Data de la sortida: 21 de maig de 2011

Integrants: Paula i Justí

LOCALITZACIÓ Situació: Sortim de la Central de Daió on s’hi arriba prenent el desviament a la dreta que hi ha un quilòmetre abans d’arribar a Queralbs (en un revolt molt pronunciat a la zona anomenada La Farga) Obrir mapa

Ripollès

Queralbs

DADES CARTOGRÀFIQUES Track i punts principals per a Google Earth: Arxiu KML Track i punts principals per a GPS: Arxiu GPX Track per a GPS: Arxiu GPX per a MapSource Les dades d’altitud estan corregides amb el model d’elevacions del terreny (DEM) de Catalunya de pas de malla de 30 x 30 metres

consultar mapa interactiu

Pujada acumulada: 1815 m

Alçada mínima-màxima: 1183-2707 m

Distància aproximada: 19,80 km

Temps aproximat sense parades : 7h 25m

Ruta circular: Si

Dificultat: 4 sobre 5

Dades addicionals: Una congesta de neu al costat del Coll de Torreneules ens va obligar a fer una petita volta tant al pujar com al baixar el que ha incrementat la pujada acumulada en gairebé 100 metres

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

La Central elèctrica de Daió es troba al final d’una pista cimentada que surt de la Farga, en un fort revolt a l’esquerra just abans d’arribar a Queralbs. Aquí podem deixar, si arribem d’hora, el cotxe ja que hi ha un petit espai que fa les funcions d’aparcament. Ja només baixar del cotxe podem veure el nostre objectiu: el cim del Torreneules que despunta en direcció nord-est a gaire be 1600 metres per sobre dels nostres caps.

Punt on deixem el camí a Coma de Vaca
per girar a la nostra esquerra

Per iniciar el camí només cal creuar el pont de fusta que travessa el Freser. Tot just a l’altra banda del pont veiem un rètol que ens indica la direcció a Núria pel camí de Daió. Aquest corriol enllaça amb el camí vell de Núria i ara no toca seguir-lo ja que és per on tornarem. Així doncs, seguim el camí que remunta el Freser seguint els senyals grocs i el rètol que ens indica que el Salt del Grill és a 20 minuts i Coma de Vaca a 3h 10m. També trobem senyals blancs i verds i algun punt vermell. De totes formes el camí és clar i no calen gaires senyals. Es tracta d’un agradable corriol que, endinsant-se per avellaners, ens porta en uns 15 minuts fins el Salt del Grill (salt d’aigua de 38 metres). Per veure’l cal que ens desviem del camí uns 10 metres a la nostra esquerra tot just passat un petit pont de ciment (està indicat amb lletres vermelles a una gran roca al costat del camí i per tant no hi ha possibilitat de passar de llarg sense adonar-nos). Després del Salt del Grill el camí passa a ser empedrat i guanya alçada sobre el Freser tot resseguint una pared rocosa.

Després d’uns 15 minuts de camí des del Salt del Grill veurem un rètol amb un helicòpter dibuixat i la frase “Perill càrrega sospesa” (suposem que de tant en tant deuen dur material de construcció al canal d’aigua que passa més amunt). Més endavant n’hi ha un altre però és en aquest primer rètol on hem de girar a l’esquerra tot seguint un corriol que inicialment torna enrere per guanyar alçada poc després. Aquí desapareixen tots els senyals de pintura (que ens portarien a Coma de Vaca) i només cap al final de la pujada trobarem alguna fita dispersa.

El camí, que puja pel llit sec però humit d’una torrentera, és força marcat i només alguns matolls i ginesta el tapen en alguns punts, sense arribar a impedir en cap cas el pas. El camí surt a un zona oberta des d’on veiem el filat que travessarem en pocs minuts i més amunt, la canal que porta aigua a la central de Daió. Durant una estona, que dura poc, estem protegits del Sol pel contrafort rocallós que tenim a la dreta, suposo que fer aquesta pujada durant una tarda d’estiu deu ser més dur… Seguint el camí creuem el llit sec d’un torrent i arribem a un Filat (obert). Caminem envoltats pels crits distants d’una marmota fins sortir a un collet herbós de foto des d’on podem contemplar Queralbs. Aquest collet és el darrer tram planer que trobarem fins el camí dels Enginyers. Una mica més amunt veiem el canal d’aigua que, presa aigües amunt del Freser, alimenta la central del Daió i també, més amunt, la semi-enrunada Barraca de Pedrisses. En aquesta ocasió (com ja va passar durant la nostre anterior pujada per aquí) sorprenem dos isards que no tenen cap dificultat en deixar-nos enrere. Enfilant camí amunt arribem al canal d’aigua (Canal del Freser) on trobem les restes d’una petita construcció que segurament s’aixequés com a base o magatzem durant la construcció del canal. Aquest canal està tapat amb taulons de fusta (als mapes de l’Institut Cartogràfic de Catalunya està representat com un camí).

Vista de la pujada fins el camí dels Enginyers. El nostre camí travessa el canal d’aigua
(línia al centre de la fotografia) i puja per la part esquerra

El camí continua pujant, ara ja més fortament, i una mica més amunt creuem el torrent del Grill ja a prop del seu naixement, de fet si pugem una mica més ens podem estalviar el travessar-lo. Pocs metres enllà el corriol gira ara cap al sud fins que veiem (força lluny encara) un sortint rocallós. En aquest moment girem cap al nord-est deixant a la nostra esquerra unes penyes. El camí no està molt marcat, però no té pèrdua ja que hi ha algunes fites i un parell de retorçats pins ens indiquen que hem de seguir amunt. Mentre observem un isard que ens vigila atentament des de les penyes, arribem sobtadament a un prat. Seguim prat amunt amb clara tendència al nord-est intentant passar per la zona de mínim pendent (que tot i això és un gran pendent) fins que passada una vaca morta (de la que ja fa uns mesos només en quedaven pell i ossos) i uns quants caus de marmota arribem a una barraca de pastor. Des d’aquí veiem ja clarament el Balandrau darrera nostre i també el Taga. El Torreneules apareix en direcció nord nord-est.

De la barraca surten dos camins: Un de molt marcat que ens portaria al Camí dels Enginyers més enllà del refugi de les Pedrisses i un altre menys evident que puja per darrera de la cabana i que en pocs metres ens porta directament al GR-11.7 (el Camí dels Enginyers). Prenem aquest ja que hem d’anar a buscar el rètol metàl·lic que indica el GR.

Ja estant al GR veiem, al nord, el refugi del Pic de l’Àliga (ja a Núria) amb el Pic d’Eina i el Noufonts darrera seu, el Torreneules al NE, el Balandrau al SE, el Taga i Ribes de Freser al sud, la serra de Montgrony al SO, i el Puigmal a l’oest. Si hem seguit el camí correcte haurem sortit just on el GR provinent de Núria des del nord gira 90 graus per anar en direcció est. Aquest punt coincideix amb el lloc on hi ha la placa metàl·lica i amb l’inici de la carena que puja fins al cim de la Coma del Clot (tot i que nosaltres ens desviarem uns metres abans per tal passar pel Coll de Torreneules).

Des del punt on hi ha la placa del GR veiem clarament la carena del Serrat de les Pedrisses que puja en direcció nord-est. La seguim tot passant en el nostre cas entre un ramat de cavalls i uns isards a l’esquerra. Poc a poc guanyem vista sobre el refugi de les Pedrisses i veiem que, tot i que des de abaix sembla en bon estat, part del sostre està ensorrat. Un parell de voltors en amenitzen la pausada pujada i una creu a prop del nostre proper destí ens fa de guia. Finalment arribem a unes roques que envoltem deixant-les a la nostra esquerra per tal d’anar a caçar el camí de Núria darrera d’elles. Fixem-nos en aquest punt ja que a la tornada aquí haurem de girar cap el nord-est (a la dreta tornant) per tal d’anar cap a Núria. Ja ha acabat la pujada forta i tenim, a la nostra dreta, la creu que ens ha servit de guia coronant un promontori. Tot i això, no cal que us amoïneu si la creu desapareix, nomes cal seguir la carena per arribar fins el camí de Núria.

Vista del Puigmal des de la carena del Serrat de les Pedrisses

A questes alçades ja estem caminant pel conegut camí de Núria al Torreneules i en poca estona passem per un collet i més endavant al Coll de Torreneules. En el moment de fer la sortida, una congesta de neu ens barrava el pas al coll obligant-nos a descendir uns 50 metres per evitar-la (metres que naturalment ens ha calgut tornar a pujar). Ara ja tenim el cim del Torreneules a la nostra dreta, uns 150 metres per sobre nostre. Al cim trobem l’Oratori de Sant Eudald (una imatge del sant feta de forja) i 4 persones (les primeres que trobem en tot el camí) i podem donar-li una ullada al cotxe ja que es veu la central de Daió… Comença a tronar i per tant no ens podem entretenir gaire, així que desfem la pujada per tornar al Coll del Torreneules.

Ara evitem la congesta de neu passant per la seva part alta, començant a pujar al Cim de la Coma del Clot per baixar a la dreta 50 metres més amunt i anar a buscar el camí per on hem arribat al Coll del Torreneules. Tornem a passar pel petit collet que hi ha a prop de la creu fins el punt on hem enllaçat amb el camí de Núria i ara per comptes de tornar per on hem vingut ens desviem cap a Núria. El camí està fitat però no importa si no podem caçar les fites, només cal girar a la dreta en direcció nord-est per baixar directament cap al Torrent de la Coma del Clot on trobarem un petit pont de ciment. A l’altre costat del torrent veiem clarament el corriol puja en direcció est i que ens porta directament fins l’Alberg Pic de l’Àliga.

Oratori de Sant Eudald, al cim del Torreneules

En arribar a l’alberg podem optar per diverses opcions per tal de baixar fins el santuari (el nostre proper destí). Nosaltres seguirem el camí de les Creus (Via Crucis) i per això anem fins el rètol que veiem entre el mur que hi ha al costat de l’alberg i un abeurador. Aquest rètol ens indica el camí a seguir que consisteix en baixar en direcció a l’inici del camí dels Enginyers i seguir els passos del via crucis amb el Santuari de Núria sempre visible. Ja tornem a estar al GR-11.

Una vegada arribem al Santuari iniciem la tornada pel Camí Vell de Núria a Queralbs. Aquest és un camí molt conegut i transitat (s’ha acabat la solitud de la que hem gaudit fins ara) i l’iniciem deixant a la nostra dreta el gran prat que hi ha al davant del santuari i passant per la zona de pícnic on hi ha unes taules amb bancs per dinar. Tot i això si no coneixeu Núria és més recomanable tornar per l’altra banda del prat ja que així podreu visitar la capella de Sant Gil i la font del Dr. Bassols.

Pont de Cremal, el nostre camí no arriba a travessar-lo ja que
girem a l’esquerra just en arribar-hi.

El camí, passa entre les vies del cremallera i el llac artificial. El tren cremallera és una opció per tornar a Queralbs si estem cansats de caminar, però cal tenir en compte que des de Queralbs a la central de Daió hi ha uns 3 quilòmetres que caldrà que fem a peu. Finalment travessem el llac artificial passant per sobre de la presa que el forma i enllacem de nou amb el GR-11 que ens fa pujar fins a la Creu d’en Riba. Al costat hi ha un mirador on podem pujar per tenir una vista del conjunt del Santuari de Núria.

Ultima ullada al riu Núria, amb el Camí Vell al fons

Una vegada a la Creu d’en Riba, només ens cal seguir les indicacions que ens porten cap a Queralbs (tot i que el nostre camí es desvia abans d’arribar-hi). Estem al Camí Vell de Núria, empedrat en alguns trams i molt transitat si fa bon temps. És un camí que només veurem solitari en èpoques de nevades. El camí baixa passant el torrent de la Coma de les Perdius per una petita passera de fusta i acompanyant el traçat del cremallera que es manté a la nostra esquerra amb el riu de Núria entre mig.

Poc a poc ens acostem al riu mentre baixem fins arribar al seu costat, poc desprès passem sota les vies a la zona coneguda com el Pla de Sallent. Am les vies i el riu a la nostra dreta arribem a la Balma de Sant Pere on podem contemplar el Salt de la Cua de Cavall. Més endavant podem contemplar, a l’altra banda del riu Núria, un altre salt, aquest molt més gran, anomenat el salt del Sastre. Aquest salt està al torrent de Fontalba, torrent que neix a prop de la collada del mateix nom i que és punt d’inici d’una de les ascensions clàssiques al Puigmal.

En pocs minuts trobem la cruïlla del Camí del Roc de Dui que baixa a la nostra dreta, creua el riu Núria i torna a pujar. Aquest camí (que no prenem ja que ens deixaria més enllà del punt on ens hem de desviar) es un nou camí que passa per l’antic traçat del cremallera, arranjat ara com un ampli camí des d’on es pot contemplar el recorregut del Camí Vell. Nosaltres no ens hem de desviar i seguim baixant decididament fins arribar a la Balma de Sant Rafael (les balmes son petits entrants a la roca que poden servir d’aixopluc d’urgència).

Sense deixar de baixar arribem al Pont del Cremal d’on surt a l’esquerra un camí que ens porta a la central de Daió de Baix. Així doncs, en aquest punt abandonem el camí vell (i per tant el GR-11) i sortim de l’empedrat. Ara ens movem en direcció oest per un caminetque ens permet tenir vistes sobre el riu Núria. Travessem per 3 petites tarteres (la darrera anomenada tarter de les Rates on hi ha una pedra que pot servir d’aixopluc) i, finalment, a la quarta trobem un rètol que ens indica que estem a les Marrades de Totlomon. Després d’això entrem en una zona de boix i avellaners.

Una vegada passat els Plans de Daió (un rètol ens indica que hi som) passem per un petit pont des d’on ja sentim la remor del Freser. Seguidament el camí creua una pista on veiem a la nostra esquerra la canonada que baixa cap a la central del Daió. En pocs metres creuem un altre pont que passa per sobre d’aquesta canonada. Ja estem a tocar de l’aparcament de la central de Daió, només ens cal arribar a un filat que cal aixecar una mica per passar i dirigir-nos cap el cotxe.