Bassegoda
INTRODUCCIÓ
El Puig del Bassegoda vist a prop del
Coll de Principi
El Bassegoda és visible des de gran part de la provincia de Girona. La seva forma característica (en la llunyania recorda un pit de dona) el fa inconfusible en moltes de les panoràmiques preses des d’altres cims. Si el cim es veu des de molts llocs, també s’han de veure molts llocs des d’ell. Així, precissament per la seva situació i malgrat la seva modesta alçada (1374 m) el cim ens regala unes esplèndides vistes.
En fer l’ascensió pel seu vessant nord (i no pel sud que és molt més directe) evitem la forta pujada per la tartera situada al sud. A més l’ascensió és molt més agradable ja que és un terreny humit (i per tant fresc) que transcorre entre boscos gaire bé fins arribar al cim. Aquesta abundor d’aigua a la primera part de la pujada (tot resseguint la riera de Sant Aniol fins enllaçar amb el GR11) ens prepara per l’esforç.
Tant si emprenem la pujada pel vessant nord com pel sud cal dir que és un recorregut amb un desnivell a tenir en compte (cap exageració, però no apte per a gent no acostumada a caminar) i al final cal fer una grimpada (tampoc res seriós ja que una cadena i diversos agafamans ens fan la grimpada d’alló més còmode).
El descens el fem pel vessant sud. La nostra intenció era evitar la tartera que hi ha entre el cim i el coll de Riu ja que al map de l’Alpina (Alta Garrotxa 1:25000) apareix un sender que ens porta fins la Mare de Déu de les Agulles sense baixar (o això sembla) per la tartera. Nosaltres no hem trobat aquest camí, probablement degut a que el camí de descens per la tartera és molt marcat (molta gent passa per aquí) i això ha fet que comencessim a descendir per la tartera sense trobar el camí desitjat (tot i això uns punts grocs que ha vist la Paula podrien portar pel camí que evita la tartera).
Si durant el camí de pujada l’aigua, la verdor i la geografia salvatje de les formacions càrstiques son el gran alicient, durant la baixada (tot i patir més calor per la llarga baixada per la tartera i per ser una zona molt més exposada al sol) podem contemplar les esglèsies romàniques del s.XII de la Mare de Déu de les Agulles (tal i com explica el rètol de l’entrada el nom prové dels costum de les dones de canviar les agulles que duen per altres que hi ha clavades en la roba de la imatge) i de Sant Feliu de Riu. També de baixada passarem pels prats del Coll de Vinardell i per Ca n’Agustí (o Can Gustí) situada al peus del Bassegoda i del Martanyà.
D’esquerra a dreta veiem el Martanyà (1030 m) i el Puig de Basegoda (1373 m).
Al seus peus podem entreveure Can Agustí
L’aproximació la fem en cotxe passant per Sadernes. En arribar a Sadernes hem de passar pel davant de l’Hostal de Sadernes i seguir la pista principal. En pocs metres trobarem una barrera (oberta fora de l’època d’estiu). Aquí ens indicaran si podem seguir endavant amb el cotxe o si hem de deixar-lo a l’aparcament que hi ha al costat de la barrera. Si podem, el millor es arribar fins l’aparcament que hi ha a prop del pont d’en Valentí (el quart aparcament). Si ho desitgem podem fer una visita a aquest pont medieval i a la casa que havia estat l’Hostal de Ca la Bruta (un corriol indicat amb un rètol ens hi portarà en un moment)
El camí inicialment (fins arribar al GR11) és el camí de Sant Aniol d’Aguja. És un camí molt conegut i molt ben senyalitzat. En arribar al GR11 el camí travessa un rierol i guanya alçada fins arribar al Coll de Principi on deixem el GR11 per enfilar el camí de pujada final fins el cim. Una senzilla grimpada d’uns 10 metres (assistida per cadenes i agafamans) ens deixen al cim. El descens el fem per una tartera fins Coll de Riu on prenem la pista. Uns metres més enllà un rètol ens indica el corriol d’accés a la Mare de Déu de les Agulles…
FITXA TÈCNICA
Data de la sortida: 2 de juny de 2007
Integrants: Montse, Paula, Ramon i Justí
|
 |
 |
|
Pujada acumulada: 1190 m
Alçada mínima-màxima: 343-1374 m
Distància aproximada: 17,30 km
Temps aproximat sense parades : 6h 15m
Ruta circular: Si
Dificultat: 3 sobre 5
)
 |
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES |
| # | Localització | Temps | Distància | Alçada |
| 0 | 4rt aparcament (sembla ser que ja no existeix, caldrà doncs deixar el cotxe al tercer) | 0h 00m | 0,00 km | 350 m |
| 1 | El Gomarell | 0h 25m | 1,80 km | 355 m |
| 2 | El Goleró | 0h 45m | 2,90 km | 400 m |
| 3 | Coll del Molí (enllaç amb el GR11) | 1h 00m | 3,40 km | 409 m |
| 4 | Coll Roig | 2h 10m | 5,70 km | 820 m |
| 5 | Principi | 2h 30m | 6,70 km | 900 m |
| 6 | Puig Bassegoda | 3h 50m | 9,70 km | 1374 m |
| 7 | Coll de Riu | 4h 25m | 10,70 km | 998 m |
| 8 | Ca n’Agustí | 4h 25m | 13,60 km | 610 m |
| 9 | Mare de Déu de les Agulles | 4h 50m | 12,30 km | 870 m |
| 10 | Sant Feliu de Riu | 5h 55m | 15,80 km | 545 m |
| 11 | 4rt aparcament | 6h 15m | 17,30 km | 350 m |
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
La primera part del camí (fins arribar al GR11) és el camí de Sant Aniol d’Aguja. És un camí molt conegut (i concorregut a l’estiu) i molt ben senyalitzat. Si deixem el cotxe al quart aparcament (nota: segons els comentaris d’en Martí i en Jordi que podeu veure al final d’aquesta pàgina aquest aparcament ja no existeix i cal deixar el cotxe al tercer aparcament) veurem que tot just al seu davant surt una pista pista que baixa cap a l’esquerra. Aquesta pista està protegida del pas dels cotxes per una cadena i veiem els primers senyals grocs (amb forma romboïdal). Seguim per aquesta pista avall i creuem la riera. Passem pel costat de La Farga i del Molí de Riu (unes ruïnes a esquerra i dreta de la pista). Una mica més avall del Molí veiem la primera marca de color verd i taronja. Aquestes marques ens indiquen que hem de deixar la pista per passar, després de detenir-nos en el plafó informatiu, a una petita senda. Aquest pas es opcional (podem seguir per la pista) però si us agrada més caminar per corriols que per pistes no cal que us ho penseu gaire ja que aquesta senda s’endinsa al bosc i fa el recorregut molt agradable.
Caminant al costat de la Riera de Sant Aniol
Zona del Goleró
Així, quan ja portem uns 25 minuts caminant arribem al Gomarell. Aquesta és una petita presa en la que es recull gran part de l’aigua de la riera i es canalitza de forma subterrània. Aquí veiem dos camins: el primer és el camí que seguirem que esta situat al marge esquerra de la riera (és a dir a la nostra dreta) i l’altre està situat al marge dret de la riera. Aquest segon camí s’allunya de la riera i ens portaria molt a prop del Salt de la Núvia.
Seguim doncs per la nostra dreta anant en compte en no relliscar ja que ara trepitgem un estret camí solcat de pedres. Aquesta és pot ser la part més bonica de la ruta, l’ambient és fresc i caminem envoltats per la remor de l’aigua. El camí està arranjat ja que s’ha fet un pas fet de fusta per tal de substituir una part enfonsada del camí. En poca estona haurem de creuar el riu per un pas de pedres a la zona del Goleró. Abans hi havia un fràgil pont fet amb dos troncs (força insegur) però en el moment de fer aquesta ruta ja no hi era. Passem doncs per les pedres i tot el que ens pot passar és que ens remullem els peus.
Ja ens acostem al GR11 i passem per una zona mes oberta (fins ara hem caminat per entre les verticals parets de la vall formada per la riera) anomenada als mapes ‘el Prat’. Una mica més enllà està el Coll del Molí on trobem uns rètols que ens indiquen la munior de destins que podem escollir (Sadernes, Oix, Montagut, França, Tortellà, Albanyà, Sant Jaume de Llierca i Bassegoda). El Bassegoda s’ens indica a dues hores de camí (una mica curt creiem) axí que només cal tombar a la nostra dreta i seguir els senyals blancs i vermells el que ens indica que hem enllaçat amb el GR11.
Hem d’anar amb compte de no passar-nos la marca indicativa de gir del GR11 ja que tot i que és molt clara no està correctament pintada (dona la impressió que el gir només l’han de fer els que vagin per un hipotètic camí amb marques blanques). A poca distància del rètol que hem esmentat el GR11 gira a la nostra dreta i travessa la riera per començar a pujar tot fent ziga-zagues.
Vista durant el camí de pujada poc abans d’arribar al Coll Roig. D’esquerra a dreta
veiem el Puig Sa Noguera (1035 m) i el Puig d’en Coll (1028 m)
Detall de la floració passat el Coll de Principi
El pendent del camí comença a ser fort (tot i que de bon fer) i comencem a guanyar alçada tot caminant pel bosc. A la nostra esquerra apareix el agrest perfil del Puig d’en Coll que pot contemplar-se perfectament des de la tartera que hem de travessar. No cal que ens preocupem per la tartera, al menys en temps sec és fàcil de creuar ja que el camí que hem de seguir estar molt marcat i les pedres d’aquesta part estan ben asentades.
En poca estona arribem al Coll Roig i una mica més enllà Can Principi. Degut a l’extensió de terreny en la que trobem aquest topònim és possible que aquesta casa (ja totalment en ruïnes) fos important en el seu temps, malgrat això no he trobat cap referència a ella… La pujada es suavitza i ja tenim (a la nostra dreta) una vista en primer terme del cim del Bassegoda. El camí es torna a endinsar al bosc i la pujada es fa més intensa, al final de la pujada sortim a una pista on un rètol ens indica el camí a seguir (Mare de Déu del Mont, Sadernes i Albanyà a la dreta). En direcció contrària (cap a França) el Canigó és ja visible.
…arribem a un petit prat des del que tenim a la nostra dreta una bonica vista del Canigó…
L’ascensió culmina amb una grimpada…
Seguim doncs la pista durant uns metres fins arribar al Coll de Principi. Ja tenim molt a prop el cim del Bassegoda i només cal deixar el GR11 prenent un camí a la dreta (un rètol passat el coll ens indica el camí a seguir) per tal de poder veure en uns minuts la pujada final del Bassegoda a la nostra esquerra. Guanyem alçada per un ample i florit camí i arribem a un petit prat des del que tenim a la nostra dreta una bonica vista del Canigó mentre que a la nostra esquerra es fa evident la pujada final (i forta) al Bassegoda. Cal que girem a l’esquerra i comencem a pujar sense presa (però sense pausa).
En arribar a dalt de tot només cal seguir les fletxes verdes pintades a les roques i arribarem a la zona de grimpada final. Es tracta d’una grimpada separada en tres parts d’uns 10 metres en total. No té cap dificultat ja que els tres trams estan assegurats amb agafamans i cadenes.
Al cim el panorama és tan espledorós com imaginàvem… Des dels veïns Comanegra i el Mont (amb el Santuari de la Mare de Déu del Mont ben visible), fins a Roses, el castell de Torroella, l’estany de Banyoles, Rocacorba, Montseny, Matagalls, el Far, Ayats, Cabrera, PuigSacalm, i tot el pirineu gironí (des del Puigmal fins que s’enfonsa al mar) i el Canigó son visibles des d’aquest cim. Si teniu uns prismàtics i teniu un bon dia, aquest cim us permetrà treure’n un bon rendiment. A més el cim està entapissat d’herba i ofereix zones a recés del vent; podem passar-nos una bona estona aquí dalt…
Una placa posada pel Club Excursionista d’Olot ens recorda l’encertada descripció que del cim del Bassegoda fa el pròleg de La Punyalada de Marià Vayreda.
Després de gaudir del paisatge, menjar una mica i fer una dormideta estirats a l’herba ens disposem a baixar pel vessant sud. Per això hem de desfer la grimpada i “devallem els tres pisos d’aquella mena de torre de l’homenantge” per girar cap a la nostra dreta en acabar i seguir un corriol que s’endinsa en la tartera.
El camí de baixada de la tartera és ben marcat i assenyalat amb fites. Tot i això la baixada no és gens còmode i cal fer-la amb cura. La baixada fins el Coll de Riu és lenta i al sol (encara que no escalfa de forma ofegadora com a ple estiu).
Panoràmica des del cim
[Passeu el punter del ratolí per la imatge]
Santuari de la Mare de Déu de les Agulles i detall del tancament
Esglèsia de Sant Feliu de Riu, romànica del s.XII
avançat, amb volta apuntada, absis semicircular
i campanar de cadureta
En arribar al Coll de Riu enllacem amb una pista. Aquesta pista ens portarà ja fins el cotxe tot i que encara estem lluny i nosaltres deixarem la pista una mica més enllà per visitar el santuari de la Mare de Déu de les Agulles. Hem de pendre la pista de baixada, en direcció oest seguint la pista en direcció (segons el rètol que hi ha) a Sant Jaume de Llierca.
Seguint la pista aball trobarem un rètol a la dreta que ens fa entrar a un corriol que s’endinsa al bosc per tal d’arribar fins al Santuari de la Mare de Déu de les Agulles (romànica del s.XII). Aquí veiem algun senyal groc tal i com hem vist a prop del cim cosa que indica el que el mapa de l’Alpina ens diu… Que existeix un camí que sembla evitar la tartera de baixada (però nosaltres no l’hem trobat).
El camí torna a endinsar-se al bosc i continua descendint fins arribar al Collet del Vinardell, un bonic prat al mig dels arbres on el camí es perd.. Però no cal preocupar-se només cal seguir les fites que trobem entre la catifa d’herba per sortir poc després als prats que envolten Can Agustí, un bonic mas als peus del Martanyà.
Ja estem arribant a la nostra destinació. Seguim la pista que s’endinsa per la castanyeda de Can Agustí (on a la tardor hem de recordar que està prohibit collir castanyes). En sortir de la castanyeda sentim uns pollets de picot (garser?) demanant menjar des de dins el seu niu dins el tronc d’un arbre i tenim la sort de poder veure (aqui els prismàtics tornen a demostrar la seva eficàcia) l’arribada de la mare (suposem que no és el pare per l’absència de la taca vermella al cap).
La pista continua baixant i arribem a un punt on un rètol ens indica que si deixem la pista per seguir un camí a la nostra esquerra podem arribar a Sant Feliu de Riu. Podem pendre aquest camí o continuar per la pista i pendre la següent desviació (també senyalitzada) que per un corriol ens permet arribar a aquesta esglèsia del s.XII desviant-nos molt poc del camí.
La pista és ja emporlanada en molts punts i menys de 200 metres abans d’arribar a l’aparcament on hem deixat el cotxe podem descansar i refrescar-nos al peu d’una font d’on brolla un bon raig d’aigua tot just al costat del camí.
