Data de la sortida: 2 d’octubre de 2010

Integrants: Paula i Justí

LOCALITZACIÓ Situació: Iniciem la ruta des de l’aparcament de Vallter tot i que en ser una ruta ciruclar també es pot iniciar a Mentet Obrir mapa

Setcases

Ripollès

DADES CARTOGRÀFIQUES Track i punts principals per a Google Earth: Arxiu KML Track i punts principals per a GPS: Arxiu GPX Track per a GPS: Arxiu GPX per a MapSource

consultar mapa interactiu

Pujada acumulada: 1370 m

Alçada mínima-màxima: 1466-2446 m

Distància aproximada: 18,50 km

Temps aproximat sense parades : 6h 40m

Ruta circular: Si

Dificultat: 3 sobre 5

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

Iniciem el camí a l’aparcament de l’estació d’esquí de Vallter 2000. El que hem de fer és dirigir-nos cap a la portella de Mentet malgrat que ens desviarem abans d’arribar-hi. Així, cal que ens movem cap el nord deixant darrera nostre el bar i enfilant pel camí que surt a la nostra dreta. Si mirem a l’edifici del bar des de l’aparcament, veurem que també podem sortir pel petit camí que trobem a la dreta, entre l’edifici i el llit sec d’un rierol.

Tot i trobar algun senyal de pintura en aquest petit tram, no podem considerar-lo com un camí marcat ja que els senyals son confusos. De tota manera no cal patir ja que el camí és força evident en tractant-se únicament d’un camí que remunta el rierol que neix a la Font d’en Xavier. Aquesta font està situada a una seixantena de metres més amunt de la desviació del camí del Costabona i la trobaren a la tornada.

Vista al sud des de la carena

Només iniciar la marxa comencem a guanyar alçada i així ho farem fins arribar a la carena de baixada a Mentet al nord-est de la Roca de la Portella (entre la Portella de Mentet i la Portella de Morens). Una opció seria pujar fins a la portella de Mentet per, una vegada assolida aquesta, girar a la nostra dreta i pujar fins a la carena esmentada. La segona opció (la que escollim) és arribar fins a la desviació del camí del Costabona i Canigó. Aquesta desviació és fàcilment identificable ja que està indicada amb pintura negra en una pedra al costat del camí just en el punt on travessem el petit rierol. També en aquest punt podem veure les indicacions per arribar a la font d’en Xavier que està en el camí de pujada a la portella de Mentet. El camí del Costabona girar en direcció sud-est i puja fins el Pla de la Coma Ermada. En arribar a aquest punt la pujada es suavitza enormement. Unes fites ens porten cap a un pal que en temps enrere havia sostingut un rètol i aquí prenem el suau “llom” situat a la nostra esquerra deixant el camí del Costabona. Mentre pugem en direcció nord cercant la part més alta de la carena veiem a la nostra esquena el Puigsacalm, les Agudes i el Matagalls i com deixem el Pic de la Coma Ermada a la nostra dreta mentre el Canigó apareix davant nostre i el Pic de la Dona a la nostra esquerra.

Camí de la carena en direcció nord. A l’esquerra veiem la vall per la que tornarem

En pocs minuts veiem un petit promontori rocallós que ens indica la posició de la carena. En acostar-nos-hi constatem que en realitat es tracta d’una protecció contra el vent per fer bivac o plantar una petita tenda. Aquest és el punt més alt d’aquesta ruta i a partir d’ara i fins arribar a Mentet tot el camí serà de baixada (desnivell que caldrà remuntar a la tornada). Des d’aquest punt veiem gaire be tota la carena que hem de fer i part del camí de tornada per la coma de la Portella. També veiem, darrera nostre, la Portella de Mentet, el Pic de la Dona, Bastiments darrera seu, el Coll de la Marrana i el Gra de Fajol.

Camí de baixada als Caps dels Rocs des del rètol indicatiu

La carena és ample i exposada i baixa suaument. Un parell d’Isards la creuen uns 100 metres davant nostre. Mentre avancem veiem com el Canigó comença a guanyar protagonisme en l’horitzó, mentre que a la nostra esquerra i al fons de la vall veiem el refugi de l’Alemany. A mida que ens acostem a un petit promontori amb pins sentim el Ressec descendint per la vall que tenim a la nostra dreta. Una vegada passat el petit puig sortim dels pins i arribem als Collets Verds on s’intueix un camí que, tot venint de la nostra dreta creua la carena i baixa per la nostra esquerra cap a la coma de la portella.

Un segon petit turó envoltat d’algun pi està molt a prop d’aquest que acabem de passar. Mentre enfilem cap a ell podem girar la vista per donar una darrera ullada a la Portella de Mentet. Aquest petit turó dona pas als Portells tancats on ja caminem entre pins i seguim un camí molt fresat. És en aquesta zona on comencem a trobar alguna fita.

Fites artístiques al Rissec

El camí ens porta, sense cap possibilitat de pèrdua, fins un arbre caigut en el que veiem un rètol que ens indica que cal girar a la nostra dreta per tal d’anar als Caps dels Rocs (10 minuts) i a Mentet (1 hora). Deixem així el que sembla ser el camí principal (tot i que no sabem si continua gaire més enllà d’aquest punt) i baixem per una zona de matolls. Pocs metres després de deixar el camí sembla que les fites ens indiquen que girem lleugerament a l’esquerra. Seguim caminant una vintena de metres fins que veiem una cabana de pedra entre uns grans rocs punt en el que (sense sortir de la zona de matolls) tornem a baixar a la nostra dreta decididament per anar a cercar una fita que està a l’entrada del bosc. Una vegada arribats al bosc el camí és ja evident i ens porta en un moment fins una clariana. Estem als Caps de Rocs on tenim bones vistes sobre el Ressec i on hi ha una cabana de pedra en excel·lent estat amb capacitat per dues persones i que pot servir d’aixopluc en cas de necessitat.

Aquí cal que girem a la nostra esquerra per tornar-nos a endinsar al bosc tot seguint un camí evident que ens porta en direcció nord per dins del bosc. El camí de baixada ens porta fins a una petita clariana on gira a la dreta mentre baixa de forma més forta. En aquesta clariana hi ha un grup de rocs des dels que tenim una bona vista del bosc que ens envolta. Tot i ser un bosc dominat pels pins es comencen a intuir clapes aïllades amb els canvis de color de la tardor i que en dues o tres setmanes segurament ja seran molt evidents.

El camí s’apropa al Ressec fins arribar al seu mateix nivell. Aquí una passera de fusta ens permet creuar-lo sense haver de mullar-nos. Ja a l’altre costat del rierol seguim el seu curs. El camí es manté molt a prop seu fins sortir a un petit prat on trobem un filat i seguim la direcció del Ressec mantenint el filat a la nostra dreta. Aquí el camí ja està senyalitzat amb senyals grocs. El camí travessa tot un seguit de petits murs de pedra i veiem el que creiem que son grans fites a l’altre costat del riu. En veure una persona que està netejant de pedres un petit cercle a tocar del rierol i que al mig hi ha posat una pedra allargada ens n’adonem de que el que veiem no son fites sinó més aviat petites obres fetes probablement per aquesta persona. Una gran pedra amb dibuixos al costat del riu ens ho confirma.

El refugi lliure de l’Alemany

El camí segueix i passa pel costat d’un segon pont de fusta. No l’hem de creuar ja que volem visitar Mentet. Cal que seguim uns metres més avall fins que veiem a la nostra dreta una porta metàl·lica que cal que travessem. En passar la porta ja estem enfilats en el camí que ens porta directament a Mentet que apareix de sobte en un gir a la dreta del camí. El poble és molt petit, veiem la seva església (de Sant Vicenç) i ens dirigim cap a ella després de deixar pas a un ramat d’ovelles. A la seva façana hi ha una placa commemorativa dels sis morts de Mentet durant la primera guerra mundial i d’un mort a la guerra d’Indoxina. De camí a l’església trobem un desfibril·lador públic situat al costat de la cabina telefònica. El rètol que l’acompanya indica que en obrir-lo es fa una fotografia de la persona que està davant de l’aparell i que l’ús indegut està penat. No es mala pensada tenir un aparell així en un lloc tant apartat…

Ruïnes de la barraca dels Alemanys

Després de fer una visita ràpida al poble ens disposem a fer el camí de tornada. Per fer-ho cal que busquem els senyals blancs i vermells del GR-10/GR-36. Aquests senyals son fàcils de trobar ja que només cal que seguim algun dels carrers de baixada que hi ha dins el poble. En sortir del poble en direcció al riu trobem un rètol a la dreta del camí amb la indicació passarelle. Si el riu porta molta aigua és convenient que seguim aquest rètol per acostar-nos fins a un tercer pont de fusta proper per no mullar-nos ja que el camí que surt del poble travessa el riu directament.

Passat el riu ja estem enfilats en el camí de retorn i un rètol ens ho confirma ja que situa el refugi de l’Alemany a hora i mitja de camí, ja només cal seguir els senyals taronges i els blancs i vermells dels GR-10/GR-36. Passem per un camí empedrat entre dos murs de pedra amb petits tancats per conduir el bestiar a l’esquerra. En pocs metres trobem el rierol de l’Alemany i una tanca metàl·lica. Immediatament després de la tanca creuem el rierol per un petit pont deixant-lo a la nostra esquerra. El camí comença a pujar i poc a poc Mentet es va empetitint, només trobem alguna vaca pasturant pels prats que tenim a la nostra dreta. El camí s’encaixona de nou entre petits murs de pedra i podem veure a l’esquerra les restes d’una casa i una mica més amunt a la dreta les ruïnes del Cortal dels Pradets. El camí continua pujant i allunyant-se del rierol de l’Alemany.

Poc després de la sortida de Mentet el camí ha transcorregut al costat del bosc de ribera i gaire be tota l’estona posterior per zones de prats i, poc a poc a mida que pugem, ens acostem el bosc de pins. Quan ja tenim molt a prop la primera línia de pins una fita (que ens pot passar per alt fàcilment) ens assenyala l’entrada a l’esquerra d’un camí alternatiu. Es tracta d’un camí molt poc evident per començar al mig d’un prat i que només veiem per portar-lo marcat al GPS. Segons el mapa aquest camí evita el nou refugi de l’Alemany i enllaça amb el nostre camí al punt on es troben les ruïnes de l’antiga barraca dels Alemanys. Nosaltres decidim no desviar-nos i seguir pel camí més fresat del GR-10 ja que a més això ens permetrà omplir les ampolles a la font de Desman que es troba a la porta del refugi de l’Alemany.

Indicador fronterer 511 a la Portella
de Mentet amb el Canigó al fons

El camí continua pujant fent unes ziga-zagues i trobem una tanca metàl·lica que travessem. Seguint sempre els senyals taronges i els dels GR el camí entra i surt del bosc de pins repetidament, travessa un petit rierol i després d’una petita pujada més costeruda del normal en aquest camí surt a un prat. Al costat esquerra d’aquest prat i a peu del GR hi ha una barraca de pedra en perfecte estat d’ús que com la que hem vist als Caps dels Rocs pot servir d’aixopluc a un parell de persones folgadament. El camí puja pel costat de la barraca i ens permet donar un cop d’ull a la Portella de Mentet situada encara a més de 3km de nosaltres.

En uns minuts veiem un pal indicador que ens convida a deixar el GR-10 si volem tornar a la Portella de Mentet. Seguir per aquest GR ens portaria al refugi de Ras de Carançà passant pel Coll de Pal. També podríem seguir-lo per fer un camí de tornada força més llarg i dur pujant al Pic de la Dona per la Serra Gallinera i des d’allà descendir a la Portella de Mentet (podeu consultar la ruta Volta a la Serra de Bacivers). En aquest pal veiem que ara seguirem, a banda dels senyals taronges, els senyals grocs i vermells del camí del Canigó

Isard a prop de Vallter 2000

Des del punt on abandonem els GR es pot veure el sostre del refugi dels Alemanys i cap a ell ens dirigim. Es tracta d’un refugi lliure però en impecables condicions. Com ja hem comentat just al davant de la porta hi ha la font de Desman i recentment s’hi ha construït un bany sec (toilettes seches) a la part de darrera. El refugi té una capacitat per a sis o vuit persones i pel que veiem al seu interior, es tracta d’un refugi utilitzat (i cuidat) freqüentment. Dins del refugi hi ha una nota, posada en temps de sequera, que indica la posició d’una altra font per si la del refugi es troba seca: “remunteu en direcció a la Portella de Mentet durant uns 300 metres fins a un lloc anomenat la Font de les Soques. La font es troba a l’oest del prat, al costat d’una gran roca coronada per una fita”

Seguim el camí de la Portella de Mentet que passa per zones de pi fins trobar una pedra en la que s’ha gravat la indicació de que el refugi es troba a 250 metres. Aquí sortim a un prat on trobem vaques i cavalls pasturant. Probablement és en aquest prat on hi ha la font de les Soques però nosaltres no la veiem ja que per no molestar el bestiar passem pel marge esquerra del prat i segons les indicacions del refugi (i les del mapa) la font es troba a la dreta del prat. Comencem a veure algun senyal groc que podem seguir fins que passem per les ruïnes de la barraca dels Alemanys.

El camí torna a entrar al bosc i trobem les ruïnes de la barraca dels Alemanys. Aquí el camí indicat en groc (i també un indicat amb cercles verds) gira a l’esquerra (suposadament en direcció a Mentet) mentre que el nostre gira a la dreta deixant les ruïnes a la nostra esquerra. No espereu trobar grans ruïnes, només queda la forma de la planta de la barraca (el terra) u una cantonera de la mateixa.

Més endavant tornem a sortir a un prat on hi ha les restes d’almenys dues barraques. Es tracta de la Jaça del Xai i uns 100 metres més enllà del prat trobarem fora del camí i a l’esquerra dues fites que probablement indiquen el camí de pujada cap els Collets Verds. Poc després el bosc ja clareja de forma més evident i ens preparem per rebre el sol de ple fins a la Portella de Mentet que ja veiem clarament.

El camí s’acosta al rierol de l’Alemany i el creuem, deixant-lo a la nostra dreta, pocs metres abans del seu naixement. Es tracta d’un brollador que surt a nivell del terra i per tant no veurem cap mena de font. Ara l’entorn està composat per una àmplia coma (la coma de la Portella) de pujada suau, el que serveix per agafar forces per la darrera pujada. Efectivament la Portella de Mentet és a tocar i només ens falten uns 250 metres de desnivell per fer. El pal que la corona és perfectament visible i en una mica més de mitja hora després de deixar el naixement del rierol de l’Alemany arribem dalt de la portella.

Ramat d’Isards a prop de l’estació d’esquí de Vallter 2000

Aquí, com sol ser habitual, bufa el Torb (afortunadament suau) i cal que ens posem els paravents per fer les fotografies de rigor. Des d’aquí, mirant al nord, podem veure la vall que hem fet de tornada i, cap el sud, veiem Vallter que ja està a tocar. Baixem doncs en direcció i quan ja estem a punt d’arribar a la desviació que hem pres a l’inici de la sortida (el camí del Costabona) veiem la font d’en Xavier de la que no podem resistir fer un glop. Ara ja només ens queda desfer el camí fins a Vallter… Tot i això encara ens queda una petita sorpresa, poc abans d’arribar a l’edifici de l’estació trobem un grup d’isards. Una estampa impossible durant la escandalosa temporada d’esquí.