Volta a la Serra de Bacivers
INTRODUCCIÓ
Vista de la Coma de la Portella (travessant la fotografía de dreta a esquerra)
des del Pic de la Dona. Als nostres peus la coma de la Dona (que finalitza
a la coma de la Portella) i al fons el Pla de la Coma Ermada,
Roc Colom, Costabona…
El camí de pujada comença amb força al trobar-nos amb el GR-10 (La Traversée des Pyrénées) i tot i que la ruta més habitual és la d’arribar fins a Coll de Pal per després enfilar Serra Gallinera, uns trons (encara molt llunyans) ens aconsellen enfilar Serra Gallinera al Coll de la Serra de Caret (estalviem uns 2 km de recorregut). Una vegada passada la Serra de Bacivers (perpendicular a la Serra Gallinera) el paisatje ja és el d’Ull de Ter.
En arribar al Pic de la Dona veiem encara la coma de la Portella lliure de núvols però en arribar a la Portella de Mentet els núvols baixos fan impossible veure res de la vall que hem creuat unes hores abans. Malgrat això a la banda d’Ull de Ter el sol llueix…i es que si una cosa és certa en aquesta zona del Pirineu es que el temps pot canviar en minuts.
FITXA TÈCNICA
Data de la sortida: 21 de juny de 2008
Integrants: Paula i Justí
|
El Ripollès |
Setcases |
|
Pujada acumulada: 1085 m
Alçada mínima-màxima: 1961-2707 m
Distància aproximada: 12,50 km
Temps aproximat sense parades : 4h 25m
Ruta circular: Si
Dificultat: 3 sobre 5
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES |
# | Localització | Temps | Distància | Alçada |
0 | Vallter 2000 | 0h 00m | 0,00 km | 2163 m |
1 | Cruïlla camí de Canigó | 0h 15m | 0,60 km | 2276 m |
2 | Font d’en Xavier | 0h 16m | 0,70 km | 2297 m |
3 | Portella de Mentet | 0h 30m | 1,10 km | 2413 m |
4 | Naixement Rierol | 0h 50m | 2,20 km | 2173 m |
5 | Ruïnes barraca de l’alemany | 1h 15m | 3,60 km | 1988 m |
6 | Refugi de l’alemany | 1h 25m | 4,40 km | 1968 m |
7 | GR-10 | 1h 30m | 4,60 km | 1964 m |
8 | Coll de la serra de Caret | 2h 10m | 6,00 km | 2346 m |
9 | Petit corriol | 2h 35m | 6,90 km | 2520 m |
10 | Pic de Serra Gallinera | 2h 55m | 7,70 km | 2670 m |
11 | Pic de la Dona | 3h 30m | 9,90 km | 2705 m |
12 | Portella de Mentet | 3h 55m | 11,40 km | 2413 m |
13 | Vallter 2000 | 4h 25m | 12,50 km | 2163 m |
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
El recorregut comença a l’estació d’esquí de Vallter 2000. Malgrat estar fora de la temporada d’esquí, a l’aparcament trobem més cotxes del que és habitual. Tot i això hi ha espai de sobra però el fet ens indica que el mes de plujes continuades que portem ha fet que tothom s’escampi a caminar així que les previsions meteorologiques han estat positives… El que fem és enfilar cap a la Portella de Mentet i per això cal que prenem el camí que surt de darrera del restaurant i que segueix el curs del torrent. Tot seguint la processó que puja cap a la Portella arribem a la cruïlla del camí del Canigó. Aquí el camí segueix cap el Roc Colom, Costabona, Canigò… però nosaltres hem de seguir les indicacions pintades a una gran pedra que ens indiquen que hem de seguir pujant per tal d’arribar a la Portella de Mentet tot passant per la font d’en Xavier (font que trobem en poc més d’un minut i que després de les plujes raja aigua amb ganes). Seguim pujant tot guanyant vistes sobre el Gra de Fajol i el Coll de la Marrana que ens queden a la nostra esquena.
Vista de la Coma de la Portella des de la Portella de Mentet.
Tot seguint el camí, que puja paral·lel al llit del rierol, arribem a la Portella de Mentet. En aquest coll hi ha la fita fronterera 511 i podem donar un cop d’ull a la zona d’Ull de Ter que tenim a la nostra esquena i que ara deixarem enrere. Davant nostre tenim la Coma de la Portella. Es tracta d’una vall glacial en la que ens endinsarem fins enllaçar amb el GR-10. Al fons veiem com els pins guanyen terreny, el nostre camí s’endinsarà per aquest bosc.
Riu de l’Alemany.
Sembla que farem el camí en solitari ja que tota la gent que està pujant en aquest moment fins a la Portella de Mentet gira cap a l’oest encarant la pujada al pic de la Dona. Nosaltres tornarem per aquest punt, però això serà d’aquí unes hores. Ara baixem per la portella per la seva part est (a la nostra dreta) on veiem algunes fites. Es tracta d’un terreny composat de pedra petita i solta però que es pot fer sense problemes si mirem on posem els peus. En pocs metres ja trepitjem una catifa d’herba i el passeig es pot fer despreocupadament tot admirant el paisatge. Les fites ens indiquen el camí.
A mida que avancem veiem el pic de la Dona a la nostra esquerra a 500 metres d’alçada per sobre nostre. Poc a poc deixem enrere la coma de la Dona. Pel que fa al bestiar, només som capaços de veure en la llunyania, una marmota i un parell d’isards però a mida que ens acostem al bosc el cant dels ocells és més present.
Quan estem aproximadament a la mateixa alçada que Vallter, arribem al naixement d’un riu (el riu de l’Alemany). En aquest punt cal que caminem per la riba dreta del riu i veurem unes fites que ens indiquen que en pocs metres hem de creuar a la riba esquerra. El camí està perfectament fitat i ens comencem a endinsar entre pins mentre deixem a la nostra dreta el riu i ens allunyem d’ell.
En pocs minuts arribem a una zona lleugerament lliure d’arbres anomenada la jaça del xai. La podrem distingir per unes barraques de pedra derruides. Segons els mapes aquí hi ha un camí que surt a la dreta però nosaltres no el localitzem (tampoc busquem gaire). Pel nostre recorregut no importa si aquest camí no hi és ja que nosaltres no ens hem de desviar i seguim cami avall (des de la portella de Mentet no hem parat de descendir) seguint les fites.
El que queda de la Barraca de l’Alemany.
El camí ve des dels arbres morts del darrere,
cal que girem cap a la dreta de la fotografia
Poc després podem alvirar a la nostra dreta més enllà dels arbres i a uns 100 metres una barraca rodona que ja haviem vist (amb ajunt dels prismàtics) al descendir per la Portella de Mentent el que ens permet saber amb molta exactitud quan deixem el mapa 1:25000 “Puigmal” (de la cartografia digital de l’Alpina) on aquesta barraca està representada just al finalitzar la fulla. Això en el nostre cas és important ja que hem de dir que per la següent zona hem emprat el mapa 1:40000 “Massís del Canigó” de l’editorial Alpina (creiem que una edició del 2001) i és inexacte sobre tot a mida que ens apropem al GR-10.
Tot i això només cal seguir les fites i l’únic punt on hem d’anar amb compte es a la barraca de l’Alemany. Aquesta era una barraca de pedra de la que ja només queden 4 pedres dempeus. Aquí veurem senyals grocs i cercles verds pintats a un costat del que havia estat la barraca. Hem de girar 90 graus a la nostra esquerra sortint perpendicularment a la paret que te els senyals pintats i anar en direcció NO. Si anem pel camí equivocat (seguint els senyals en direcció NE) arribarem a un pontet de fusta que travessa el riu de l’alemany. En aquest cas haurem de recular i desfer el camí de nou fins a la barraca (és evident que a nosaltres ens ha passat…). Al costat de les ruïnes hi ha planxes metàl·liques amuntegades que segurament formaven part de la barraca.
Seguint doncs les fites (i algun senyal groc) en la direcció correcta travessarem una zona solcada de rierols que segurament son estacionals i que les recent plujes deuen haver fet aparèixer… Els travessem i ens dirigim cap a una estaca amb un senyal groc clavada més enllà de la zona de rierols, uns metres més enllà trobem una pedra on hi ha gravat a cops de cisell “Refugi 250m”. Aquesta indicació es refereix al refugi de l’Alemany que trobem envoltat en un mar de ginesta. Es tracta d’un refugi lliure però que sembla en excel·lents condicions i amb un bon doll d’aigua brollant d’una manguera tot just davant la porta (cal notar l’ampolla cisellada a la roca on hi ha la manguera).
Refugi de l’Alemany. Molt a prop d’aquí enllacem amb el GR-10
Coll de la Serra de Caret. Decidim girar
en aquest punt per dirigir-nos
al Pic de Serra Gallinera
Seguim pel camí i en menys de 5 minuts enllacem amb el GR-10. Des d’aquest punt el poble de Mentet és ben visible i segons el rètol que hi ha a peu del GR es troba a una mica més d’una hora de camí (creiem que els temps d’aquest rètol són lleugerament superiors als reals). També podriem veure perfectament el Canigó si no fos per la calitja… Prenem doncs, el GR girant a la nostra esquerra i enfilant muntanya amunt. La zona és més exposada que fins ara i ja només tindrem ombra a estones mentre anem pujant. La pujada és forta i la progressió per tant més lenta. Només cal seguir els senyalsblancs i vermells del GR
Anem guanyant alçada i podem contemplar a vista d’ocell la zona per la que hem vingut (la cabana rodona que esmentavem, la zona de rierols…) també guanyem panoràmica sobre Mentent i el Canigó. En finalitzar la pujada arribem al Coll de la serra de Caret (indicat per un munt de pedres). Él camí habitual segueix el GR fins a Coll de Pal per després girar a la esquerra (sud) i remuntar la Serra Gallinera però nosaltres girarem ja en aquest punt per anar a trobar el Pic de la Serra Gallinera ja que comença a tronar (força lluny encara).
En deixar el GR no trobem cap camí evident, pero el pic de Serra Gallinera és a la vista. Tot i això a mig camí (i després de creuar-nos amb una ovella perduda) trobem un petit corriol fet segurament pel pas d’animals. Ens anem desviant cap al sud encarant les nostres pases cap el Pic de Serra Gallinera. Aquest es tracta d’un cim coronat per grans blocs de granit que es dona una bona panoràmica sobre la cara nord del Bastiments i Bacivers. També veiem el pic de la Dona més enllà de la Serra de Bacivers.
Bastiments i el Pic de Bacivers des del Pic de Serra Gallinera
Seguim el nostre camí cap el Pic de la Dona ara ja sense gaire desnivell. Les tronades que sentiem s’estan acostant i tot i que en arribar al pic de la Dona encara tenim molt bona visibilitat (vegeu la fotografia de la introducció) els núvols s’acosten ràpidament i veiem com envaeixen la Serra de Bacivers. En arribar a la Portella de Mentet també han cobert el pic de la Dona (en aquesta zona el temps canvia en minuts). Tot i això a la vessant sud llueix el sol i la vista sobre tot Ull de Ter es excel·lent. Des de la Portella de Mentent (on ara els núvols no ens deixen veure res de la coma que hem recorregut fa unes hores) baixem fins a Vallter desfent el camí fet a l’inici de la ruta.