Collformic - Sant Cebrià de la Mora
INTRODUCCIÓ
Sant Cebrià de Mora
La ruta circular que rescatem d’un exemplar de la revista Vertex permet accedir a l’ermita romànica (del s.XI) de Sant Cebrià de Mora seguint una ruta molt variada. Aquesta fou l’antiga parròquia del poblet de masies (avui dia quasi totes en runes) de la Mora. Pertany al municipi de Tagamanent i està situada a 975 metres d’altitud, des d’aquí es pot veure una bonica panoràmica.
El camí d’anada passa per pistes i corriols poc transitats mentre que la tornada la fem seguint part del conegut (i per tant més concorregut) camí del Pla de la Calma (GR 5.2). També pel que fa a l’ambient trobem una gran varietat; passem de l’ombrívol i humit corriol que uneix les ruïnes del Burguès amb les poques restes que queden del Mas a la exposada (i calorosa a poc que apreti el Sol) pista entre la Caseta i Collformic.
La ruta s’inicia a Collformic, en un punt situat al quilòmetre 26.4 de la carretera de Seva a Palautordera (la BV-5301). La zona és fàcilment identificable ja que hi ha un bar-restaurant del mateix nom (telf. 93 884 10 89) i una petita zona d’aparcament. Si venim de Seva hem de passar per El Brull, una petita població on podem contemplar, entre d’altres, la bonica església de Sant Martí del Brull del s.XI (a la web Visitar Catalunya trobareu informació addicional)
Al costat del restaurant hi ha dos aparcaments. Un d’ells situat just al davant del restaurant i l’altre situat uns metres més enllà en direcció al Brull. Entre els dos aparcaments hi ha dues pistes. Una de les pistes passa a fregar del restaurant deixant-lo als nostres peus (aquest és el GR 5.2 i és el camí de tornada). L’altra pista (amb una cadena que barra el pas als vehicles) puja decididament en direcció oest i puja paral.lela a l’aparcament. Començarem a caminar seguint aquesta pista.
Montserrat des del Collet de les Bigues
Nota: Sembla ser que el punt del camí on diem que es pot passar per sota d’un filat ara esta mes tancat (he vist aquestes fotografies). També pot ser que el filat lateral hagi quedat tapat per la vegetació…
FITXA TÈCNICA
Data de la sortida: 6 de març de 2010
Integrants: Paula i Justí
|
Osona |
El Brull |
|
Pujada acumulada: 675 m
Alçada mínima-màxima: 931-1283 m
Distància aproximada: 12,60 km
Temps aproximat sense parades : 3h 45m
Ruta circular: Si
Dificultat: 2 sobre 5
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES |
# | Localització | Temps | Distància | Alçada |
0 | Collformic | 0h 00m | 0,00 km | 1144 m |
1 | Collet de les Bigues | 0h 15m | 1,00 km | 1208 m |
2 | Turó de Collformic | 0h 30m | 1,80 km | 1282 m |
3 | Mirador | 0h 33m | 1,90 km | 1273 m |
4 | Faigs de la Bandera | 0h 45m | 2,30 km | 1251 m |
5 | Pla de l’Ase Mort | 0h 55m | 2,70 km | 1200 m |
6 | El Burguès | 1h 20m | 4,20 km | 989 m |
7 | Corriol | 1h 28m | 4,70 km | 933 m |
8 | Riera dels Bruguers | 1h 50m | 5,60 km | 973 m |
9 | Mirador | 1h 55m | 6,00 km | 1004 m |
10 | El Mas | 2h 00m | 6,30 km | 1024 m |
11 | Pista | 2h 15m | 6,80 km | 1033 m |
12 | Sant Cebrià de la Mora | 2h 22m | 7,40 km | 973 m |
13 | La Caseta | 2h 45m | 8,40 km | 1063 m |
14 | Pla de Bassau (GR 5.2) | 3h 00m | 9,40 km | 1151 m |
15 | Corral de la Cortada | 3h 30m | 11,20 km | 1215 m |
16 | Collformic | 3h 45m | 12,60 km | 1144 m |
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
En arribar a Collformic des del Brull veurem a la nostra dreta un aparcament i una mica més amunt el restaurant (que té un altre aparcament a la porta). Entre els dos aparcaments veurem dues pistes que van en direcció oest: una d’elles (la més allunyada del restaurant i per on comencem a caminar) puja decididament, l’altre (que és més suau i és per on tornarem) passa per sobre del restaurant. Així, comencem a caminar pujant per la pista més allunyada del restaurant tot deixant enrere la cadena que barra el pas als vehicles.
Collet de les Bigues amb el Pirineu al fons
La pista, ampla i sense dificultats, s’endinsa per una fageda des d’on podem contemplar al nord el Pirineu i darrera nostre (en direcció est) el Matagalls amb el seu cim nevat. En poca estona trobem una segona tanca que impedeix que el bestia corri pista avall. En travessar-la apareixem en el Collet de les Bigues. Es tracta d’un collet amb vistes a Montserrat (al sud oest) i on un rètol ens adverteix que hi ha un brau a la zona. Aquí deixem la pista fent un gir de 180 graus a l’esquerra i enfilem carena amunt. El camí de la carena és un corriol que passa entre matolls i alzines i des d’on podem divisar pràcticament tot el Pla de la Calma, el Tagamanent i Montserrat. Tot i que no trobarem gaires fites es tracta d’un corriol de bon seguir ja que només cal seguir la carena que, en ser força marcada, no deixa dubtes sobre per on passar. Més endavant un petit monticle ens regala alguna vista sobre el Turó de l’Home.
El Burguès
El punt més alt de la carena (i de tota l’excursió) és el Turó de Collformic (o del faig de la bandera segons els mapes del ICC). Una mica més enllà trobem un petit mirador que ens permet donar un bon cop d’ull a l’entorn i veure, més avall, el camí per on tornarem. Tot just passat el mirador el camí tomba 90 graus a la nostra dreta (en direcció sud). No hem de baixar pel petit camí que baixa tot just abans del mirador ja que no arribarem en lloc, cal que passem pel petit turó que fa de mirador i que més enllà baixem per un corriol que fa el camí força evident, passant mes tard pel costat d’un conjunt de faigs (faigs de la Bandera). El corriol, a vegades mig tapat, baixa poc després per una zona de matolls fins al Pla de l’Ase Mort on passem a fregar del GR 5.2 (la pista de tornada).
Ens dirigim al final del Pla de l’Ase Mort fins al costat d’una petita zona on poden aparcar dos o tres cotxes. En aquest punt fem un gir de 90 graus a la dreta i anem a cercar (caminant entre matolls) una antiga pista. Aquesta pista es dirigeix inicialment en direcció nord, per girar una mica més endavant cap a l’oest. Mentre baixem per la pista tenim a la nostra esquerra (a la carena veïna) el camí de la Pujada de la Mel (zona per on tornarem) mentre que davant nostre i al fons podem veure, de lluny, el que possiblement sigui la població de Centelles.
La pista s’endinsa per un bosc d’alzines estretant-se poc després fins a ser un camí solcat per l’aigua que es torna més ample una mica més tard. Als costats d’aquest camí podem observar pedres posades a mode de seient que segurament son parades del senglar (llocs on els caçadors esperen els senglars que son foragitats pels gossos).
Trobem una tanca que barra el pas per la pista. La tanca no es pot obrir i l’única alternativa que tenim és passar per sota del filat per tal de seguir el nostre camí (el mateix que sembla que ha hagut de fer un ciclista en BTT que veiem a l’altre costat de la tanca). Aquesta tanca dona pas a uns camps on veiem les ruïnes del Burguès a tocar de la pista. Passades les ruïnes una segona tanca (aquesta la trobem oberta) delimita la zona de camps i tornem a entrar en una zona on les alzines envolten la pista.
Seguim baixant per la pista i al segon revolt tancat a la dreta la deixem per endinsar-nos al bosc seguint un corriol que puja. Només una petita fita ens indica el punt on s’inicia el corriol però només cal estar una mica atent per veure’l. El camí que hem seguit fins ara probablement sigui força sec a l’estiu (i en alguns punts pot ser una mica xafogós) però ara entrem en una zona que possiblement es mantingui humida gran part de l’any. Aquest corriol, d’una mica més d’un quilòmetre i mig, arriba fins a les restes del Mas i s’endinsa per un dens bosc situat en una zona ombrívola. Això unit al fet que el creuïn quatre rierols el fa molt humit. De fet només començar a pujar pel corriol ja sentim la remor de la riera del Burguès que creuem sense dificultats uns metres més enllà. No cal patir per les rieres que creuem ja que les que trobarem (si porten aigua) no tenen més d’un metre d’ample. Pel camí veiem petits bolets que segurament han sortit després de les darreres glaçades, travessem el llit d’un segon rierol (sec en aquest cas), més endavant passem per la riera dels Bruguers (amb menys aigua que la primera) i finalment travessem un sot que prové de la Font d’en Bresc (de Santa Joaquima segons els mapes de l’ICC) situada uns 100 metres més amunt.
De sobte el corriol surt d’entre els arbres i passa per unes roques on ens podem asseure i contemplar el paisatge. Des d’aquest mirador podem veure la privilegiada situació que tenen les ruïnes del Burguès (situades entre prats al mig del bosc) i la munió de pistes que passen pel bosc als nostres peus. Aprofitem per menjar una mica i seguim caminant uns 300 metres fins que finalitza el corriol.
Mirant en direcció al Brull poc abans d’arribar a la riera dels Bruguers.
En primer pla a la dreta veiem el campanari neogòtic (principis del s.XX)
del Mas Can Casademont (del 1485)
En finalitzar el corriol sortim a una pista. A la nostra dreta veiem un petit prat amb un petit conjunt d’arbres al centre. Sota d’aquests arbres i al seu voltant podem veure les restes del Mas del que ja no en queda pràcticament res. El nostre camí però no és el de girar a la dreta en sortir del corriol sinó que cal que girem a l’esquerra (pista amunt) així que després de contemplar les pedres del Mas disseminades pels voltants, tornem al punt d’intersecció amb el corriol i seguim pista amunt.
En poca estona sortim a una pista que puja a la nostra esquerra (direcció per la que tornarem després de visitar l’església de Sant Cebrià de la Mora) i baixa a la nostra dreta (direcció que prenem per arribar a l’església). Així, baixem cap a la dreta fins sortir a un petit collet des d’on veiem l’església cap a l’oest. Ara ja podem arribar fins a l’ermita de Sant Cebrià de la Mora fent drecera pels corriols marcats pels ramats. Una mica més enllà de l’ermita veiem el Clot, un mas pertanyent a l’antic poblet de masies de la Mora i del qual, com ja hem dit, Sant Cebrià de la Mora n’era la parròquia.
Sant Cebrià de la Mora
Interior de l’església
Fins ara ens hem mogut per camins i pistes gens transitats (només hem vist un ciclista en tot el camí fins arribar a l’ermita) però la tornada es fa per camins més coneguts i concorreguts ja que una part pertany al conegut camí del Pla de la Calma. També cal dir que el camí de tornada és força exposat i per tant deu ser calorós al pic de l’estiu. La tornada la fem pel camí per on hem vingut fins el punt assenyalat com a pista on seguim per la pista principal. La pista fa algunes zetes que podem retallar ja que es tracta d’una zona sense arbres fins passar a tocar de la Caseta. Tot seguit la pista puja suaument però de forma constant passant per una zona força exposada fins arribar al Pla de Bassau (Collet Terrús segons els mapes de l’ICC) on ens unim al conegut Camí del Pla de la Calma (GR 5.2). Aquí girem a l’esquerra i el camí es torna més planer.
La Caseta
Comencem a trobar gent que passeja per aquest camí i en poc menys de mitja hora i poc abans d’arribar al Pla de l’Ase Mort (per on hem passat de baixada des del turó de Collformic) la pista gira a la esquerra. Aquí podem optar per sortir de la pista i visitar el corral de la Cortada (situat a uns 100m però invisible des del revolt). Si decidim fer-ho cal que sortim de la pista pujant per uns prats situats a la nostra dreta. Com a punt de referència ens poden fer servei unes pedres dretes situades en fila al costat dret de la pista. Aquestes pedres estan situades uns 50 metres després del punt on deixem la pista. Des d’aquest corral (sense bestiar en el moment de la nostra visita) tenim una bona vista de les Agudes i del Turó de l’Home.
El Corral de la Cortada amb les Agudes i el Turó de l’Home al fons
Reprenem la pista passant pel Pla de l’Ase Mort (on ara un grup de gent amb mainada està descansant) i baixem cap a Collformic en uns 15 minuts passant als peus del Turó del mateix nom (on hem estat al principi de la ruta). L’arribada a Collformic la fem per la pista que passa a tocar del restaurant per la seva part alta.