Fontalba - Puigmal - Núria
INTRODUCCIÓ
Cim del Puigmal. En aquesta fotografia del 2007 no apareix la nova creu…
La pujada a Fontalba la fem amb cotxe per una pista que darrerament ha estat arranjada. Gracies a questes millores i a diferència de l’altra vegada que hi vam ser, la pujada fins a Fontalba no s’ha fet gens pesada. En arribar (no té pèrdua ja que hem d’arribar fins al final de la pista) hi ha un espai per aparcar. Per tal de pujar al Puigmal només cal resseguir la carena que parteix de Fontalba en direcció oest.
Durant l’ascensió al Puigmal des de Fontalba no hem trobat neu (exceptuant algunes clapes disperses molt a prop del cim) però a la vessant nord hi havia plaques de glaç entre les pedres i si no hagués estat perquè al cim hi havia gent que havia pujat des de Núria i que es disposaven a baixar pel mateix lloc no hauriem completat la ruta i haguessim descendit pel camí de pujada. Tot i això ningú no ens va lliurar d’acabar a terra un parell de vegades. Per tant la baixada fins a la coma de l’Embut l’hem fet molt lentament (gracies a en Miquel per prestar-se a fer-nos de guia entre el glaç durant la baixada).
Santuari de Núria: Descendint del pla de l’Ortigar en direcció a Núria
La ruta consta de dos parts ben diferenciades, des de Fontalba al Puigmal i del Puigmal a la coma de l’Embut el terreny és aspre i sense vegetació (com a molt podrem trobar la vegetació dels prats alpins en èpoques de bonança) i rocallós en arribar al cim. La segona part, desde la coma de l’Embut a Núria i de Núria a Fontalba, és molt més agradable ja que comença al costat dels petits salts d’aigua de la riera de l’Embut, arriba a un bosc de pi negre poc abans d’arribar a Núria i franqueja, a vista d’ocell, els penyassegats pels que descendeix el camí antic de Núria a Queralbs (vegeu la ruta Queralbs - Coma de Vaca - Núria - Queralbs) tot passant per boscos de pi negre.
Núria s’ha convertit en un centre d’oci i no té gaire relació amb el que hom pensa quan parla d’un “Santuari”. Poca calma i tranquilitat trobarem aquí, però és un bon punt d’avituallament si volem anar lleugers de motxilla. Podeu trobar més informació sobre l’oferta turística de Núria a www.valldenuria.com
FITXA TÈCNICA
Data de la sortida: 20 de gener de 2007
Revisada per darrera vegada el: 5 de setembre de 2009
Integrants: Paula i Justí
|
 |
 |
|
Pujada acumulada: 1154 m
Alçada mínima-màxima: 1963-2915 m
Distància aproximada: 14,00 km
Temps aproximat sense parades : 4h 50m
Ruta circular: Si
Dificultat: 3 sobre 5
)
 |
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES |
| # | Localització | Temps | Distància | Alçada |
| 0 | Fontalba | 0h 00m | 0,00 km | 2065 m |
| 1 | Cim de la Dou | 0h 45m | 1,90 km | 2462 m |
| 2 | Cim dels Borruts | 1h 15m | 3,30 km | 2673 m |
| 3 | Cim Puigmal | 1h 45m | 4,40 km | 2915 m |
| 4 | Coma de l’Embut | 2h 30m | 5,80 km | 2534 m |
| 5 | Salts d’aigua sota la font Bordanera | 2h 40m | 7,00 km | 2300 m |
| 6 | Pla de l’Ortigar | 3h 00m | 7,50 km | 2200 m |
| 7 | Santuari de Núria | 3h 15m | 9,10 km | 1970 m |
| 8 | Cabana de Gombren | 3h 50m | 10,90 km | 2120 m |
| 9 | La Fita | 4h 05m | 11,30 km | 2077 m |
| 10 | La Dou de Fontalba | 4h 35m | 13,00 km | 2077 m |
| 11 | Fontalba | 4h 50m | 14,00 km | 2065 m |
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
Deixem el cotxe al final de la pista que va de Queralbs a Fontalba. Com ja preveiem no hi ha pràcticament neu (només la trobarem just al cim) per tant ens decidim a pujar tot buscant la carena en direcció oest. El camí de pujada no és gaire marcat en aquest punt, per tant aneu amb comte de no pendre el camí directe cap a Núria (que és per on vindrem). Simplement hem de seguir la carena tot dirigint-nos cap el Pla de les dues lliures. Al nostre darrera deixem el Balandrau.
Els prats deixen poc a poc pas a la senda rocallosa i el pendent es fa més fort, el camí es veu més clar i anem guanyant alçada sobre els cotxes aparcats a Fontalba. Algunes fites ens indiquen el camí (tot i que és ben clar). Les vistes es van eixamplant i arribem al Cim de la Dou. Aquí podem descansar un moment i contemplar la vista.
El camí ara baixa uns metres fins el proper Coll de Fontalba, però no ens fem ilusions, podem veure clarament que el camí puja fins el cim del Borrut i ja intuim que el més fort encara ha d’arribar…
Trajecte cap al Puigmal, ja podem entreveure el cim
És díficil veure el cim del Puigmal, i és ara quan ja podem entreveure’l i constatar que la neu només hi està present (i no en gaire quantitat) molt a prop del cim. Continuem pujant i sobrepassem el cim del Borrut. En aquest punt el camí es torna planer durant uns pocs metres i és des d’aquí des d’on tenim una vista privilegiada del Pedraforca i de la Serralada del Cadí. Aprofitem per treure’ns els paravents (increïble que hagim de fer-ho a finals de gener) i ens decidim a atacar la darrera pujada.
Vistes sobre el Pedraforca i la Serralada del Cadí
La pujada en aquest tram és forta i cal anar fent petites ziga-zagues fins pujar un desnivell de més de 150 metres. Després d’aquest darer esforç ja tenim el cim a tocar i el veiem clarament per primera vegada… És un cim arrodonit i ample que tenim a tocar. Arribar-hi ara ja és un petit passeig.
Cim del Puigmal
Per aquesta cara de la muntanya només trobem unes petites clapes de neu que no suposen cap inconvenient per a la marxa (serà molt diferent al baixar pel vessant nord) i tranquilament ens plantem al cim tot contemplant el paisatge. El cim està coronat per un punt geodèsic i tres creus (la senyera que apareix a totes les fotografies que hem vist ha desaparegut), també hi ha un petit mur de pedra que pot servir de recés (molt precari) en cas de vent.
Des del cim podem contemplar una àmplia panoràmica de 360 graus. Al sud veiem clarament el Montseny i el Matagalls, les Guilleries i el Collsacabra, la plana de Vic, Montserrat, el Pedraforca.. Cap a l’oest domina la panoràmica la serralada del Cadí, també veiem clarament Puigcerdà i Llívia i darrera seu el Puigpedrós. Cap el nordest veiem el Pic de l’Infern, Bastiments… Una vista excel.lent!
Al cim hi ha força gent (no és una aglomeració, però ens hem reunit una bona colla). La baixada cap a Núria no la veiem gens clara (hi ha neu i sembla que està glaçada entre les pedres) i estem gaire be decidits a tornar per on hem vingut, però un grupet de Vic (en Miquel, el seu pare i un amic) ens diuen que ells han pujat de Núria i que es disposen a baixar pel mateix camí, així que ens hi afegim.
Baixant cap a Núria amb cent ulls…
Efectivament la baixada és molt delicada degut al glaç. Cal anar amb molt de compte on es posen els peus i tot i així la majoria no ens en lliurem d’algunes topades amb el terra (arrel d’aquesta excursió vam decidir que ens calien un grampons i un piolet). Però poc a poc i amb bona lletra anem descendint (mooooolt lentament) i arribem sans i estalvis fins a la Coma de l’Embut on la neu i el glaç son totalment inexistents.
Sant Gil en primer terme dominant la petita presa
de Núria que veiem coberta d’una petita capa de glaç
Ara ja només cal seguir el torrent de l’Embut que poc a poc queda “encaixonat” pel terreny. El camí no té cap dificultat i ens podem delectar en la remor dels petits salts d’aigua que anem trobant. En repetir aquesta sortida el setembre de 2009 (ja sense neu) vam veure que l’aigua del rierol s’endinsava per una petita cova i ja no seguia el seu antic curs… Pocs minuts després arribem al Pla de l’Ortigar des d’on ja veiem el Santuari de Núria. Ens endinsem al bosc de Sant Gil en un decidit descens cap a Núria.
Cabana de Gombrèn al camí
de Núria a Fontalba
En arribar a Núria prenem direcció a l’ermita de Sant Gil (situada al costat del Santuari) i pujem cap a la creu d’en Riba. En aquest punt ens desviem cap a la dreta tot seguint el camí que puja cap a la coma de les Perdius. Això ens deixa ja encarats al camí de Fontalba i només cal que seguim (ja sense possiblitat de pèrdua) els senyals grocs i blancs (o verds i blancs en alguns punts) . Aquesta part de la ruta transcorre per boscos de pi negre i té unes excel.lents vistes sobre les gorgues de Núria (i per tant sobre el recorregut del cremallera i sobre el camí de Núria a Queralbs) ja que es manté a uns 300/400 metres del riu Núria.
La pujada encara segueix fins arribar a la Cabana de Gombrèn que és un aixoplug per pastors fet de pedra. Una mica mésn enllà trobem La Fita on hi ha restes del que podria haver estat una construcció similar a la anterior. Aquest és el punt més alt d’aquesta part del camí, a partir d’aqui el camí cap a Fontalba ja és de baixada i ens permet arribar descansats al cotxe després d’aturar-nos a la font de la Dou de Fontalba
