Data de la sortida: 8 de gener de 2011

Integrants: Paula i Justí

LOCALITZACIÓ Situació: Sortim de Joanetes Obrir mapa Informació addicional: La ruta proposada per Manelc us pot servir si voleu pujar fins el cim del Puigsacalm per aquesta ruta

La Garrotxa

La Vall d’en Bas

DADES CARTOGRÀFIQUES Track i punts principals per a Google Earth: Arxiu KML Track i punts principals per a GPS: Arxiu GPX Track per a GPS: Arxiu GPX per a MapSource Les dades d’altitud estan corregides amb el model d’elevacions del terreny (DEM) de Catalunya de pas de malla de 30 x 30 metres

consultar mapa interactiu

Pujada acumulada: 875 m

Alçada mínima-màxima: 615-1331 m

Distància aproximada: 7,30 km

Temps aproximat sense parades : 2h 50m

Ruta circular: Si

Dificultat: 4 sobre 5

Dades addicionals: La puntutació de 4 sobre 5 està donada no tant per la dificultat com per ser una via ferrata tant de pujada com de baixada.

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

A Joanetes arribem seguint la carretera del Coll de Bracons des de Sant Esteve d’en Bas. El poble es troba a la dreta de la carretera i hi podem entrar per dos punts. El nostre punt de sortida es troba a tocar del segon punt d’entrada al poble (a la carretera hi veurem un rètol que indica el Coll de Bracons a 6 km i Joanetes a 0.2 km). Si entrem per aquest punt només caldrà que anem a buscar la primera pista que puja en direcció al Puigsacalm. Si entrem pel primer trencant a Joanetes haurem de creuar tot el poble i anar a buscar la darrera pista abans de tornar a sortir a la carretera. Cal anar amb compte en no confondre’s de pista ja que paral·lela a aquesta hi ha una altra molt propera amb un rètol que indica Sta. Magdalena per les “Ulletes” amb altres rètols grocs d’Itinerannia. El nostre camí no és aquest ja que el nostre punt de sortida està indicat amb “Sta. Magdalena pel Barret”.

Vista del cingle de Puig Corneli, vermellós per la sortida del Sol

La pista, que inicialment està parcialment cimentada, no te pèrdua ja que està indicada amb senyals grocs. En un no res trobem que cal sortir d’ella i seguir un corriol a la dreta retolat com Sta. Magdalena i les Olletes. El camí comença a pujar i ens endinsem per una zona de roures anant a caçar la carena. Alguns pals ens aniran guiant pel bon camí a mida que pugem. Entre els arbres i a la nostra dreta veiem a uns 200 metres Sant-romà, una casa per la que vam passar en fer la ruta Joanetes - Puig Corneli però que ara només veurem de lluny. El camí frega una construcció nova abandonada, anomenada les Feixes segons el mapa de l’ICC, on el camí tomba en direcció oest. Passem per un petit prat i continuem amunt seguint els pals que anem trobant clavats a terra.

Arribem a una bifurcació on, a la dreta del corriol, trobem un rètol que indica a Santa Magdalena per la carena a l’esquerra i a Santa Magdalena per Maspoc a la dreta. El nostre camí segueix les indicacions de la carena (a l’esquerra) però cal tenir en compte que a la tornada apareixerem en aquest mateix punt per la dreta (venint de Mas Poc). La pujada, entre roures al principi i entre alzines una mica més amunt, es fa forta en aquest punt. Tot trobant algun senyal groc seguim pujant sortint a una zona lliure d’arbres des de la que podem veure l’antena que hi ha al costat del Puig Corneli, punt a prop del que finalitza la Canal Fosca.

Pujada per la Canal Fosca o Camí Nou

El camí és fresat i només cal seguir els senyals grocs (i algun de vermell) per seguir ascendint per la carena. Després d’ajudar-nos amb les mans per sortejar alguns graons en el camí, veiem darrera nostre, a la Serra de Llancers, el refugi del GEIEG de Sant Miquel de Castelló. També podem contemplar par de la Vall d’en Bas i més enllà distingim el perfil del Basegoda. Algunes zones son una mica relliscoses pel que no es recomanable fer aquest camí si ha plogut (de fet si ha plogut no sol ser recomanable pujar al Puigsacalm ja que moltes zones queden convertides en un autèntic fangar).

Finalment arribem al Puig del Soi on tenim una magnífica vista dels contraforts del Puig Corneli. Ara el camí està més exposat i rebem el vent de valent fent-nos intuir que probablement no arribarem a pujar fins el Puigsacalm. Tot i això fer la pujada per la Canal Fosca i la baixada pels ganxos vells ben val la sortida. Seguim el camí fresat en direcció a la muralla de pedra que tenim al davant. Sembla impossible que per aquí hi hagi un camí per on pujar però certament hi es. Deixem al darrera el desviament a la dreta que agafarem en baixar però convé tenir present el punt per no tenir dubtes durant la tornada. Tot seguit arribem a un punt on hi ha un rètol que indica Can Guilla. Probablement es tracti del lloc on hi havia alguna masia. Si és així, ara no en queden ni els fonaments…

La campana del Barret

La pujada es fa ara molt forta fins arribar a una roca on llegim en lletres blanques El Barret. Aquesta roca pot confondre una mica ja que sembla indicar que hem de seguir roca amunt. No hem de fer això ni seguir el camí de l’esquerra (que és per on vindrem) si no seguir el camí al Barret que és el de la dreta i que podem distingir per tenir un pal indicador de color groc al seus peus. Tot seguit trobem el primer passamans i un rètol que indica Al camí Nou i al seu costat una placa commemorativa del 45è aniversari de l’equipament del Camí Nou (l’altre nom amb el que es coneix a la Canal Fosca).

Després de passar algun tram de boixos (que no bojos) comença la pujada per esglaons metàl·lics. Trobarem ferros, graons, passamans… Realment tal i com deia la placa que hem vist més avall s’hi han posat ferros, molts ferros… No es tracta d’un tram molt difícil, però si que cal no tenir vertigen, ser de pas i mans ferms i tenir una certa agilitat ja que caldrà utilitzar les extremitats en profunditat per arrapar-nos a les pedres.

Si estem atents durant la pujada podrem veure a uns metres del camí una campana (cal sortir a la dreta del camí per un corriol fora fresat) situada en una petita balconada amb excel·lents vistes. La petita campana (que podem fer sonar) està acompanyada d’un barret on es pot llegir 1964 P.J. Deu V.G. Benvinguts siau. Tornem de nou al camí per seguir pujant per una canal estreta (ara veiem que el nom de Canal Fosca li escau molt be) on caldrà que ens hi esmunyim ajudats per un passamans metàl·lic. Pocs metres abans de sortir al prat de Santa Magdalena, podem sortir a l’esquerra del camí per anar a caçar, a un parell de metres, un petit promontori que constitueix un bon mirador.

Santa Magdalena del Mont amb el Pirineu al fons

En sortir al prat veiem un rètol que assenyala la direcció de Joanetes i de les Olletes amb l’ermita de Santa Magdalena del Mont a la part inferior, a la nostra dreta. Des d’aquí es te una bona vista del Pirineu. A la nostra esquerra veiem l’antena que corona el prat. Ara ja deixem els senyals grocs i, travessant la tanca que tenim davant nostre, ens dirigim cap a un gran estel de nadal que hi ha a la esquerra del Puig Corneli. Passem pel costat de la caseta de l’antena deixant Puig Corneli, i l’estel de nadal, a la nostra dreta i passem per un caminet que voreja el cingle. Tenim el Puig Corneli a tocar i també podem arribar-nos fins el seu cim, que es a pocs metres, i passar a l’altre costat el que ens portaria molt a prop de la baixada als ganxos vells.

Baixada pels Ganxos

Nosaltres seguim pel camí que passa entre el Puig Corneli i el cingle. El camí es evident i sense adonar-nos arribem fins el Coll de Joanetes amb l’intenció de pujar fins el Puigsacalm, veiem indicacions per anar-hi pel Pas del Burros (1 h) i pel Puig dels Llops (30 min), però el vent és fortíssim i decidim recular per on hem vingut per anar a buscar el trencant dels ganxos vells.

Si venim del coll de Joanetes el trencant dels ganxos vells el trobarem a la dreta, a uns 100 metres del coll, en el camí que deixa el Puig Corneli a la nostra esquerra. Cal que estem atents a unes fites que ens indiquen el punt on cal desviar-se. Es tracta d’un corriol que baixa decididament i on podem veure (ja dins el camí) un petit rètol de fusta clavat a un arbre amb el nom del camí: Ganxos Vells

El corriol baixa fortament (poc recomanable en cas de terreny humit). Trobarem un tram amb una corda, un agafa mans i una mica mes avall una cadena per finalitzar amb uns ferros que fan la funció de passamans i que ens ajuden a baixar pels graons clavats a la roca molt verticals. Si no tenim vertigen sever is si tenim un mínim d’agilitat son de bon fer…

Arribem a la fi al final del camí dels ganxos vells. El corriol ara s’endinsa per zones de boix i alzines paral·lelament al cingle, però ara ja per la seva part inferior. El camí no té pèrdua i arribem a la roca que ja havíem trobat en pujar i que ens indica el barret. Aquí el camí ja ens és conegut i només cal tornar a baixar per on hem pujat abans.

Descendim per la carena, la zona està buida d’arbres i només hi ha matolls baixos. Caldrà estar atents a la desviació que hi ha a l’esquerra del camí. El desviament el trobarem poc després del rètol que indica Can Guilla i abans d’entrar de nou al bosc. El podrem distingir per que està situat darrera d’un petit monticle i està indicat amb algunes fites.

Aquest camí ens permet fer la tornada seguint un recorregut diferent Es tracta d’un camí sense pèrdua però humit que transcorre pel bosc. Arribem en pocs minuts a la cruïlla amb el camí de les Olletes (vegeu la ruta Joanetes - Puig Corneli) on trobem de nou senyals grocs, un pal indicador i un rètol que ens indica que si girem a l’esquerra anirem a les Olletes i que venim de Santa Magsalena per Can Guilla. El nostre camí correcte es girar a la dreta per la pista per trobar en pocs metres les ruïnes del Mas Poc.

Més endavant trobarem un pal indicat amb color groc que ens convida a sortir de la pista per un corriol a l’esquerra per tornar a entrar a la pista una mica més avall. Si seguim aquest corriol (o si no sortim ja més de la pista) passarem per Sant-romà i finalitzarem la sortida en el camí amb rètols grocs d’Itinerannia que comentàvem al principi d’aquesta descripció. Nosaltres preferim deixar la pista no en aquest punt si no uns metres més endavant on la pista fa un revolt tancat a l’esquerra. Aquí entrem en un camí que segueix recte i que s’endisa al bosc.

Ara ja estem enfilats en el camí que ens porta fins a la bifurcació on ja havíem vist el rètol que indica a Santa Magdalena per la carena i a Santa Magdalena per Maspoc. A partir d’aquest rètol la tornada ja només consisteix en desfer el camí que ja hem conegut durant la pujada.