Sant Martí Sacalm-Cigles del Far
INTRODUCCIÓ
Vista del cingle del Far des del punt de sortida
Els cingles sempre es presenten imponents i sembla que sigui impossible superar-los sense cordes, mosquetons i una preparació considerable per l’escalada… Però de ben segur que algú ha trobat algún camí que ens permet superar aquests tipus de muralles. El camí proposat aprofita dos graus que ens permeten travessar la cinglera només amb l’ajut d’unes bones botes i uns bastons…
La pujada i baixada dels graus és, evidentment, molt forta però no té dificultat i ens permet pujar el cingle en poc més de 40 minuts (un trajecte que en cotxe ens portaría més d’una hora). El camí, en general, està senyalitzat. Tot i això alguns trams demanen atenció per no perdre el camí.
Ja que passem per la part superior d’un cingle, cal advertir que la gent amb problemes severs de vertigen pot tenir alguna dificultat.
Nota: Degut al temps passat des de que es va fer aquesta ressenya és convenient que mireu el comentari número 18 de la Núria ja que el camí ha canviat als voltants de la Triola
FITXA TÈCNICA
Data de la sortida: 21 de gener de 2006
Integrants: Paula i Justí
|
 |
 |
|
Pujada acumulada: 500 m
Alçada mínima-màxima: 590-1080 m
Distància aproximada: 10,00 km
Temps aproximat sense parades : 3h 15m
Ruta circular: Si
Dificultat: 2 sobre 5
 |
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES |
| # | Localització | Temps | Distància | Alçada |
| 0 | Sant Martí Sacalm | 0h 00m | 0,00 km | 807 m |
| 1 | Desviació del grau de Sant Martí (senda) | 0h 20m | 1,50 km | 930 m |
| 2 | Cap d’amunt del grau de Sant Martí | 0h 40m | 2,20 km | 1075 m |
| 3 | Ermita de Santa Anna | 0h 42m | 2,30 km | 1080 m |
| 4 | Cap d’amunt del grau de Cabrafiga | 1h 15m | 4,00 km | 1000 m |
| 5 | Desviament sender | 1h 40m | 4,30 km | 835 m |
| 6 | La Triola | 2h 05m | 4,90 km | 675 m |
| 7 | Camí Sant Martí Sacalm - Castell de Fornils | 2h 15m | 5,30 km | 590 m |
| 8 | Ermita de Sant Pau | 2h 25m | 6,30 km | 650 m |
| 9 | Puiggali | 2h 45m | 7,90 km | 735 m |
| 10 | Bifurcació camins del Far i del Castell | 3h 10m | 9,60 km | 800 m |
| 11 | Sant Martí Sacalm | 3h 15m | 10,00 km | 807 m |
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
Esglesia parroquial de Sant Martí Sacalm.
Té una part romànica del s. XII,
va ser transformada al s. XVIII.
Per tal d’arribar a Sant Martí Sacalm anem a Amer i prenem el trencant que porta al parc de bombers. Just al costat hi ha una carretera que ens porta a Sant Martí Sacalm. Una vegada hi hem arribat ens aturem a la primera corva, a la nostra dreta veurem una pista i una tanca amb un rètol que ens indica que hem de tancar-la per tal d’evitar la dispersió del bestiar. En front nostre (en direcció nord) veiem el cingle del Far i al seu extrem el Santuari de Déu del Far, existent des del s.XIII i restaurada entre el 1599-1648.
Comencem doncs a caminar travessant la tanca pel bestiar i ens dirigim cap al Far. A menys de 400 metres trobem un rètol que ens indica la direcció del Castell de Fornils (arribarem per aquest camí) i una mica més enllà el rètol indicatiu del Far. Aquest rètol ens indica que ens hem de desviar del camí principal (GR-170-1) que va a les Preses i seguir en direcció a la cinglera.
Ens endinsem al bosc i el camí comença a pujar lleugerament, pocs metres després trobem una segona tanca que també creuem assegurant-nos que la deixem tancada darrera nostre. Tot pujant comencem a trobar algunes marques vermelles que ens indiquen el camí fins al cap d’amunt de la cinglera.
En el camí des de l’ermita de Santa Anna al grau
de Cabrafiga trobem una quantitat inmensa de fòssils
de nummulites de totes les mides
Pujarem pel grau de Sant Martí i per tant hem de desviar-nos del camí i pendre una senda que surt a l’esquerra. Hem d’anar en compte de no passar-la ja que no és excessivament visible. Tot i això és marcada amb una fita i marques vermelles. El desviament està situat aproximadament a 1,5 km del començament d’aquesta ruta i tardem uns 20 minuts en arribar-hi . La senda passa pel mig del bosc uns 300 metres fins arribar al peu de la cinglera. Tot i que encara no l’hem pujat ja no sembla tant imponent com quan la veiem des del començament de la ruta, però no ens despistem, la forta pendent i les fulles humides del terra fan que haguem d’anar amb compte i trepitjar amb seguretat. La pujada és forta però curta i arribem al cap d’amunt en 20 minuts. A dalt ens trobem amb una placa d’agraïment a la Mare de Déu del Far d’uns excursionistes que van estar perduts 17 hores en condicions adverses pel pirineu. Seguim una mica més i sortim a una planície, ja estem a dalt.
Arribem a la carretera. Si anem cap a l’esquerra arribarem al Santuari de la Mare de Déu del Far en uns 10 ó 15 minuts (el tenim a uns 800 metres) i podrem gaudir d’una espectacular vista. A més tambe trobarem un restaurant amb servei de bar en el que podem refrescar-nos o menjar una mica. De tota manera la nostra intenció és la d’arribar a la cara sud de la cinglera i baixar pel grau de Cabrafiga per tant deixem la visita per un altre dia. Seguim carretera avall (és a dir que al arribar a la carretera girem a la nostra dreta) i en uns 100 metres arribem a l’ermita de Santa Anna que és una petita capella consagrada el 1498.
Resseguint la vessant sud de la cinglera un
dia amb boira
Seguint carretera avall passem dos pilars de pedra situats a banda i banda de la carretera i a uns 600 metres de la capella veurem una pista que surt cap a l’esquerra (és la primera després dels pilars de pedra). El camí esta darrere d’un filat metàlic, pero podem obrir el filat i tornar-lo a posar. Una vegada som en el camí el primer que ens crida l’atenció és la gran quantitat de fòssils que hi ha: el terra està tapissat de nummulites.
En aquest camí comencem a veure senyals blancs que indiquen la direcció del Far. En el nostre cas ens allunyem del Santuari i per tant seguim la direcció contrària a la indicada pels senyals blancs. Aquests senyals ens portaran directament al grau de Cabrafiga. Seguint el camí anem descendint suaument fins arribar just al marge de la vessant sud de la cinglera. Tot i la vegetació (que impedeix que una relliscada sigui fatal) ja contemplem la impressionant vista. L’espectacle no és apte per gent amb problemes de vertigen ja que el tall vertical de la cinglera que tenim als nostres peus ens dona la impressió d’estar volant per sobre del bosc que tenim 300 metres més avall. Però no us espanteu, entre la senda per on passem i el tall vertical i ha algun arbre i només en un punt d’uns 3 ó 4 metres de llarg passem just al costat del precipici (no hi ha cap mena de perill).
Una dada curiosa: Algú s’ha entretingut a fer unes pintures “rupestres” en la roca de la cinglera, la veritat és que el lloc és ideal…
Aquest camí finalitza en un prat. Ja estem a l’entrada del grau de Cabrafiga. Tot just abans de sortir al prat veurem una senda que baixa fortament a la nostra esquerra.
Descendim pel grau de Cabrafiga (veurem alguns punts vermells que ens indiquen el camí), aquí la baixada és molt forta i hem de fer-la amb cura (tardem uns 20 minuts en fer els aproximadament 200 metres de baixada). Al final sortim a una pista, hem de seguir cap avall per un tram de pedres i entrar al bosc per una petita senda que tenim a la dreta mig amagada (vegeu el plànol adjunt).
Plànol per trobar la senda que ens porta a la Triola. Si decidim “passar” de la senda i seguir pista avall pel darrer ramal (el de més a la dreta al dibuix) arribarem al Puiggali si girem sempre cap a la dreta (la tardor del 2006 encara era practicable, no sabem com estarà a dia d’avui). La roca gran indicada ja no existeix a dia d’avui (vegeu el comentari de l’Antonio al final d’aquesta pàgina)
Una mirada a la cinglera
de la que acabem de baixar. A
l’esquerra de la fotografia prenem
la senda que ens porta a la Triola
Aquesta senda s’endinsa en un bosc humit d’alzines on el camí està marcat per nombroses fites (farem be en fer-les crèixer) i ens porta en uns 25 minuts fins a la Triola . Al final de la senda (gran part d’ella és en realitat una torrrentera en èpoques de pluja) arribem a una pista forestal, girant a l’esquerra arribem a la Triola.
Quan arribem a la Triola és molt probable que anem a parar davent d’un filat metàlic. El que hem de fer es girar a la dreta (cap al sud, o sigui cap avall) i travessar els prats, sempre tendint cap a la dreta. Vweurem el castell de Fornils que ens servirà de referència per arribar al camí de Sant Martí Sacalm, només cal que intentem arribar al castell i trobarem el camí. Una vegada al camí si girem a la dreta trobarem el trencant que ens porta al castell (uns 300-400 m de camí) i si girem a l’esquerra anirem de tornada cap a Sant Martí Sacalm.
Decidim anar en direcció a Sant Martí Sacalm ja que tot i ser hivern fa calor, i aquesta part del camí és de “solei”, (apunteu que és poc recomanable a l’estiu) ja és gaire be migdia i, malgrat hem enviat un parell d’entrepans cap als nostres estomags, veiem que si no anem cap a la civilització ens atraparà la gana…
Ara el camí (tot i ser una pista necessitarieu un bon 4x4 per alguns punts) fa pujada (lleugera però continua) i en 10 minuts arribem a l’ermita de Sant Pau. Aquesta ermita està annexada a una casa (la Coma segons alguns plànols que hem consultat). És en aquesta part del trajecte on tenim una millor panoràmica de la cinglera…
Castell de Fornils amb l’Agullola al fons
Vista de La Triola i la cinglera poc abans d’arribar a l’ermita de Sant Pau
Ermita de Sant Pau
Sembla que el camí no fa pujada, però les cames dieun que sí… Caminem amb la cinglera a la nostra esquerra 20 minuts més i arribem a les ruïnes de Puiggali (o Puigall en els mapes de l’Alpina). Ja estem a punt d’arribar a destí, 25 mintus més i arribem al cartell indicador del Castell de Fornils que hem passat fa gaire be 3 hores… I en 5 minuts arribem on hem deixat el cotxe…. Una caminada molt maca en aquesta època de l’any…
Puiggali amb la vessant sud de cinglera al fons
