Data de la sortida: 27 de maig de 2006

Revisada per darrera vegada el: 14 de juny de 2008

Integrants: Pula i Justí

LOCALITZACIÓ Situació: Sortim de Requesens. Podem arribar-hi anant fins a Cantallops i seguint les indicacions a Requesens i a la Cantina. És una pista en bon estat. Obrir mapa Informació addicional: Rutes complentàries per la zona: Web de la Generalitat, Rutes del programa de tv (rutes)

Alt Empordà

La Jonquera

DADES CARTOGRÀFIQUES Track i punts principals per a Google Earth: Arxiu KML Track i punts principals per a GPS: Arxiu GPX Track per a GPS: Arxiu GPX per a MapSource

consultar mapa interactiu

Pujada acumulada: 980 m

Alçada mínima-màxima: 440-1258 m

Distància aproximada: 14,20 km

Temps aproximat sense parades : 4h 25m

Ruta circular: Si

Dificultat: 3 sobre 5

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

Arribem amb el cotxe fins a Requesens on trobem una plaça de terra on podem deixar el cotxe. No hem d’anar pel camí que passa pel davant de la Cantina i de la Mare de Déu de Requesens sino que seguim per la pista per la que hem arribat. Aquesta pista és el GR11 (Sender dels Pirineus) que deixem als 200 m per tal de pendre un desviament a la dreta. Aquest desviament ens indica que prenem l’enllaç amb el GR10 (La Traversée des Pyrénées).

Coll Forcat amb l’antic conjunt de rètols.

Seguim per la pista que poc a poc es fa mes costeruda i ens endinsem en un bosc de perxes (ja son gaire be Castanyers) seguint les marques grogues (que ens acompanyaran tot el camí) i de blanques i vermelles de GR (no el GR-11 sino el GR-11-E4) Sequint aquests senyals arribem a la Font de la Verneda. Cal dir que va be trobar aquesta font ja que el pendent és considerable. Tot i així aquest camí de pujada te un pendent menyspreable al costat de la senda que pendrem per baixar… Per sort no hem fet aquesta ruta en sentit contrari!!

A pocs metres de la font hem de pendre un trencat a la dreta que s’enfila amunt. El trencant està ben senyalitzat i ens fa pujar per una torrentera. Així arribem al Coll Forcat

En aquest Coll trobem un filat que assenyala la frontera i que podem travessar per un petit pas. En Lluís Inclan (va fer aquesta ruta el juliol de 2009) ens ha informat que l’antic conjunt de rètols que ja havia desaparegut (vegeu la fotografia superior) ha estat substituït per rètols d’Itinerannia. Així, nomes cal travessar el filat i girar a la dreta (nordest) seguint el filat i els senyals grocs en direcció al refugi de Tanyareda (PRC71). Als pocs metres hem passat a l’altre costat de carena i ja veiem el Canigó.

El Canigó vist des del cim del Puigneulós

Panoràmica del Castell de Requesens
amb la plana Empordanesa als seus peus.
Al fons, s’alvira la badía de Roses

Poc després passem pel Coll Forcadell on un banc de pedra ens convida al repós… Durant tot el trajecte hem gaudit d’una bona ombra, cosa que s’agraeix en aquesta època de l’any, però 15 minuts després de passar el Coll Forcat el bosc finalitza i dona lloc a la pastura típica del Pirineu (ja estem a uns 1000 metres d’alçada). Per fortuna el vent ens refresca i ens permet obtenir unes vistes envejables.

Ara el camí és molt més planer i, després de creuar-nos amb un nutrit grup de vaques arribem a Coll de Pal i 15 minuts més tard (tot passant per uns pinars) al Roc dels Tres Termes. Aquest punt el podrem reconèixer perque hi ha una petita caseta amb una antena. Els cables que lliguen l’antena al terra son l’origen del soroll que feia una estona que sentiem i que no aconseguiem definir…

Veiem ja la carretera que, del costat Francés, arriba fins a Puigneulós i el cim (amb la seva “esplendorosa” antena) ja és a la vista i sembla que està a tocar (fet enganyós per cert)

Seguint els senyals grocs caminem uns metres per la carretera per tornar poc després al prats doncs, pujant per la senda que hi ha entre la carretera i el filat. Aquesta zona ja està molt concorreguda (es nota que hi ha una petita carretera). Mentre pujem en direcció al cim trobem, a l’altra banda del filat, un rètol que ens indica la direcció de Requesens (aquí arriba el camí “estàndar”).

Pou de glaç de Neulós. En primer
terme l’entrada, al fons el con exterior

Travessem el filat tot seguint els senyals grocs i ens dirigim al proper Pou de Glaç de Neulós. Aquest pou proveia (sota pagament a l’arrendatari) de gel a La Jonquera i els pobles veïns fa ja uns segles. Es tracta d’un pou de gel en perfectes condicions i en el que podem entrar (és molt recomanable portar una llanterna) per fer-nos una idea de com eren aquestes construccions. Després de visitar el pou de glaç reprenem el camí continuant pel petit corriol que surt darrera del seu con exterior i que puja fent ziga-zagues fins el filat que hem travessat fa poc.

A mida que pujem la vista es va fent més i més ample. Primer veiem el Castell de Requesens als nostres peus, la plana de l’Empordà, Roses, els cims més importants del Cap de Creus, Ampuria Brava i la badia de Roses… Del costat francés veiem el Canigó (des de ja fa estona), el Rosselló, la costa del sud de França… Es una vista impressionant que creix a mida que pujem.

Així arribem al cim del Puig Neulós coronat per una petita torre de pedres planes i base cuadrada aixecada el 1964 en homenatge a Manel Costa, pastor rossellonès i poeta en català de finals del s.XIX intimament lligat a aquests voltants.

Després de fer les fotografies de rigor decidim fer el camí de tornada tot seguint el GR-10. Travessem la tanca que hi ha sota el monolit i una mica més avall ja veiem els senyals del GR i els grocs. Tot seguint el filat i creuant un gran grup de vaques, passem pel costat d’una pista forestal en la que sembla que hi ha una zona habilitada per fer foc (hi ha un nombrós grup de gent pels voltants) i enfilem cap el refugi de la Tanyareda. Ja dins la fageda arribem al Coll Pregon i seguidament el Puig Pregon. En arribar al Coll Ventós o del Faig un rètol ens indica clarament les direccions cap a La Jonquera, Port Bou i Requesens. Abandomen el GR i només cal que seguim els senyals grocs.

Interior del Castell de Requesens amb el cim del Puigneulós al fons

Cim del Puigneulós amb el Canigó al fons

Prenem doncs la senda que ens ha de portar (per unes fortes baixades) fins a prop del Pou de gel de Requesens. La senda es creua amb una pista i pel que sembla ha de ser més transitable que la nostra senda ja que al creuar-la veiem uns quads molt a prop (és la mateixa pista del punt pista 3 del mapa). Nosaltres decidim seguir els senyals grocs i baixar muntanya avall.

Cim del Puig Neulós des de la vessant sud

En uns 25 minuts tornem a creuar una segona pista, una estaca clavada a terra amb un senyal groc ens indica que hem de travessar-la i seguir rierol avall. El rierol porta poca aigua (cal dir que durant la segona visita en portava molta més i l’aigua brollava per tot arreu). En un quart d’hora arribem a un brollador amb un petit dipòsit d’aigua just a sota del qual hi ha una petita gorga que ens permet refrescar-nos i seguir (ja amb menys pendent) per la senda.

Vista del Castell de Requesens

Poc després arribem al Torrent de Coll Pregon i seguim el seu curs muntanya avall fins arribar a la pista principal (pista 3). Cal dir que en aquest tram final hem d’estar atents per no perdre els senyals grocs ja que en alguns punts estan una mica esborrats. Seguint aquesta pista a la nostra dreta creuem en pocs metres el Torrent i veiem el rètol indicatiu del Pou de Gel.

Cal esmentar que si per comptes de tombar a la dreta en sortir a la pista ho fem a l’esquerra, trobarem un rètol que ens indica el camí cap el Castell de Requesens. Nosaltre decidim seguir els senyals del GR11 fins a Requesens i desplaçar-nos en cotxe fins el Castell.

Forn de Totxos

Ara ja estem molt a prop del final del nostre recorregut. Només cal seguir els senyals grocs i els del GR. En pocs minuts arribem a la rajoleria (antic forn de totxos o teuleria) punt on sortim a la pista que haviem fet en cotxe per arribar a Requesens. Ja només ens separen 10 minuts de Requesens