Ribes de Freser - Taga
INTRODUCCIÓ
Serra Cavallera vista des de l’oest. D’esquerra a dreta veiem la Pedra dels Tres Bisbats, Coll de Pal, Puig Estela (o Sestela), el Puig de Coma d’Olla i el Taga.
[Passeu el punter del ratolí per la imatge per veure-la totalment]
La pujada l’hem fet amb neu a partir dels 1700 m per la cara oest i fins els 1300 en descendir per la cara nord. Afortunadament la neu era prou consistent per permetre l’ús dels grampons. Personalment crec que l’ús de raquetes de neu és més cansat però amb neu tova no quedaria més remei que calçar-se unes raquetes (la pujada potser és massa forta per fer-la amb esquís)
Tot i que la ruta pot començar perfectament al nucli urbà de Ribes de Freser nosaltres la comencem a la zona de la Maçana. Tal i com podem llegir a la web de la Vall de Ribes, la Maçana és un petit nucli format per les cases Maiol, Cal Pellisser i la Torre que el s.X era una batllia del monestir de Ripoll. Està situat al sud de Ribes de Freser. Per tal d’arribar-hi hem de seguir uns 600 m la carretera que porta a Bruguera. Així, en arribar a Ribes de Freser per la N-153 girem a la dreta (si venim del sud) creuant el Freser. A la carretera està indicat com el camí de Queralbs i Bruguera. Tot just després de creuar el riu el camí de Queralbs gira a la dreta però nosaltres hem de seguir la carretera sense desviar-nos tot travessant les vies del cremallera com si anéssim a Bruguera. Passades les vies la carretera puja lleugerament i en el primer revolt tancat que trobem veiem una pista cimentada que surt a la nostra esquerra. Prenem aquesta és una pista (que té un fort pendent) fins passar un grup de cases (La Maçana) on comencem a caminar després de deixar el cotxe en un racó del camí (cal dir que no hi ha gaires llocs on deixar-lo sense molestar el pas de tractors).
FITXA TÈCNICA
Data de la sortida: 28 de febrer de 2009
Integrants: Paula i Justí
|
 |
 |
|
Pujada acumulada: 1100 m
Alçada mínima-màxima: 1040-2037 m
Distància aproximada: 14,00 km
Temps aproximat sense parades : 4h 50m
Ruta circular: Si
Dificultat: 3 sobre 5
)
 |
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES |
| # | Localització | Temps | Distància | Alçada |
| 0 | Inici | 0h 00m | 0,00 km | 1040 m |
| 1 | Collada del Manter | 0h 15m | 1,00 km | 1147 m |
| 2 | Búnquer | 0h 25m | 1,60 km | 1264 m |
| 3 | Filat | 0h 35m | 2,20 km | 1364 m |
| 4 | Collet d’Ardena | 0h 40m | 2,30 km | 1373 m |
| 5 | Rètol Taga | 0h 45m | 2,90 km | 1445 m |
| 6 | Cim Taga | 2h 10m | 5,70 km | 2037 m |
| 7 | Pou del Taga | 2h 40m | 7,00 km | 1803 m |
| 8 | Deixem pista principal | 3h 00m | 8,10 km | 1657 m |
| 9 | Camí | 3h 15m | 8,60 km | 1508 m |
| 10 | Sortim a pista | 3h 20m | 8,90 km | 1463 m |
| 11 | Retrobem pista principal | 3h 30m | 9,40 km | 1378 m |
| 12 | Rètol | 3h 35m | 9,80 km | 1359 m |
| 13 | Filat 2 | 3h 55m | 11,10 km | 1312 m |
| 14 | Pista cimentada | 4h 00m | 11,60 km | 1260 m |
| 15 | Deixem pista cimentada | 4h 05m | 11,90 km | 1217 m |
| 16 | Mas Conill | 4h 20m | 12,70 km | 1171 m |
| 17 | Collada del Manter | 4h 35m | 13,60 km | 1147 m |
| 18 | Fi | 4h 50m | 14,60 km | 1040 m |
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
El camí pel que iniciem la pujada és el PR C-190. Aquest camí uneix Ribes de Freser amb Camprodon carenant la Serra Cavallera. El camí comença pujant i anem guanyant vistes sobre la serra de Montgrony (al sudoest), Ribes de Freser (a l’oest) i la zona del Puigmal (al nord).
La Capella de Sant Antoni, enfilada a un cim de 1272 m, es presenta de forma clara a la nostra esquerra, a l’altre costat del Freser. Ara encara la veiem per sobre nostre ja que hem començar a caminar a uns 1040 m d’alçada però la darrera vegada que la veiem estarà força per sota del nostre nivell. Aquesta capella és el segle XVII i tot i que ha estat reparada en més d’una ocasió conserva un retaule i tot l’interior abarrocat.
Collada del Manter. Al fons el Puigmal
Quan portem 1 km caminant per pista arribem ala Collada del Manter on un grup de vaques pasturen tranquil·lament. Aquí un rètol ens indica que el Taga és a 2 hores de camí i que cal que girem a la nostra dreta. Pel camí que tenim davant nostre farem el camí de tornada. El fet que tres persones apareguin entre mig dels arbres per la collada a la nostra esquerra ens fa creure que ha d’haver un camí que pugi directament des de Ribes de Freser (possiblement des del càmping Vall de Ribes) fins aquí. A partir d’aquest punt comencem a veure algun senyal groc.
Búnquer al costat del camí
Sense parar de pujar pista amunt en cap moment, ens endinsem per una zona de pins que apareix poc abans de la cota dels 1200m i en un revolt del camí apareix al costat de la pista un búnquer (jo creia que era del temps de la guerra civil però l’Ernest m’ha tret del meu error, llegiu el seu encertat comentari al respecte). Tot seguit el camí perd la seva sinuositat per pujar pel dret cap el Collet d’Ardena on arribarem després de travessar un filat (que tornem a tancar darrera nostre). El petit prat que forma el collet ens dona una àmplia vista de Pardines (en direcció nord est), el Puigmal al nord i la serra de Montgrony al sud-oest. Ara ja estem per sobre del nivell de la Capella de Sant Antoni. El cim del Taga només es descobreix pocs metres abans d’arribar-hi i per tant és invisible des d’aquest punt però si que veiem la carena que seguirem fins arribar al Pla de les Eugues (encara a uns 400 metres per sobre nostre).
El camí, que en arribar al Collet d’Ardena seguia la direcció sud-est, gira poc després de forma sobtada en direcció sud per una zona indicada al mapa de l’Alpina com “Plans de Conivella”. En arribar als 1425 m d’alçada i a l’esquerra del camí un rètol ens indica que podem sortir de la pista per tal de fer la “Ruta de la Vall de Ribes”. Cal que ignorem aquest rètol i que seguim endavant (tot i que ja no tornarem a passar per aquí part d’aquesta ruta la farem durant el camí de tornada).
En pocs metres desapareix el bosc i trobem un nou rètol indicatiu del Taga on es diu que encara ens queden 1h35m de camí fins el cim i que estem a 1h de Ribes. Aquest rètol indica clarament que hem de seguir carena amunt ara ja fora de la pista i seguint un filat que mantenim a la nostra esquerra. Aquesta carena està coberta de pins baixos i la neu ja domina el terreny el que fa que decidim continuar amb els grampons als peus. És possible que el camí sigui marcat (possiblement amb senyals grocs) però el gruix de neu fa que si és així ens sigui impossible veure els senyals.
Vista des del Collet d’Ardena.
D’esquerra a dreta veiem la Serra de Montgrony, Campelles, la Capella de Sant Antoni, la Collada de Toses i Planoles.
Durant aquesta part de la pujada seguim el filat com a punt de referència mantenint-lo a la nostra esquerra fins que sobtadament gira a la dreta. En aquest punt el travessem (està trencat aquí) per tal de seguir pujant per la carena. La pujada comença ja a ser forta, els petits pins desapareixen i la carena es presenta ja sense arbres. Guanyem vistes sobre Pardines (a la nostra esquerra) i Montserrat apareix a la nostra dreta entre un mar de núvols.
Una placa de vedat de caça (no gaire estable així que no estem segurs que pugui servir com a futura referència) ens dona la benvinguda al Pla de les Eugues. Un respir abans de reprendre la forta pujada.
Vista de la carena oest des del rètol indicatiu del Taga. A dalt de tot hi ha el Pla de les Eugues.
Ara la carena per on pugem està marcada per un filat que s’acosta per la nostra esquerra i que comença a resseguir la carena una mica més amunt. Durant aquesta pujada el Pedraforca apareix cap el sud-oest, darrera de la serra de Montgrony.
El Pedraforca i la Serra d’Ensija apareixent darrera de la Serra de Montgrony
El cim del Taga cada vegada és més a prop però no el veiem fins completar aquesta pujada i la seva creu, malgrat el seu tamany, no es veu per aquesta vessant fins que ja estem a pocs metres d’ella. Am la part nord-est del cim del Taga a la vista continuem pujant i passem a l’altre costat del filat deixant-lo a la nostra dreta així que podem. Els darrers metres pel cim del Taga son ja per una zona planera que ens porta (ara amb el filat a la nostra dreta) fins a la gran creu que el corona. La vista que ens ofereix aquest cim és magnífica i amb el panorama nevat encara més… Els llunyans Agudes, Matagalls, Montserrat o Pedraforca i els més propers Serra de Montgrony, Puigmal, camí dels Enginyers, Balandrau, Canigó…
Vista de Ribes de Freser amb el Puigmal i Queralbs a la dreta
La tornada la fem carenant la Serra del Balcera en direcció nord. Tot i això comencem el descens en direcció est (com si anéssim cap a la Portella d’Ogassa) però així que podem, baixem en direcció nord deixant el PR C-190 a la nostra dreta i ens dirigim cap el Solei de la Caritat (una zona plana als peus del cim del Taga en direcció nord). Amb un ampli gir a l’esquerra (en direcció oest) enllacem amb una pista (totalment invisible amb neu) que passa pel Pou del Taga. Aquesta bassa d’aigua artificial és perfectament visible quan no hi ha neu però ara només sobre surt de la neu la part superior del tancat que l’envolta. Passat el pou girem cap el nord seguint la que intuïm que deu ser la trajectòria de la pista i anem a buscar la carena de la Serra de Balcera. A la carena hi ha algunes parts sense neu i la pista ja és visible. Aquesta pista gira sobtadament a la dreta uns 900 m després del Pou i perd alçada ràpidament. El camí “normal” consisteix en seguir la pista però nosaltres decidim seguir carenant i deixar la pista principal seguint en direcció nord. Aquesta variant no està marcada i la prenem fonamentalment perquè ja intuíem en iniciar la ruta que per aquí es podria baixar i perquè unes petjades recents a la neu ens indiquen que un parell o tres excursionistes més han passat “pel dret” poc abans. En condicions normals no recomano aquesta opció ja que és força perdedora en endinsar-se al bosc. Ens endinsem per la drecera dins el bosc sense que veiem cap senyal indicadora ni un camí clar, però les petjades dels que han passat abans indiquen que no dubten gens pel que confiem en que ens portin pel bon camí. Així és i en poc menys de 15 minuts sortim a un petit camí vorejat per un filat on girem a l’esquerra.
Creu del Taga amb les Agudes i el Matagalls al fons
Serra Cavallera nevada
Malauradament les recents ventades han fet caure una gran quantitat de bedolls sobre aquest camí i els troncs, juntament amb la neu, ens dificulten força el pas. Tot i això en aquest camí veiem alguns senyals de color groc i després de passar uns minuts saltant troncs sortim a una pista que no apareix en el mapa de l’Alpina que tenim. Deduïm que aquesta pista deu haver estat oberta recentment aprofitant part del camí que ja existia (camí que si apareix al mapa). Aquí estem en un bosc de bedolls al Pla de la Girada, el que cal fer és girar a la dreta prenent la pista en direcció de baixada. Finalment retrobem la pista principal que hem deixat mitja hora abans.
En retrobar la pista girem a l’esquerra (deixant de banda una desviació a la dreta que baixa cap el càmping de Pardines) i poc després trobem un rètol d’Itinerannia (assenyalat com Bosc Fosc) que ens indica el camí a Ribes de Freser, Pardines, Bruguera, Ogassa… Seguim camí de Ribes de Freser (el que indica que està a 2h10m) on després d’un ampli revolt a la dreta el camí perd alçada i deixem ja definitivament de caminar entre neu.
Arribem a un filat on un rètol adverteix que no molestem a les vaques que hi pasturen. Passem el filat deixant el seu pas tancat un altre vegada i passem per la pista entre les vaques. A uns 250 m a la nostra dreta veiem la masia “La Falgosa” i en un moment arribem a una pista cimentada on un rètol indica que a la dreta el camí ens porta a La Falgosa. Nosaltres girem a l’esquerra i cinc minuts més tard deixem la pista cimentada en el punt en que la pista fa un revolt molt tancat a la dreta. En aquest punt prenem una pista que surt a la nostra esquerra.
Paisatge nevat al Pou del Taga…
Arribem a Mas Conill, actualment un tancat per bestiar, on un bon grup de vaques pasturen pels voltants de l’antiga casa. En menys de 15 minuts el camí ens porta a la collada del Manter on ja hem estat unes hores abans. Ara només cal desfer el quilòmetre que ens separa del cotxe on finalitzem la nostra sortida.
