Torreneules - Coma de Vaca
INTRODUCCIÓ
Vaques pasturant a la coma del seu nom. Al fons el
coll dels tres pics (pas clàssic cap el Balandrau)
L’ascens més ràpid i còmode al Torreneules és per Núria i potser el menys conegut sigui pel seu vessant sud-est, però encara no ens haviem endinsat mai per Coma de Vaca ni ascendit al Torreneules, així que necessitàvem una ruta circular (sempre son molt més entretingudes) que ens permetés “matar” aquests dos ocells d’un tret. El resultat és un trajecte de més de 22 km i el més sensat és fer nit al refugi de Coma de Vaca. Així la ruta es troba dividida en dues jornades: la primera és merament d’aproximació i no té cap dificultat (de fet gaire be és un 1 sobre 5), la segona conté la substància de la ruta.
Nosaltres hem pogut aprofitar un divendres a la tarda per arribar fins el Refugi de Coma de Vaca. Això ens ha permès no trobar el refugi atapeït i poder observar gran quantitat de marmotes i isards (potser una mica més tranquils entre setmana). En poc més de dues hores es pot arribar des de la carretera de Vallter fins al refugi pujant fins el coll de la Marrana i descendint per la Coma del Freser.
Al dia següent ens endinsem per Coma de Vaca, ascendim al Torreneules i circumval·lem Coma de Vaca el que ens obliga a fer tot un seguit de cims fins arribar al superpoblat coll de Noucreus. No cal dir que els paisatges són espectaculars. En el camí de tronada cap a Ull de Ter baixa fins el coll de Carançà i puja fins el Coll de Tirapits el que ens permet donar un cop d’ull a la zona lacustre de Carançà. Tot seguit deixem a la nostra esquerra el Pic de l’Infern i Bastiments i tornem cap a Ull de Ter.
Vista general de la primera part de la segona jornada.
El majestuós Torreneules sobre Coma de Vaca
Una ruta que dóna una molt bona visió global de la zona ja que passem a prop del Balandrau, albirem les gorgues del Freser des del cim del Torreneules, fem una complerta visita a la Coma del Freser i a Coma de Vaca, veiem el Santuari de Núria i el Puigmal, obtenim bona perspectiva del pic d’Eina, el Noufonts i el Noucreus, podem contemplar els llacs de Carança, i passem a fregar del pic de l’Infern, Bastiments i el Gra de Fajol. Fer totes aquestes “visites” demana temps i pujada acumulada i per tant aquesta segona jornada està potser més a prop d’una dificultat 4 sobre 5 que d’un 3…
FITXA TÈCNICA
Data de la sortida: 13 de juliol de 2007
Integrants: Paula i Justí
|
 |
 |
|
Pujada acumulada: 1845 m
Alçada mínima-màxima: 1998-2810 m
Distància aproximada: 22,70 km
Temps aproximat sense parades : 8h 15m
Ruta circular: Si
Dificultat: 4 sobre 5
Dades addicionals: Pujada acumulada primera jornada: 455 m, segona jornada: 1390 m
)
 |
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES |
Primera jornada
| # | Localització | Temps | Distància | Alçada |
| 0 | Carretera a 1.5km de Vallter (vuitena corba) | 0h 00m | 0,00 km | 2095 m |
| 1 | Refugi d’Ull de Ter | 0h 20m | 0,70 km | 2235 m |
| 2 | Coll de la Marrana | 0h 50m | 2,20 km | 2535 m |
| 3 | Filat | 1h 45m | 5,30 km | 2120 m |
| 4 | Refugi de Coma de Vaca | 2h 15m | 6,90 km | 1998 m |
Segona jornada
| # | Localització | Temps | Distància | Alçada |
| 4 | Refugi de Coma de Vaca | 0h 00m | 0,00 km | 1998 m |
| 5 | Bifurcació | 0h 50m | 2,40 km | 2430 m |
| 6 | Coll Torreneules | 1h 30m | 3,90 km | 2566 m |
| 7 | Torreneules | 1h 50m | 4,50 km | 2718 m |
| 8 | Cim de la Coma del Clot | 2h 20m | 5,70 km | 2747 m |
| 9 | Fontnegra | 2h 40m | 6,50 km | 2728 m |
| 10 | Rocs Blancs | 3h 00m | 7,20 km | 2780 m |
| 11 | Cim alt de les Arques | 3h 15m | 7,70 km | 2790 m |
| 12 | Coll de Noucreus | 3h 35m | 8,60 km | 2794 m |
| 13 | Coll de Carançà | 3h 45m | 9,00 km | 2727 m |
| 14 | Coll de Tirapits | 4h 10m | 10,30 km | 2781 m |
| 15 | Coll de la Marrana | 5h 15m | 13,80 km | 2535 m |
| 16 | Refugi d’Ull de Ter | 5h 45m | 15,20 km | 2235 m |
| 17 | Carretera a 1.5km de Vallter (vuitena corba) | 6h 00m | 15,90 km | 2095 m |
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
Primera jornada
Per començar aquesta ruta enfilem la carretera de Setcases a Vallter 2000. Un quilòmetre i mig abans d’arribar als remuntadors de Vallter hi ha tot un seguit de corbes en ziga-zaga. Aparquem a la darrera corba (la vuitena) on ja es veu el rètol indicador del Refugi d’Ull de Ter.
Per tal d’arribar al refugi caminem amb el Ter a la nostra esquerra (estem molt a prop del seu naixement) tot pujant entre abets. El camí (és el GR-11) no té pèrdua i ens porta en pocs minuts fins el refugi d’Ull de Ter. Al seu darrera s’alça el Gra de Fajol.
Coll de la Marrana amb la Coma de l’Infern i el coll de Tirapits al fons
Una vegada arribats al refugi seguim en direcció oest tot seguint el GR-11 que ens acompanyarà fins el Coll de la Marrana. Mantenim el Gra de Fajol a la nostra esquerra i veiem la seva escarpada cara nord. Els prats de darrera del refugi tenen un pendent suau que ràpidament donen pas al fort pendent d’una pista d’esquí. Passem la pista d’esquí i ja veiem clarament davant nostre el Coll de la Marrana i una mica més a la dreta Bastiments. Tot i això encara ens queden uns 150 metres de desnivell fins arribar al coll. Així doncs, poc a poc i amb bona lletra, ens plantem al Coll de la Marrana.
Per avui ja hem pujat prou. A partir d’aquí i fins el refugi de Coma de Vaca el camí fa baixada. Aquí tenim Bastiments a la nostra dreta y el Gra de Fajol a l’esquerra. Un rètol ens indica el camí de Núria (el GR-11) que és el que hem de seguir. Tot i això en pocs metres veurem a l’esquerra del camí una pedra sobre la que s’indica el camí al refugi de Coma de Vaca. També veurem com diverses marques de GR s’allunyen del camí de Núria i baixen cap a la Coma del Freser. Cal que seguim aquestes marques. És un camí perfectament senyalitzat (el GR11-7 que va del Coll de la Marrana al Refugi de Coma de Vaca i seguint el Camí dels Enginyers també arriba a Núria) i és el que recomanem pendre ja que el pendent augmenta si decidim descendir a la Coma del Freser mes avall.
Isards al camí de pujada al Coll de la Marrana i una marmota jove a prop
del refugi de Coma de Vaca
Al fons de la coma del Freser tenim el, encara, rierol de Freser que neix uns metres més amunt (a la tornada passarem pel seu neixement). Avui el dia és tranquil (en ser divendres no trobem a ningú fins arribar al refugi) i per tant les trobades amb isards i marmotes són abundants. Com sempre les malfiades marmotes xisclen avisant de la nostra presència així que ens veuen i només la curiositat de les més joves ens permet contemplar-les a pocs metres de distància.
Refugi de Coma de Vaca i el pla de les Eugues
Quan hem recorregut una mica més de la meitat de la distància per la Coma del Freser, arribem a un filat. Només cal obrir-lo (habitualment és tancat) i tornar-lo a deixar com el trobem. Passat el filat el camí perd alçada més acusadament i ja és visible el refugi de Coma de Vaca a l’extrem d’un verd pla (el Pla de les Eugues). Uns minuts més de tranquil.la passejada i ja podem deixar les nostres coses al refugi on ens espera un abundós sopar. En cas que arribem amb temps suficient podem passejar tranquilament pels prats que l’envolten… El refugi és relativament nou (es va construir entre el 1998 i el 1999) i al seu costat veiem el refugi lliure (el vigilat només és obert permanentment a l’estiu).
Per regla general a les lliteres del refugi fa molta calor (nosaltres ja l’hem patit un cop i en Xavier, el guarda del refugi, no fa més que repetir que cal obrir les finestres quan anem a dormir) però avui val a dir que dormim perfectament (potser perque només hi ha 14 places ocupades de les 42 totals).
Segona jornada
L’endemà decidim sortir aviat i esmorzem a primera hora (a les 7 del matí), però quan et posen al davant un esmorzar amb melmelada, galetes, biscuits, mantega, una pasta i café la cosa s’allarga i per tant acabem sortint una mica més tard del que desitjariem…
[Passeu el punter del ratolí per la imatge]
Hem d’endinsar-nos per Coma de Vaca i per tant hem d’anar en direcció nordoest tot seguint el Torrent de la Coma de Vaca i els senyals vermells. Hem de deixar el torrent a la nostra esquerra. El camí no té pèrdua ja que no podem sortir de Coma de Vaca. Només cal seguir les marques vermelles (encara que en alguns punts estan una mica esborrades). Al iniciar la marxa guanyem una mica d’alçada i després ens trobem amb una zona de molleres que serà bo que evitem dirigint-nos més al nord.
En aquesta zona també abunden les marmotes i es deixa veure algun petit ramat d’isards. Més endevant comencem a trobar vaques pasturant i el seu nombre augmenta a mida que avancem. Ara queda clar el perquè del nom de la coma…
Coma de Vaca des del Torreneules
Coll de Torreneules amb el Torreneules
Els senyals vermells ens porten fins un gran roc que indica una bifurcació del camí. A la pedra estan indicades dues direccions. Seguint els senyals vermells (cap el nord) ens indica el coll de Carançà (aquesta és una via directa cap el coll que no seguirem ja que volem anar al Torreneules). Girant a l’esquerra (en direcció oest) anem al coll de Torreneules. Penem aquesta direcció deixant de banda els senyals vermells i comencem a seguir les fites que anem trobant. El coll de Torreneules es ja visible a poc menys de 400 metres per sobre dels nostres caps.
La pujada és forta però res que no es pugui fer si cadascú va al seu ritme. Anem seguint les fites i quen ja portem una estona pujant veiem una guilla travessar a tota velocitat un centenar de metres enrera. La veritat es que no esperava veure una guilla per aquesta zona… Després de 40 minuts de pujada arribem al coll de Torreneules. Des d’aquí ja es pot veure perfectament el Puigmal i el Taga entre d’altres.
En arribar al coll tenim a dreta i esquerra dos cims practicament iguals. A l’esquerra el Torreneules, a la dreta el Cim de la Coma del Clot. El rètol del coll ens indica que si seguim endevant anirem a Núria. Per tant si volem pujar al Torreneules cal que anem a l’esquerra.
La pujada no és res de l’altre mon però per arribar fins al coll ja hem de pujar un bon troç, per tant no ens sembla mala idea descansar uns minuts el coll… Una vegada al cim del Torreneules tenim una vista total sobre l’entorn: el Balandrau, la zona de les gorgues del Freser, el Taga més enllà, Ribes de Freser, el Puigmal, el Noufonts, el pic de la Fossa del Gegant, el coll de Carançà, Bastiments, Gra de Fajol… Des d’aquí podem donar un cop d’ull a gaire be tot el camí que encara hem de fer. Al cim hi ha un petit oratori (que no creu) a Sant Eduald.
Tornem a desfer el camí fins arribar al coll de Torreneules i comencem la pujada al Cim de la Coma del Clot des d’on obtindrem una bona vista al Puigmal i a gran part de “l’Olla” de Núria (de fet estem a l’inici de l’Olla ja que està formada pels pics que envolten Núria a l’est, nord i oest des del Cim de la Coma del Clot fins el Puigmal)
Vista dels estanys de Carançà poc abans de passar pel costat del
Pic Superior de la Vaca
[Passeu el punter del ratolí per la imatge]
Arribats al cim de la Coma del Clot ja hem fet la part més dura del recorregut, ara el camí fins arribar al coll de Noucreus consisteix en un seguit de cims que hem d’ascendir i descendir un rere l’altre. Afortunadament el desnivell entre un i l’altre és ja força petit: Fontnegra, Rocs Blancs (des d’on tenim una excel.lent perspectiva longitudinal de Coma de Vaca) i Cim alt de les Arques. Passat aquest últim comencem a veure el camí que vam fer a la ruta Núria - Noucreus - Noufonts per arribar al coll de Noucreus (de fet ens unim a aquest camí pocs metres abans d’arribar al coll de Noucreus). També podem albirar el Santuari de Núria.
La impressió que tenim en acostar-nos al coll de Noucreus es que estem a punt d’enllaçar amb una autopista. Fins ara hem fet el camí practicament sols (només ens hem trobat amb dues persones al
cim del Torreneules, amb dues més que pujaven quan nosaltres baixavem, amb una parella que estava esmorzant i amb 3 francesos que també van fer nit al refugi i que anaven a Núria pel coll de Noucreus. Ja només en els darrers 50 metres abans d’arribar al coll de Noucreus pel camí que be de Núria de haver unes 1o persones i al coll unes 15 o 20 més.. i es que el camí Núria - Ull de Ter (part del GR-11) és un dels més transitats de la zona.
el Pic de l’Infern, Bastiments, el coll de la Marrana i el Gra de Fajol
[Passeu el punter del ratolí per la imatge]
Deixem les nou creus plantades al coll i girem a la dreta (cap a l’est) descendint cap el Coll de Carançà on veiem un rètol que ens indica el camí a Coma de Vaca (és el camí directe del coll de Carançà a Coma de Vaca sense donar la volta que nosaltres hem fet) i el de Carançà. El rètol sembla mal fet (no hi ha manera que indiqui les direccions correctes i que a la vegada es pugui llegir). Nosaltres però, fem el que fa la majoria de gent que camina ara per aquí: seguim recte amunt pel GR-11 guanyant una excel.lent vista sobre la zona dels estanys de Carançà (vegeu la ruta Estanys de Carançà per a més informació).
Arribem al Coll de Tirapits on ja tenim una vista del camí que ens queda per recòrrer. Al davant tenim el Pic de l’Infern, als seus peus la cabana de Tirapits. La cabana està en molt males condicions amb part del sostre enfonsat. Darrera de la cabana hi ha un pulsador per emergències que comunica amb els bombers.
Ja només ens queda seguir el camí, deixant enrere el pic de l’Infern. El camí s’apropa poc a poc a Bastiments i passa per les fonts del Fresser. En aquest punt trobem una indicació per tornar a Coma de Vaca passant per la Coma del Fresser (el mateix que vam fer ahir però per un altre punt del GR-11). En uns minuts tornem a tenir una bona perspectiva de la Coma de Fresser i tornem a pujar al coll de la Marrana. Desfent el camí que vam fer ahir arribem al refugi d’ull de Ter (on ens premiem amb una cervessa ben fresca) i en una estona tornem a ser al costat del cotxe just on haviem començat la ruta.
