Puigmal per la Coma de Gombrèn
INTRODUCCIÓ
L’Olla de Núria (del Puigmal al Torreneules).
Vista de més de 180 graus en direcció nord des del cim de l’Ortigar. [Passeu el punter del ratolí per la imatge]
La coma de Gombrèn baixa des del cim de l’Ortigar i el cim de la Solana fins al camí vell de Núria (està doncs orientada en direcció est) i en aquesta ruta la prenem a l’alçada de la cabana del mateix nom situada en el camí que va de Fontalba a Núria. Es tracta d’una coma poc trepitjada on no trobarem camins marcats però si marmotes i isards, és per tant important travessar-la sense deixar rastres ni molestar la fauna (això ho hauríem de fer sempre) i per tant és una ruta contraindicada per a gent que pateixi el desig irrefrenable de llençar a terra cloves de festucs, peles de taronja i demés deixalles alienes al terreny (es tracta d’una estesa malaltia en la que l’afectat/ada creu que pot llençar a terra tot allò que sigui biodegradable i/o comestible). Recordem que nosaltres no som ni pastors, ni ramaders, ni trementinaires, que som molts i que només estem de visita.
Panoràmica de Fontalba
La primera part del camí (de Fontalba fins a la cabana de Gombrèn) no té pèrdua ja que es tracta, com indica Font Alba al seu comentari Fontalba-Nuria-Puigmal, d’una part del camí dels Ventolanesos i recentment ha estat repintat amb senyals blancs i grocs, també trobarem senyals blancs i verds i els senyals blancs i vermells del GR (ja que es tracta d’una variant del GR11, el GR11.8). A més el camí està profundament marcat pel pas de la gent ja que es tracta d’un camí molt conegut. La segona part del camí (la que deixa el camí de Fontalba a Núria i puja per la coma de Gombrèn fins arribar al cim del Puigmal) és la part més gratificant de la ruta, no hi ha camins marcats ni senyals però només cal seguir coma amunt i atansar-nos a la carena del sud de la coma (la que tenim a la nostra esquerra mentre pugem) per tal d’assolir la carena quan el terreny ens ho permeti i tot seguint-la aribar al cim de l’Ortigar on gaudirem d’una vista sense comparació de l’olla de Núria.
Tot seguit descendim fins el Coll de l’Embut on podem girar a la dreta (en direcció NO) per anar a cercar el camí que puja de Núria o seguir tot sense desviar-nos (en direcció oest) per seguir per la carena fins el cim del Puigmal. La baixada que descrivim en aquesta ruta la fem pel camí clàssic de Fontalba, baixant en direcció SE pel cim del Borrut i el cim de la Dou (en el camí de baixada son dos turons pràcticament imperceptibles).
FITXA TÈCNICA
Data de la sortida: 16 de maig de 2009
Integrants: Paula i Justí
|
 |
 |
|
Pujada acumulada: 1045 m
Alçada mínima-màxima: 2054-2910 m
Distància aproximada: 11,90 km
Temps aproximat sense parades : 4h 45m
Ruta circular: Si
Dificultat: 3 sobre 5
)
 |
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES |
| # | Localització | Temps | Distància | Alçada |
| 0 | Fontalba | 0h 00m | 0,00 km | 2068 m |
| 1 | Dou de Fontalba | 0h 15m | 0,90 km | 2079 m |
| 2 | La Fita | 0h 45m | 2,80 km | 2152 m |
| 3 | Coma de Gombrèn | 1h 00m | 3,70 km | 2105 m |
| 4 | Carena | 1h 50m | 4,90 km | 2484 m |
| 5 | Cim de l’Ortigar | 2h 25m | 6,00 km | 2748 m |
| 6 | Collada de l’Embut | 2h 35m | 6,50 km | 2706 m |
| 7 | Puigmal | 3h 10m | 7,40 km | 2911 m |
| 8 | Cim del Borrut | 3h 35m | 8,70 km | 2660 m |
| 9 | Coll del Borrut (o de Fontalba) | 4h 00m | 9,60 km | 2451 m |
| 10 | Cim de la Dou | 4h 05m | 9,90 km | 2456 m |
| 11 | Fontalba | 4h 45m | 11,90 km | 2068 m |
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
Panoràmica de Fontalba des de l’aparcament
Deixant enrere la població de Queralbs, ens dirigim a Fontalba per una petita carretera que poc després passa a ser una pista. La pista és llarga (uns 11 km) però està ben arranjada. Iniciem docs la marxa a la Collada de Fontalba on podem deixar el cotxe. Aquí hi ha dos camins que parteixen en direcció oest. Un d’ells guanya alçada; és tracta la pujada al Puigmal des de Fontalba i és el camí per on tornarem. L’altre és el camí de Núria (el GR11.8) i es desvia en poca estona cap el nord i després a l’est sense guanyar alçada i formant un ampli arc que ressegueix la falda del cim de la Dou. Ens dirigim doncs pel camí de Fontalba a Núria seguint els senyals blancs i vermells del GR i els blancs i verds.En menys de 500 metres el camí (molt evident i sense possibilitat de pèrdua) gira lentament en direcció nord i ja trobem senyals blancs i grocs que indiquen el camí dels Ventolanesos (el qual ve per la nostra esquerra i segueix fins a Núria).
Neixement del torrent de la Dou, veiem com al fons s’uneix al
torrent de Fontalba i baixa en direcció al riu Núria
La Fita
El primer que destaca és la gran quantitat d’aigua que brolla de la Dou (un brollador del que habitualment surt aigua, però no en aquestes ingents quantitats). Aquest any hi ha nevat en abundància i el desglaç fa que tots els rierols vagin plens. Així, després d’haver fet menys d’un quilòmetre des de la sortida, fem la primera parada a la Dou per contemplar una estampa poc habitual fora de les dates de desglaç: el de l’aigua de la Dou baixant muntanya avall per unir-se al torrent del Puigmal i formar l’anomenat torrent de Fontalba que es perd entre els arbres en direcció al Riu de Núria. Seguim caminant i en 300 metres travessem dos torrents mes. Un d’ells és el torrent del Puigmal que tot i tenir nom propi és, en el moment de fer l’excursió, molt menys abundant que la Dou. Tot seguit el camí gira en direcció est i poc abans d’endinsar-nos en una zona de pins podem contemplar tot el camí fet solcat pels tres torrents.
El camí, sempre molt evident, gira ja dins del bosc en direcció nord i comença a guanyar alçada. En el seu punt més alt trobem la Fita on hi ha les restes del que devia ser una barraca de pastors o alguna mena de refugi d’urgència. Des d’aquest punt podem veure Núria i gaudir d’unes bones vistes a l’alberg del Pic de l’Àliga. També tenim vistes al Noucreus i al Noufonts (al nord) i al Torreneules (a l’est).
Vista de la Coma de Gombrèn des del cim de la Solana
Coll de l’Embut amb la carena de
pujada al Puigmal al seu darrere
El camí ara comença a perdre alçada i en uns 200 metres sortim del bosc. Aquí un rètol ens indica que a la zona s’hi fan desencadenaments preventius d’allaus. A la nostra esquerra i per sobre del nostre cap veiem 3 petites torres que segurament tenen aquesta finalitat i que probablement son controlades mitjançant l’antena que hi ha al cap d’amunt de la següent carena. En uns 300 metres trobem el segon rètol que ens indica que ja hem sortit de la zona de desencadenament d’allaus i el camí torna a endinsar-se al bosc.
En tornar a sortir d’entre els arbres, el camí arriba a la Coma de Gombrèn. Just al nostre davant tenim la barraca de Gombrèn i a la nostra dreta destaca, a l’altre costat de les gorgues de Núria, l’alberg del Pic de l’Àliga. La coma puja a la nostra esquerra i és en aquesta direcció cap on girem abans d’arribar a la barraca deixant el camí. A partir d’ara i fins arribar al cim del Puigmal no trobarem cap camí ni senyal indicador (només algunes fites en el tram final entre el coll de l’Embut i el cim del Puigmal). En plantar-nos al començament de la coma mirant en direcció oest distingim clarament la carena de la nostra esquerra. Aquesta és la carena a la que hem de pujar. Tot i que l’orientació d’aquesta coma (de cara a l’est) fa que tingui menys neu que altres zones circumdants cal tenir en compte que en cas de neu podem enfilar immediatament a la nostra esquerra fins arribar a l’antena comentada anteriorment i que no es visible des de la part baixa de la coma (vegeu línia verda al mapa) . Aquesta mateixa orientació probablement sigui un inconvenient per fer aquesta ruta a ple estiu. De totes formes, en cas d’absència de neu o be si aquesta és poc abundant el millor es seguir per la part central de la coma tot caminant per les zones de pendent més suau i desviant-se poc a poc en direcció sud-oest per tal de no allunyar-se de la carena. La zona és plena de caus de marmota i algunes es deixen veure (no fa gaires dies que han abandonat la seva letargia hivernal), també alguns ramat d’isards descansen sobre alguna de les clapes de neu que encara queden. No cal preocupar-se gaire pel que fa al camí a segui, la mateixa topografia de la coma i la tartera que la tanca ens indica de forma natural el punt més indicat per on atansar-se a la carena.
Cim del Puigmal
Des de la carena tenim bona vista al sud: veiem el camí de Fontalba a Núria (uns 350 metres més avall), Montserrat, les Agudes, el Taga… També veiem el camí de Fontalba al Puigmal i es pot distingir la gent que hi puja. En el nostre cas l’ascensió no finalitza ni molt menys amb l’arribada a la carena. Com es pot veure en el gràfic de desnivell el pendent entre la barraca de Gombrèn i el cim de l’Ortigar és pràcticament constant així que seguim pujant per la carena. Ja als peus del cim de l’Ortigar passem per una plana (cim de la Solana) totalment desprotegida del vent (us ho diem per experiència) i des d’on tenim una bona vista del Puigmal i del Coll de l’Embut (que és la part més alta de l’anomenada cometa de Fontalba). Cal pujar els 60 metres de desnivell que ens separen del Cim de l’Ortigar per contemplar el que possiblement és una de les millors vistes que podem tenir de l’anomenada Olla de Núria. L’Olla de Núria és el conjunt de cims que envolten Núria com si es tractés d’una olla amb la cara sud “destapada”. Aquests són els cims que hi ha entre el Puigmal i el Torreneules.
Cim del Puigmal des del Cim del Borrut
Vista en direcció est des del Cim de la Dou
Tot seguit baixem per la carena oest fins a la Collada de l’Embut. En aquest coll hi conflueixen dos camins: el que estem seguint en direcció oest est (que puja per la carena del Puigmal fins el cim) i el que va en direcció sud-est nord-est (que puja per la cometa de Fontalba i enllaça amb el camí de pujada de Núria). Nosaltres seguim carena amunt per tal d’evitar la neu (que és abundant en el camí que puja de Núria). Durant la pujada veiem algunes fites disperses però el camí és evident ja que només cal seguir la carena per arribar al cim. Pocs metres abans del cim ja despunta la gran creu amb els símbols de Núria (l’Olla i la campana). Aquesta vegada hi ha poca gent al cim (només dues persones) i decidim menjar-nos l’entrepà en un dels tallavents que hi ha al cim (petits amuntegaments de pedres per evitar el vent). És tanta la tranquil·litat que fins i tot encetem una petita becaina…
Per tornar ho fem pel camí de Fontalba així que fem un gir de 90 graus a la nostra esquerra (en direcció sud-est) respecte al camí per on hem arribat. Al principi el camí es força planer però en uns 350 metres la baixada comença a fer-se evident i es fa molt pronunciada poc abans de descendir fins a la petita plana que precedeix al Cim del Borrut (que des d’aquesta alçada només es un minúscul promontori). Just en la zona de més pendent la neu està fortament arrapada a terra el que possiblement sigui la causa de que hi hagués poca gent al cim. Passem per aquesta clapa de neu amb precaució i, passat el Cim del Borrut descendim cap el Coll del Borrut (o de Fontalba segons els mapes de l’Alpina).
Passat aquest coll pugem al Cim de la Dou que segons els mapes només està uns 15 metres per sobre del coll. Es tracta d’un cim molt planer i només una fita sembla indicar l’hipotètic punt més alt. Ens apropem per veure al fons Ripoll. També des d’aquesta plana tenim una bona vista del Balandrau amb la zona de les gorgues del Freser als seus peus. El camí a partir d’aquí ja no cal explicacions, tot i que encara estem relativament lluny de Fontalba (uns 2 km) els cotxes son ja visibles i només cal estar atents a les fites per arribar al nostre destí.
