La Vajol - Roc de Frausa
INTRODUCCIÓ
La Vajol: Església parroquial de Sant Martí (s.XII)
Nosaltres comencem a la pista forestal que arrenca de la carretera de la Vajol a Les Illes (ja a França). Per trobar el punt de sortida només cal que sortim de La Vajol en direcció a Les Illes. A 1,3 km de La Vajol trobarem a peu de carretera el restaurant Camaulis. Uns 50 metres més enllà comença, a la nostre esquerra, una pista forestal. En aquest punt començarem la descripció de la ruta.
A part de la visita que podem fer al poble de la Vajol i la seva Església parroquial de Sant Martí (romànica del s. XII) una vegada finalitzada la ruta (o abans segons ens plagui) el camí proposat te uns quants al·licients històrics. El 5 de febrer del 1939, el President Lluís Companys, el Lendakari Aguirre i el ministre Negrín, entre molts d’altres, van iniciar el seu exili passant a França pel Coll de Lli (un dels punts d’aquesta ruta). També podem donar un cop d’ull al Castell de Cabrera, documentat del s.XI (podeu consultar la web Castillos Medievales de Catalunya per a més informació) situat en una zona de vista privilegiada sobre el pantà de Boadella. També passarem per l’ermita de la Mare de Déu de les Salines que te la curiositat d’estar dins d’una cova i desviant-nos tant sols uns 200 metres del camí arribar fins el santuari de la Mare de Déu de les Salines, fundat el 1271.
Per si tot això fos poc, les vistes des del Moixer (a pesar de la torre de comunicacions que hi ha al seu cim) son espectaculars inclús en un dia de boira com el que ens vam trovar nosaltres. D’altra banda, el Roc de Frausa (destí de la ruta) ens ofereix una vista privilegiada sobre el massís del Canigó i tindrem el privilegi de passejar llargament entre castanyers, pinedes i fagedes. A més si sou boletaires segur que coneixeu la generositat de la zona…
FITXA TÈCNICA
Data de la sortida: 30 de setembre de 2006
Integrants: Paula i Justí
|
Alt Empordà |
La Vajol |
|
Pujada acumulada: 875 m
Alçada mínima-màxima: 605-1440 m
Distància aproximada: 16,40 km
Temps aproximat sense parades : 5h 15m
Ruta circular: Parcialment
Dificultat: 2 sobre 5
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES |
# | Localització | Temps | Distància | Alçada |
0 | Km 1.3 de la carretera GI-505 (a uns 50 metres del restaurant Camaulis) | 0h 00m | 0,00 km | 605 m |
1 | Font del Cucut | 0h 15m | 0,70 km | 660 m |
2 | Coll de Lli | 0h 20m | 1,10 km | 710 m |
3 | Castell de Cabrera | 0h 50m | 2,80 km | 840 m |
4 | Cruïlla pista de Maçanet de Cabrenys | 1h 25m | 4,90 km | 1045 m |
5 | Ermita de la Mare de Déu de les Salines | 1h 35m | 5,70 km | 1080 m |
6 | Coll dels Pous | 2h 05m | 6,30 km | 1240 m |
7 | Coll del Puig de la Neu | 2h 25m | 7,00 km | 1405 m |
8 | El Moixer (repetidor) | 2h 30m | 7,20 km | 1440 m |
9 | Roc de Frausa | 2h 45m | 8,40 km | 1417 m |
10 | Coll dels Pous | 3h 55m | 10,50 km | 1240 m |
11 | Km 1.3 de la carretera GI-505 (a uns 50 metres del restaurant Camaulis) | 5h 15m | 16,40 km | 605 m |
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
A l’esquerra tenim del Coll de LLi, punt fronterer.
D’aquí parteix el camí cap al poble de Les Illes
Pocs metres abans d’entrar al poble de La Vajol sur una carretera a la nostra dreta en direcció a Les Illes. La seguim en cotxe i a poc més d’un quilòmetre trobem el restaurant Camaulis a peu de la carretera, a uns 50 metres més enllà una pista forestal arrenca cap a l’esquerra. No hi ha gaire lloc per aparcar però tampoc sembla una zona molt transitada (tot i que més amunt està ple de boletaires per aquestes dates). Si no podem deixar el cotxe aquí pot ser el podrem deixar pista amunt.
Al començament de la pista veiem un rètol que ens indica que hem de seguir per la pista per arribar a la Font del Cucut, al Castell de Cabrera i a la Mare de Déu de les Salines. Tot i que el camí fins a la Mare de Deu de les Salines pot fer-se en cotxe sense grans dificultats, nosaltres comencem a caminar al principi de la pista. És un dia de boira i ja sabem que no podrem gaudir de les panoràmiques que mostren les fotografies del Castell de Cabrera, però que hi farem…
En pocs minuts trobem les un rètol indicatiu de que estem entrant en la propietat de Can Barris i als nostres peus les típiques viges metàliques que no deixen sortir a les vaques però que deixen passar el tràfic rodat. Un filat a la banda esquerra del camí ens indica que per aquí hi deu d’haver animals pasturant.
Comença una llarga pujada entre alzines i castanyers fins que arriben a la Font del Cucut. La font és fàcil de localitzar ja que està indicada amb un rètol al peu de la pista (a la nostra dreta) i un gran plataner està just al davant del brollador (caldrà que ens ajupin força per veure).
Castell de Cabrera s.XI.
Les condicions metereològiques no ens van permetre gaudir d’unes bones vistes des d’aquest punt
Ermita de la Mare de Deu de les Salines construïda
a l’interior d’una cova. El camí cap el Coll dels Pous
s’enfila a la dreta de l’entrada de la cova
Quan ja portem uns 20 minuts caminant arribem al Coll de Lli tot just passada una casa restaurada fa poc temps. A la dreta el camí passa a França i al poble de Les Illes, nosaltres seguim per la pista principal.
Poc a poc anem guanyant alçada fins que es fa visible el Castell de Cabrera a l’esquerra del camí, sobre un turó isolat que domina tota la plana on (si no fos per la boira) veuriem el pantà de Boadella. Per anar al castell cal que sortim de la pista, la senda és fàcil de localitzar: uns 10 metres després de la sortida de la propietat de Can Barris (sabrem que sortim per un rètol i per les planxes metàliques al terra que impedeixen que els ramats s’escapin) la pista gira a la dreta. Just en el revolt, una senda, marcada amb una fita, surt a la nostra esquerra. Poc després la pista està cimentada (es a dir que si arribem a la zona cimentada és que ja ens hem passat la senda). Visitar el castell només ens portarà uns minuts (a la senda hi ha unes marques vermelles) i paga la pena. Tot seguit tornem a la pista forestal i arribem a la part cimentada de la pista. La pista torna a ser de terra en pocs metres.
Seguim pujant i passem per un bosc de pins que ja no abandonarem fins arribar a la Mare de Déu de les Salines. Abans, però ens creuem amb la pista que ve de Maçanet de Cabrenys i uns metres més enllà la pista es divideix en dos. Un rètol ens indica que hem de seguir el camí de l’esquerra (cimentat) per anar al Roc de Raussa. No hem de fer cas. Aquest camí està pensat per cotxes i és mes llarg així que prenem el cami de la dreta i en pocs minuts arribem a l’Ermita de la Mare de Déu de les Salines que està dins una cova. Si seguim el camí uns 200 m arribarem al Santuari del s.XIII (tot i que va ser totalment reformat als.XVI).
Tot i que és possible fer el camí des del Santuari (un rètol ens indica el camí cap al pic de les Salines o de les Pedrisses i des d’allà podem anar al Coll dels Pous) nosaltres prenem un corriol que puja a la dreta de la cova (mirant cap a la porta). La pujada és forta pero son pocs metres, la senda puja a sobre de la cova i s’endinsa per una fageda fins arribar al pas fronterer del Coll dels Pous. En aques coll retrobem la pista cimentada que vam deixar poc abans d’arribar a l’ermita de les Salines. També veiem un rovellat cable d’acer i més enllà marques del GR-10 (camí pel que tornarem).
Mirant al sud des del Moixer…
El Roc de Frausa.
A la nostra dreta tenim el Roc de Pou lloc des del que podriem tenir una vista privilegiada sobre el Rosselló si no fós per la boira baixa que teniem el dia de l’excursió… El camí que hem de segir està marcat en groc i surt a la nostre esquerra, més enllà del cable d’acer (a pocs metres) i paral.lel a la pista encimentada. És un petit corriol molt ben senyalitzat que s’enfila per una fageda. La pujada és molt forta i en 20 minuts arribem al següent coll el Coll del Puig de la Neu. Ja tenim el Moixer a tocar… Ens acostem a la torre de comunicacions i malgrat la seva presència les panoràmiques son molt bones (la boira que cobreix gran part de Girona li dona un bon toc a la panoràmica).
Ja estem molt a prop del Roc de Frausa, només cal que seguim en direcció oest seguint les marques grogues i/o blaves. Haurem de descendir per una zona rocosa i uns metres més enllà veurem com el camí assenyalat amb groc es bifurca, la branca esquerra (camí blau) puja fins el Roc de Frausa i torna a baixar per unir-se a la branca dreta que hem deixat abans del petit cim. Aquí la vista sobre el Canigó és més àmplia.
Passat el Roc de Frausa i tot seguint la senda blava (i groga) descendim fins a un petit collet. Aquí hem de posar atenció ja que el camí que hem de pendre surt a la dreta de la senda. El reconeixerem perque està senyalitzar amb les marques del GR (és el GR-10) tot i que la primera marca està a uns 5 metres de la desviació. El camí (marques de GR i grogues) s’endinsa entre uns pins per passar pocs metres més enllà a una fageda.
Vista nord a prop del Roc de Frausa . En primer terme el massís del Canigó. A la dreta veiem la plana del Rosselló coberta per la boira
[Passeu el punter del ratolí per la fotografia]
Fageda
En uns 10 minuts trobarem una bifurcació: El camí amb senyals grogues segueix en direcció sud mentre que el GR ho fa en direcció est. Nosaltres hem de seguir el GR i girar a la nostra dreta. Aquesta és pot ser la part més relaxant del camí ja que la fageda és molt extensa, el camí practicament no presenta desnivell i en alguns punts ens dona una vista de primera fila sobre el Canigó. Després de deixar el camí groc, seguim doncs el GR-10 a través de la fageda durant uns 40 minuts. El camí és de molt bon fer i sense cap mena de difultat arribem de nou al Coll dels Pous. A partir d’aquest punt el camí ja ens és conegut ja que tornem per on hem vingut y en poc mes d’una hora i quart tornem a ser on haviem deixat el cotxe.