Data de la sortida: 26 de setembre de 2009

Integrants: Paula i Justí

LOCALITZACIÓ Situació: Sortim de molt a prop del km 3 de la carretera BP-1103 que va del Brull al Monestir de Montserrat Obrir mapa Informació addicional: Podeu consultar informació addicional i variants a aquesta ruta al portal pujades.net

El Bages

Marganell

DADES CARTOGRÀFIQUES Track i punts principals per a Google Earth: Arxiu KML Track i punts principals per a GPS: Arxiu GPX Track per a GPS: Arxiu GPX per a MapSource

consultar mapa interactiu

Pujada acumulada: 675 m

Alçada mínima-màxima: 655-1080 m

Distància aproximada: 7,90 km

Temps aproximat sense parades : 4h 25m

Ruta circular: Si

Dificultat: 4 sobre 5

Dades addicionals: Cal tenir en compte que no es tracta d’una ruta senderista pròpiament dita ja que bona part del trajecte, des de la Portella fins la bifurcació al mapa, consisteix en grimpar. Així doncs ni la distància ni la pujada acumulada reflecteixen la veritable dificultat

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

La sortida la fem des de una petita zona habilitada amb unes taules i bancs situada molt a prop del quilòmetre 3 de la carretera que uneix el Bruc amb el Monestir de Montserrat (la BP-1103). Des d’aquest punt només cal creuar la carretera i pujar pel camí marcat amb senyals de color groc. En pocs minuts enllacem amb un camí i girem a la nostra dreta en incorporar-nos a ell. A només 100 m d’aquest punt el camí desemboca en una petita plaça assenyalada als mapes com a Plaça Catalunya. D’aquí parteixen dos camins, tot i que un és molt poc marcat, hem de seguir el més evident el que ens fa girar a la nostra esquerra tot seguint els senyals blancs i grocs fins enllaçar amb el GR-172. En arribar al GR uns rètol informatiu força nou ens indica que venim de la carretera BP-1103 (a 15 minuts de camí) i que estem a la zona dels Frares Encantats (de fet estem al seus peus). El rètol també indica que si seguim a l’esquerra arribarem al Monestir de Montserrat en unes 3 hores i que si seguim a la dreta tenim Can Massana a 55 minuts. El nostre camí no arribarà fins a Can Massana però si que hem de girar a la nostra dreta en direcció a aquesta àrea de picnic.

Les Agulles des del Serrat de la Portella

Pujant per la corda que ens permet
endinsar-nos a la zona de les Agulles

El camí ara és més planer i podem contemplar com ens anem acostant a la característica Roca Foradada. En uns minuts trobem a la nostra esquerra el camí del Coll de Port. Aquest és el camí per el que tornarem, però ara seguim pel GR-172. Aquest punt està assenyalat com a “La Roca Foradada” (de fet ja la tenim just al nostre davant) i el mateix rètol ens indica el camí a seguir. Com a curiositat podem veure, just al darrera del rètol actual i si parem una mica d’atenció, un vell rètol de ciment al terra on amb pedres incrustades s’indica “A Coll de Guirló per sota la Cadireta”. Seguim endavant fins passar per sota de la Cadireta on trobem gent escalant. Al nostre davant i a la llunyania veiem un camp de molins de vent… i sortim a una zona més exposada on cap al migdia de l’estiu deu donar el sol de valent.

Arribem al Coll de Guirló, indicat amb un rètol, on girem a la nostra esquerra i deixem el GR. Aquí seguim les indicacions del rètol com si anéssim al refugi Vicenç Barbé (que ens el situa a 20 minuts) i comencem a caminar pel PR C-78 on veiem senyals grocs i els blancs i grocs corresponents a un PR. En pocs minuts arribem al la Portella que consisteix en un pas estret (grau I) que ens permet assolir, grimpant una mica, l’alçada i posició adients per donar el primer cop d’ull a les Agulles des del sud-oest. Una vegada a la portella veiem que el camí es divideix en dos. El corriol segueix a la nostra dreta. Es tracta del PR C-78 que hem seguit des del coll de Guirló i que ens portaria fins el refugi Vicenç Barbé i més enllà fins el coll de Port. Nosaltres però, seguim els senyals vermells que giren a la nostra esquerra pujant per la pedra fins arribar a un corriol que hi ha a la part superior.

Vista de la Cadireta des del Mirador

Ara tenim la primera visió de la part sud-oest de les Agulles i tot seguint el corriol, que s’endinsa per un alzinar, ens disposem a passar entre elles. Trobem aquí la primera corda que ens permet seguir el camí. La corda és necessària per poder remuntar la paret que ens barra el pas. En pujar, sortim al costat de la Miranda de les Boïgues i aconseguim una bona vista de la Bola de la Partió. Tot seguit el camí torna a endinsar-se al bosc passant arran de les agulles fins arribar a una segona corda que ens permet descendir per una forta baixada tot seguint un estret canal.

Una vegada fet aquest tram de descens ajudats per la corda ens apropem a la Paret de les Agulles i només cal que sortim uns pocs metres a l’esquerra del camí per tal de trobar un excel·lent mirador que ens dona una bona vista de tota la zona situada al nord de Montserrat, obtenint a més una bon picat de la Cadireta. Si teniu vertigen no es recomanable que us atanseu a aquesta paret vertical de més de 100 metres… Una vegada passada l’alçada del mirador el camí baixa a la nostra dreta i anem pujant i baixant entre les Agulles tot seguint els senyals vermells (que després passen a ser de color morat) fins arribar al Coll de les Agulles (o Portell Estret segons el mapa de l’Alpina). Poc abans d’arribar-hi el camí ens permet tenir una bona vista d’aquesta zona on destaca la Boleta. En aquest punt trobem tres persones (dues estan fent una ruta similar a la nostra però en sentit contrari i el tercer ha pujat pel coll de les Agulles) després de ferla petar una mica cadascú segueix el seu camí… El nostre ara va de baixada fins el coll de les Agulles on trobem una petita cabana (de no més d’un metre i mig d’alçada) feta de trocs. Aquí els senyals grocs baixen en direcció al GR-172 (a la nostra esquerra) i els blancs baixen cap a la nostra dreta en direcció a la Canal Ampla. Nosaltres hem de seguir el camí de la Canal Ampla. Aquest camí porta fins el PR C-78, molt a prop del refugi Vicenç Barbé però nosaltres l’hem de deixar molt abans…

Coll de les Agulles

El Frare Gros

Només portem uns metres seguint els senyals blancs quan a la la nostra esquerra veiem senyals blaus. Cal que seguim aquests nous senyals i deixem els senyals blancs. El corriol continua per dins del bosc passant al costat de diverses agulles i fent-nos pujar i baixar contínuament… Durant una de les baixades podem contemplar entre els arbres la silueta del Frare Gros.

Cal que sortim del camí uns metres per tal d’arribar al mirador del Bisbe. Aquest mirador està situat a la nostra esquerra i tot i que no està indicat si que podem intuir la seva situació ja que un petit corriol surt a l’esquerra del notre camí uns metres abans d’arribar a l’alçada de l’agulla del Bisbe. Des d’aquest mirador tenim una vista fantàstica i estem a tocar de la Nina i de la Boleta Foradada.

Tornem al camí des d’on poc després (només cal col·locar-se al costat de la Monja a 5 metres a la dreta del camí) tenim una segona bona perspectiva del Frare Gros. Ara pasem entre la Monja i el Lloro i el camí baixa per una empinada canal que desenvoca en una zona de conglomerat (la pedra típica de Montserrat) on cal anar amb compte pel perill de relliscades.

El camí ara es bifurca. Tots dos camins els trobem indicats amb senyals blaus i per tant tenim un dubte sobre el camí a seguir a més estem en una zona amb poca cobertura pel GPS i per tant ens cal revisar els primers metres dels dos camins. El que es desvia cap a la nostra esquerra puja pel mig del bosc en direcció al Frare Gros. Aquest sembla el camí més directe per tal d’arribar al Coll de Port però es fa poc evident uns metres més amunt des d’aquest costat (probablement sigui més fàcil de seguir si fem la ruta en sentit contrari). Així, decidim seguir el camí que baixa cap el sud a la nostra dreta i enfilar per dins del bosc cap el PR C-78. Aquí retrobem els senyals blancs i grocs i en arribar, girem a l’esquerra. Uns metres més endavant hi ha un petit pla des d’on podem tenir una bona vista de conjunt de la Nina, la Monja o el Lloro si mirem enrere.

La Nina i la Boleta Foradada des del mirador del Bisbe

El camí passa pel Pas del Príncep vorejant l’Agulla Superior del Pas del Príncep que veiem a la nostra esquerra atacada per un petit grup d’escaladors. Passat aquest punt el camí pren direcció nord i enfila directament cap el Coll de Port on veiem de nou els senyals blaus que indiquen el petit pas que s’enfila fortament a la nostra esquerra cap el Novici per passar després al costat del Frare Gros i baixar cap a la bifurcació que hem deixat enrere fa una estona. Nosaltres seguim els senyals blancs i grocs del PR i baixem, seguint el camí, per l’altre costat del coll. Pocs metres després trobem al costat del camí la Font del Coll del Port que trobem seca en el moment de fer aquesta sortida.

Mirant enrere en el camí de baixada cap el Pas del Príncep

Continuem baixant i en trobar el camí que puja cap el Coll de les Agulles girem a la dreta per anar a buscar el GR-172. Sortim a aquest GR en el punt en que ja havíem passat a l’anada (l’indicat com a “Camí del Coll de Port”). Ara només cal que seguim el GR cap a la dreta i que desfem aquesta part del camí fins l’aparcament.