Camí vell de Núria
INTRODUCCIÓ
Santuari de Núria i l’ermita de
Sant Gil des de la creu d’en Riba
El camí vell de Núria era el camí tradicional que, ja a l’edat mitjana, seguien els pelegrins per accedir al Santuari de Núria. L’origen del santuari cal buscar-lo en una capella construïda a la zona a mitjans del s.XI per ordre del monestir de Ripoll. En el s.XII s’autoritza la creació d’una Confraria de Núria on ja existia un alberg adjunt a la capella. La finalitat d’aquest alberg (Domus Hospitalis) era la de donar aixoplug als pelegrins que visitaven la capella i allotjar els viatgers que feien la ruta transpirinenca. El 1615 s’erigí l’ermita de Sant Gil i del 1883 al 1911 es crea l’actual edifici del santuari. Un bon resum de la història de Núria el podeu trobar a la web pirineo.com.
Així, des d’època medieval, el camí utilitzat per arribar a la capella i a l’alberg era el conegut avui com el camí vell de Núria i de la seva importància en son testimonis les parts que encara trobem empedrades. Tot i això cal tenir en compte que el traçat actual no deu coincidir exactament amb l’ancestral camí ja que la construcció del cremallera (inaugurat el 1931) obligà segurament a modificar-ne algun tram. Una indici d’això podria ser per exemple el petit pont de pedra que trobem entre el túnel de Fontnegra i el de Pal Tort (túnels antepenúltim i penúltim respectivament abans d’arribar a Núria pel cremallera). A aquest petit pont de pedra no hi arriba cap camí el que pot indicar que antigament es creuava el riu Núria més al nord que el que es fa actualment. Aquest pont no l’he trobat referenciat a cap mapa i per tant no he pogut trobar referències el que m’impedeix dir si és un pont pertanyent a l’antic camí vell o si es tracta d’un pont construït per donar suport a la creació del cremallera.
La gran tradició d’aquest camí unit a la bellesa del paratge i al innegable atractiu del cremallera fan que aquest sigui un camí, sobre tot a l’estiu, molt transitat. Es tracta d’un camí sense dificultats tècniques però amb trams molt costeruts i una pujada acumulada no menyspreable i per tant sorprèn la quantitat de gent que el fa. Jo personalment no el recomano per gent no acostumada a caminar per la muntanya. A dia d’avui cal dir que el camí ha guanyat encara més interès ja que la recent construcció del túnel del Roc del Dui (amb 1.3 Km de longitud i finalitzat el 2008) fa que ara la zona del pont del Cremal només sigui visible si fem el camí a peu.
Pont caigut en desús al costat del camí vell de Núria
La millor època per fer-lo es a mitjans/finals de primavera o inici de la tardor que és quan segurament no trobarem congestes de neu ni la insolació serà aclaparadora (cal tenir en compte que es tracta d’un camí força enclotat i per tant calorós a l’estiu). La meva recomanació es pujar ben d’hora per no patir calor i així poder fer la tornada (si decidim fer-la a peu) abans del pic de la calor. En ser un camí amb orientació nord-sud el sol toca de valent només a les hores centrals del dia. Cal dir que si estem acostumats a fer ascensions en neu, consultem el perill d’allaus i anem ben equipats també pot ser un camí maco de fer a ple hivern tot i que les parts mes costerudes del camí no crec que siguin molt còmodes amb raquetes.
FITXA TÈCNICA
Data de la sortida: 24 d’abril de 2010
Integrants: Paula i Justí
|
Ripollès |
Queralbs |
|
Pujada acumulada: 1100 m
Alçada mínima-màxima: 1203-1988 m
Distància aproximada: 14,30 km
Temps aproximat sense parades : 4h 35m
Ruta circular: No
Dificultat: 2 sobre 5
Dades addicionals: Les dades corresponen a l’anada per l’antiga via del cremallera i tornada pel pont de Cremal (la pujada acumulada a l’anada és d’uns 930 metres)
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES |
# | Localització | Temps | Distància | Alçada |
0 | Queralbs | 0h 00m | 0,00 km | 1203 m |
1 | Carretera de Fontalba | 0h 13m | 0,60 km | 1287 m |
2 | La Ruïra | 0h 21m | 0,90 km | 1331 m |
3 | Banc pedra | 0h 38m | 1,90 km | 1431 m |
4 | Desviament | 0h 40m | 2,00 km | 1455 m |
5 | Oratori de Corbell | 0h 44m | 2,20 km | 1491 m |
6 | Antiga via | 0h 55m | 2,70 km | 1510 m |
7 | Deixem antiga via | 1h 12m | 3,50 km | 1602 m |
8 | Camí vell | 1h 15m | 3,70 km | 1590 m |
9 | Marrades del Salt del Sastre | 1h 23m | 4,00 km | 1652 m |
10 | Cua de Cavall | 1h 40m | 4,80 km | 1738 m |
11 | Creuem riu i via | 1h 47m | 5,10 km | 1778 m |
12 | Pont de fusta | 2h 09m | 6,30 km | 1943 m |
13 | Creu d’en Riba | 2h 14m | 6,50 km | 1987 m |
14 | Núria | 2h 26m | 7,10 km | 1960 m |
15 | Balma de Sant Pere | 3h 08m | 9,60 km | 1741 m |
16 | Camí antiga via | 3h 28m | 10,70 km | 1594 m |
17 | Balma de Sant Rafael | 3h 34m | 11,00 km | 1531 m |
18 | Pont del Cremal | 3h 40m | 11,20 km | 1506 m |
19 | Balma de Sant Pau | 3h 54m | 11,90 km | 1460 m |
20 | Desviament | 4h 01m | 12,30 km | 1456 m |
21 | Font de la Ruïra | 4h 17m | 13,10 km | 1326 m |
22 | Queralbs | 4h 35m | 14,30 km | 1203 m |
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
Oratori del Corbell amb el Torreneules al fons
En arribar a Queralbs podem optar per deixar el cotxe a un dels aparcaments de l’estació del cremallera, intentar deixar-lo a la plaça del raig (ja dins del poble) o seguir la carretera de Fontalba fins l’encreuament amb el GR11 (on hi ha espai per quatre o cinc cotxes). La primera opció és la més segura pel que fa a trobar aparcament però ens obligarà a fer el tram fins el poble a peu (només son uns 200 metres per carretera asfaltada). La darrera opció ens estalviarà uns 80 metres de desnivell.
Pista deixada per l’antiga
via del cremallera
Sortim doncs de la plaça del raig just a l’entrada de Queralbs. Al final de la plaça veiem un camí que puja a la dreta on dos rètols ens indiquen el camí de Núria amb temps ben diferents: el rètol groc d’Itinerannia (molt més realista al meu parer) dóna un temps de 2h45m fins a Núria mentre que el rètol verd indica que Núria està a 3h22m (molt exagerat si parlem de temps sense parades). Els rètols que anirem trobant pel camí son els verds i cal dir que tot i que indiquen correctament les direccions i posicions dels punts crec que no encerten gens amb els temps estimats (sempre massa alts per ser sense parades). Una mostra de la inexactitud del temps dels rètols verds la obtenim només un minut més tard on un altre rètol ja rebaixa el temps a 3h 10m…
Avancem doncs per la pujada de Cal Pericó situada al fons de la plaça seguint els senyals blancs i vermells del GR-11 i els rètols verds. El camí passa per la part més alta del poble fins derivar en un corriol que surt a la carretera de Fontalba. A l’altre costat de carretera hi ha una pista cimentada per la que cal que seguim uns metres fins trobar una tanca que ens barra el pas. En aquest punt els rètols ens indiquen que cal seguir un camí empedrat que puja a la nostra esquerra. Aquest camí passa en pocs minuts entre la casa i un edifici annex de La Ruïra. Des d’aquí veiem a la nostra dreta el Torreneules i part del camí dels enginyers. També veiem a la nostra dreta però una mica per sota del nostre nivell la via del cremallera.
Més enllà de la casa el camí baixa lleugerament tot passant per la Font de la Ruïra (amb no gaire aigua malgrat ser època de desglaç) i creuant dos petits rierols per començar a pujar tot seguit. Passem per davant d’una balma (petit entrant a la roca) on hi ha un banc de pedra i tot seguit arribem a un desviament on un rètol ens indica estem a la tartera de Corbell. Des d’aquest punt podem seguir recte i anar pel pont del Cremal (camí vell) o be girar a la nostra esquerra i anar pel Roc de Dui. Nosaltres decidim anar a l’esquerra i pujar pel Roc de Dui, la tornada la farem totalment pel camí vell i per tant tornarem pel camí que tenim davant nostre. El camí pel que pujarem es troba a un nivell més alt que el camí vell i per tant menys enclotat, aquesta és una dada a tenir en compte si fem el camí a ple estiu i el Sol ja escalfa.
Balma de Sant Rafael i camí vell vistos des de l’antiga via
Pugem doncs pel camí empedrat fins arribar a l’oratori del Corbell des d’on podem divisar part del camí dels enginyers. Uns metres més endavant trobem la font de l’oratori i a uns 20 metres entrem a un bosc de bedolls. Just a l’entrada del bosc hi ha un rètol que ens indica que a la nostra dreta tenim un camí que enllaça amb el camí vell. Es tracta d’un camí amb esgraons i amb força pendent. Si no vaig errat es va crear arrel de les obres del túnel del Roc de Dui ja que fins a la finalització d’aquestes obres unes desenes de metres del camí vell a partir de la desviació (vegeu mapa) van ser tancades. Es tracta d’una desviació que podem prendre si la nostra intenció en seguir el camí del Roc de Dui ha estat únicament la de visitar la font o l’oratori. Si volem tenir l’oportunitat de passejar pel camí per on fins fa poc encara pujava el cremallera cal que seguim recte i ens endinsem al bosc de bedolls.
Seguim doncs el camí que en poca estona surt del bosc de bedolls i passa fregant el Roc de Dui. Es tracta d’un camí arranjat recentment (empedrat) que surt a una pista. Aquesta és en realitat la antiga via ara ja convertida en un camí net de rails. Es tracta d’una pista que fa una pujada molt suau, totalment llisa, d’uns 3 metres d’ample i amb una barana de protecció de pals i cables d’acer a la nostra dreta. Es tracta d’un camí molt còmode, a l’esquerra tenim la paret del Roc de Dui i a la dreta podem veure (uns 100 metres més avall) el riu Núria i també el camí vell als nostres peus. Aquesta zona és força exposada als elements ja que no trobem cap mena d’ombra excepte en el túnel dels Descansadors (o del Fènec segons els mapes de l’Institut Cartogràfic) pel que passem en uns minuts. Una curiositat que recordem els que hem pujat al cremallera son els rètols que indiquen l’alçada a la que ens trobem i que donen el nom de cims, colls i refugis que estan a la mateixa alçada. Ara els tenim situats al costat del camí i ens indiquen (per exemple) quan passem a l’alçada de la Collada Verda (1595m). A la dreta veiem, més avall, el camí vell que puja fent zetes fins a la Balma de Sant Rafael per on passarem a la tornada.
Grup de gent descansant al mirador de Núria.
El camí finalitza al túnel de Fontalba on una reixa ens impedeix el pas (pocs metres més endavant ja enllaça amb el traçat de les vies actual). Així deixem l’antiga via per baixar per un camí amb escales situat a la nostra dreta (on un rètol indica Núria a 1h 50m). Baixant per les escales trobem una petita construcció que en cas de necessitat pot servir d’aixopluc. La baixada finalitza en un petit pont de pedra que ens permet travessar el riu Núria. És possible que aquest pont sigui de construcció recent, de l’època de construcció del cremallera, ja que sense l’existència del cremallera la seva ubicació no sembla tenir gaire sentit. El pont travessa el riu just al final d’uns salts d’aigua el que ens permet gaudir una estona de l’estampa…
Capella de Sant Gil
Travessant el riu el camí puja fins enllaçar amb el Camí Vell, camí que ja seguirem fins arribar a Núria. Aquí retrobem els senyals del GR-11 i senyals grocs i un rètol que ens indica que cal que tombem a l’esquerra si volem arribar a Núria (una excursió més curta d’unes dues hores i mitja en total seria girar a la dreta i tornar a Queralbs pel Camí Vell). Pugem fent zetes tot descobrint a l’altre costat del riu el punt de sortida del nou túnel del Roc de Dui on el nou traçat del cremallera s’uneix a l’antic. També trobem un pal indicador que ens diu que estem a les Marrades del Salt del Sastre des d’on podem admirar els salts que fa el Torrent de Fontalba en la seva vertiginosa baixada fins el riu Núria des de la Dou de Fontalba on neix. La forta pujada d’aquest tram finalitza al Mirador del Salt del Sastre des d’on podem admirar els salts que el riu Núria fa uns 80 o 90 metres sota els nostres peus.
Tot seguit el camí es torna més planer, travessa una tartera i torna a pujar per arribar al salt de la Cua de Cavall i a la Balma de Sant Pere. L’aigua baixa amb força i el poc corrent d’aire que fa ja és suficient per aixecar gotes d’aigua que deixen el camí moll. Seguim endavant i passem per la zona de les Gorgues de Núria on veiem petits salts d’aigua. El cami creua el riu passant a la vegada per sota de les víes a la zona del Pla de Sallent. Ara tenim el riu a la nostra dreta i caminem una estona per la seva riba.
Ara caminem per un bosc de pins mentre guanyem alçada per sortir del bosc seguint un camí empedrat en alguns punts. És ara quan, a la dreta, podem veure un altre petit pont de pedra actualment en desús. El camí torna a estar desprotegit i això ens permet veure, avançant una mica més, la gent que està al mirador (una petita penya que està a tocar de la creu d’en Riba). El camí ja s’acaba i després de travessar el torrent de la Coma de les Perdius passant per un petit pont de fusta arribem a la Creu d’en Riba. Des d’aquí ja veiem el Santuari de Núria amb la capella de Sant Gil a l’esquerra, al costat de la presa. A la nostra dreta tenim el mirador des d’on podem tenir una millor vista dels voltants.
Finalment baixem cap el Santuari de Núria passant pel costat de la font del Dr. Bassols i per la capella de Sant Gil. A la zona hi ha espai habilitat per dinar entaulats cap a la zona est del prat que hi ha davant el Santuari, just on comença el llac artificial.
Voltor frengant els arbres
al costat de la capella
de Sant Gil
La tornada la fem pel mateix camí que hem fet per pujar fins arribar al punt que hem assenyalat al mapa com enllaç camí vell situat pocs metres més enllà de les Marrades del Salt del Sastre. Durant la pujada hem arribat a aquest punt pujant per la nostra dreta (seguint el camí de l’antiga via), ara el que farem serà seguir recte sense desviar-nos del camí vell. Així, seguim baixant decididament fins arribar a la Balma de Sant Rafael (un petit forat a la roca que pot servir d’aixopluc d’urgència) on algú ha deixat una manta i un barret suposadament per a casos extrems (el temps canvia molt ràpidament a la zona de Nuria i Ulldeter i no tothom porta roba adient per possibles baixades sobtades de temperatura).
Sense deixar de baixar arribem al Pont del Cremal d’on surt a l’esquerra un camí que ens porta a la central de Daió de Baix i d’allà podem anar a Queralbs o les gorgues del Freser. No obstant, el nostre camí avui és el camí vell i per tant creuem el pont deixant el riu de Núria a la nostra esquerra. El riu perd alçada molt ràpidament fins situar-se a uns cent metres sota nostre. El deixem de veure però la seva remor encara ens arriba. El camí aquí ressegueix el Roc de Dui per la seva part baixa, a la dreta l’antiga via per la que hem pujat està a pocs metres de nosaltres però uns cinquanta metres més amunt, a la esquerra tenim un penya segat i al fons veiem la central de Daió de Baix.
Pont del Cremal
Tot i que el camí aquí passa arran del penya segat es tracta d’un camí còmode i sense complicacions que ens porta fins a la Balma de Sant Pau. Passat aquest punt el camí gira a la dreta i trobem uns esgraons que pugen a la nostra dreta. El camí vell segueix recte i és el que seguirem. Pel que fa a les escales de la nostra dreta cal dir que es tracta d’un tram amb força pendent que ens portaria fins l’entrada del bosc de bedolls que hem creuat al principi de la ruta.
Aquesta part del camí vell (des d’aquí fins el punt indicat com a desviament al mapa) va estar tancat durant les obres del túnel del Roc de Dui. Seguim doncs recte sense pujar per les escales trobant senyals blancs i grocs (tot i que no són necessaris ja que el camí no permet desviar-se) i passem just per sobre de l’inici dels dos túnels del cremallera: primer l’antic túnel (dels Arcs segons el mapa de l’Alpina o del Navarro segons els de l’ICC) i tot seguit el nou túnel del Roc de Dui. A partir d’aquí el camí vell sembla seguir uns metres més al nord del que està representat als mapes com el GR-11, probablement modificat arrel de les obres del túnel. Sigui com sigui el camí no deixa opcions endinsant-se per una zona de pins i bedolls fins sortir al desviament pel que ja vam passar en pujar cap a Núria. Ara ja només queda desfer part del camí fet en iniciar la ruta tot passant per la font de la Ruïra i arribar a Queralbs en una mica més de mitja hora (malgrat que el rètol verd del desviament indiqui una hora).