribar als salts d’aigua finals. Aquesta és una excel·lent zona per tombar-se a l’herba, fer un mos i relaxar-se escoltant el brogit de l’aigua.

En aquest punt el riu de les Clotxes s’uneix a una riera i el camí gira a l’esquerra. Pel davant de la riera passa el camí amb senyals blanques que només cal seguir. Des d’quí veiem (uns 100m per damunt ostre) la Barraca de la Baga de Feliu que està a l’altre costat de riera. Seguim doncs el camí sense travessar la riera quan veiem un ramat d’uns 15 muflons. Amb els prismàtics podem veure’ls amb tot luxe de detalls…

El Puigmal vist a prop de la intersecció amb el Camí dels Ventolanesos

Hem d’estar atents a l’inici del bosc al marge dret de la riera ja que en aquest punt veurem un corriol que puja i s’endinsa al bosc: és l’antic GR-11. Aquest corriol està marcat al mapa de l’Alpina com GR-11 però actualment els senyals del GR-11 estan esborrades en aquest punt i pel que sembla el GR-11 passa ara uns 400m mes avall (camí dels Ventolanesos). Nosaltres decidim passar pel corriol i gaudir del bosc d’avets que creuarem sense problemes seguint els antics senyals del GR (ara eliminats amb pintura grisa).

Després de passar pel costat d’una Deu d’aigua i gaudir una estona de caminar pel bosc sortim a un prat des d’on tenim una excel.lent vista del Puigmal i un grup de gent està collint xicoines. Una mica més enllà veiem un rètol que ens indica el camí dels Ventolanesos i es aquí on ens unim al GR-11 per, en 10 minuts de camí per pista, arribar al Collet de les Barraques.