Data de la sortida: 1 d’abril de 2010

Integrants: Paula i Justí

LOCALITZACIÓ Situació: Sortim de la Casa Refugi del Gresolet situada a Saldes, al peu del massís del Pedraforca Obrir mapa Informació addicional: El camí d’anada és molt conegut en ser part de la travessa de Cavalls del vent. La tornada transcorre en part per senders locals de Gisclareny, podeu trobar informació addicional a la web d’en Toni Planas i MªAntònia Antich i a la web de Gisclareny

El Berguedà

Saldes

DADES CARTOGRÀFIQUES Track i punts principals per a Google Earth: Arxiu KML Track i punts principals per a GPS: Arxiu GPX Track per a GPS: Arxiu GPX per a MapSource Les dades d’altitud estan corregides amb el model d’elevacions del terreny (DEM) de Catalunya de pas de malla de 30 x 30 metres

consultar mapa interactiu

Pujada acumulada: 2150 m

Alçada mínima-màxima: 902-1797 m

Distància aproximada: 30,80 km

Temps aproximat sense parades : 11h 45m

Ruta circular: Si

Dificultat: 4 sobre 5

Dades addicionals: Pujada acumulada primera jornada: 1210 m, segona jornada: 940 m

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

Primera jornada

Segona jornada

Primera jornada

Refugi Casa Gresolet amb un detall del graffiti de l’entrada.
Darrera seu podem contemplar part dels cingles del Gresolet

Aquesta ruta la iniciem a l’aparcament situat uns 300 metres abans d’arribar a la casa refugi del Gresolet (no s’ha de confondre amb el Santuari de Gresolet situat uns metres més enllà pista amunt). La situació del Gresolet permet d’arribar-hi amb cotxe i per tant podem ser-hi a temps per sopar i fer nit i així començar a caminar aviat al dia següent. La xemeneia crema llenya a tot drap i entrem en calor ràpidament, després sopem (amanida, sopa, una bona vedella amb pèsols i un iogurt) i ens anem a dormir (avui ha estat un dia laborable i ja toca descansar).

Pujant al Coll de Bauma

Des d’aquest refugi podem contemplar el Pedraforca i molt per sobre dels nostres caps veure les baranes del mirador del Gresolet (situat al peu de la carretera de Saldes al Pedraforca) mentre que els Cingles de Gresolet son el seu rerefons. El camí que cal seguir el podem iniciar tant al Gresolet com a l’aparcament, només cal seguir els senyals taronges que anirem trobant, unes vegades en forma de cercles i d’altres com a rectangles de fusta pintats d’aquest color i clavats als troncs dels arbres. En tot cas, el camí fins el nostre destí (el refugi de Sant Jordi) està perfectament indicat i difícilment trobarem punts de dubte.

La senda ens porta fins a la part de darrera de l’aparcament travessant el llit sec del torrent del Coll de la Bauma. Durant la nostra nit al Gresolet les temperatures han estat força baixes i la rosada s’ha congelat deixant una bona capa de gel al cotxe i cobrint de gotes glaçades les branques dels arbres. En deixar l’aparcament el camí puja decididament paral·lelament al torrent (sec en el moment de fer la ruta). Aquest camí arriba fins el Coll de la Bauma de forma molt més directe que la pista que va en direcció al Santuari del Gresolet (pista que trobarem encara dues vegades abans d’arribar al coll) i s’endinsa per una imponent fageda. En poca estona sortim per primera vegada a la pista provinent del Gresolet però els senyals ens indiquen que cal tornar a deixar-la immediatament per seguir endinsant-nos per la fageda. Ara ho fem seguint el llit sec del torrent per sortir a un camí ample cobert de fulles que ens permet admirar la magnitud dels faigs que tenim al nostre voltant. Aquí trobem ja la catifa de fulles empolsinada amb la neu que ha caigut durant la nit. Aquesta inesperada catifa ens acompanyarà fins a mig camí entre el Coll de Bauma i el Coll de la Bena on els primers rajos de sol la fondran ràpidament.

El camí torna a sortir per segona vegada a la pista. Sortim a la pista, com abans, en un revolt tancat a la dreta. En aquest cas sortim entre dos petits ponts i només ens cal prendre la pista cap a l’esquerra, passar el segon pont i quan encara no hem finalitzat el revolt tornar a endinsar-nos a la fageda seguint els senyals taronges. La pujada és forta en aquest punt i guanyem alçada ràpidament. Això fa que la fageda deixi pas als pins (emblanquinats per la neu). Camí i pista forestal, que pujen sempre per dins del bosc, s’apropen poc a poc per unir-se finalment al Coll de Bauma. Aquí veiem a la nostra dreta i en mig de la neu un monòlit amb uns versos d’Elisard Sala dedicats a aquest coll. En aquest coll la pista que prové del Gresolet arriba al GR-150/GR-107 que ens creua d’esquerra a dreta. Un rètol ens indica que podem seguir el GR per la pista que surt a la nostra dreta per tal d’arribar al Coll de la Bena o be seguir recte tot travessant la pista i baixant entre els pins per l’anomenat camí de Gresolet al Coll de la Bena (senyals blanques i verdes del sender local RT-L). Tots dos camins en direcció al coll de la Bena (GR i SL) estan marcats també amb senyals taronges el que ens indica que ambdós son possibles vies a seguir. Optem pel camí que passa pel bosc ja que sembla molt més agradable que la pista.

Monòlit al Coll de Bauma en record del músic, ceramista i escriptor Elisard Sala mort d’accident el 1970

Vista passat el Coll de la Bena. En primer terme
als nostres peus el Mas de Murcarols i més enllà
el de Monnell. Darrera seu destaca la Roca Tallada
(que flanqueja la part est dels Empedrats)
i al fons el Moixeró i Penyes Altes

Passat el Coll de Bauma el corriol descendeix en direcció a una bassa propera on els senyals taronges ens indiquen que cal que deixem a la nostra dreta. Més enllà de la bassa (i més a prop de la pista) hi ha una zona de pícnic. Passada la bassa el corriol s’endinsa al bosc, ara ja totalment format per pins, paral·lelament al torrent de Murcurols (Murcarols segons el mapa de l’Alpina) i descendeix lleugerament amb el rierol fins arribar al seu mateix nivell, punt on el creuem. Pocs metres més endavant els senyals blancs i verds es desvien per un camí que surt a la nostra esquerra però cal que seguim els taronges que segueixen el camí principal. El sol del matí ja s’ha anant esmunyint entre els arbres i dins el bosc només queden petites clapes amagades darrera els arbres com a testimoni de la nevada de la nit.

El nostre corriol puja ara lleugerament i guanya força alçada sobre el torrent que tot i això continua inundant l’aire amb la seva remor. De sobte el camí baixa i s’ens uneix de nou per l’esquerra el sender local que hem deixat fa poca estona. A prop d’aquest punt el corriol passa a tenir l’amplitud d’una pista i veiem dos forats a la dreta del camí que son les restes d’uns antics forns de teules. El camí, ara convertit en pista, passa per la zona dels Esterrers (un rètol de fusta ens indica el lloc) i més endavant un altre rètol assenyala la desviació a l’esquerra per anar a Les Artigues. Mentre la pista va guanyant alçada poc a poc podem veure des d’alguns punts del camí els Murcarols (masia en ruïnes per la que passarem al dia següent en el camí de tornada) i també albirem la zona dels Empedrats (que creuarem en unes hores). Al fons veiem les Penyes Altes i darrera seu destaca, llunyà, el perfil del refugi del Niu de l’Àliga a la Tossa. D’aquesta manera arribem al Coll de la Bena.

Al coll de la Bena trobem un pal indicador amb 5 rètols. Tal profusió d’informació ja ens indica la quantitat de camins que arriben a aquest punt. Ara els senyals taronges segueixen el mateix camí que els GR i per tant segons el rètol tenim que anar en direcció als GR150 i 107 per on tenim (sempre segons el rètol) Sant Martí del Puig a 4.4 km. A aquest coll arriba, a més de la pista per on hem vingut, l’altra pista que ve del Coll de Bauma per la nostra dreta (els GR150/107), davant nostre finalitza la carretera (asfaltada) que ve de Gisglareny i a la esquerra surt una pista que ens anirem trobant fins arribar a Sant Martí del Puig i que passa per Murcarols. Per seguir el nostre camí només cal que seguim els senyals taronges (o els senyals de GR), això ens portarà cap a la nostra esquerra i a baixar per uns esglaons de pedra en direcció nord que baixen fins a la propera Font Vella que trobem rajant de valent.

Sant Martí del Puig

El camí ara és un corriol que es torna a endinsar per un bosc de pi negre i pi roig. En uns metres i tot just abans de travessar un filat (que deixem tancat en passar) el camí local RT-g -senyals blancs i verds- es desvia a l’esquerra. És el punt assenyalat al nostre mapa com enllaç i per aquí és per on tornarem demà. Ara, però, cal seguir el camí sense desviar-nos seguint les indicacions dels senyals taronges i blancs i vermells dels GR. Continuem pel corriol des d’on si mirem avall entre els arbres veiem a la nostra esquerra i encara llunyanes les ruïnes del Murcurols (o Murcarols) i en algun moment una mica més enllà el Monnell (també abandonat) i la fi de la pista per on descendirem demà.

Perdem alçada ràpidament i durant aquesta baixada entre els arbres, creuem la pista que passa per Murcurols, seguidament el torrent de Murcurols i més enllà creuem el torrent de Prat de Rei que és el torrent que realment dona lloc més avall al salt de Murcurols. Aquest corriol finalitza a la pista que ve de Murcurols (està clar que el topònim Murcurols o Murcarols és ben present a la zona). En arribar a la pista la prenem cap a la dreta i seguim caminant durant una mica més d’un quilòmetre i mig tot contemplant el Moixeró, les Penyes Altes, la Tosa… fins arribar a un rètol indicador que ens obliga (igual que els senyals del GR i els taronges del Cavalls del Vent) a deixar la pista i sortir a la nostra esquerra. Seguim doncs la direcció indicada pel rètol per anar al Coll de Pendís, la Font de Faig o la Dou de Bastareny (dou que només veurem des de lluny a la tornada) i enfilem cap a l’ermita que és ja perfectament visible. Aquí retrobem els senyals blancs i verds del GR-g que provinent del Coll de l’Escriga ens empaita pel nord-oest i es dirigeix cap a la Dou de Bastareny.

Abans d’arribar a l’ermita passem pel costat d’un mas en estat ruïnós actualment (el Puig de Baga). Just en aquest punt i a la nostra esquerra surt un corriol (indicat amb els corresponents senyals i fites) que és el que hem de seguir per arribar al refugi de Sant Jordi, però la proximitat de l’ermita de Sant Martí del Puig be val un petit esforç i pugem a visitar-la.

L’ermita, del s.XI, està restaurada i es troba situada en un petit promontori, però suficient per poder veure-la per tots costats. No hem trobat gaire informació sobre aquesta ermita, segons l’Enciclopèdia Catalana fou parròquia independent (1255), però a partir del s XV consta com a sufragània de Gisclareny. Afortunadament la trobem oberta (segons la etapa 4 del Cavalls del Vent descrita al Palau Robert la porta sempre és oberta), el que ens permet comprovar que el seu estat a l’interior també es bo. Tot i que les fogueres fetes al seu interior han deixat marques a les pedres de darrera de la pila i de l’altar encara es pot veure que el seu sostre i parets havien estat pintats (al sostre es pot contemplar un cel nocturn ple d’estels).

Salt de la Cua de Cavall als Empedrats

Després de visitar l’ermita tornem enrere fins trobar de nou el corriol indicat amb senyals blanques i verdes, blanques i vermelles i taronges que ens obliga ara a girar a la dreta just en arribar al Puig de Baga. El corriol baixa fins sortir a la pista que ve del Monnell, aquí el sender local RT-g (senyals blanques i verdes que van a la Dou o fonts de Bastareny i al salt de Murcurols) gira a l’esquerra mentre que el nostre camí pren la pista cap a la dreta. En sortir a la pista aquesta fa dos revolts tancats un a l’esquerra i un a la dreta, en aquest segon revolt passem per sobre del Bastareny i podem contemplar les restes del Molí del Puig o del Forat, on encara es pot veure el forat per on devia entrar la transmissió. Una mica més endavant trobem un rètol al costat esquerra de la pista que ens indica el Coll de Pendís a uns 6 km, es tracta del PR C-125 (senyals blancs i grocs) que s’uneix a nosaltres en aquest punt. Aquest sender fa un recorregut circular pujant pels Empedrats fins el Refugi de Sant Jordi i baixant pel Coll de Galligans , el pas de la Boixassa i el Coll de la Pelosa fins el punt on ens trobem.

Arribem a Cal Cerdanyola (antiga masia avui convertida en casa de colònies) i deixem els GR-150 i GR-107 que van a Bagà per girar a l’esquerra just abans de creuar el torrent del Forat (anomenat de la Font del Faig segons els mapes de l’ICC) que deixem a la nostra dreta. Tot i això podem travessar el pont i acostar-nos a la casa de colònies ja que al seu costat hi ha la Font Nostra on podem proveir-nos d’aigua. Així doncs ara seguim els senyals taronges corresponents a Cavalls del Vent, els blancs i grocs del PR C-125 i els romboïdals grocs (que semblen que segueixen el mateix recorregut que el PR C-125). El corriol que seguim deixa una casa enrunada a la nostra esquerra (antic hostal, del s.XVI) i més enllà creuem una zona de petits sots. El torrent baixa amb força i la remor de l’aigua ens acompanya per aquest frondós bosc.

Entrem a la zona dels Empedrats que forma part de l’antic camí ral cap a la Cerdanya. La importància d’aquest camí queda reflectida en el fet que encara podem veure parts del camí empedrades per tal d’evitar l’erosió (i evidentment és l’origen del nom d’aquesta zona). Aquí, creuem el torrent del Forat per un petit pont (pont dels Empedrats) i a l’esquerra veiem un desviament que porta al Bullidor de la Llet. En l’època en que hem fet la ruta el cabal del torrent és important i per tant paga la pena pujar fins el brollador i veure l’espectacle. Si prenem la desviació caldrà que passem per uns ponts de fusta i un petit mirador fins arribar a l’origen de la forta remor que sentim: l’espectacular surgència d’aigua. En tornar a baixar podem aturar-nos al petit mirador (que ara tindrem a la dreta) i contemplar (si hem tingut la sort de passar en una època en que el Bullidor es trobi en efervescència) el gran tub d’aigua que baixa a tota velocitat.

Gorges i salts d’aigua els Empedrats

Després de l’espectacle, tornem al camí que hem deixat per pujar al Bullidor de la Llet i continuem amunt endinsant-nos ja de ple als Empedrats. Aquí ja veiem clarament zones empedrades i entrem en un paisatge engorjat digne de ser contemplat. Tot i la seva bellesa en cas de pluja hem d’anar en compte amb les crescudes sobtades ja que el camí, enclotat a l’estret congost, creua constantment el torrent i transcorre llepant-lo contínuament. Caminem entre salts d’aigua (entre els que destaca la Cua de Cavall) i gorges el que fa que sigui probablement una de les zones més maques del Parc Natural. En arribar a la fi dels Empedrats deixem de sentir la remor de l’aigua i passem, tot pujant fent zetes, a un bosc de roures. Poc després els faigs ja han guanyat protagonisme; estem a la baga d’Escriu. Tot seguit creuem el torrent de Pendís un parell de vegades i el bosc passa a ser fonamentalment de pi i boix. El camí presenta ara ja un pendent molt considerable i cal prendre aquests darrers metres amb calma. Sobtadament comencen a caure petits flocs de neu tan minsos que ni enfarinen el terra, però no deixa de ser curiós tenint en compte que durant tot el dia hem gaudit d’un temps força assolellat.

Refugi de Sant Jordi

El refugi es fa esperar, sabem pel GPS i els mapes que el tenim molt a prop però no es deixa veure fins que ja hi som ben be a tocar. Així arribem finalment al refugi de Sant Jordi on podem dedicar el reste de la tarda a descansar per seguir camí al dia següent. En ser un dia no festiu (tot i ser Setmana Santa) només som 6 persones al refugi i en Toni (el guarda) que ens diu que està esperant una parella que no arriba. Resulta que és una parella que hem vist per darrera vegada a Cal Cerdanyola, la pujada fins al refugi ha acabat de malmetre totalment un abductor que la noia ja tenia tocat a Cal Cerdanyola i arriben tard i en males condicions (una retirada a temps és sempre una victòria i a la muntanya és molt més) així que s’en van a dormir… La resta engolim el sopar (en Toni ens ha preparat un sopar de luxe: amanida, sopa de galets, botifarra amb patates al caliu i pastís de formatge) i la fem petar una estona abans d’anar a dormir.

Segona jornada

L’endemà la noia continua incapaç de moure’s i cal avisar als bombers per traslladar-la a l’hospital. En Toni els truca i un helicòpter puja al refug molt ràpidament. Quasi al mateix temps arriben dos bombers corrents (literalment), han pujat corrents 200 metres de desnivell des de una pista forestal reservada als bombers. Cal dir que es tracta de gent absolutament professional i preparada (no només físicament com han demostrat els dos que han pujat corrents) que en no res baixen a la noia, preparen l’helicòpter i marxen… La rapidesa d’acció i la quantitat de mitjans que es despleguen quan es fa una trucada de rescat impressiona.

El refugi de Sant Jordi està situat al costat de la Font del Faig. Hem intentat trobar la font per proveir-nos d’aigua però no hem trobat la font com a tal sinó només el torrent que genera, però això no impedeix que omplim una ampolla abans d’iniciar la marxa. Ara cal que busquem els senyals del GR 107 que arriba al refugi provinent del Coll d’Escriu. Deixem els senyals del PR C-125 i enfilem cap amunt sortint per la part de darrera del refugi. El camí continua pujant amb força entre pins fins arribar al Coll de Pendís on cal que passem una petita porta. Aquest és un punt on conflueixen dos GR ja coneguts: el GR-107 que és el que hem seguit i que creua el coll d’est a oest i el GR-150.1 que ve del Coll de Moixeró i va en direcció al pas dels Gosolans creuant el coll de nord a sud. Seguint el GR-107 aniríem al refugi de Cortals (a 2 km), però el nostre camí passa per girar a la nostra esquerra i dirigir-nos cap a un grup d’avets prenent el GR-150.1.

Vista des del pas de la Boixassa. A l’esquerra veiem el Pedraforca, a la dreta el Puig dels Terrers.
El cim del Comabona no és visible (està darrera el Puig dels Terrers). Podem veure també, a la dreta del
Puig dels Terrers, el pas de Tancalaporta totalment nevat.

A aquesta alçada (prop de 1800 m) trobem ja clapes abundants de neu i és evident que més amunt encara n’hi haurà molta de neu per tant, com ja ens va aconsellar en Toni el dia abans, no sembla gaire aconsellable passar pel pas del Bou amb dues motxilles grans i encara que amb grampons, sense piolet per anar al Comabona, així que per evitar patiments i maldecaps en arribar al Coll de la Vimboca deixem el GR i girem a l’esquerra. El punt on girar el reconeixem per que hi ha un petit pas en el filat que tenim a l’esquerra. Es tracta d’un pas en forma de Y per on pot passar una persona. Cal no confondre’l amb un pas similar que veiem uns metres abans, el correcte està fitat. Les fites que trobarem no son moltes però son suficients per no perdre el camí.

El Mas Murcurols (o Murcarols) amb la Roca Tallada com a rerafons

Baixem per el corriol que s’endinsa al bosc,inicialment gira lleugerament a la nostra esquerra. Mentre baixem pel corriol veiem, al davant nostre, el Coll de Galligans (Galigans segons el mapa de l’ICC) i darrera seu el Cap de la Boixassa. En pocs minuts sortim a una zona amb vegetació baixa i magnífiques vistes, al fons a la dreta el Pedraforca i molt més a prop la Roca de la Moixa. Les cingleres que parteixen d’ambdós cims (Cap de la Boixassa i Roca de la Moixa) conflueixen en el Clot de la Vimboca, amagat entre els arbres.

El corriol continua baixant i torna a endinsar-se al bosc d’on sortim pocs metres abans d’arribar al Coll de Galligans. Al coll només cal que seguim el camí que el travessa per trobar, provinent de la nostra esquerra, el PR C-125 provinent del refugi de Sant Jordi. Ens unim a aquest sender de petit recorregut girant a la nostra dreta. Passem per un parell de petites tarteres de només uns pocs metres d’ample mentre admirem la vista que tenim a l’esquerra i la nostra dreta passa a fregar de la paret vertical que representa el Cap de la Boixassa.

Salt de Murcurols (inferior) i Dou de Bastareny (superior)

El camí deixa al darrera el Cap de la Boixassa enfilant per la carena fins sortir a una zona exposada, és el Pas de la Boixassa. Aquí multitud de senyals no ens deixen dubtes sobre el camí, cal girar en direcció sud (a la nostra dreta) i baixar per una zona oberta, sense arbres i coberta de matolls. Si fem la ruta a l’estiu és de suposar que des d’aquest punt fins el Salt de Murcurols (zona de solell i sense aigua) el Sol escalfarà de valent. Baixem pel corriol fent ziga-zagues mentre admirem el Puig Terrers (antesala del Comabona) amb el pas de Tancalaporta a l’oest i una mica més al sud el Pedraforca. Arribant ja a la fi del corriol trobem un rètol que indica una desviació cap a la Font Nostra. Hem mirat pels voltants, hi ha fites, però no hi ha signes d’aigua (i sí de ser un terreny àrid). Pel que sabem l’única Font Nostra es la que hi ha a Cal Cerdanyola, per tant es possible que aquest rètol indiqui un sender que enllaci amb el PR C-125. Seguim baixant i durant el camí, mirant a la nostra esquerra, distingim Bagà i també el Mas del Puig de la Baga i l’ermita de Sant Martí del Puig per on vam passar ahir.

Arribem a la Collada de la Pelosa punt d’inici d’una pista forestal que ens portarà a enllaçar amb el RT-g. Podem seguir la pista o be les indicacions del PR C-125 que ens permeten retallar alguna de les seves corbes inicials. No hem fet gaires metres quan veiem que els senyals blancs i grocs deixen la pista per baixar entre la vegetació a la nostra esquerra. Nosaltres seguim per la pista i per tant deixem el PR C-125. Aquesta és la part menys gratificant de la ruta ja que es tracta d’una pista totalment de baixada i força monòtona. Ja cap al final del recorregut podem contemplar la Dou del Bastareny a ull d’ocell. Arribem així a Monnell una masia enrunada, el camí passa entre les restes de la casa (envaïda per la vegetació) i les quadres (que sembla que encara tenen algun ús esporàdic). En passar la casa el camí fa un gir tancat a la esquerra on un camí s’uneix a la pista. Aquest camí baixa des del pas del Bou situat a prop del Comabona. Passat aquest revolt cal que deixem la pista pocs metres més enllà (si seguíssim passariem per davant de la Dou de Bastareny i enllaçaríem amb el recorregut del dia anterior al punt indicat al nostre mapa com a pista de Monnell. A peu de pista veiem un rètol del RT-g que ens indica que hem de sortir de la pista per un camí a la nostra dreta, una fita a l’inici del camí en reforça les indicacions.

D’aquesta manera arribem a la part més baixa del recorregut d’avui. A partir d’ara i fins el Coll de la Bena pràcticament no farem altra cosa que pujar amb pocs intervals de descans. En uns metres arribem al torrent de la Muga on a la nostra dreta surt el camí que porta al Salt de Murcurols situat molt a prop. Si el visitem haurem de tornar sobre les nostre passes fins aquest punt i travessar el torrent. Després de travessar-lo el camí gira a l’esquerra i puja amb força. El camí passa més endavant al costat el torrent del Prat del Rei (que origina el salt abans esmentat) i el travessa. Els senyals blancs i verds son en ocasions una mica difusos però el camí no té pèrdua a més veiem que recentment ha estat desbrossat. La pujada pel bosc de roure i pi puja amb un fort pendent.

Mirant enrere cap a les quadres de l’antic Mas Monnell en el camí de baixada

Finalment la pujada ens dona un respir i sortim a un petit prat, el creuem seguint els senyals i tornem a entrar al bosc per anar a sortir a pocs metres del que fou la masia de Murcurols (o Murcarols) (situada a la nostra esquerra). Aquesta masia senyorial del s.XVII (actualment en ruïnes) fou bastida, probablement, sobre un antic castell. El que és indubtable és que te unes magnífiques vistes. A la nostra dreta tenim una bassa i sortim a una pista on veiem un rètol que indica que estem a 4km del Coll de la Bena (no patiu, la distància és la corresponent a anar per la pista, nosaltres farem drecera). Prenem doncs aquesta pista a la dreta, fins un revolt tancat a la esuerra del que surten, cap a la dreta, dues pistes separades només per 4 o 5 metres. La primera d’aquestes pistes, que baixa, té un rètol de camí sense sortida, la segona pista, que puja, és la que hem de seguir. Girem per tant a la dreta i continuem pujant fins que veiem a la nostra dreta i més avall del nostre nivell un gran dipòsit. En aquest punt cal sortir de la pista i girar a l’esquerra per pujar pel camí que ens porta directament fins l’enllaç amb el camí per on vam passar el dia anterior. Aquí veiem el rètol indicatiu del RT-g i prenem el camí de tornada cap a la dreta. Ara ja estem en camí conegut. En pocs minuts arribem a la Font Vella on parem a recuperar forces, el Coll de la Bena és a tocar i d’aquí al Coll de la Bauma i a l’aparcament on tenim el cotxe.