Ull de Ter - Puig Pastuira - Coma de Freser
INTRODUCCIÓ
Cim del Puig de Pastuira (2694 m) amb el Torreneules com a rerafons
Cal esmentar la considerable pujada acumulada, però tot i això no és de mal fer. El camí s’inicia al GR11 1,5 km abans d’arribar a les pistes de Vallter. En arribar al Coll de la Marrana abandonem el GR11 i ens desviem cap al sud flanquejant el Gra de Fajol fins arribar al Coll de la Coma d’Orri i seguint després la carena fins arribar a Puig de Pastuira i més enllà el Puig de la Fontlletera. És en aquesta part on gaudirem (si el temps hi acompanya) de les vistes més espectaculars a ambdós costats de la carena.
La segona part del camí s’inicia al Coll dels Tres Pics per on baixem cap el Refugi de Coma de Vaca i tot enfilant Freser amunt tornem pel GR11.7 i ens unim al GR11 pocs metres abans d’arribar al Coll de la Marrana des d’on ja només ens cal desfer el camí per tornar al punt d’inici.
Una bonica sortida amb espectaculars vistes, que amb parades per mirar aquí i allà i per menjar una mica de tant en tant us permetrà passar un bon dia de marxa. Això si, si us enganxa la pluja (o la calamarsa com a nosaltres) i no esteu a prop d’algun refugi només us quedarà l’opció de “deixar-la caure” ja que no hi ha gaires possibilitats d’aixopluc fora dels dos refugis i de la cabana de pastors indicada al mapa.
FITXA TÈCNICA
Data de la sortida: 9 de juny de 2007
Integrants: Paula i Justí
|
 |
 |
|
Pujada acumulada: 1370 m
Alçada mínima-màxima: 1990-2694 m
Distància aproximada: 17,10 km
Temps aproximat sense parades : 5h 45m
Ruta circular: Si
Dificultat: 3 sobre 5
)
 |
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES |
| # | Localització | Temps | Distància | Alçada |
| 0 | Carretera a 1.5km de Vallter (vuitena corba) | 0h 00m | 0,00 km | 2095 m |
| 1 | Refugi d’Ull de Ter | 0h 20m | 0,60 km | 2225 m |
| 2 | Coll de la Marrana | 0h 55m | 2,10 km | 2535 m |
| 3 | Coll de la Coma de l’Orri | 1h 10m | 2,90 km | 2509 m |
| 4 | Puig Pastuira | 2h 00m | 5,00 km | 2694 m |
| 5 | Puig de la Fontlletera | 2h 50m | 7,60 km | 2586 m |
| 6 | Coll dels Tres Pics | 3h 05m | 8,10 km | 2406 m |
| 7 | Cabana de pastor | 3h 15m | 9,10 km | 2283 m |
| 8 | Refugi de Coma de Vaca | 3h 45m | 10,30 km | 1995 m |
| 9 | Filat | 4h 10m | 12,00 km | 2102 m |
| 10 | Coll de la Marrana | 5h 05m | 15,00 km | 2535 m |
| 11 | Refugi d’Ull de Ter | 5h 30m | 16,50 km | 2225 m |
| 12 | Carretera a 1.5km de Vallter (vuitena corba) | 5h 45m | 17,10 km | 2095 m |
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
Per començar aquesta ruta enfilem la carretera de Setcases a Vallter 2000. Un quilòmetre i mig abans d’arribar als remuntadors de Vallter hi ha tot un seguit de corbes en ziga-zaga. Aparquem a la darrera corba (la vuitena) on ja es veu el rètol indicador del Refugi d’Ull de Ter. Enfilem camí amunt amb el Ter a la nostra esquerra (estem molt a prop del seu naixement) tot pujant entre avets. El camí no té pèrdua i ens porta en uns vint minuts fins el Refugi d’Ull de Ter. Al seu darrera s’alça el Gra de Fajol.
El Gra de Fajol en el camí de pujada cap el Refugi d’Ull de Ter
Una vegada arribats al refugi seguim en direcció oest tot seguint el GR-11 que ens acompanyarà fins el coll de la Marrana. Els prats de darrera del refugi tenen un pendent suau que ràpidament donen pas al fort pendent d’una pista d’esquí… Passem la pista d’esquí i ja veiem clarament davant nostre el Coll de la Marrana flaquejat pel Gra de Fajol i Bastiments. Tot i això encara ens queda un bon desnivell fins arribar al coll. Així doncs, poc a poc i amb bona lletra, ens plantem al Coll de la Marrana.
Un rètol ens indica el camí a Núria (tornarem per aquest camí). El camí és el GR11, però ara no el seguim ja que flanquegem el Gra de Fajol (a la nostra esquerra) tot dirigint-nos cap a la tartera que hi ha als seus peus en direcció al Coll de la Coma de l’Orri
Tot deixant el Gra de Fajol a la nostra esquerra travessem la tartera que trobem a la seva falda fins arribar al Coll de la Coma d’Orri. Normalment des d’aquí tindrem una excel.lent vista sobre la coma observant el gran desnivell que hi ha als nostres peus. Avui però els núvols pujan per la coma i la visibilitat en aquesta direcció és practicament nula. Per contra en direcció oest la visibilitat és excel.lent i tenim bones vistes sobre Bastiments, pic de Freser, pic de l’Infern…
Refugi de Coma de Vaca als peus del Balandrau
Passat aquest coll el pendent es fa més sever i, comencem a guanyar alçada i vista sobre el Balandrau i Coma de Freser. El passeig per la carena ens regala amb magnífiques vistes. El camí de pujada a Puig Pastuira passa per 3 ó 4 petits cims. És un corriol que ressegueix la carena rocallosa… En arribar al cim de Puig Pastuira descobrim que la típica creu és subtituida per un gran piolet, no falta però el llibre de signatures. El cim és totalment diferent a com ens l’imaginem en pujar. És un àmpli cim que cap al sud devalla lentament. Llàstima dels núvols al vessant est que no ens permeten veure gran cosa en aquesta direcció…
Coma de Vaca i el refugi escoltats pel Torreneules
Seguim doncs el nostre camí descendint per la serra de Catllar en direcció sud, baixem al Coll de Catllar i tornem a pujar a un parell de petits puigs per arribar fins el Puig de Mantinell i més enllà al Puig de la Fontlletera indicat per una gran fita. Durant aquesta part del camí hem guanyat vistes sobre Coma de Vaca, que ara podem veure en tota la seva extensió, i sobre el refugi amb l’imponent Torreneules darrera seu empetitint-lo.
Al nostre davant tenim el Coll dels Tres Pics (pas de pujada clàssic al Balandrau), així que només cal que descendim per, una vegada arribats al coll girar a la nostra dreta i baixar seguint l’àmpli camí en direcció al refugi de Coma de Vaca. El camí es converteix en un corriol i poc després trobem una cabana de pastors on uns quants isards pasturen tranquilament. La cabana sembla en bones condicions per servir d’aixoplug en cas de necessitat…
Cabana de pastors i al fons un isard atent al que fem
Enfilem cap el refugi (ja perfectament visible) seguint algunes fites. Durant el camí des del coll de la Marrana només hem trobat 5 persones però aquí la densitat és més elevada. El Refugi de Coma de Vaca està estrategicament situat. Veiem grups de gent que arriben pel camí de Queralbs i altres que ho fan pel camí dels Enginyers (excel.lent per fer-lo de bon matí), un petit grup sembla enfilar Coma de Vaca amunt… Ens aturem a menjar una mica tot i que sembla que plourà (no pels núvols que hem estat veien tot el dia provinents de l’est sino per altres menys amistosos del nord oest). No podem evitar endinsar els peus en les gèlides aigues del Freser…
Decidim tornar sense entretenir-nos mes cap al nostre punt d’origen tot pujant suaument per la coma del Freser i seguint les marques blanques i vermelles del GR11.7. Uns 25 minuts després arribem a un filat que pot ser obert. Al tancar-lo darrera nostre ja notem les primeres gotes de pluja i en aquesta part del recorregut no hi ha (o al menys no el coneixem) cap racó o cabana que ens permeti aixoplugar-nos així que ens vestim adequadament i decidim “deixar-la caure”. En pocs minuts la cosa empitjora i comença a caure calamarsa i els trons es fan sentir amb força. Ens creuem a pocs metres un grup de tres persones que van en direcció al refugi i poc després un caminant extranger que ens comenta “biutiful gueder!” (més val pendre’s la remullada amb humor)…
Vista de la Coma del Freser en direcció al Coll de la Marrana
Val a dir que veure tots els rierols que es formen degut a la tormenta i que alimenten el Freser és un bon espectacle tot i que cal aguantar l’aigua que s’ha obert pas entre les cames i les botes i que ara refresca el nostres peus. La calamarsa que cau, tot i ser petita, no deixa de martillejar-nos les mans. L’aire és fred i és en ocasions com aquesta és on es demostra que paga la pena portar a la motxilla roba “contra tot pronòstic”. Ja fa més de dos anys que ens hem aficionat a caminar i és la primera vegada que una tormenta “en tota regla” (pluja, llamps, trons i calamarsa) ens “enganxa”… Algun dia havia de ser el primer. El camí no es complicat de seguir en condicions normals ja que està ben senyalitzat i no té pèrdua degut a que només cal seguir el curs del Freser amunt i els senyals del GR11.7, però amb el que cau del cel és una mica complicat localitzar els senyals i girar en el punt correcte per enfilar el més rapidament cap el coll de la Marrana.
La calamarsa no era gaire gran, però era abundant
Aquí veig que la compra, ja fa uns mesos, d’un GPS que pot estar 30 minuts submergit a un metre de fondària ha estat encertada, el camí apareix clar a la xopa pantalla (nota mental: cal dur els mapes en boses impermeables transparents, el nostre ja fa una estona que ha deixat de ser útil) Malgrat tot anem trobant senyal rera senyal del GR que es desvia cap a la nostra dreta allunyant-se del Freser i pujant cap el coll de la Marrana.
La pujada és especialment feixuga degut a que s’han format multitud de rierols i només fem que caminar amb aigua que ens cau de dalt i aigua que corre sota els nostres peus. A la fi arribem al camí de Núria (el GR11) i trobem a més gent que com pot (molla) intenta arribar al refugi d’Ull de Ter. En arribar al coll de la Marrana la calamarsa deixa de caure i la pluja afluixa considerablement. Ara ja podem caminar més tranquilament i dirigir-nos cap el cotxe on roba seca ens espera.
