Serra de Sant Bernabé - Puig d’en Bullici
INTRODUCCIÓ
NOTA: El camí actual fa una petita volta seguint els senyals grocs del PR. El track complet i extès el podeu trobar a Wikiloc |
La serra de Sant Bernabé és una petita serra que s’estén en direcció oest des del nucli de població d’Abella. Aquest costerut nucli urbà pertany a l’ajuntament de Vilallonga de Ter i es troba a l’abric d’aquesta serra. Dins el nucli d’Abella destaca l’Església de Santa Llúcia, d’origen romànic (s. XII) i reformada en moltes ocasions. Per tal d’arribar al nostre punt de sortida només cal pendre la carretera de Camprodon a Setcases i girar a l’esquerra al trencant de La Roca (curiós poble construït sobre un penyal) i seguir aquesta petita carretera fins Abella. En arribar a Abella la carretera passa a ser una pista encimentada. Ja dins el nucli de la població hem de pendre el primer trencant a la dreta passats els contenidors d’escombraries (que estan amagats darrera un tancat de pedra) ja que si seguim recte i prenem el següent trencant el pendent es molt fort. Aquest camí està indicat per un rètol de la xarxa de senders d’Itinerannia.
Sortida del Sol a l’inici del camí
Mar de núvols cobrint la vall de Camprodon
Aquesta pista arriba fins a Pardines passant per la Collada Verda (vegeu la ruta Puig Cerverís d’aquesta mateixa web) però en el moment de fer aquesta excursió la pista era coberta de neu i només era practicable a peu (sempre que tinguéssim raquetes). Així doncs vam deixar el cotxe poc després de que la pista passés de ser de ciment a ser de terra. En aquesta zona podem deixar el cotxe al costat de la pista sense entorpir el bestiar que hi pastura.
El camí no té cap mena de dificultat tècnica i només podem tenir algun petit problema d’orientació en deixar la pista i entrar al bosc. Tot i això només cal recordar que hem de mantenir-nos a prop de la carena sempre que podem. El punt d’inici el podem reconèixer perquè per la nostra dreta s’incorpora una pista (que probablement puja des de Vilallonga de Ter) i just al nostre davant veiem l’inici de la serra de Sant Bernabé. A partir d’aquest punt la pista es desvia lleugerament flaquejant per l’esquerra la serra de Sant Bernabé.
Inici del camí. Al fons la serra de Sant Bernabé
No esperàvem trobar tanta neu i per tant vam fer el camí sense raquetes el que ha fet que els temps reflectits a la fitxa tècnica siguin més llargs del que realment haurien de ser. També cal destacar que aquesta ruta es podria completar fent un circuit circular ja que es pot allargar fins a Pèl-de-ca i baixar fins al refugi de Satlla per després tornar per la pista (vegeu la ruta Puig Cerverís pel track de baixada fins el refugi).
El desconegut Puig d’en Bullici ens regala unes boniques vistes sobre tota la Serra Cavallera fins el Taga. També veiem despuntar el Pedraforca, el Puigmal, el Balandrau i altres pics de la zona d’Ulldeter (Puig de la Font Lletera, Puig Pastuira, Costabona) i al fons el Canigó.
FITXA TÈCNICA
Data de la sortida: 16 de gener de 2010
Revisada per darrera vegada el: 10 d’abril de 2023
Integrants: Paula i Justí
|
Vilallonga de Ter |
Ripollès |
|
Pujada acumulada: 600 m
Alçada mínima-màxima: 1336-1907 m
Distància aproximada: 8,20 km
Temps aproximat sense parades : 3h 40m
Ruta circular: No
Dificultat: 2 sobre 5
Dades addicionals: La distància és la d’anada i tornada. El temps indicat probablement sigui més llarg del normal ja que en el moment de fer la ruta el terreny estava cobert de neu i ens desplaçavem sense raquetes.
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES |
# | Localització | Temps | Distància | Alçada |
0 | Inici | 0h 00m | 0,00 km | 1336 m |
1 | Bifurcació | 0h 05m | 0,20 km | 1359 m |
2 | Deixem pista - 1er terme | 0h 19m | 0,80 km | 1459 m |
3 | 2on terme | 0h 36m | 1,20 km | 1534 m |
4 | 3er terme | 0h 38m | 1,30 km | 1541 m |
5 | 4rt terme - pintat | 0h 48m | 1,60 km | 1610 m |
6 | Fita gran | 0h 53m | 1,70 km | 1629 m |
7 | Sant Bernabé | 1h 00m | 2,00 km | 1668 m |
8 | Filat | 1h 20m | 2,60 km | 1719 m |
9 | Puig d’en Bullici | 2h 05m | 4,10 km | 1907 m |
10 | Fi | 3h 40m | 8,20 km | 1336 m |
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
Punt en el que deixem els senyals grocs
Deixem el cotxe en un petit pla, just al costat del punt on una pista provinent de la dreta s’uneix amb la nostra. En el moment d’iniciar la marxa la zona és plena de vaques pasturant darrera un filat. Just al nostre davant tenim la carena de la Serra de Sant Bernabé (de fet ja estem a cavall d’ella), a la nostra esquerra la Serra Cavallera i lleugerament a la nostra dreta i més o menys al nostre nivell veiem, al fons, Tregurà.
Caminem seguint la pista i en pocs metres veiem senyals grocs que ens conviden a deixar la pista de Pardines (que tomba lleugerament a l’esquerra) per seguir la pista de la dreta. Aquests senyals grocs només ens seguiran uns metres però ens indiquen que de moment anem pel bon camí. La pista puja lleugerament fins arribar a una bifurcació. A l’esquerra el camí puja i a la dreta baixa, continuem seguint els senyals grocs i prenem el camí de pujada a la nostra esquerra.
El camí en aquesta zona no presenta cap dificultat ja que es tracta d’una pista. Fins aquí hem caminat per una zona sense arbres, però en arribar a un petit pla trobem el que serà el primer terme del camí (pedra o petit monolit de ciment que delimita els límits d’una finca) molt a prop d’una tanca. A l’altre costat de la tanca s’estén un bosc de pins. El terme exhibeix una greu groga que ens indica que el camí marcat amb els senyals grocs segueix per la pista. Malgrat això nosaltres ens dirigim cap el terme i més enllà cap a la tanca (que té una zona per on passar) deixant definitivament els senyals grocs i ens endinsem al bosc de pins.
El camí dins el bosc és inexistent (o potser estava tapat per la neu) així que cal tenir una mínim de sentit de l’orientació per seguir per aquesta zona ja que tampoc hi ha una carena clarament marcada que ens serveixi de guia. Ens poden ajudar les marques que solen tenir els termes. A sobre d’aquest primer terme trobem una marca en forma de “L”, aquesta marca indica la direcció dels límits de la finca. Així ens podem orientar si seguim la línia recta imaginària que ens dibuixa el “pal” de la “L” que va en direcció a la tanca. Si el seguim (si mireu el nostre track veureu que nosaltres l’hem seguit molt “lliurement”) arribarem al que en altre temps podia haver estat una pista o una feixa i amb sort trobarem el segon terme (en el seu lateral llegim clarament “MP”). Aquest terme també té un senyal a la seva part superior però ara ja no l’utilitzem de guia perquè només ens cal girar a l’esquerra seguint la direcció de l’antiga pista.
Vista del Puig de la Fontlletera
Seguim aquest ocult camí (de fet cal endevinar-lo entre la vegetació i la neu) fins arribar a una zona sense arbres. Aquí, al final del camí, trobem el tercer terme que ens indica que ja podem girar a la dreta i començar a pujar. A partir d’aquí el camí a seguir és perfectament evident inclús amb la capa de neu que el cobreix ja que només cal seguir la direcció de la carena. Aquest tram de pujada és costeruda i la fem deixant els pins a la nostra dreta. En finalitzar aquesta curta però intensa pujada trobem el quart terme (durant el camí encara podrem veure’n més). Aquest terme és pintat amb un senyal de color “taronja-salmó-rosa”.
Pel camí trobem una vaca morta coberta de neu. Al fons la Serra Cavallera.
Ara ja no cal que estem pendents de no perdre el camí ja que només cal seguir la carena deixant els arbres a la nostra dreta i podem admirar a la nostra esquerra gaire be la totalitat de la Serra Cavallera, des dels seus inicis a Camprodon fins al Taga, ja a prop de la seva fi a Ribes de Freser (tot i que lògicament les dues poblacions no es veuen des d’aquí).
El camí és suau ara i ens porta fins una gran fita des d’on veiem la pujada fins a Sant Bernabé. Sant Bernabé és un petit cim (coronat per un altre terme) des d’on gaudim d’una bona vista del Puig Estela i el Taga en direcció sud-oest i en direcció nord-oest el Balandrau, Puig de la Fontlletera, Puig Pastuira…
Aproximació al cim
Seguim avançant fins arribar a un filat. El mapa de l’ICC ens indica que aquest punt és conegut amb el nom de Collada Fonda i que a la nostra esquerra un corriol descendeix fins a la pista de Pardines passant pels Aigols de Sant Bernabé (probablement seguint el filat però si existeix la neu ens l’amaga). Passat el filat ens espera una pujada que es suavitza més endavant i que ens porta poc a poc fins al cim del Puig d’en Bullici. Des d’aquí tenim una vista de 360 graus sobre la Serra Cavallera, Serra de Montgrony, el Pedraforca, Puig Cerverís, Puigmal, Balandrau, Costabona, Canigó… A uns 300 metres davant nostre i seguint la carena veiem Pèl-de-ca i el filat provinent de la Collada Verda (vegeu la pujada a Puig Cerverís per a més informació). Pensem que seria interessant allargar aquesta sortida prenent aquest camí de baixada fins a la Collada Verda, fent una parada al refugi lliure de Pla de Satlla i tornant al punt d’inici per la pista de Pardines però el gruix de neu és ja respectable, no portem raquetes i la neu és massa tova pels grampons així que tornem al cotxe desfent el camí fet.
El Pedraforca a vista de “tele” des del cim del Puig d’en Bullici