Data de la sortida: 24 de febrer de 2007

Integrants: Paula i Justí

LOCALITZACIÓ Situació: Sortim a prop de Sant Privat d’en Bas Obrir mapa

La Garrotxa

La Vall d’en Bas

DADES CARTOGRÀFIQUES Track i punts principals per a Google Earth: Arxiu KML Track i punts principals per a GPS: Arxiu GPX Track per a GPS: Arxiu GPX per a MapSource

consultar mapa interactiu

Pujada acumulada: 1016 m

Alçada mínima-màxima: 639-1509 m

Distància aproximada: 16,80 km

Temps aproximat sense parades : 6h 15m

Ruta circular: Si

Dificultat: 3 sobre 5

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

Iniciem el recorregut davant la tanca situada uns metres més enllà de l’àrea d’esbarjo. Només travessar-la veiem un rètol que ens indica que hem de seguir per la pista per anar al Salt de Sallent per les Escales (per aquí tornarem) i que hem de girar a l’esquerra per anar pel camí dels Matxos. Prenem el camí de l’esquerra ja que pujarem pel camí dels Matxos.

Sortida a la pista de Sallent al Coll de Joanetes
(al fons la casa del Sallent, a la dreta el rètol indicador)

El camí és en realitat un corriol que s’enfila pel bosc, està indicat per senyals grocs i pals. És un camí extremadament humit i, en aquesta època de l’any, ple de fulles al terra el que el fa una mica relliscós. Tot i això no és gens complicat de fer ja que el pendent no és gaire fort. El corriol arriba a una petita pista on prenem la direcció de pujada (cruïlla 1 al mapa). Segons el mapa aquesta pista torna de baixada a la pista des de la que hem començat la ruta.

Poc després el camí es far més i més estret fins que torna a ser un camí on cal anar en fila índia. Ens endinsem per una fageda (trobarem faigs durant gaire be tota la ruta). El terra és solcat de pedres que fan que sembli empedrat i arribem al Torrent dels Xerrics on el camí s’enfila pel torrent i voreja el cingle fins assolir en uns 20 minuta la part més alta del mateix. Així, sortim de sobte a una pista, que transcorre per la part superior del cingle, tot just al davant d’un rètol que ens indica que el Salt de Sallent és a uns 15 minuts a la nostra dreta. No és aquesta la nostra destinació de moment i per tant anem en direcció contrària al que ens indica el rètol (és a dir que girem a la nostra esquerra). Ja tindrem temps de veure el Salt de Sallent a la tornada (que no farem per aquest punt).

Aquesta àmplia pista ens porta fins el Santa Magdalena (l’actual Refugi Emili Triadú). És un camí una mica monòton, però de tant en tant podem donar un cop d’ull al Pirineu que destaca al fons… En poc més d’una hora arribem a la cruïlla 2 on desemboca el camí de les Olletes. El rètol indicatiu pateix la mateixa deficiència que molts dels que trobem per aquí ja que “Sant Privat a 1h 30m” sembla ser la frase permanent a gaire be tots els rètols (hem tardat 2 hores des de l’àrea recreativa o sigui que per nosaltres és un temps totalment irreal). Tot i això els rètols de la zona contenen abundant informació i aquest en particular ens indica el camí de les Olletes (vegeu la ruta Puigsacalm per les Olletes), Joanetes, Santa Magdalena , el Camí dels Matxos i el Puigsacalm (a 45 minuts, no us deixeu enganyar pel 4 que ha caigut).

Santa Magdalena del Mont amb Les Preses al fons des del Puig dels Llops.
Veiem també el Puig Corneli a la dreta.

Paga la pena que us desvieu una mica i aneu a fer una visita a Santa Magdalena el Mont que era una església del priorat de l’ordre de San Agustí (citada documentalment l’any 998). Només tardarem uns 10-15 minuts entre anar i tornar. El que veurem es una gran explanada amb una immillorable vista i amb dos refugis. Un d’ells és d’accés lliure i l’altre (refugi Emili Triadú) és de gestió municipal i cal contactar amb l’Ajuntament de Sant Privat d’en Bas per utilitzar-lo [ Telf.972 690225 URL:www.vallbas.cat E-mail: vallbas@ddgi.es]

Puig dels Llops des del cim del Puigsacalm.

Del Coll de Joanetes seguim el rètol que ens indica el Puig dels Llops i ens endinsem per un corriol. Aquesta és la part més delicada del tot el trajecte i, tot i no ser especialment compromesa, si que cal anar amb compte si el terra és humit en un parell de punts exposats . Tant sols caldrà que mirem be on posem els peus. També haurem de grimpar una mica (qüestió de pujar un parell de passos ajudant-nos amb les mans) . En aquesta part del camí podem seguir els senyals blaus i vermells. Poc després el camí gira en direcció sud i tot pujant arribem al peu del Puig dels Llops. Una llibreta de signatures ens espera als peus de la senyera. Ja només ens separen 15 minuts del cim del Puigsacalm que és visible cap el SO.

Cim del Puigsacalm.

Una vegada al cim, podem veure cap el NO el Platraver (una casa de turisme rural que destaca entre els prats d’aquesta zona) i podem estudiar part del camí de tronada a “ull d’ocell”. Prenem el camí de tornada baixant pel pendent herbat que trobem al Puigsacalm en direcció NO. El camí està indicat ara per senyals blancs i verds i el primer rètol el trobem a pocs metres del cim només entrar a la fajeda que voreja el vessant nord del Puigsacalm. Hem de prendre el camí que ens indica la direcció la Collada de Bracons (tot i que més endavant ens separem d’aquest camí) i per tant girem a l’esquerra. Poc despres trobem una petita tanca de fusta, passem a l’altre costat i poc després trobem dos rètols un al costat de l’altre. Hem de seguir ara les indicacions de “Pla Traver” i deixar el camí de la Collada de Bracons.

Seguint per un àmpli prat (Rasos de Menter) ens mantenim sempre amb el filat a la nostra dreta fins arribar a una portella que ens permet travessar el filat i seguim per una pista que s’endinsa en un bosquet. Aquí trobem algun senyal groc. Poc després la pista es converteix en un corriol que travessa uns prats. Al final del prat hi ha una pista que ens porta fins Platraver (ara ja perfectament visible i sense possibilitat de pèrdua). El camí passa per una zona de rocallissos on trobem una tanca metàl·lica. Una mica més amunt (ja a tocar gaire be de la casa) trobem una segona tanca metàl·lica (aquesta difícil d’obrir) . A la nostra esquena està el Puigsacalm que des d’aquí presenta un perfil molt diferent al que estem acostumats a veure des d’altres punts.

Platraver des del cim dels Puigsacalm i detall del camí entre prats pels Rasos de Menter

Platraver és una casa de turisme rural (podeu visitar la seva web per conèixer més detalls). Pel que sabem (Sortida Vertex) hi ha una drecera que passa molt a prop de la casa i que porta fins al Salt de Sallent. Així ens ho van confirmar un parell de persones que ens vam trobar durant el camí i després al cim, però ni ells ni nosaltres vam estar capaços de trobar-la. Poc després (ja al Salt de Sallent) un altre excursionista ens va mostrar el mapa de l’Alpina en el que apareixia aquesta drecera i que ell havia seguit…

En Josep Fortià ha estat molt amable en enviar-me aquest comentari sobre aquest punt de la ruta i que em permeto reproduir:

“Referent a la ruta Matxos-Puigsacalm-Salt del Sallent parles de una drecera a la casa de Pla Traver. Hi és i era l’antic camí. Està exactament darrera de la casa, abans de arribar-hi. El problema és que ara hi ha una taca i has de passar per on puguis i tens uns 30 metres de baixada una mica bruta (crec que hi va a parar l’aigua bruta de la casa) , però és camí. Un cop passat aquest petit tros no l’has de deixar, no passar per cap prat i al final arribes al camí que va al Salt. Estalvies un bon tram.”

Per tant la ruta que seguim es la de la pista que, passant pel costat de Platraver, va en direcció a Siuret i Vidrà (està indicada amb un rètol poc després de la casa) i que, poc abans d’arribar al Coll de Ciuret deixem per girar a la dreta. En aquest punt hi ha un rètol indicatiu que assenyala Siuret i Vidrà (seguint per la pista), El Pla Traver i Puigsacalm (si tornem enrere) i el Sallent, Sant Privat d’en Bas i Santa Magdalena del Mont (si deixem la pista i prenem la que surt cap a l’esquerra). Deixem per tant la pista i prenem la pista que surt a l’esquerra (una creu groga ens indica que ja no seguirem els senyals grocs que ens han guiat fins aquest punt).

Ara caldrà caminar per la pista durant uns 35 minuts fins arribar a un revolt en el que podem pendre una drecera. La drecera no està indicada però no és imprescindible ja que podem seguir la pista principal deixant la casa del Sallent a la nostra esquerra fins arribar a la Riera de Sallent. Aquí és on va a parar la drecera. Només cal que baixem paral·lels a la riera pel prat que tenim al nostre davant i ens mantinguem al seu marge esquerra (és a dir que baixem en el sentit del corrent d’aigua amb la riera a la nostra dreta) fins arribar a la part superior del Salt de Sallent. Malaraudament en el moment de la nostra visita el salt era molt petit (pràcticament inapreciable) però el retallat cingle pel que cau ens dona una idea de com ha de ser aquest salt amb aigua…

Part superior del Salt de Sallent i panoràmica del Salt presa
des del camí de baixada anomenat “Les Escales”. En algun tram del camí
trobem cordes que ens ajuden tot i ser un camí sense gaires dificultats.

Si seguim la cinglera cap a l’esquerra deixant al nostre darrera el salt d’aigua el camí comença a pujar (si seguíssim per la dreta tornaríem al camí dels Matxos). El camí està força marcat i no té pèrdua, a més un filat ens marca el precipici del cingle i per tant és fàcil de seguir… Uns minuts més tard trobem un rètol al costat d’una portella metàl·lica pintada de vermell (naturalment el rètol ens diu que Sant Privat d’en Bas està a 1h 30m tant si tornem pel camí dels Matxos com si travessem la portella). Aquí comença el que es coneix com a camí de les Escales. Segons en Josep (vegeu els comentaris al final de la pàgina) el nom podria venir d’unes escale que hi havia antigament. Aquest camí té un fort pendent i al estar encarat cap al sud fa que sigui més sec que els dels Matxos i per això ens sembla que és millor (com ja hem dit abans) pujar el camí dels Matxos i baixar per aquest. Durant el camí trobarem un parell de cordes fixades a la roca (poden ser d’ajuda si hem de pujar o baixar amb el terreny glaçat) però no és un corriol difícil de fer (tot i que els ossos d’una vaca ens indiquen que saltar-se el filat que hi ha a la part superior del cingle pot tenir fatals conseqüències).

El corriol ens porta fins a la part inferior del Salt de Sallent. Ara ja només cal travessar la riera de Sallent i seguir alguns senyals vermells i els pals clavats al terra mantenint-nos al marge dret de la riera, això ens porta fins a la pista final, que seguim cap a la dreta fins arribar a la barrera on hem començat la ruta.