Coll de Pal - Puig Estela - Taga
INTRODUCCIÓ
El Taga vist des del cim del Puig Estela.
A la dreta veiem com despunta la serralada del Cadí
Aquesta és una ruta relativament llarga (una mica més de 18 km) i amb una pujada acumulada respectable (més de 1200 metres). Per altra banda té l’avantatge de que podem decidir retallarla “in situ” i arribar només fins al Puig Estela (en aquest cas la pujada acumulada serà lleugerament superior als 650 m i la distància d’anada i tornada d’uns 10 km) .
És un recorregut de gran bellesa (tot i que nosaltres no l’hem fet a la millor època que és la primavera) i sense possibilitat de pèrdua (almenys sense boira). Gran part de l’anada la fem per la carena que unexi el Coll de Pal amb el cim del Taga el que ens dona unes vistes espectaculars cap el Pirineu (Canigó, zona de Vallter…) i cap el sud (Sant Joan de les Abadesses, Ripoll i com sempre al fons el Montseny, Matagalls… Arribats a la Portella d’Ogassa caminem entre extensos prats i gaire be tot el camí de tornada el farem (a la primavera) entre herba i flors.
La tornada es pot fer pel mateix camí que l’anada, però si ens desviem cap al nord i baixem fins l’estany del Tarter podrèm gaudir caminant entre prats sense “pagar-ho” amb més pujada acumulada. Tot i això, la nostra idea original era a la tornada, mantenir-nos a l’alçada dels 1750-1800 metres des de la Portella d’Ogassa per arribar així al Coll de Pal perdent l’alçada justa, però el terreny a aquesta alçada comença a ser impracticable poc abans d’arribar a l’Estany del Tarter (el nom ja ens havia d’haver fet sospitar) i hem tingut que baixar girant bruscament a l’esquerra (vegeu el track del GPS al mapa). Així doncs el millor és que feu la tornada seguint el camí marcat als mapes i no tant seguint la nostra traça GPS (és recomenable el mapa 1:25000 del Taga de l’Alpina). Així, el track complementari que podeu descarregar és pot ser millor si mes no per la part de la tornada des del Taga.
FITXA TÈCNICA
Data de la sortida: 3 de març de 2007
Revisada per darrera vegada el: 25 de febrer de 2012
Integrants: Paula i Justí
|
 |
 |
|
Pujada acumulada: 1213 m
Alçada mínima-màxima: 1408-2039 m
Distància aproximada: 18,30 km
Temps aproximat sense parades : 5h 40m
Ruta circular: Si
Dificultat: 3 sobre 5
)
 |
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES |
| # | Localització | Temps | Distància | Alçada |
| 0 | Font de la Roda | 0h 00m | 0,00 km | 1408 m |
| 1 | Cal Frare | 0h 05m | 0,40 km | 1452 m |
| 2 | Refugi Montserrat | 0h 30m | 1,50 km | 1622 m |
| 3 | Abeurador | 0h 45m | 2,50 km | 1719 m |
| 4 | Coll de Pal | 0h 50m | 2,90 km | 1771 m |
| 5 | Refugi pastors 1 | 1h 10m | 3,80 km | 1890 m |
| 6 | Refugi pastors 2 | 1h 15m | 4,00 km | 1908 m |
| 7 | Puig Estela | 1h 35m | 5,10 km | 2017 m |
| 8 | Vessant sud del Puig de Coma d’Olla | 2h 05m | 6,60 km | 1924 m |
| 9 | Portella d’Ogassa | 2h 25m | 7,50 km | 1800 m |
| 10 | Cim del Taga | 3h 00m | 9,00 km | 2039 m |
| 11 | Estany del tarter | 4h 05m | 12,80 km | 1604 m |
| 12 | Coll de Pal | 5h 00m | 15,40 km | 1771 m |
| 13 | Font de la Roda | 5h 40m | 18,30 km | 1408 m |
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
Creu conmemorativa de la mort per la fred d’un veí
de la zona. A sota, refugi Montserrat
Comencem la ruta a la Font de Roda tot i que amb 4x4 és molt senzill arribar fins el Refugi Montserrat. En aquest punt el camí és una pista forestal que puja suaument. En un moment arribem a Cal Frare i seguim amunt passant per una zona de boixos. Tot caminant, deixem a la nostra dreta, i poc abans d’un revolt, una creu de ferro que ens crida l’atenció per la seva inscripció “Aqi murió D. José Marse natural de Caballera. Fallesió el día 22 de nobiembre de 1884. Murió atacado del frío”
Afortunamdament, les condicions han canviat i ara és difícil que algú mori de fred en aquest punt ja que a pocs metres pujant arribem al refugi Montserrat. Per veure’l cal sortir de la pista uns metres. És un refugi lliure amb una part dedicada a guadar bestiar. El refugi està en bones condicions exteriors, té llar de foc i lliteres. Al seu davant hi ha un prat.
La pista continua i arribem a un abeurador on podem satisfer la set. Pels voltants hi ha un home recollint alguna cosa… Encuriosits li preguntem que és el que recull i ens diu que està recolectant “xicoines” ja que son molt bones per les amanides i que també es poden consumir com infusió ja que son depuratives. Havia vist moltes vegades aquestes plantes arrapades al terra i mai se m’havia acudit que podien ser comestibles… Està clar que poc a poc anem perdent molta de la riquesa culinaria que ens ofereix el nostre entorn (sembla que alló que no estigui en una safata de plàstic no ha de ser comestible).
Xicoines. Al damunt veiem l’abeurador
on finalitza la pista.
En aquest punt finalitza la pista i es converteix en un corriol que puja decididament fins el Coll de Pal. Girem a la nostra esquerra (SO) i pujem en direcció al Turó de la Parcel.la tot deixant el filat a la nostra dreta. Fa pocs dies que ha nevat, el terra s’ha glaçat i ara s’ha desfet provocant que el terra estigui fangós, això ens dificulta una mica la marxa però poc a poc anem guanyant alçada.
Durant el camí una petita construcció de pedra situada a la nostra esquerra ens crida l’atenció. Quan ens apropem veiem que es tracta d’una petitísim refugi de pastors (suposem) on amb prou feines s’hi pot entrar de quatre grapes i on només s’hi poden estar dues persones de forma molt apretada. Tot i això es veu en perfectes condicions pel que segurament encara és utilitzat de forma més o menys regular. Uns metres més al SO n’hi ha un altre de similars característiques. El primer te un forat al sostre, probablement per deixar sortir el fum en cas de que es cuini alguna cosa al seu interior (en tot cas hauria de ser amb un fornet ja que no hi ha espai ni tant sols per encendre un petit foc)
Seguim caminant amunt. Veiem Sant Joan de les Abadesses a la nostra esquerra i tot guanyant alçada arribem al cim del Puig Estela. Aquest cim està coronat per una gran fita de pedres molt ben construida (i.e. no ha estat feta per l’acumulació de pedres que han posat els visitants).
Refugi de pastors. Compareu el seu tamany amb el bastó colocat a l’entrada
Fita del cim del Puig Estela
Des d’aquí ja tenim una complerta panoràmica del Pirineu (Canigó, zona de Vallter i Núria, Puigmal…) i ja divisem amb claretat el nostre destí: el Taga, amb la serralada del Cadí al seu darrera i si ens hi fixem també podem veure les puntes del Pedraforca sortint per darrera seu. Als nostres peus veiem Pardines al nord i Sant Joan de les Abadesses i Ripoll al sud.
Després d’esmorzar, reprenem la marxa tot seguint la carena. Ara el camí fins a la Portella d’Ogassa és de baixada i l’únic esforç que cal fer es mirar on posem els peus ja que la carena és rocallosa. El següent cim que trobem és el Puig de Coma d’Olla també coronat per una fita de pedres tot i que no tan alta com la de Puig Estela.
Ara el filat queda a la nostra esquerra i podem veure l’esglèsia de Sant Martí d’Ogassa molt avall a l’esquerra. Tot baixant arribem a la Portella d’Ogassa punt en el que s’acava la baixada i comencem a enfilar cap al cim del Taga. En aquest punt conflueixen uns quants camins (el del Coll de Pal, el de Pardines, el de Sant Martí d’Ogassa…) i ja no pujem sols. Sembla que el cim és a prop però encara està uns 160 metres més amunt i és millor anar hi anant…
Deixant el Puig Estela enrere
El cim del Taga està coronat per una gran creu blanca i la vista que ens ofereix és magnífica… A la vessant nord veiem amb claretat des del Pedraforca fins al Canigó, Pardines als nostres peus, en direcció sud Montserrat, el Matagalls , Montseny … El dia acompanya ja que la visibilitat és molt bona.
Cim del Taga
Des del cim es veu molt clarament el camí de tornada(vegeu la fotografia inferior). Només cal que arribats a la Portella d’Ogassa girem a l’esquerra en direcció a l’Estany del Tarter per després desviar-nos de nou a la dreta i pujar fins el Coll de Pal. D’aquesta manera evitarem l’ascensió per segona vegada al Puig Estela. Suposem que aquest recorregut de tornada estarà especialment indicat a la primavera ja que transcórre per prats que en aquella época de l’any han d’estar totalment florits (no sembla recomanable a plè estiu ja que el sol hi ha de tocar de valent).
Vista des del cim del Taga
[Passeu el punter del ratolí per la imatge]
La nostra recomanació es que arribats a la Portella d’Ogassa seguiu el camí més marcat que us portarà directament a l’Estany del Tarter ja que intentar mantenir l’alçada per assolir el Coll de Pal sense haver de pujar és inútil degut al bosc de Pins i a la tartera que hi ha a l’alçada de l’estany.
Vista del camí des del cim del Taga
Arribats a l’alçada del l’estany del tarter veiem a la nostra esquerra la barraca de l’Orri Vell (una cabana de pedra que pot servir d’aixoplug en cas de necessitat). Ja estem al tram final i enfilem la pujada cap el Coll de Pal, pot ser amb més ímpetu del necessari ja que ens pasem el sender que travessa el Torrent del Coll i anem a sortir a la carena, uns 50 metres pel damunt del coll… Ara el camí ja és mateix que hem fet a l’anada… Baixem pel Coll de Pal, tornem a passar per l’abeurador, el costat del refugi Montserrat, Cal Fare i finalment arribem a la Font de la Roda on haviem deixat el cotxe.
El Puigmal com a teló de fons de la barraca de l’Orri Vell
