Pla de Nequa
INTRODUCCIÓ
Església romànica de Santa Maria a Ribera de
Cardós. Documentada des del 839
El primer dia vam intentar pujar a l’Estany de la Flamisella passant per Noarre (un poblat de bordes situat més amunt de Tavascan, Graus i Quanca) però la quantitat de neu que havia caigut feia impossible veure cap indicació del camí i malgrat portar-lo marcat al GPS ens va ser impossible avançar gaire per entre els arbres així que aquesta primera sortida no va passar d’un petit tomb per escalfar raquetes però tot i això ens va regalar amb uns paisatges esplèndids. En arribar a l’hotel, en Cinto (co-propietari de l’hotel) ens suggereix pujar al Pla de Nequa. Un lloc molt estimat i especial per la família Gabriel i del que en van publicar un bonic llibre que convida a fer el Viatge a Nequa i on cada fotografia és un haiku retratat… El llibre no conté mapes, ni rutes ni alçades acumulades o desnivells, però sens dubte ens trasllada a un lloc màgic de follets, ulls que ens miren des del bosc i animals impossibles…
La idea era pujar des de Esterri de Cardós (a 15 minuts en cotxe de Ribera de Cardós) i fer una ruta circular, però en arribar vam decidir sortir de l’alçada on ja hi havia neu (a prop de la Borda de Peret) i el camí addicional que vam tenir que fer en no trobar el camí sota la neu que puja a la Portella (indicat en verd al mapa) ens van decidir a baixar pel mateix camí pel que havíem pujat. La ruta circular està indicada al mapa 1:25000 de “Pica d’Estat Mot-roig (Vall Ferrera, Vall de Cardós)” de l’Alpina i és una part del que s’anomena Itinerari de la Mallanera recollit al Pla de Senders del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Tant al pujar com al baixar des del cotxe vam poder contemplar un parell de cabirols solitaris, tot i això per la mida (semblava que passaven del metre d’alçada) no sabem si podrien ser cérvols joves.
FITXA TÈCNICA
Data de la sortida: 30 de març de 2013
Integrants: Paula i Justí
|
Pallars Sobirà |
Esterri de Cardós |
|
Pujada acumulada: 690 m
Alçada mínima-màxima: 1342-1980 m
Distància aproximada: 13,50 km
Temps aproximat sense parades : 4h 05m
Ruta circular: Parcialment
Dificultat: 2 sobre 5
Dades addicionals: Cal tenir en compte que practicament la totalitat del recorregut de pujada i una part del de baixada el vam fer amb neu (utilitzant raquetes) i per tant els temps poden variar si no hi ha neu.
També cal esmentar que el corriol està poc senyalitzat de pujada (els senyals es veuen durant la baixada)
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES |
# | Localització | Temps | Distància | Alçada |
0 | Borda de Peret | 0h 00m | 0,00 km | 1343 m |
1 | Corriol | 0h 08m | 0,60 km | 1390 m |
2 | Pista | 0h 10m | 0,70 km | 1409 m |
3 | Font de Fonteana | 0h 30m | 1,80 km | 1521 m |
4 | Pista a la dreta | 0h 40m | 2,20 km | 1556 m |
5 | Corriol a l’esquerra | 0h 50m | 2,80 km | 1553 m |
6 | Pista principal | 1h 10m | 3,50 km | 1693 m |
7 | Fontifreda | 1h 30m | 4,50 km | 1772 m |
8 | Pla de Nequa | 2h 25m | 7,30 km | 1974 m |
9 | Deixem el corriol | 3h 55m | 12,70 km | 1423 m |
10 | Borda de Peret | 4h 05m | 13,50 km | 1342 m |
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
Esterri de Cardos i Ginestarre
En arribar a Esterri de Cardós podem aparcar el cotxe dins el poble però nosaltres decidim començar des de més amunt i per tant travessem el petit poble deixant la carretera i entrant en una pista que gira ràpidament a la dreta. Seguint per la pista veiem que en el primer revolt a la dreta hi arriben per l’esquerra uns senyals indicatius d’una ruta. Aquí és on arribaríem si féssim la ruta circular, però en aquest cas no la fem. També en aquest punt el camí a peu (línia verda al mapa) es separa de la pista per pujar de forma més directa. El camí està indicat per senyals grocs que presenten petjades de diferents animals. Tot just després del següent revolt a la dreta trobem, a la nostra esquerra i per sobre de la pista, la Borda de Peret. En aquest punt hi ha un petit espai per deixar el cotxe a la dreta de la pista. Nosaltres comencem a caminar des d’aquí el que ens deixa molt a prop de la neu i ens estalvia uns 200 metres de pujada.
Seguim per la pista uns 600 metres fins que trobem un dels indicadors grocs que indica que el corriol travessa la pista en aquest punt pujant a la nostra esquerra. Només un parell de minuts després retrobem la pista que cal seguir a la nostra esquerra en una suau ascensió. Només uns metres més amunt hi ha el corriol que deixa la pista a l’esquerra i segueix pujant (és l’indicat com “deixem corriol” al mapa), però degut a que el mapa de l’Alpina l’indica força metres més avall i a que no està senyalitzat en el punt d’entrada som incapaços de trobar-lo pel que decidim seguir pista amunt (la tornada si que l’hem fet per aquest corriol i l’hem senyalitzat amb una fita).
Aquí la neu ja està per tot arreu i decidim posar-nos les raquetes. A la neu només es deixen entreveure els senyals de fa dies d’un parell de caminants amb raquetes. La pista és de bon pujar, ja que el pendent és força suau. Passem pel costat de la font de la Fonteana que deixem a la nostra dreta. Es tracta d’un tronc buidat que fa també les funcions d’abeurador. Ja estem molt a prop del punt on la pista fa un revolt molt pronunciat. De fet es tracta més aviat d’una bifurcació però la gran quantitat de neu gaire be no deixa veure la pista de l’esquerra. Simplement guiant-nos per la intuïció i pel gaire be invisible rastre de raquetes de fa dies, decidim prendre la pista a la dreta passant pel costat d’un senyal de transit que indica que la circulació motoritzada només està permesa al veïns. En un principi pensem que estem seguint la pista principal però quan portem uns 600 metres caminant veiem un corriol que la travessa i uns senyals grocs a la dreta el que indica que hem de deixar la pista i pujar pel corriol a l’esquerra. Aquest és el camí que no havíem trobat i consultant el mapa de l’Alpina i l’altímetre constatem que estem mes avall del que creiem i que la pista que hem estat seguint des del senyal de transit no apareix al mapa…
Entrada del corriol del punt indicat al mapa com Deixem el corriol.
Cal estar atent si no estan les
fites…
Tot i això, ara la pujada ja la fem a bona marxa pujant decididament pel corriol sense raquetes de nou ja que el camí s’endinsa al bosc i la fondària de neu es poca. Al mig del bosc i ja a prop de la pista de nou trobem un rètol que ens indica que estem seguint l’itinerari de la Mallanera, que el Pla de Nègua és a una hora i mitja i que Esterri de Cardós és a una hora i tres quarts tornant pel camí que estem seguint. El corriol surt a la pista principal i aquí ens trobem amb una agradable sorpresa: un bonic gruix de neu absolutament immaculada cobrint-ho tot. Per aquí fa dies que no hi passa ningú. En aquest punt la pista gira a l’esquerra i un rètol indica que s’hi pot anar al Pla de Nègua amb cotxe seguint la pista (be, avui no) o be seguir un corriol que puja decididament a la dreta en direcció a La Portella. El corriol es troba totalment cobert per la neu i només podem seguir-lo durant uns 30 o 40 metres fins endinsar-nos al bosc on la neu no ens deixa veure cap mena de camí o senyal. Aquí veiem un curiós arbre on podem comptar fins a 10 forats que semblen fets pels picots. Així, veient que per aquest camí les probabilitats de pèrdua son altes i que l’esforç requerit per obrir-nos pas per la neu serà massa gran, decidim tornar a la pista i utilitzar-la per arribar fins el Pla de Nequa. Dona gust posar-se de nou les raquetes i sentir el cruixit de la neu en ser els primers en trepitjar-la des de fa dies.
Camí al Pla de Nequa
La pista se’ns presenta flanquejada a l’esquerra per molts bedolls. Els més joves estan totalment corbats pel pes de la neu i les seves branques estan literalment clavades a la neu donant l’impressió de que ens estan fent una reverència. El camí te una pujada suau però caminar per la neu cansa, inclús amb les raquetes (certament no estem acostumats a caminar amb elles), i passada la Fontifreda (una font amb un abeurador creat en un tronc buidat com el de la font de la Fonteana) decidim parar a menjar una mica. En aquest moment es posa a nevar i ens plantegem que fer… Tornem o seguim? Decidim tornar però uns metres més avall deixa de nevar i trobem un petit grup de joves que pugen. Ens pregunten si falta gaire pel Pla de Nequa. Pugen sense raquetes, enfonsat-se a la neu, i un d’ells duu pantalons curts. Veure això ens toca l’amor propi i decidim que no podem rendir-nos (d’acord que son molt més joves que nosaltres, però si ells pugen en les condicions en que pugen nosaltres no podem ser menys). Així tornem enrere i els trobem uns metres més amunt per pujar tots plegats fins el Pla de Nequa. Ens posem davant del grup per anar compactant una mica la neu i evitar que s’enfonsin tant (heu intentat caminar per sobre d’un metre de neu amb bambes i pantalons curts?). Ara ells imprimeixen una bona velocitat empenyent des de darrera el que fa que en poca estona ens plantem a la barrera que impedeix el pas als cotxes. La barrera que segurament està a més d’un metre d’alçada amb prou feines sobre surt de la neu, el que dona una idea del gruix de neu acumulat. Aquí la pista es divideix en dos. El pas de l’esquerra (el de la barrera) ens porta al Pla de Nequa i el de la dreta ens portaria (després de desviar-nos deixant la pista) a La Portella.
Pla de Nequa
Passem doncs per sobre de la barrera i després d’un fort revolt a l’esquerra trobem un rètol amb un mapa (l’alçada de la neu ens obliga a ajupir-nos per veure’l amb detall). Ja estem al Pla de Nequa una extensió de neu llisa per l’efecte del vent i com tot el camí que hem seguit sense petjades humanes. Les vistes son àmplies i malgrat el fort vent que bufa decidim quedar-nos uns minuts per contemplar el paisatge i refer forces, ara ja sota un bon sol. El Pla de Nequa està flanquejat pel Pui de Cassibròs al sud-oest i pel Pui de Nequa a l’est. Més enllà s’estén una llarga carena que gira ràpidament en direcció nord. En direcció sud les vistes son àmplies, amb el bosc de Virós en front nostre i cap el sud-est el que probablement siguin el Pic de Salòria, el Bassiets, la Torre de Cabús i el Pic de la Bassera.
Vistes des del Pla de Nequa
Reprenem el camí de tornada, ara ja conegut i per tant molt més ràpid. A més el fet de que de baixada (però insistim que no de pujada) el corriol de l’itinerari de la Mallanera està molt ben senyalitzat fa que deixem la pista al punt indicat al mapa com Pista Principal i ja no el deixem fins al punt indicat com deixem el corriol on deixem una fita que esperem que ajudi als que pugen a localitzar aquest corriol. Una vegada aquí el camí és conegut i arribem sense problemes al cotxe.