Data de la sortida: 28 de juny de 2008

Integrants: Paula i Justí

LOCALITZACIÓ Situació: Comencem a caminar al quilòmetre 4.2 de la carretera que va de Setcases a l’estació d’esquí de Vallter 2000. També podem començar una mica abans, a l’alçada del començament de la pista a Espinavell Obrir mapa Informació addicional: Part de la ruta s’ha fet seguint alguna de les recomanacions d’aquesta fitxa

El Ripollès

Setcases

DADES CARTOGRÀFIQUES Track i punts principals per a Google Earth: Arxiu KML Track i punts principals per a GPS: Arxiu GPX Track per a GPS: Arxiu GPX per a MapSource Les dades d’altitud estan corregides amb el model d’elevacions del terreny (DEM) de Catalunya de pas de malla de 30 x 30 metres

consultar mapa interactiu

Pujada acumulada: 1375 m

Alçada mínima-màxima: 1441-2687 m

Distància aproximada: 16,00 km

Temps aproximat sense parades : 5h 45m

Ruta circular: Si

Dificultat: 4 sobre 5

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

Flors carregades de pol·len

Decidim deixar el cotxe a prop del km 4.2 de la carretera de Setcases a Vallter. En aquest punt la carretera fa un fort revolt a la dreta i tenim espai de sobra per aparcar. Un rètol indicatiu de “Coma de l’Orri” ens indica que hem de començar a caminar per la pista que s’enfila a la dreta d’una torre elèctrica. La pista és tancada amb una cadena i uns metres més enllà, just on la pista gira a la dreta, un rètol ens indica la Font del Saüc i Ull de Ter. Nosaltres no arribarem a la Font del Saüc sino que girarem en la propera cruïlla (vegeu la volta al Gra de Fajol si voleu més informació sobre aquesta altra ruta). Aquest petit tram l’hem fet pel GR-11 (reconeixible pels senyals blancs i vermells) però el deixem ràpidament ja que un rètol ens indica que cal que girem a l’esquerra per tal d’enfilar cap a la Coma de l’Orri deixant el GR-11.

El camí perd una mica d’altura per anar-se a trobar amb el Ter on una passera de fusta ens ajuda a creuar. Hi ha força humitat al terra degut a les recents plujes i el Ter baixa amb força. Una bassiot ple de capgrosos al mig del cami ens dóna una idea dels dies que fa que tenim aquestes bones plujes… Una mica més enllà prenem el corriol que s’endinsa pels pins i transcorre paral·lel al torrent de la Coma de l’Orri. El torrent és a pocs metres i podem seguir-lo pel camí per dins del bosc o per la pista pedregosa del costat. Durant el camí trobem fites que ens conviden a entrar al bosc o a creuar el torrent. El millor es no fer gaire cas d’elles i seguir paral·lel al torrent mantenint-lo sempre a la nostra esquerra tot caminant pel camí pedregós que segueix per la seva riba. Aquest camí finalitza en el punt on hem de creuar el torrent (en arribar al punt ja veurem que no tenim més opcio que creuar). Tot i que el torrent baixa força ple, és fàcil creuar-lo ja que l’entorn (i el propi torrent) és ple de grans pedres. En creuar-lo trobem una mena de dics en el llit pedregós que fan que l’aigua del torrent formi petits salts d’aigua. Aquests dics fets de grans blocs de pedra probablement tinguin la funció d’aturar les esllevissades del terreny circundant…

Pujant la Coma de l’Orri

Tot el trajecte l’estem fent de moment envoltats de pins amb flors carregades de pol·len que omple l’aire i qualsevol topada amb una branca fa que es desprengui un gran núvol… Caldrà que ens enfilem per algun d’aquests dics per tal d’anar superant-los fins arribar al final del llit pedregós on tornem a entrar al bosc que tenim a l’esquerra seguint les fites que trobem. El llit del torrent s’estreta en aquest punt i el xoc inevitable amb les branques dels pins ens deixen les motxilles totalment grogues. Trobem un fil posat per barrar el pas als animals (pel que veurem més amunt la seva funció deu ser la de impedir que els cavalls que pasturen per la zona baixin més) el creuem sense problemes i seguint enfilant camí amunt ajudats de les fites.

Ginesta

Poc després el camí creua el torrent. En travessar aquest podem veure a la nostra dreta una cabana de pastor, al desviar-nos una mica per anar a veure-la (estat acceptable per casos d’emergència) descobrim un parell d’isards i una familia de marmotes. Una de les cries no ha fet cas de les advertències de la resta (o és massa curiosa) i només s’esmuny dins el cau quan ja ens te a 3 o 4 metres… Continuem el camí que s’endinsa de nou entre pins i grans mates de ginesta fins arribar a la font Jaça on podem remullar les gorres… Una mica més amunt trobem cavalls pasturant i ja enfilem el tram final d’ascensió de la Coma de l’Orri. És ara quan ja veiem clarament les dues penyes que s’han deixat entreveure durant gran part del camí. Es tracta de dues penyes situades gaire be al centre de la part superior de la coma. El camí passa a tocar de les dues deixant-les a la nostra dreta. Ja que no he trobat cap mapa que n’indiqués un nom (segur que en tenen algun) les anomenaré la Presumida i la Rabassuda. Quan estem arriban a les penyes un gran grup d’isards (entre 40 i 50 i entre els que hi ha cries de pocs mesos) travessa la coma en direcció a la cinglera del Gra de Fajol Petit. Sempre sorprèn veure amb quina facilitat fan un trajecte impossible per nosaltres…

El camí s’enfila al costat de la Presumida i, després de passar pel costat d’un brollador (de la tanca de cordill a la que fèiem referència a la ruta volta al Gra de Fajol ja no en queda gaire be res) arribem al cim de la Rabassuda des d’on podem contemplar una part del camí que hem fet. Ja només uns minuts ens separen del Coll de la Coma de l’Orri des d’on podem contemplar el Gra de Fajol i el Gra de Fajol Petit, Bastimets, el Pic de l’Infern… i mirant cap a l’est el Comanegra, Bassegoda i tota l’Alta Garrotxa…

Les Borregues (o Puig Pastuira)

La pujada encara no s’ha acabat ja que hem de pujar fins el Puig Pastuira, però ja només ens queden uns 200 metres de desnivell… El camí a seguir és evident al coll, es tracta del camí que puja a la nostra esquerra (en direcció sud). Es tracta d’un camí que ens regala amb unes bones vistes sobre el Gra de Fajol per una banda i sobre la coma del Freser per la’altre. Poc a poc anem descobrint cims com el del Puigmal, el Pedraforca, el Torreneules o el verd Taga i la Serra de Montgrony i podem donar cops d’ull a la Coma de l’Orri per on hem pujat (tot i que des d’aquí no es veu en la seva totalitat). Així arribem al cim del Puig Pastuira coronat per un gran piolet. Des d’aquí tenim una espectacular vista de 360 graus.

Cim del Puig Pastuira o les Borregues amb el massís del Canigó al fons

El cim del Puig Pastuira es troba situat a la confuència de tres carenes: La carena per on hem pujat (les Bretes Blanques) i que ve del NO, la de la Serra del Catllar (que arriba fins el Balandrau) i que surt en direcció SO i la Serra de Pastuira (fins més enllà de la Creu Vermella) que surt en direccio est. Les tres formen gaire be un angle de 120 graus entre elles. Nosaltres seguirem en direcció est per tal d’arribar al Puig de la Creu Vermella.

Així doncs, seguim la carena i tot i que no hi ha un camí molt evident ni està fitat si que podem dir que no té pèrdua. Després de baixar durant una estona el camí es torna més planer i arribem al Cim de la Canal Mala (que jo diria que està mal indicat als mapes de l’Alpina). Aquí podem sentir temptacions d’anar cap a l’est (la nostra esquerra) fins el proper puig (aquest puig està indicat als mapes del ICC com Puig Pastuira, mentre que el que nosaltres coneixem com Puig Pastuira està indicat com les Borregues). Crec que no seria bona idea anar fins aquest puig ja que possiblement la baixada fins a la Jaça dels Xais des d’ell és forta, per tant anem en direcció sud (a la nostra dreta) per buscar el Puig de la Creu Vermella (que es troba a uns 600 metres de distància i a uns 150 metres de desnivell). Poc abans d’arribar veurem les restes d’un antic filat.

Puig de la Creu Vermella. A l’esquerra veiem el camí
de descens per la Serra de Pastuira i al fons Vilallonga de Ter

Des de la Creu Vermella podem veure a la nostra dreta el Castell del Moro, el Puig Cerverís, el Taga i el Puig de la Fontlletera entre d’altres i el Costabona o el Comanegra a l’esquerra. Una mica més enllà el filat ja està reparat i ens serveix com a guia. L’hem de deixar a la nostra esquerra i seguir-lo fins que trobem un pas per on podem creuar-lo. En aquest punt s’ens uneix un camí per la nostra dreta (probablement un camí que ve del Castell del Moro?).

En travessar el filat el millor es seguir perpendicularment a ell i anar a cercar un corriol que es troba més avall. Cal evitar en el possible els arbres. Nosaltres vam seguir descendint per la carena uns metres més. Aquest no és el camí recomanable (consulteu el plànol de la fitxa tècnica), el millor és que en arribar al punt on es creua el filat, girem a l’esquerra i ens allunyem d’ell intentant evitar entrar en les zones amb arbres. El corriol que hem de cercar es troba a uns 50 metres de desnivell i ens portarà fins una deu d’aigua. Ja que es tracta d’un camí sense senyalitzar i amb poques referències (roques, etc) no podem donar una explicació clara, per això pot ser us ajudarà un esquema dibuixat sobre el terreny.

Esquema del recorregut fins a la Jaça dels Xais

Seguim el corriol intentant mantenir-nos a una altitud de 2000-2010 metres sense pujar més amunt per després baixar en direcció est cap a una zona més planera que veurem a uns 1900 m d’alçada. Tot seguit ens trobarem amb un bosquet a la nostra dreta. Tot i que el track del GPS indica que nosaltres ens hem endinsat en aquest bosc és recomanable no fer-ho sino que es millor deixar-lo a la nostra dreta fins que finalitza i després girar a dreta per baixar ja directament fins a la Jaça dels Xais. Aquí trobem les restes del que devia ser un tancat pel bestiar i una mica més endevant un filat. Ara, hem de seguir el filat. Segurament el podem seguir en qualsevol direcció ja que es tracta d’un filat que envolta una plantació i per tant per les dues bendes ens ha de portar al mateix punt. Nosaltres el seguim girant a la nostra dreta, poc despres el filat descendeix i fa de separació entre el bosc i el camp. Tot seguint per dins el bosc arribem a una pista que entra dins el terreny del filat mitjançant una porta de fusta. Tot just a la dreta de la porta hi ha un corriol que deixa el filat a l’esquerra i que ens permet enllaçar amb la pista sense necessitat d’entrar dins el terreny tancat.

Restes d’un tancat pel bestiar a la Jaça dels Xais

A partir d’aquí el camí es totalment evident ja que només cal seguir el camí més evident. La pista que seguim fa un gir tancat a la dreta pero un camí (gaire be tan ample com la pista) segueix recte i baixa pel bosc per anar a trobar la pista uns metres més avall. En el punt on tornem a enllaçar amb la pista hi ha un senyal de camí particular i girem a l’esquerra per continuar descendint fins el Ter. Durant aquest camí de baixada la pista travessa un parell o tres de petits rierols on hi ha bons racons per refrescar-se una mica…

Per tal de travessar el Ter cal que ens treiem les botes i ens mullem els peus, però s’agraeix la fredor de l’aigua. En travessar-lo ja estem a la carretera de Setcases a Vallter. Si haguessim començat la ruta a prop de l’inici de la pista que porta a Espinavell ja hauriem finalitzat la ruta, però en el nostre cas encara ens queden uns 25 minuts de camí per la carretera fins el punt d’on hem partit…