Data de la sortida: 13 de juny de 2009

Integrants: Paula i Justí

LOCALITZACIÓ Situació: Sortim del pont de Gréixer (o de Sant Nazarí) situat a 4 km de Bagà per la BV-4024 Obrir mapa Informació addicional: 50 itineraris a peu per Catalunya. Josep Mauri Portoles. Editorial Cossetania, 2007 ISBN:978-84-9791-278-5 Ressenya de Pedret a MadTeam Ruta pel Colll d’Escriu a la web de Jordi Galobart

Guardiola de Berguedà

El Berguedà

DADES CARTOGRÀFIQUES Track i punts principals per a Google Earth: Arxiu KML Track i punts principals per a GPS: Arxiu GPX Track per a GPS: Arxiu GPX per a MapSource Les dades d’altitud estan corregides amb el model d’elevacions del terreny (DEM) de Catalunya de pas de malla de 30 x 30 metres

consultar mapa interactiu

Pujada acumulada: 1525 m

Alçada mínima-màxima: 1002-2276 m

Distància aproximada: 14,40 km

Temps aproximat sense parades : 6h 25m

Ruta circular: Si

Dificultat: 4 sobre 5

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

NOTA: Cal tenir en compte els comentaris del Jordi ja que algunes fites i senyals han desaparegut (comentari número 9 al final d’aquesta pàgina)

Llums i ombres a la fageda

Després de deixar el cotxe al pont de Gréixer, tot just al costat de la carretera, enfilem per la pista que neix a peu de la mateixa i anem en direcció a Gréixer seguint els senyals del GR-107. Un rètol a peu de pista no deixa lloc pels dubtes; estem al Camí dels Bons Homes (que tal i com ens indica el rètol finalitza a Montsegur). La pista puja entre arbres i en uns minuts arribem a uns prats des d’on podem contemplar gran part de la ruta que farem. A la dreta d’aquests prats veiem Gréixer simplement format per un petit conjunt de cases i una església. Deixant a la nostra dreta Gréixer i pocs mestres més enllà trobem un rètol que indica que estem a 55 minuts del Coll d’Escriu i a 1h 55 minuts del Refugi de Sant Jordi i just en aquest punt un trencant a la dreta. No hem de seguir aquest trencant ja que entra en zona particular i tot i que el camí envolta Gréixer per la part alta ho fa una mica més amunt. Així doncs seguim pel GR encara durant uns 200 metres fins un punt on el camí fa un gir tancat a la dreta. Aquí deixem el GR (que segueix a l’esquerra) i anem en direcció a la part alta de Gréixer. La pista passa pel costat d’una barraca de pedra, que queda als nostres peus, i pel costat de roures. Poc a poc anem descobrint la fisonomia de Gréixer i la forma de la seva església de Sant Andreu, protegida pel Turó de Sant Nazarí. Només la proximitat de la C-16 espatlla questa bonica estampa…

Part superior de la tartera

Una vegada situats a la part alta de Gréixer veiem que a la nostra esquerra neix un corriol que puja bosc amunt. El punt està indicat amb un rètol del Parc Natural del Cadí Moixeró i ens indica que el corriol puja en direcció a la Canal de la Serp i al Penyes Altes, es tracta doncs del corriol que hem de prendre. El corriol està indicat amb senyals grocs i fites i s’enfila entre pins. El camí puja constantment i tot i ser força evident en alguns punts s’agraeix l’ajut de les fites i senyals. Els pins deixen pas als roures, boixos i a algun faig. Sense parar d’ascendir el camí ens regala, entre els arbres, amb una bona vista del Pedraforca a la nostra esquerra. Poc després passem per un petit pla herbós al mig del bosc (el planell de Ventolana) i ens tornem a endinsar al bosc per continuar la pujada.

La fageda ens sobta una mica per sota dels 1500 metres d’altitud. Es tracta d’un bosc força ombrívol i, aquestes primeres hores del matí, encara força fresc. El camí per dins de la fageda està molt ben assenyalat amb pintura groga (es veuen restes de senyals de pintura vermella antiga) i amb fites a més es tracta d’un corriol molt fresat i per tant sense pèrdua. Ja dins la fageda caminem amb una impressionant paret de pedra a la nostra dreta (la Roca Gran), aquí comença la Canal de la Serp. El camí serpenteja per dins la fageda guanyant alçada contínuament fins aproximadament els 1750 m d’alçada on la fageda desapareix definitivament.

El camí gira en direcció nord-est i arriba a la tartera principal. Travessar-la no presenta cap dificultat ja que el camí ho fa de forma perpendicular i per tant no cal fer cap grimpada en aquest punt. Una vegada passada la tartera el corriol guanya alçada i gira en direcció sud-oest per anar a trobar la part superior de la tartera que acabem de passar. En aquest punt ja hem guanyat unes bones vistes sobre l’alt Berguedà.

Penyes Altes del Moixeró des del Moixeró.

Des del Moixeró veiem com ràfegues aïllades
de vent aixequen autèntics núvols de pol·len
dels pins situats a la veïna Serra de la Moixa…

El camí segueix pujant. Ara però, ho fa per un prat herbós amb un pendent pronunciat i el Collet de Raset apareix com a punt culminant de la pujada. Mentre pugem podem gaudir de la bona vista i d’una parella de voltors que aprofita la tèrmica formada en el contrafort de les Penyes Altes per guanyar alçada ràpidament. Des del Collet del Raset tenim unes bones vistes de la part oriental de la serralada del Cadí, de la Cerdanya i dels Pirineus. Aquí cal que girem a la nostra dreta (en direcció nord-est) seguint el GR-150-1 i ens endinsem en un bosc de pi negre. Ara veiem els senyals blancs i vermells del GR i senyals vermells que ens guien a través del bosc.

En una clariana del bosc i a peu del camí trobem un rètol que ens indica tres direccions: La del Refugi de Sant Jordi (per on venim), la del Collet Marginós i el Coll de Jou (desviació a la nostra esquerra) i la de les Penyes Altes i l’alternativa al Coll de Jou (recte). Nosaltres naturalment seguim aquesta darrera. Ara ja estem a prop del cim però encara caldrà que fem alguna petita grimpada sense importància (nivell I) abans d’assolir una bona perspectiva sobre la Cerdanya i sobre el conjunt Pedraforca-Cadí-Moixeró.

El cim de les Penyes Altes (en realitat podem parlar un cim doble) té una excel·lent vista de 360 graus. Des d’aquí dominem la Cerdanya i part del Pirineu Oriental. També tenim bones vistes sobre la Molina, el pantà de la Baells, alt Berguedà, Pedraforca, Cadí, Moixeró… Al cim ens trobem unes deu persones, però es tracta d’un cim amb prou espai i tothom pot gaudir de les vistes sense problemes.

Mirant enrere durant el camí de baixada
cap el Coll de la Cabrera

El descens el fem pel mateix camí pel que hem pujat fins arribar al Collet del Raset. En arribar a aquest coll podem seguir el camí (GR-150-1), que es desvia lleugerament a la nostra dreta tot endinsant-se per un bosc de pi negre, o be seguir la carena (veurem uns pilons de ciment que la marquen) deixant el bosc a la nostra dreta. Nosaltres decidim seguir per la cerna bordejant el bosc per la seva esquerra i caminar pels prats fins arribar al cim del Moixeró on un superpoblat pessebre ens dóna la benvinguda. Es tracta d’un excel·lent mirador als propers Cadí i Pedraforca. També veiem des d’aquí Bagà i Gréixer i molt a prop nostre, al sud i en mig d’un verd prat, una cabana amb una petita bassa artificial per abeurar el bestiar.

Seguim el nostre camí per la carena en direcció oest fins el Coll del Moixeró on girem a la nostra esquerra. Cal estar atent en aquest punt ja que surten dos camins en direcció sud. Un baixa fortament en direcció sud-oest i porta al refugi de Sant Jordi (està indicat amb un rètol). També un rètol indicatiu del la “Font del Faig” sembla indicar aquesta direcció (no està gaire ben fixat). Sigui com sigui no seguirem aquest (tot i que el camí es pot fer també fins el refugi i des d’allà seguir el GR-107 fins Gréixer). Nosaltres prenem el camí que surt en direcció sud-sud-est i que baixa més lleugerament. Cal que estiguem molt atents a les fites i els senyals vermells. A partir d’aquí i fins passat el coll de l’Avet les fites seran les nostres guies principals. Afortunadament son abundants, però cal no perdre-les si no volem anar a parar a alguna zona compromesa.

Font de la Cabrera

En pocs minuts el camí (ara un corriol) ens obliga a baixar per una zona d’un gran pendent i travessar petits canals rocosos però es tracta d’un camí amb encant que s’endinsa pel bosc fins portar-nos al Coll de la Cabrera. Aquest és petit coll herbós amagat dins el bosc. Només cal que continuem seguint les fites i senyals vermells que baixen a la nostra esquerra pel bosc de pins i en pocs minuts arribem a la Font de la Cabrera. La font neix entre faigs, en un forat on s’ha habilitat una mànega que permet recollir l’aigua de forma còmode. És un bon lloc per refer-se de la calor, descansar i menjar una mica.

Punt de bifurcació a les Roques Negres.
El nostre camí segueix a l’esquerra
deixant els senyals vermells

A la font, el camí gira 90 graus a la dreta i, baixant pel bosc, arribem a un petit coll on hi ha una bifurcació de camins (als mapes de l’Alpina aquest punt està indicat com a Roques Negres) . Cal estar atent en aquest punt ja que cal abandonar els senyals vermells que hem estat seguint fins ara i que baixen a la nostra dreta cap el sud (si els seguíssim arribaríem al Coll d’Escriu). El nostre camí baixa a l’esquerra (en direcció est) entre pins i faigs i només està marcat per fites. Seguint el camí arribem al Coll de l’Avet on el camí es desvia en direcció nord-est i esdevé un camí ample. A partir d’aquest punt les fites són més escasses però el camí és evident.

Poc després el camí es converteix ja en una pista que baixa fent ziga-zagues entre roures fins enllaçar amb la pista que ve del Refugi de Sant Jordi passant pel Coll d’Escriu: es tracta del GR-107. Només cal seguir el GR a l’esquerra per tal de tornar a Gréixer i al pont de Sant Nazarí on tenim el cotxe.