Carlit des de les Bulloses
INTRODUCCIÓ
Vista del Carlit des del punt “bifurcació 2″ del mapa.
L’ascensió la fem per l’esquerra de la tartera
que hi ha entre els dos cims.
La Pica del Carlit està formada per dos cims molt similars en alçada i molt a prop un de l’altre. És el cim més alt del Pirineu oriental i és una de les muntanyes del pirineu més visitades (si més no per la ruta que descriurem aquí). Cal dir que nosaltres hem fet l’ascensió un dilluns (aprofitant el pont de l’11 de setembre) i que tot i no ser en teoria un dia festiu hem trobat força gent durant l’ascensió (a partir del punt “bifuració 2″) i durant el descens, per tant ja ens fem una idea del que deu ser a l’estiu… La zona lacustre de les Bulloses (o Bouillouses) és una zona molt visitada i entre l’1 de juliol i principis de setembre no s’hi pot accedir en cotxe entre les 7 del mati i les 7 de la tarda. Durant aquest periode cal pujar amb el servei d’autobusos (”navettes“) especial. La nostra recomanació és que comenceu a caminar el més aviat possible per evitar aglomeracions.
L’accés al punt de sortida (pantà de les Bulloses) es pot fer des de Puigcerdà i dirigint-nos a Bourg-Madame. En arribar a Mont-Louis només cal que seguim les indicacions que trobem a la primera rotonda (hem de pendre la D-60).
A la zona de les Bulloses hi han habilitades grans zones d’aparcament (està prohibit aparcar al marge de la carretera) i amb sort podrem aparcar al costat del refugi (i podrem fer el café del matí o la cervessa de la tarda sense desviar-nos del camí de tornada al cotxe).
El llac de les Bulloses és fromat per la retenció de les aigues que fa la presa que hi ha al costat del refugi. El llac de les Bulloses contè aproximadament 15 millions de m3 d’aigua i la presa fou inaugurada el 1911 per tal de donar electricitat al “Tren Groc”. Actualment entà integrada en el pla d’irrigació de la plana del Rosselló.
La ruta consta de dues parts molt diferenciades: la primera passa per la zona lacustre de les Bulloses (visitada també fora de l’època de veda pels pescadors) i ens permet contemplar 12 estanys i un estanyol (començant per la presa de les Bulloses) caminant per una zona sense grans desnivells. La segona molt més costeruda ens portarà fins el cim del Carlit tot passant per una aresta rocosa on caldrà grimpar una estona. No és una ascensió dificil (passos molt senzills de dificultat I) però cal anar sabent que caldrà grimpar uns metres per assolir el cim.
És molt important ser molt matiners per fer aquesta ruta ja que així podrem gaudir d’alguna estona de solitud (si més no fora de la temporada d’estiu). El camí de pujada que proposem (passant pels estanys de Dugues, Castellar…) és molt menys freqüentat que l’habitual (que nosaltres fem de baixada) i molt més interessant en passar per la riba de cinc estanys. També és recomanable (tot i que nosaltres no ho vam fer) desviar-nos durant la baixada cap els estanys Llong i Llat. Aquest camí està indicat just al costat d’un pont de fusta que hi ha uns metres abans d’arribar a l’estany de Vallell. Si seguim el camí que passa per la riba d’aquests dos estanys anirem a reprendre el camí habitual poc abans d’arribar a l’estany Sec (i per tant no ens perdrem la riba de cap estany)
Zona lacustre de les Bulloses vista des del Carlit. En primer terme tenim
l’estanyol Glaçat del Sobirà, al fons el llac de les Bulloses i com a rerafons el Canigó
Si Puigcerdà us queda lluny tindreu que procurar-vos allotjament. A tocar la presa de les Bulloses hi ha la opció del Refugi de les Bulloses o del Hotel Les Bones Hores . També hi ha uns quants refugis metàl·lics lliures al llarg del camí (ignorem si cal demanar permís ni a qui per utilitzar-los). Nosaltres però estàvem passant el pont de l’11 de setembre a l’hostal d’Èller aprofitant per fer la pujada al Comabona (està a una mica més d’una hora en cotxe del pantà de les Bulloses)
FITXA TÈCNICA
Data de la sortida: 10 de setembre de 2007
Integrants: Paula i Justí
|
Catalunya Nord |
Alta Cerdanya |
|
Pujada acumulada: 1060 m
Alçada mínima-màxima: 2005-2923 m
Distància aproximada: 16,60 km
Temps aproximat sense parades : 5h 25m
Ruta circular: Parcialment
Dificultat: 3 sobre 5
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES |
# | Localització | Temps | Distància | Alçada |
0 | Aparcament refugi de les Bulloses (o Bouillouses) | 0h 00m | 0,00 km | 2005 m |
1 | Entrada al camí del Carlit | 0h 10m | 0,80 km | 2030 m |
2 | Bifurcació | 0h 35m | 2,10 km | 2140 m |
3 | Estany del Viver | 0h 37m | 2,20 km | 2140 m |
4 | Pontet de fusta | 0h 50m | 2,80 km | 2170 m |
5 | Estany de Dugues (o Dougnes) | 1h 00m | 3,50 km | 2240 m |
6 | Estany del Castellar (o Casteilla) | 1h 15m | 4,20 km | 2285 m |
7 | Estany de Trebens | 1h 30m | 4,80 km | 2322 m |
8 | Estany Sobirà | 1h 45m | 5,50 km | 2338 m |
9 | Bifurcació 2 | 1h 55m | 6,00 km | 2368 m |
10 | Fita gran | 2h 05m | 6,80 km | 2443 m |
11 | Estanyol Glaçat del Sobirà | 2h 15m | 7,30 km | 2600 m |
12 | Petita plana | 2h 20m | 7,40 km | 2640 m |
13 | Pic Petit del Carlit | 2h 50m | 8,20 km | 2910 m |
14 | Cim del Carlit | 2h 55m | 8,40 km | 2923 m |
15 | Bifurcació 2 | 3h 40m | 10,80 km | 2368 m |
16 | Estany de la Vallell (o Bailleul) | 4h 05m | 12,80 km | 2225 m |
17 | Estany Sec | 4h 30m | 13,50 km | 2170 m |
18 | Estany de la Comassa (o Coumasse) | 4h 35m | 13,80 km | 2165 m |
19 | Estany Negre (o Noir) | 4h 50m | 14,60 km | 2147 m |
20 | Bifurcació | 4h 55m | 14,80 km | 2140 m |
21 | Entrada al camí del Carlit | 5h 15m | 16,00 km | 2030 m |
22 | Aparcament refugi de les Bulloses (o Bouillouses) | 5h 25m | 16,60 km | 2005 m |
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
Indicacions sobre la normativa de pesca. Aquest
cartell és just a l’entrada del camí que porta al Carlit
En arribar a Mont-Louis des de Puigcerdà seguim les indicacions que hi ha a la primera rotonda i seguim la D-60. Es tracta d’una petita carretera en molt bones condicions. A partir de les 7 del matí i durant els mesos de juliol i agost haurem de deixar el cotxe a un dels múltiples aparcaments que hi ha i pujar amb autobús, però en el moment de fer aquesta sortida ja no estava actiu el servei d’autobusos. La grandària dels aparcaments que veiem al començament de la D-60 ja indica que el que hem sentit sobre la massificació de la zona a l’estiu no deu ser exagerat.
El fet de pujar aviat, i un dilluns, fins a les Bulloses ens permet anar en solitari pels 14 km de carretera que separen Mont-Louis de les Bulloses (tant que fins i tot entreveiem un cèrvol entre els arbres al costat de la carretera). En arribar al pantà de les Bulloses tenim el refugi de les Bulloses (Refuge des Bouillouses) amb un petit aparcament a la dreta, en front nostre la petita presa i a l’esquerra un aparcament més gran. L’aparcament de l’esquerra de la presa és el més proper al camí del Carlit (molt a prop hi ha l’Hotel Les Bones Hores) però comencem al refugi per escalfar-nos amb un cafè.
Des del refugi només cal que seguim la presa. A l’altre extrem veurem l’hotel i al seu costat el camí del Carlit. Fins arribar a l’estany de Dugues només cal que seguim els senyals grocs ja que aquests senyals indiquen la ruta dels llacs (ruta que nosaltres ampliarem abans de pujar al Carlit). En entrar al camí perdem rapidament la vista sobre el llac de les Bulloses ja que el camí s’endinsa per un bosc d’avets tot pujant entre grans blocs granítics.
El camí guanya alçada vorejant un petit rierol (ara sec) i en pocs minuts alvirem de nou el llac de les Bulloses. Pocs metres més enllà arribem a una bifurcació on un rètol ens indica el camí del Carlit (3h 00m) i la volta als estanys (2h 00m) a l’esquerra i l’estany de Viver a la dreta. Fins ara només hem trobat 4 ó 5 persones, però el nombre de caminants augmentarà amb les hores. Així, seguim cap a la dreta (el camí contrari a l’indicat) ja que aquest camí ens permetrà gaudir de més tranquil·litat (la majoria dels senderistes no passaran per aquesta branca del camí fins d’aquí unes hores quan ja estiguin de tornada).
Estany del Viver amb el Puig Peric i el Peric Petit sobresortint al fons
Seguint els senyals grocs ens plantem a la riba de l’estany de Viver en un parell de minuts. Un fotògraf, que aprofita la superficie totalment calmada del llac i l’hora del matí per fer unes bones fotos, és l’únic ésser humà que detectem. Voregem l’estany mantenint-lo a la nostra dreta fins arribar al seu extrem nord on el camí guanya alçada entre grans blocs de granit.
Estany del Castellar amb el Carlit al fons. El camí transcorre per la seva riba dreta
(l’esquerra a la fotografia) i puja al costat del rierol que veiem al fons.
En poca estona sortim a una plana per on passa el rierol que comunica els estanys. Evitem unes mulleres fins arribar a un pontet de fusta que ens indica que anem per bon camí. Només cal seguir rierol amunt per trobar-nos amb l’estany de Dugues (o de Dougnes) tot just al final d’una pujada. Aquí les siluetes del Puig Peric i el Peric Petit encara son visibles. Voregem el Dugues tot passat pel costat d’un refugi metàl·lic (que deixem a la nostra esquerra) fins arribar al rierol que uneix aquest estany amb el de la Vallell. L’estany de la Vallell és molt a prop nostre (el veiem a tocar) però nosaltres el visitarem ja de tornada. Ja veiem gent que passa per l’altre camí (al costat de l’estany de la Vallell) però de moment el nostre camí és solitàri. Ara travessem el rierol per un pont de fusta deixant de veure els senyals grocs i enfilem amunt cap a l’estany del Castellar (o Casteilla). Un petit sender ens porta per la seva riba a pocs centímetres de l’aigua fins el proper estany.
Refugi metàl·lic a l’estany de Trebens
amb el Carlit al fons.
Només cal pujar per on baixa el rierol que porta aigua al Castellar per arribar fins l’estany de Trebens on un refugi metàl.lic ens dona la benvinguda. Aquí veiem les primeres persones des de que hem deixat al fotògraf de l’estany del Viver. L’estany de Trebens està precedit del petit estany de Gombau, el camí deixa aquest petit estany a la nostra esquerra, travessa un parell de ponts de fusta i deixa l’estany de Trebens a la nostra dreta per on el camí segueix en direcció a l’estany del Sobirà.
La curiosa forma del l’estany del Sobirà (amb una forma que recorda el continen africà) el fa fàcilment identificable a qualsevol panoràmica.
L’estany del Sobirà.
En arribar a l’estany del Sobirà el camí es desvia lleugerament en direcció sud-oest allunyant-se de l’estany per tal d’unir-se al camí que hem deixat abans d’arribar a l’estany del Viver (punt bifurcació 2 al mapa). Aquí ja veiem la gent que arriba pel camí al que ens unim i deixem la solitud. Tot i no ser una cua de gent si que ja entrem a un camí força transitat. A partir d’aquí comença la pujada al Carlit per un camí molt clar ja que és molt fresat (vegeu la fotografia de l’inici d’aquesta explicació). En tot cas, només cal que seguim les fites i els senyals vermells que trobarem per tal d’arribar al cim.
Estanyol Glaçat del Sobirà. Ja veiem l’enforcadura
del Carlit amb els seus dos cims.
La senda guanya alçada deixant el Tossal Colomer a la nostra esquerra. El camí passa a estar composat d’esquist i pedra solta però està molt trepitjat i per tant és força estable. La pujada es torna més forta en arribar a una gran fita. Uns 150 metres més amunt trobem un petit estanyol (l’Estanyol glaçat del Sobirà), un bon lloc per descansar una mica…
A pocs metres de l’estanyol trobem una zona més planera (plana al mapa) que ens permet enllaçar amb el Coll Colomer. Aquest coll ens permet (si així ho desitgem) passar a la cara sud del Tossal Colomer i tornar per la Coma dels Forats i pel desert del Carlit fins a l’estany Llat (en cas de presència de neu probablement sigui el millor camí per pujar fins aquí).
El camí que seguim es desvia lleugerament a l’esquerra del canal de pedra solta central. Aquí és important seguir escrupolosament els senyals vermells ja que ens guiaran per la part més senzilla de grimpar. Hem de tenir en compte que el fet de grimpar un o dos metres més a la dreta o l’esquerra dels senyals ens pot portar a haver de grimpar per punts més complicats sense necessitat. La zona de grimpada està formada per contraforts esquistosos però amb multitud de preses (grau I) i per tant sense complicacions. Aquesta zona no ha de ser gaire còmode a l’estiu quan el camí deu estar a petar de gent. Ara però ens trobem en aquesta zona unes 10 persones i per tant no podem parlar d’embussament…
Llac de Lanós.
Finalment arribem al cap d’amunt de l’enforcadura, optem per anar al cim petit (a la nostra dreta) des d’on tindrem una vista més complerta del gran llac de Lanós (o Lanoux) que hi ha a l’oest del cim. També és aquest cim un cim amb menys gent… D’aquí podem passar tot caminant per la cresta fins el cim del Carlit on un nodrit grup de gent (i nosaltres també) aprofiten per fer un mos. Deu ser aquesta una estampa força habitual ja que un parell de pardals es passegen entre la gent sense cap mena de por menjant-se les engrunes…
Veiem el Canigó, Puigmal, Tossa d’Alp, Serra del Cadí, Puigpedrós, Pica d’Estats.. inclús sembla ser que si el dia és prou clar es pot alvirar la Maladeta (si es sap reconèixer es clar)
La baixada la fem prou rapidament ja que el camí és sec i a la bifurcació 2 ens desviem a la dreta. En poca estona passem per una zona d’esquist i poc després entre grans blocs de granit. Cap al final de la zona dels blocs de granit podem veure l’estany Llong a la nostra dreta.
Estanys Llong (en primer terme amb una “illa” al seu centre) i Llat.
Hi ha un refugi metàl.lic a prop de l’estany Llat
El camí baixa fins un pont de fusta molt a prop de l’estany de Vallell (o Bailleul) A partir d’aquest punt trobem més gent ja que el circuit dels llacs gira en aquest estany i molta gent està fent un tomb per aquí. Hi ha però un camí que sembla molt més atraient: tot just al costat del pint surt a la nostra dreta un camí (molt més solitari) que passa per l’estany Llong i per l’estany Llat i que al final s’uneix al camí on estem ara (a l’alçada de l’estany Sec). Nosaltres, però seguim el camí “estandar” tot seguint els senyals grocs que retrobem en aquest punt.
Seguim caminant i veiem els estanys de la Comassa (o Coumasse) a l’esquerra del camí i l’estany Sec a la dreta. El camí passa entre els dos estanys a tocar de l’aigua, primer per l’estany Sec i pocs metres més enllà pel de la Comassa i al seu costat (i a la dreta del camí) trobem un altre refugi metàl·lic.
Estanys de Comassa (a l’esquerra) i Sec. El camí passa pel mig
dels dos i a tocar les seves aigues
Una mica abans d’arribar al punt indicat com bifurcació (on ja hem esmentat que hi ha un rètol que indica el camí del Carlit i el de la volta dels estanys) hi ha una plana, només cal que ens desviem cap a la dreta i sortim uns metres del camí per tal de poder visitar l’estany Negre
Estany Negre
El camí a partir de la bifurcació ja ens es conegut, només cal desfer el camí fet en començar per tornar fins la presa de Les Bulloses i poder prendre una refrescant cervesa (si trobem un lloc lliure) a la terrassa del refugi.
Estany de la Bollosa amb el Puig Peric i el Peric Petit al fons. Detall de la presa
22 setembre, 2008 a les 11:38
Hola, aquest cap de setmana hem fet el Carlit amb la vostre ressenya. Només dir-vos que està molt ben feta, amb l’informació adecuada a cada moment i amb unes molt bones fotos. També vam gaudir d’un dia com el que vau tenir vosaltres. I encara que no era el mes d’agost, una bona corrua de gent amunt i avall.
Ja fa força temps que segueixo les rutes que aneu publicant, les trobo totes molt encertades. Aquesta és la primera que hem fent amb els companys de la colla. Només que l’horari que indiqueu, per a nosaltres, és molt exigent, però ara ja ho tindrem en compte.
Moltes gràcies per tot.
22 setembre, 2008 a les 12:25
M’alegro de que us siguin utils
:)
Respecte a l’horari heu de tenir en compte que son sempre temps sense aturades i ha de ser així perque cada persona sap el que s’atura cada X hores de camí. Durant la marxa real no hi ha grans diferències en la velocitat de pas d’una persona o una altra (si fos aixi els rètols que indiquen el temps que falta per arribar a algun lloc no tindrien sentit). Com ja comento a http://www.senderisme.tk/index.php/es-fiable-la-dificultat-de-les-rutes/ son els temps donats pel GPS (que para de contar en el moment en que ens aturem per curta que sigui aquesta aturada). Nosaltres solem tardar entre un 30% i un 50% més del temps que donem aquí (depèn de com ens hem aixecat aquell dia, de si ens parem molt a menjar, de les fotos que fem, etc). De tota manera si us descarregueu els tracks veureu el temps real (amb parades incloses) que hem trigat en fer la ruta. En aquesta en concret ens vam aturar durant força estona en algun dels estanys i el temps total va ser d’unes 9 hores però aquest temps podria variar si l’haguessim fet un altre dia o si haguessim sortit més tard per això és millor donar sempre el temps sense aturades ja que és més imparcial.
Salutacions
24 setembre, 2008 a les 11:18
Sí, ja ho entenc. Fa força anys que vaig a la muntanya i tinc clar que els horaris son molt personals de qui fa la guia o la ressenya. Però com a orientació et fan un molt bon servei. Sempre tinc el costum de sumar el mateix temps de pujar i el mateix per baixar, doncs així, si ens aturem, tens més clar el temps que falta encara per acabar.
Salutacions
11 novembre, 2008 a les 18:41
Hola Justí…
A veure si em podeu ajudar…
Fa temps que vull fer aquesta asecensió al Carlit des de la Bullosa pel circuït dels llacs, però sempre em trobo amb la barrera tancada al pas dels turismes.
Enguany hi he anat al mes d’abril i aquest darrer cap de setmana…en tots dos casos me l’he trobat baixada. Jo tenia entès que només tancaven a l’estiu.
Conec el camí k surt des del pla i que arriba a la Bullosa per l’estany Llong, però afegeix 1,5-2hores a la vostra resenya.
Em sabrieu dir l’horari per poder arribar al llac amb el cotxe i començar des d’allà? On el puc trobar?
Gràcies
11 novembre, 2008 a les 18:52
Han modificat la web (ja he actualitzat els enllaços dins el text d’aquesta ruta)
Ara els horaris estan aqui
http://www.cg66.fr/59-les-bouillouses.htm
però pel que diu hauria d’estar aixecada perque no hi ha autobusos ara…
Al final de la web donen dos telèfons
:(
11 novembre, 2008 a les 19:15
Ostres noi lo teu és la velocitat ;D
Gràcies
14 març, 2010 a les 15:55
Hola; m’he baixa el teu tracks i punts que tens aquí i els he col·locat a sobre del mapa d’Alpina digital que tinc -el qual penso que està ben calibrat-.
Saps si la part francesa d’aquest mapa és correcta? Ho dic perquè el teu track em surt desplaçat al nord uns 400 metres.
Vas fer el track sobre el terreny?
Gràcies.
podi-.
15 març, 2010 a les 18:30
Si, els tracks que tinc aqui son fets sobre el terreny (si algun no ho esta o te parts que han estat fetes a partir de mapes ja s’indica)…
Pel que dius semblaria un error de DATUM pero aixo només explicaria uns 150-200 metres de diferencia (entre els WGS84 i el Europa 1950)
Si el gpx que et descarregues el poses a http://www.senderisme.tk/index.php/prepara/1/ veuras que passa pels camins que ha de passar…
Pel que fa al mapa de l’alpina d’aquesta zona no el tinc, només tinc un petit jpg de la zona que es el que vaig utilitzar per fer el mapa…
15 març, 2010 a les 19:36
Gràcies per la informació.
podi-.
31 octubre, 2010 a les 10:06
Bon dia. Ahir vam fer aquesta ruta tal i com la indiqueu, ens va anar molt i molt bé. Només faig esment d\’un parell de cosetes:
- En algun punt dieu que deixem les marques grogues. Ara ja no, tota la ruta està marcada de groc, per tant, encara té menys pèrdua. Per exemple, just passar l\’estany de Dougnes, si segueixes les marques grogues va a petar al de Vallell… però si trenques a la dreta per pujar cap al de Castellar, també trobes marques grogues.
- Justament aquí és on caaaasi ens liem, sort que vam estar ben atents a la guia vostra, i vam trobar el trencall a la dreta entremig de Dougnes i Vallell.
- De baixada per l\’altra banda, ens vam tornar a embolicar un pèl just passat el pont de Vallell, no vam veure que les marques grogues (a més d\’anar a l\’esquerra i tornar a Dougnes) pugen recte amunt pel repetxó del davant. Però vam arreglar-ho ràpid.
Ja està, si voleu veure la meva ressenya (molt més simple que la vostra, està aquí: http://eldomingueru.blogspot.com/2010/10/ruta-dels-12-estanys-del-carlit.html
Gràcies!
31 octubre, 2010 a les 10:35
Gracies per les actualitzacions!
:)
3 agost, 2011 a les 11:04
hola,
el passat 30 de juliol vam seguir les vostres indicacions per fer el cim del Carlit i us volem donar les gràcies, vam tenir una sortida perfecte.
la nostra excursió va durar unes 10 hores però heu de comptar que anàvem amb un nen de 9 anys i una campeona de 6 que va fer tota la caminada amb gripmada inclosa.
gràcies de nou, Eva
26 setembre, 2011 a les 10:05
Collonuda la vostra descripció d\’aquesta ruta!!!
La vaig seguir fil per randa i em va ajudar a gaudir d\’aquesta fantàstica excursió amb la seguretat de no perdre\’m i de coneixer els millors llocs…
Moltes gràcies!
2 octubre, 2011 a les 09:38
Bones.
Ahir vam anar-hi nosaltres. Espectacular ruta! Gràcies a la vostra informació vam poder anar-hi preparats i amb seguretat del que ens trobaríem allà.
El vam fer amb poc més de 5 hores contant parades, que en vam fer poquetes i curtes. La pujada és bastant forta i la grimpada molt divertida, sobretot al baixar.
La llàstima és que ens vam trobar força gent.
Gràcies de nou per la vostra tasca.
Salut!
7 maig, 2013 a les 16:15
Bona tarda,
Primer de tot i obligat, felicitar-vos per l’excelent web que teniu. Impressionant la feina, fet amb carinyo i la información ben detallada i acurada. Un 10.
El motiu del meu missatge és que m’agradaria fer aquesta ruta aquest proper dissabte dia 11 de maig de 2.013. El meu (gran) temor és si trobaré molta neu i no podré arribar a fer cim. No porto ni raquetes ni pells de foca. La idea és fer senderisme. Sortiria ben d’hora de Girona per arribar a la presa (esperant que no estigui tancada la carretera). I clar, m’emprenyaria força fer tot el trajecte per no poder aprofitar el dia.
Agrairia si em poguéssiu orientar una mica.
Moltes gràcies i novament felicitats!
7 maig, 2013 a les 17:54
Gracies pels compliments
:)
Pel que fa a la neu no us puc dir gran cosa, pero suposo que si que hi n’haurà
encara…
:(
25 març, 2014 a les 07:55
Bones , volem fer aquesta ruta , per setmana santa amb nens fins a la bifurcació 2 . Sabeu sol haver-ri molta neu per aquest recorregut neu.
Mercés.
25 març, 2014 a les 07:59
Es dificil saber com estarà de neu pero recordo que fins aquest punt el terreny era força
suau i si aneu amb nens segur que s’ho passaran be encara que trobeu neu (suposo que
sobre tot si trobeu neu). Si hi ha molta neu el que necessitareu son raquetes
7 gener, 2015 a les 14:06
Hola,
Volem pujar al Carlit aquest cap de setmana 11/01/2015. Voliem saber fins on podem arribar en cotxe, podem deixar-lo a l\’embassament de les Bulloses? I el més important, hem d\’anar amb raquetes o uns grampons son suficients?
7 gener, 2015 a les 16:07
Hola,
segons la web de les bulloses http://www.cg66.fr/59-les-bouillouses.htm a l’hivern es pot arribar fins el pla dels avellans (a uns 3 km de les bulloses). Pero es millor asegurar-se trucant al refugi de les Bulloses http://refugedesbouillouses.ffcam.fr/
Tambe ells us podran donar informacio sobre com esta la neu i si us caldran raquetes per fer tota la part dels estanys fins a la base del Carlit i que tal esta de neu la pujada al cim…
8 setembre, 2020 a les 18:36
Gràcies per les indicacions Justino, 13 anys després la massificació és brutal, agost és impossible, setembre és potser el millor mes per fer-ho en un dia laborable, això sí, aconsello començar a baixar del cim a tot tardar abans de les 11 A.M o la baixada pot ser més dura que la pujada per la romeria de gent que hi puja. Com a actualització dir-vos que por tota la zona de grimpada l’han marcat amb senyals grogues noves de trinca, ara no té pèrdua.
salutacions