Carlit des de les Bulloses
INTRODUCCIÓ
Vista del Carlit des del punt “bifurcació 2″ del mapa.
L’ascensió la fem per l’esquerra de la tartera
que hi ha entre els dos cims.
La Pica del Carlit està formada per dos cims molt similars en alçada i molt a prop un de l’altre. És el cim més alt del Pirineu oriental i és una de les muntanyes del pirineu més visitades (si més no per la ruta que descriurem aquí). Cal dir que nosaltres hem fet l’ascensió un dilluns (aprofitant el pont de l’11 de setembre) i que tot i no ser en teoria un dia festiu hem trobat força gent durant l’ascensió (a partir del punt “bifuració 2″) i durant el descens, per tant ja ens fem una idea del que deu ser a l’estiu… La zona lacustre de les Bulloses (o Bouillouses) és una zona molt visitada i entre l’1 de juliol i principis de setembre no s’hi pot accedir en cotxe entre les 7 del mati i les 7 de la tarda. Durant aquest periode cal pujar amb el servei d’autobusos (”navettes“) especial. La nostra recomanació és que comenceu a caminar el més aviat possible per evitar aglomeracions.
L’accés al punt de sortida (pantà de les Bulloses) es pot fer des de Puigcerdà i dirigint-nos a Bourg-Madame. En arribar a Mont-Louis només cal que seguim les indicacions que trobem a la primera rotonda (hem de pendre la D-60).
A la zona de les Bulloses hi han habilitades grans zones d’aparcament (està prohibit aparcar al marge de la carretera) i amb sort podrem aparcar al costat del refugi (i podrem fer el café del matí o la cervessa de la tarda sense desviar-nos del camí de tornada al cotxe).
El llac de les Bulloses és fromat per la retenció de les aigues que fa la presa que hi ha al costat del refugi. El llac de les Bulloses contè aproximadament 15 millions de m3 d’aigua i la presa fou inaugurada el 1911 per tal de donar electricitat al “Tren Groc”. Actualment entà integrada en el pla d’irrigació de la plana del Rosselló.
La ruta consta de dues parts molt diferenciades: la primera passa per la zona lacustre de les Bulloses (visitada també fora de l’època de veda pels pescadors) i ens permet contemplar 12 estanys i un estanyol (començant per la presa de les Bulloses) caminant per una zona sense grans desnivells. La segona molt més costeruda ens portarà fins el cim del Carlit tot passant per una aresta rocosa on caldrà grimpar una estona. No és una ascensió dificil (passos molt senzills de dificultat I) però cal anar sabent que caldrà grimpar uns metres per assolir el cim.
És molt important ser molt matiners per fer aquesta ruta ja que així podrem gaudir d’alguna estona de solitud (si més no fora de la temporada d’estiu). El camí de pujada que proposem (passant pels estanys de Dugues, Castellar…) és molt menys freqüentat que l’habitual (que nosaltres fem de baixada) i molt més interessant en passar per la riba de cinc estanys. També és recomanable (tot i que nosaltres no ho vam fer) desviar-nos durant la baixada cap els estanys Llong i Llat. Aquest camí està indicat just al costat d’un pont de fusta que hi ha uns metres abans d’arribar a l’estany de Vallell. Si seguim el camí que passa per la riba d’aquests dos estanys anirem a reprendre el camí habitual poc abans d’arribar a l’estany Sec (i per tant no ens perdrem la riba de cap estany)
Zona lacustre de les Bulloses vista des del Carlit. En primer terme tenim
l’estanyol Glaçat del Sobirà, al fons el llac de les Bulloses i com a rerafons el Canigó
Si Puigcerdà us queda lluny tindreu que procurar-vos allotjament. A tocar la presa de les Bulloses hi ha la opció del Refugi de les Bulloses o del Hotel Les Bones Hores . També hi ha uns quants refugis metàl·lics lliures al llarg del camí (ignorem si cal demanar permís ni a qui per utilitzar-los). Nosaltres però estàvem passant el pont de l’11 de setembre a l’hostal d’Èller aprofitant per fer la pujada al Comabona (està a una mica més d’una hora en cotxe del pantà de les Bulloses)
FITXA TÈCNICA
Data de la sortida: 10 de setembre de 2007
Integrants: Paula i Justí
|
 |
 |
|
Pujada acumulada: 1060 m
Alçada mínima-màxima: 2005-2923 m
Distància aproximada: 16,60 km
Temps aproximat sense parades : 5h 25m
Ruta circular: Parcialment
Dificultat: 3 sobre 5
)
 |
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES |
| # | Localització | Temps | Distància | Alçada |
| 0 | Aparcament refugi de les Bulloses (o Bouillouses) | 0h 00m | 0,00 km | 2005 m |
| 1 | Entrada al camí del Carlit | 0h 10m | 0,80 km | 2030 m |
| 2 | Bifurcació | 0h 35m | 2,10 km | 2140 m |
| 3 | Estany del Viver | 0h 37m | 2,20 km | 2140 m |
| 4 | Pontet de fusta | 0h 50m | 2,80 km | 2170 m |
| 5 | Estany de Dugues (o Dougnes) | 1h 00m | 3,50 km | 2240 m |
| 6 | Estany del Castellar (o Casteilla) | 1h 15m | 4,20 km | 2285 m |
| 7 | Estany de Trebens | 1h 30m | 4,80 km | 2322 m |
| 8 | Estany Sobirà | 1h 45m | 5,50 km | 2338 m |
| 9 | Bifurcació 2 | 1h 55m | 6,00 km | 2368 m |
| 10 | Fita gran | 2h 05m | 6,80 km | 2443 m |
| 11 | Estanyol Glaçat del Sobirà | 2h 15m | 7,30 km | 2600 m |
| 12 | Petita plana | 2h 20m | 7,40 km | 2640 m |
| 13 | Pic Petit del Carlit | 2h 50m | 8,20 km | 2910 m |
| 14 | Cim del Carlit | 2h 55m | 8,40 km | 2923 m |
| 15 | Bifurcació 2 | 3h 40m | 10,80 km | 2368 m |
| 16 | Estany de la Vallell (o Bailleul) | 4h 05m | 12,80 km | 2225 m |
| 17 | Estany Sec | 4h 30m | 13,50 km | 2170 m |
| 18 | Estany de la Comassa (o Coumasse) | 4h 35m | 13,80 km | 2165 m |
| 19 | Estany Negre (o Noir) | 4h 50m | 14,60 km | 2147 m |
| 20 | Bifurcació | 4h 55m | 14,80 km | 2140 m |
| 21 | Entrada al camí del Carlit | 5h 15m | 16,00 km | 2030 m |
| 22 | Aparcament refugi de les Bulloses (o Bouillouses) | 5h 25m | 16,60 km | 2005 m |
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
Indicacions sobre la normativa de pesca. Aquest
cartell és just a l’entrada del camí que porta al Carlit
En arribar a Mont-Louis des de Puigcerdà seguim les indicacions que hi ha a la primera rotonda i seguim la D-60. Es tracta d’una petita carretera en molt bones condicions. A partir de les 7 del matí i durant els mesos de juliol i agost haurem de deixar el cotxe a un dels múltiples aparcaments que hi ha i pujar amb autobús, però en el moment de fer aquesta sortida ja no estava actiu el servei d’autobusos. La grandària dels aparcaments que veiem al començament de la D-60 ja indica que el que hem sentit sobre la massificació de la zona a l’estiu no deu ser exagerat.
El fet de pujar aviat, i un dilluns, fins a les Bulloses ens permet anar en solitari pels 14 km de carretera que separen Mont-Louis de les Bulloses (tant que fins i tot entreveiem un cèrvol entre els arbres al costat de la carretera). En arribar al pantà de les Bulloses tenim el refugi de les Bulloses (Refuge des Bouillouses) amb un petit aparcament a la dreta, en front nostre la petita presa i a l’esquerra un aparcament més gran. L’aparcament de l’esquerra de la presa és el més proper al camí del Carlit (molt a prop hi ha l’Hotel Les Bones Hores) però comencem al refugi per escalfar-nos amb un cafè.
Des del refugi només cal que seguim la presa. A l’altre extrem veurem l’hotel i al seu costat el camí del Carlit. Fins arribar a l’estany de Dugues només cal que seguim els senyals grocs ja que aquests senyals indiquen la ruta dels llacs (ruta que nosaltres ampliarem abans de pujar al Carlit). En entrar al camí perdem rapidament la vista sobre el llac de les Bulloses ja que el camí s’endinsa per un bosc d’avets tot pujant entre grans blocs granítics.
El camí guanya alçada vorejant un petit rierol (ara sec) i en pocs minuts alvirem de nou el llac de les Bulloses. Pocs metres més enllà arribem a una bifurcació on un rètol ens indica el camí del Carlit (3h 00m) i la volta als estanys (2h 00m) a l’esquerra i l’estany de Viver a la dreta. Fins ara només hem trobat 4 ó 5 persones, però el nombre de caminants augmentarà amb les hores. Així, seguim cap a la dreta (el camí contrari a l’indicat) ja que aquest camí ens permetrà gaudir de més tranquil·litat (la majoria dels senderistes no passaran per aquesta branca del camí fins d’aquí unes hores quan ja estiguin de tornada).
Estany del Viver amb el Puig Peric i el Peric Petit sobresortint al fons
Seguint els senyals grocs ens plantem a la riba de l’estany de Viver en un parell de minuts. Un fotògraf, que aprofita la superficie totalment calmada del llac i l’hora del matí per fer unes bones fotos, és l’únic ésser humà que detectem. Voregem l’estany mantenint-lo a la nostra dreta fins arribar al seu extrem nord on el camí guanya alçada entre grans blocs de granit.
Estany del Castellar amb el Carlit al fons. El camí transcorre per la seva riba dreta
(l’esquerra a la fotografia) i puja al costat del rierol que veiem al fons.
En poca estona sortim a una plana per on passa el rierol que comunica els estanys. Evitem unes mulleres fins arribar a un pontet de fusta que ens indica que anem per bon camí. Només cal seguir rierol amunt per trobar-nos amb l’estany de Dugues (o de Dougnes) tot just al final d’una pujada. Aquí les siluetes del Puig Peric i el Peric Petit encara son visibles. Voregem el Dugues tot passat pel costat d’un refugi metàl·lic (que deixem a la nostra esquerra) fins arribar al rierol que uneix aquest estany amb el de la Vallell. L’estany de la Vallell és molt a prop nostre (el veiem a tocar) però nosaltres el visitarem ja de tornada. Ja veiem gent que passa per l’altre camí (al costat de l’estany de la Vallell) però de moment el nostre camí és solitàri. Ara travessem el rierol per un pont de fusta deixant de veure els senyals grocs i enfilem amunt cap a l’estany del Castellar (o Casteilla). Un petit sender ens porta per la seva riba a pocs centímetres de l’aigua fins el proper estany.
Refugi metàl·lic a l’estany de Trebens
amb el Carlit al fons.
Només cal pujar per on baixa el rierol que porta aigua al Castellar per arribar fins l’estany de Trebens on un refugi metàl.lic ens dona la benvinguda. Aquí veiem les primeres persones des de que hem deixat al fotògraf de l’estany del Viver. L’estany de Trebens està precedit del petit estany de Gombau, el camí deixa aquest petit estany a la nostra esquerra, travessa un parell de ponts de fusta i deixa l’estany de Trebens a la nostra dreta per on el camí segueix en direcció a l’estany del Sobirà.
La curiosa forma del l’estany del Sobirà (amb una forma que recorda el continen africà) el fa fàcilment identificable a qualsevol panoràmica.
L’estany del Sobirà.
En arribar a l’estany del Sobirà el camí es desvia lleugerament en direcció sud-oest allunyant-se de l’estany per tal d’unir-se al camí que hem deixat abans d’arribar a l’estany del Viver (punt bifurcació 2 al mapa). Aquí ja veiem la gent que arriba pel camí al que ens unim i deixem la solitud. Tot i no ser una cua de gent si que ja entrem a un camí força transitat. A partir d’aquí comença la pujada al Carlit per un camí molt clar ja que és molt fresat (vegeu la fotografia de l’inici d’aquesta explicació). En tot cas, només cal que seguim les fites i els senyals vermells que trobarem per tal d’arribar al cim.
Estanyol Glaçat del Sobirà. Ja veiem l’enforcadura
del Carlit amb els seus dos cims.
La senda guanya alçada deixant el Tossal Colomer a la nostra esquerra. El camí passa a estar composat d’esquist i pedra solta però està molt trepitjat i per tant és força estable. La pujada es torna més forta en arribar a una gran fita. Uns 150 metres més amunt trobem un petit estanyol (l’Estanyol glaçat del Sobirà), un bon lloc per descansar una mica…
A pocs metres de l’estanyol trobem una zona més planera (plana al mapa) que ens permet enllaçar amb el Coll Colomer. Aquest coll ens permet (si així ho desitgem) passar a la cara sud del Tossal Colomer i tornar per la Coma dels Forats i pel desert del Carlit fins a l’estany Llat (en cas de presència de neu probablement sigui el millor camí per pujar fins aquí).
El camí que seguim es desvia lleugerament a l’esquerra del canal de pedra solta central. Aquí és important seguir escrupolosament els senyals vermells ja que ens guiaran per la part més senzilla de grimpar. Hem de tenir en compte que el fet de grimpar un o dos metres més a la dreta o l’esquerra dels senyals ens pot portar a haver de grimpar per punts més complicats sense necessitat. La zona de grimpada està formada per contraforts esquistosos però amb multitud de preses (grau I) i per tant sense complicacions. Aquesta zona no ha de ser gaire còmode a l’estiu quan el camí deu estar a petar de gent. Ara però ens trobem en aquesta zona unes 10 persones i per tant no podem parlar d’embussament…
Llac de Lanós.
Finalment arribem al cap d’amunt de l’enforcadura, optem per anar al cim petit (a la nostra dreta) des d’on tindrem una vista més complerta del gran llac de Lanós (o Lanoux) que hi ha a l’oest del cim. També és aquest cim un cim amb menys gent… D’aquí podem passar tot caminant per la cresta fins el cim del Carlit on un nodrit grup de gent (i nosaltres també) aprofiten per fer un mos. Deu ser aquesta una estampa força habitual ja que un parell de pardals es passegen entre la gent sense cap mena de por menjant-se les engrunes…
Veiem el Canigó, Puigmal, Tossa d’Alp, Serra del Cadí, Puigpedrós, Pica d’Estats.. inclús sembla ser que si el dia és prou clar es pot alvirar la Maladeta (si es sap reconèixer es clar)
La baixada la fem prou rapidament ja que el camí és sec i a la bifurcació 2 ens desviem a la dreta. En poca estona passem per una zona d’esquist i poc després entre grans blocs de granit. Cap al final de la zona dels blocs de granit podem veure l’estany Llong a la nostra dreta.
Estanys Llong (en primer terme amb una “illa” al seu centre) i Llat.
Hi ha un refugi metàl.lic a prop de l’estany Llat
El camí baixa fins un pont de fusta molt a prop de l’estany de Vallell (o Bailleul) A partir d’aquest punt trobem més gent ja que el circuit dels llacs gira en aquest estany i molta gent està fent un tomb per aquí. Hi ha però un camí que sembla molt més atraient: tot just al costat del pint surt a la nostra dreta un camí (molt més solitari) que passa per l’estany Llong i per l’estany Llat i que al final s’uneix al camí on estem ara (a l’alçada de l’estany Sec). Nosaltres, però seguim el camí “estandar” tot seguint els senyals grocs que retrobem en aquest punt.
Seguim caminant i veiem els estanys de la Comassa (o Coumasse) a l’esquerra del camí i l’estany Sec a la dreta. El camí passa entre els dos estanys a tocar de l’aigua, primer per l’estany Sec i pocs metres més enllà pel de la Comassa i al seu costat (i a la dreta del camí) trobem un altre refugi metàl·lic.
Estanys de Comassa (a l’esquerra) i Sec. El camí passa pel mig
dels dos i a tocar les seves aigues
Una mica abans d’arribar al punt indicat com bifurcació (on ja hem esmentat que hi ha un rètol que indica el camí del Carlit i el de la volta dels estanys) hi ha una plana, només cal que ens desviem cap a la dreta i sortim uns metres del camí per tal de poder visitar l’estany Negre
Estany Negre
El camí a partir de la bifurcació ja ens es conegut, només cal desfer el camí fet en començar per tornar fins la presa de Les Bulloses i poder prendre una refrescant cervesa (si trobem un lloc lliure) a la terrassa del refugi.
Estany de la Bollosa amb el Puig Peric i el Peric Petit al fons. Detall de la presa
