Data de la sortida: 5 de desembre de 2010

Integrants: Paula i Justí

LOCALITZACIÓ Situació: Iniciem la ruta passat Beseit (Terol), poc abans de l’estret de Fenellosa Obrir mapa Informació addicional: Podeu trobar la descripció de part d’aquest recorregut al llibre “Excursions escollides des de la Cost Daurada”, Antoni Cabré Puig, Ed. Cossetània Edicions, 2002. ISBN:84-95684-71-3

Matarraña o Matarranya

Beceite o Beseit

DADES CARTOGRÀFIQUES Track i punts principals per a Google Earth: Arxiu KML Track i punts principals per a GPS: Arxiu GPX Track per a GPS: Arxiu GPX per a MapSource Les dades d’altitud han estat corretgides amb el model d’elevacions del terreny de pas de malla de 25x25 metres (MDT25) de l’Instituto Geográfico de España http://www.ign.es (©INSTITUTO GEOGŔFICO NACIONAL DE ESPAӀ˜A.2009)

consultar mapa interactiu

Pujada acumulada: 900 m

Alçada mínima-màxima: 659-1235 m

Distància aproximada: 15,60 km

Temps aproximat sense parades : 5h 00m

Ruta circular: Si

Dificultat: 4 sobre 5

Dades addicionals: La dificultat de 4 sobre 5 ve donada pel fet que si hem de pujat pel Pas del Romeret ens caldrà superar una via ferrata.

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

Per tal d’arribar a l’inici de la nostra ruta cal que travessem Beseit tot seguint els rètols indicatius del Parrissal. La petita carretera segueix paral·lela al Matarranya i poc després de deixar a la nostra dreta el Mas de Llúvia arribem a una esplanada (el pla de la Mina) on un senyal impedeix el pas de vehicles. Així doncs deixem el cotxe aquí i iniciem la nostra ruta.

Inici del camí del Parrissal

Deixem l’aparcament tot remuntant el Matarranya per la pista cimentada. El camí s’obre pas per l’estret de la Fenallassa on un forat a la roca permet el pas de la pista. Només uns minuts després i poc abans de travessar el segon pas obert a la roca veiem el rètol que ens indica que les pintures rupestres de la Fenallassa estan al costat del camí, a la nostra dreta i travessant el Matarranya. Algunes d’aquestes pintures costen de veure, de fet nosaltres només hem vist amb claredat les corresponents a tres dels genets.

Tornem al camí principal on una mica més amunt veiem un rètol a l’esquerra que indica el camí als Ullals de la Fenallassa que puja per una zona escarpada. El riu Matarranya baixa paral·lel al camí, per la nostra dreta.

Arribem a l’àrea de picnic situada a la dreta del camí. Es tracta d’una zona habilitada amb taules i bancs i on podem fer un mos si convé. A l’esquerra veiem el rètol que indica el sender de petit recorregut PR-TE153 que porta al Coll de la Balaguera i a les Moletes d’Arany. La nostra excursió torna per aquest sender així que si ho desitgem podrem descansar en aquesta àrea de picnic a la tornada. Ara, però, seguim la pista que en pocs metres desapareix desembocant a la llera del riu Matarranya per on seguirem avançant durant molta estona el que fa el pas molt més lent. En poca estona haurem de passar per passeres de fusta per tal de no mullar-nos.

Pintures rupestres de la Fenallassa.
El color ha estat resaltat per poder veure els detalls

Així doncs, durant aquesta primera part el camí consisteix en avançar per la llera del riu, a estones pel seu centre, a estones sortin lleugerament del riu i travessant-lo allà on veiem que ho fa el camí (indicat amb alguns senyals vermells i algunes estrelles blaves corresponents al recorregut dels Estels del Sud). En pocs minuts veiem que cal travessar el Matarranya varies vegades. El camí que remunta el riu està equipat amb passares de fusta col·locades com si fossin balconades a poca distància de la superfície de l’aigua. Cal tenir en compte que en arribar a alguns congosts l’aigua ocupa completament l’espai disponible en ocasions amb una fondària respectable. Per tant, si no fos per l’ajuda de les passeres la ruta seria més complicada o només seria possible a l’estiu (amb l’aigua a bona temperatura) ja que ens seria impossible arribar fins el Pas del Romeret sense mullar-nos completament o sense buscar corriols per evitar els gorgs mes grans.

Una de les passeres del camí

Després de creuar el Matarranya quatre vegades (seguint els senyals vermells) el riu fa un revolt tancat a la nostra esquerra on evitem mullar-nos els peus gracies a uns troncs situats entre la roca i el marge del riu. Tot seguit tornem a creuar-lo i arribem a una zona de passeres collades a la roca. El camí es separa després del riu deixant-lo uns 5 o 6 metres a la nostra esquerra per entrar a un bosc de boix i pi. Poc després tornem al riu on una nova passera ens permet passar per una gorga profunda sense mullar-nos i unes pedres al final de la mateixa ens permeten creuar de nou el riu.

Cal dir que moltes d’aquestes passeres han estat arranjades ja que veiem la resta de grans ferros clavats a les roques que devien sostenir les passeres originals col·locades als anys 60.

Les Gúbies del Parrissal

El corriol ara puja pel bosc deixant el riu a la nostra dreta. Quan sortim de nou al riu veiem que aquí la llera és seca però amb senyals evidents de que en algunes èpoques de l’any el Matarranya porta aigua per aquesta zona. El terra sorrenc que veiem entre les grans roques ens indica que l’aigua probablement es filtri més amunt. El fet que aquí el riu no porti aigua fa que ens sigui una mica més senzill avançar tot i que no podem evitar tenir que ajudar-nos amb les mans per remuntar algun dels grans rocs que trobem.

El camí entra de nou al bosc on trobem una bifurcació. No cal que ens preocupem ja que tots dos senders porten al mateix punt final. Tot i això, si en fer la ruta el riu porta aigua en aquest punt, pot ser fora millor seguir el que manté l’alçada (el de la nostra esquerra) ja que el de la dreta baixa en direcció a la llera del riu.

Ja estem arribant al corriol que puja pel pas del Romeret. El distingirem clarament ja que està indicat amb els estels blaus de la ruta Estels del Sud, també ho veurem escrit amb pintura vermella a una gran pedra a l’esquerra del camí. El camí més senzill i ràpid és evitar aquest pas i seguir remuntant el riu Matarranya però això només ho podem fer sense mullar-nos durant un parell de minuts ja que més amunt el congost s’estreta i és impossible passar sense endinsar-se completament a l’aigua (a l’estiu és recomanable el banyador i a l’hivern obligatori el vestit de neoprè). Si us decidiu per aquesta opció (molt més refrescant) recordeu que us caldrà algun enginy que us permeti portar les motxilles sense que es mullin (flotador, piscina inflable de nens…).

El pas del Romeret remunta la zona coneguda com a Gúbies del Parrissal i torna a enllaçar amb el Matarranya un 800 metres riu amunt. Abans de seguir-lo és molt recomanable (obligatori diria jo) seguir la llera del riu fins que l’aigua ens barri el pas, d’aquesta manera podrem donar una ullada a les Gúbies del Parrissal i fer les fotos de rigor. Seguim doncs per la llera del riu (que en aquest punt torna a portar aigua) i el primer que veiem (gaire be a tocar de la desviació del pas del Romeret) és una gran roca de travertí que degota (en el moment de fer la ruta plovisquejava intermitentment). Grimpant i caminant entre les grans roques que hi ha a la llera arribem en un moment a les portes de les Gúbies del Parrissal on el congost s’estreta notablement i les seves parets s’alcen imponents a banda i banda. A partir d’aquí ja no podem avançar sense entrar a l’aigua (veien uns ferros clavats a la roca que ens indiquen que temps enrere aquí hi havia passeres de fusta que permetien anar més enllà). Segons algunes de les descripcions de la zona aquest congost te punts on la distància entre els dos costats del congost no passa del metre i mig (des de el pas del Romeret que passa per la part alta del congost veurem que realment les dues parets del mateix estan més amunt molt a prop l’una de l’altre)

Els degotalls: travertí

Tornem enrere per on hem vingut fins tornar a l’inici del Pas del Romeret i comencem a pujar. La pujada és forta però gaire a dalt de tot ens podem ajudar amb els agafa mans metàl·lics que anirem trobant. Cal dir que cal estar acostumat a grimpar per pujar (i sobre tot per baixar!) pel pas del Romeret. Es tracta d’una via equipada amb agafa mans i cadenes però no es pot patir de vertigen i cal estar avesat a utilitzar aquest tipus d’ajut amb un mínim d’agilitat. Una vegada a dalt de tot el camí segueix planer paral·lelament al riu (que no veiem i que està a uns 60 o 70 metres per sota nostre). Aquí, a la part alta del congost, veiem el panorama d’agulles que envolten les Gúbies del Parrissal. El camí s’endinsa al bosc arribem a un punt des del que atansar-nos (amb molt de compte) al congost. Es tracta d’una petita balconada des de la que veiem amb esforç el punt del riu on hem hagut de recular i una petita part interior dels tolls d’aigua que cobreixen el congost. La paret de l’altra banda del congost està molt a prop… Seguim endavant fins que el camí comença a baixar. Aquí veiem, a més dels senyals blaus, senyals grocs. Per tornar fins el nivell del riu cal que baixem per un llarg tram d’agafa mans i cadenes no apte per a gent amb vertigen. Tram delicat en cas de gelada però sense molts problemes amb bon temps i si tenim un cert costum en fer aquest tipus de vies.

Arribem així a la fi del Pas del Romeret on tornem a trobar el riu i veiem l’estret pas format per les Gúbies del Parrissal que hem evitat. En arribar al riu ens caldrà travessar-lo i pujar per les pedres de l’altre costat del riu. En pocs metres el tornem a creuar, el camí entra al bosc i torna a sortir al riu. Després de creuar-lo un parell de vegades més (sempre sense necessitat de mullar-nos) el camí entra de nou al bosc i ja no ens movem tan a ran de riu el que ens permet avançar més ràpidament.

Descendint del Pas del Romeret

El camí transcorre ara entre boixos i pins i tot seguint els estels blaus fem ziga-zagues mentre guanyem una mica d’alçada per baixar després. El camí torna al riu i ens convida a creuar-lo just en la conjunció de dos barrancs que reconeixerem ja que en aquest punt conflueixen els rierols que provenen de tots dos. El de la dreta es el Coscollosa i el de l’esquerra el Matarranya, seguim doncs a l’esquerra. El camí s’esmuny inicialment entre els dos rius deixant el Matarranya a la nostra esquerra i el Coscollosa a la nostra dreta però immediatament veiem que seguim el Matarranya tot i que per sobre del seu nivell.

El camí puja i no cal que caminem gaire per que arribem a un tram on el pas per la llera del riu (totalment seca) s’estreta en un congost d’uns dos metres d’ample. Es tracta de l’anomenat pont de la Guimerana (que no és cap pont). Ja hem deixat la comarca de la Matarranya i hem entrat a Catalunya pel Montsià. La veritat és que la descripció que es fa d’aquest pont en alguns llocs no coincideix amb el que veiem, ja que es parla d’una arcada entre dues roques. Això ens fa dubtar de si realment aquest és el pont de la Guimerana o si la roca que feia d’arcada ha caigut en algun moment dels darrers anys. Tot i això tant el mapa 1:30000 de l’editorial Piolet com el 1:25000 de l’Instituto Cartográfico Nacional ens indiquen aquesta posició com la ocupada pel pont de la Guimerana però el mapa 1:25000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i el mapa 1:40000 de l’editorial Prames indiquen que aquest és el pas de l’Aüt i aquest darrer mapa assenyala el pont de la Guimerana pocs metres més amunt (en tot cas nosaltres no hem vist l’arcada en lloc)

Estret de l’Aüt o pont de la Guimerana?

Aquí hi ha una indicació que ens diu que si deixem la llera per pujar per un corriol a la nostra dreta arribarem al refugi Ferrera. Es tracta d’un pal amb l’estrella blava del sender dels Estels del Sud. Nosaltres no anem al refugi i per tant a partir d’ara ja no veurem mes estrelles blaves en el camí. Seguim endavant per la llera del riu, aquesta fa un revolt a l’esquerra en el punt on hi ha un petit prat a la dreta. En aquest punt comencem a veure senyals blancs que en principi sembla que s’endinsen al prat, però no hem d’entrar al prat. Creiem que si entrem al prat seguirem el camí que porta a la font del Barranquet de Feliu i al GR8, per tant el nostre camí no és aquest. Uns metres llera amunt veiem unes fites a l’esquerra, just abans de que la llera giri a la nostra dreta, seguim doncs el corriol a l’esquerra que remunta el barranc de l’Espasa deixant ja definitivament la llera del riu. A partir d’ara l’avanç ja es farà per corriols i camins i per tant anirem més despresa.

El camí puja de valent entre pins, només ens cal anar seguint les fites per arribar a una balma que pot servir d’aixopluc en cas de necessitat. A partir d’aquí, tot i que el camí segueix pujant, ja ho fa de manera més suau i en uns 15 minuts anem a sortir a una pista on girem a la nostra esquerra.

En poca estona la pista passa a ser una senda molt marcada senyalitzada amb fites i de nou amb senyals blancs. El camí ara transcorre per una zona de prats entre feixes que probablement en altre temps havien estat zones de conreu, ens apropem a les ruïnes del Mas Maçana. Aquí ja tenim vista sobre alguna de les muntanyes veïnes, cosa que és d’agrair després d’haver caminat tanta estona entre congostos i boscos…

Pouet de Borràs.

Passades les ruïnes el camí, sempre pujant, torna a ser una pista que ens porta fins el Pouet de Borràs on trobem el GR-8. El pou,encara envoltat dels restes de les petites nevades dels dies anteriors, és una petita construcció de pedra a l’esquerra del camí just en una cruïlla de 4 camins. Al costat del pou un rètol (amb un senyal blanc) indica que venim del camí que porta al refugi de Font Ferrera, un rètol situat al camí de la nostra dreta indica que si girem a la dreta arribarem a la Font Tortosa pel GR-8. El GR-8 ve d’aquest camí de la nostra dreta i fa un gir de 90 graus unint-se a la pista que seguim. Cal, per tant, seguir la pista per la que anem que ara baixa lleugerament.

Arc geotectònic

No hem caminat gaire més de 60 metres quan trobem el trencant del PR-TE153. Està perfectament indicat amb un rètol de fusta on es llegeix ‘“Moletes d’Arany, El Parrisal’ que ens convida a deixar el GR i girar a l’esquerra. Es tracta d’un agradable camí que transcorre entre pins i boixos i senyalitzat amb la pintura blanca i groga corresponents a un camí de petit recorregut. Aquest és el camí que hem vist des de l’àrea de picnic. Ja que aquest camí passa per la part més alta de les Moletes de l’Arany podem contemplar a estones unes bones vistes al congost del Parrissal. També podem divisar, diring la mirada cap el sud est, el Corral de Quinto situat al costat del Pic de la Coscollosa i contemplar, al costat del camí, un curiós arc geotectonic abans d’arribar al cim de l’Arany. El camí passa molt a prop del cim però no exactament pel cim, per tant si volem arribar justament fins a ell (on podem contemplar unes bones vistes del ports de Beseit i dels seus voltants enfilats a la base del punt geodèsic) haurem de estar atents i interpretar correctament el mapa (o seguir el nostre track!).

Després de contemplar el paisatge reprenem el camí que ara ja perd altura de forma clara fins arribar al Coll de la Balanguera. Segons el panell informatiu que hi ha a l’àrea de picnic, aquí hi ha una font i un abeurador, però el temps s’ens tira a sobre (no volem que ens enganxi la nit) i al fer aquest tram sense aturar-nos no veiem si la font està molt a prop o no… Al coll, un rètol ens indica el camí correcte per tornar al Pla de l Mina. Al costat del coll hi ha un antic tancat que resseguim deixant-lo a la nostra esquerra i baixant en direcció oest. El camí baixa decididament fent a estones ziga-zagues per zones de bosc i arbustos fins a l’àrea de picnic. Ara ja només ens cal desfer el petit tram que ja hem fet en iniciar la ruta per arribar finalment a l’aparcament