Pic de la Dona - Bastiments
INTRODUCCIÓ
Panoràmica del recorregut des del Coll de la Marrana
La ruta que fem avui és una de molt coneguda i que encara no havíem fet. Aprofitant que aquesta tardor és especialment calorosa i que tot just ara alguns cims han aparegut enfarinats ens decidim a fer-la. Nosaltres vam trobar poca neu (només en alguns punts teníem més d’un pam de neu) però cal advertir que en el tram de pujada entre el Coll de la Geganta i Bastiments ja vam trobar plaques de gel que feien que haguesim d’anar amb molt de compte per pujar a Bastimens per la seva cara NE. El vent fa que es formin perilloses plaques de gel i es de suposar que amb una mica més de neu ja caldrà anar amb crampons per pujar per aquesta cara de Bastiments.
La ruta no és d’una gran dificultat i sense neu probablement la puntuaria amb un 2 sobre 5 però la pujada al Bastiments per aquesta ruta presenta un petit tram amb un fort pendent i en aquest punt la neu era glaçada això fa que li posi un 3 sobre cinc, és a dir rés de l’altre món, però amb aquestes condicions no hi porteu a ningú que no estigui acostumat a caminar (i els crampons són gaire be imprescindibles).
La veritat es que vam tenir moltíssima sort escollint el dia per fer aquesta excursió. Acabava de nevar als cims un o dos dies abans i l’atmosfera era ben neta amb una visibilitat excel.lent el que ens va permetre gaudir de bonics paisatges nevats i d’una vista excepcional ja que veiem sense dificultat el mar i fins i tot Montserrat amb una claredat que no sol ser gaire habitual. Una ruta que ens va fer gaudir de debò de les primeres neus (tot i que molt endarrerides aquest any)
Vista de Montserrat des del cim de Bastiments. Fotografia feta amb un “tele” equivalent de 300 mm
La ruta comença a l’aparcament de l’estació d’esquí de Vallter 2000, puja pel torrent de la Portella fins a la Portella de Mentet i gira cap a l’oest per pujar al cim del Pic de la Dona, d’aquí anem a Bastiments i tornem pel Coll de la Marrana i passant pel costat de les restes de l’antic refugi d’Ull de Ter (inaugurat al 1909) tornem a Vallter. El camí és força evident amb bon temps degut a la manca total de vegetació.
FITXA TÈCNICA
Data de la sortida: 8 de novembre de 2006
Integrants: Paula i Justí
|
 |
 |
|
Pujada acumulada: 860 m
Alçada mínima-màxima: 2150-2870 m
Distància aproximada: 9,70 km
Temps aproximat sense parades : 3h 55m
Ruta circular: No
Dificultat: 3 sobre 5
Dades addicionals: La dificultat de 3 sobre 5 es deu principalment a la neu (i gel) present a la part alta de Bastiments que dificulta l’ascensió
)
 |
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES |
| # | Localització | Temps | Distància | Alçada |
| 0 | Aparcament estació d’esquí Vallter 2000 | 0h 00m | 0,00 km | 2150 m |
| 1 | Cruïlla camí de Canigó | 0h 15m | 0,60 km | 2280 m |
| 2 | Portella de Mentet | 0h 30m | 1,10 km | 2411 m |
| 3 | Pic de la Dona | 1h 10m | 2,50 km | 2702 m |
| 4 | Petit puig | 1h 15m | 2,90 km | 2690 m |
| 5 | Puig d’Ombriaga | 1h 35m | 3,80 km | 2639 m |
| 6 | Coll de la Geganta | 1h 45m | 4,20 km | 2604 m |
| 7 | Primera creu de Bastiments | 2h 25m | 5,60 km | 2870 m |
| 8 | Coll de la Marrana | 3h 00m | 6,90 km | 2530 m |
| 9 | Deixem el camí al refugi d’Ull de Ter | 3h 15m | 7,60 km | 2400 m |
| 10 | Refugi Vell d’Ull de Ter | 3h 25m | 8,10 km | 2390 m |
| 11 | Aparcament estació d’esquí Vallter 2000 | 3h 55m | 9,70 km | 2150 m |
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
Aparquem a l’estació d’esquí de Vallter 2000 aprofitant que aquest any la temporada d’esquí s’està endarrerint molt i que per tant l’estació està practicament deserta. Darrera del restaurant surt un sender que ressegueix el Torrent de la Portella. El camí, sense neu, és força evident i està marcat per algun senyal groc i algunes fites. De tota manera, només cal seguir pel torrent amunt i no ens perdrem. Als pocs minuts el camí travessa el torrent i un rètol ens indica que a la nostra dreta el camí segueix cap el Roc Colom, el Costabona i el Canigó. Nosaltres seguim pujant tot seguint el torrent i les fites i en una mitja hora i sense dificultat arribem a la Portella de Mentet un coll amb la fita fronterera 511 on tenim una bona vista del Gra de Fajol Petit, el Gra de Fajol, el Coll de la Marrana i Bastiments.
D’esquerra a dreta el Gra de Fajol, el Coll de la Marrana i Bastimets vists des de la Portella de Mentet
Girem cap a l’oest (cap a la nostra dreta) i comencem a ascendir fent llargues ziga-zagues seguint les fites i els rastres d’alguns senyals vermells. Poc a poc anem guanyant alçada i la vista sobre la vall d’Ull de Ter es va eixamplant al sud mentre que cap al NE l’imponent massís del Canigó va guanyant protagonisme.
Massís del Canigó vist
des de la pujada al Pic de la Dona
Cim del Pic de la Dona amb el Pic de Bacivers al fons
La pujada no té cap dificultat i arribem al Pic de la Dona. A prop del cim hi ha una gran fita, però el cim està indicat molt a prop per un “paravents” de pedres i el que segurament devia ser una creu o alguna cosa similar (ara ja només queda el pal). La vista és molt maca: veiem al nord la serra de Bacivers i al sud la vall d’Ull de Ter. La neu només ha fet acte de presència a la zona de Bastiments i de l’estany de Bacivers però ja veiem que el camí que seguirem (completament visible des del Pic de la Dona) està cobert per la neu fins el Coll de la Marrana. Molt a prop nostre, en direcció oest hi ha un petit puig (des del cim del pic de la Dona no és més que un petit monticle) i cap allà ens dirigim.
Passat el petit puig podem girar a la dreta (direcció nord) per anar per la Serra Gallinera i per la Serra de Bacivers i tenir una panoràmica diferent del Pic de la Dona (el circ de la Coma de la Dona té unes parets molt verticals a sota del Pic de la Dona). Nosaltres, però girem en direcció sudoest cap el Puig d’Ombriaga.
El gruix de neu va creixent a mida que ens apropem a Bastiments. Ja que estem ressegint la carena el camí és evident inclús amb neu. Passem el Puig d’Ombriaga i arribem al Coll de la Geganta. Aquí arriba (per la nostra dreta) el camí que ve de l’Estany de Bacivers però nosaltres seguim sense desviar-nos del camí. En el punt en que el camí tomba lleuerament a l’oest és posible descendir (amb molt de compte) cap a la Feixa (la part més alta dels telecadires) però en el nostre cas tornarem passant abans per Bastiments i el Coll de la Marrana.
La pujada presenta un fort pendent i trobem alguna placa de gel, res que no es pugui passar si anem amb compte, però cal anar amb quatre ulls. Tot pujant ens trobem a un caminant solitari amb el seu gos (ja haviem vist les petjades durant el camí) i un gran trípode a l’esquena que baixa sense crampons i amb una gran agilitat… Per baixar per aquí així realment cal tenir ull i reflexes per posar els peus on cal correctament…
Pujant a Bastiments per la seva cara nordest
La pujada es deixa fer i arribem finalment al cim de Bastiments. Hi ha força gent (unes 10/15 persones) encara que pel que veiem tots han pujat des del Coll de la Marrana. El primer que veiem quan arribem a Bastiments (ja sigui per aquesta ruta o venint del Coll de la Marrana) és una creu que no és el cim real (el pilar que assenyala el punt geodèsic és un metres més enllà i la creu del cim encara és una mica més lluny). La veritat es que hem ensopegat un bon dia ja que la visibilitat és magnífica. Al sud veiem Montserrat amb claredat, el Montseny, i, més enllà el mar. Cap el nord-est veiem el massís del Canigó, la plana rossellonesa i la costa francesa. També veiem molt més a prop la Portella de Mentet, el Pic de la Dona i tot el camí que hem recorregut per la carena fins arribar al cim.
Creu de Bastiments. Al fons el Canigó, a la nostra esquerra la plana rossellonesa.
Es veu amb claretat tot el camí que hem seguit per la carena fins el cim de Bastiments
Després d’admirar el paisatge decidim prendre el camí de tornada, així que enfilem cap el sud-est en direcció al Coll de la Marrana. Un parell de relliscades a la neu ens fan quedar asseguts a terra però arribem al coll sense dificultats. Una vegada arribats al Coll de la Marrana cal que girem a la nostra esquerra (cap a l’est) deixant el Gra de Fajol a la nostra dreta. Només cal que seguim el camí del refugi d’Ull de Ter, però així que hàgim descendit del coll hem de sortir del camí desviant-nos a l’esquerra. Tot i no ser un camí gaire marcat només hem d’aplicar el sentit comú per tal de no fer pujades innecessàries i en pocs minuts travessarem el Ter a l’alçada de l’antic refugi d’Ull de Ter. Veurem unes ruïnes molt evidents a la nostra esquerra tot just travessar el Ter, les de l’antic refugi estan a la nostra dreta i es distingeixen fàcilment de l’entorn. A més una placa commemorativa que hi ha a la paret ens diu que el refugi va ser obra de Jeroni Martorell i va ser inaugurat el 1909.
Antic refugi d’Ull de Ter amb el detall de la placa commemorativa que ens dona una idea del seu aspecte original.
Ara el camí cap a l’estació d’esquí és un “campi qui pugui” ja que degut a les pistes d’esquí i els remuntadors sembla que tothom agafa un camí diferent i no es pot distingir (al menys nosaltres no l’hem pogut veure) un camí predominant… No cal amoinar-se però, ja que la baixada no presenta complicació i només cal aprofitar les pistes, els camins i els passos dels telecadires per baixar fins a Vallter 2000 que és perfectament visible.
