Data de la sortida: 26 d’abril de 2008

Integrants: Paula i Justí

LOCALITZACIÓ Situació: Sortim de l’ermita de Santa Cecília, al terme municipial de Marganell, molt a prop de Monistrol de Montserrat marganell.net Obrir mapa Informació addicional: Ressenya d’en Carlos Villasur (“MadTeam”)

El Bages

Marganell

DADES CARTOGRÀFIQUES Track i punts principals per a Google Earth: Arxiu KML Track i punts principals per a GPS: Arxiu GPX Track per a GPS: Arxiu GPX per a MapSource Degut a la mala recepció l’inici del track és fet a partir de mapes

consultar mapa interactiu

Pujada acumulada: 880 m

Alçada mínima-màxima: 680-1233 m

Distància aproximada: 11,40 km

Temps aproximat sense parades : 4h 25m

Ruta circular: Si

Dificultat: 3 sobre 5

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

Santa Cecilia amb el
Canal de Sant Jeroni al fons

Sortim de l’aparcament que hi ha al davant de l’ermita de Santa Cecília en direcció oest tot seguint la carretera. Com ja he esmentat abans no es convenient seguir per la pista que tenim a l’altre costat de carretera ja que, tot i que porta al GR-172, el camí ens porta de forma natural al canal de Sant Jeroni i no al de la llum que és el nostre destí. Seguint la carretera arribem en uns minuts fins trobar unes escales a l’esquerra i un cartell que ens indica el canal de la Llum. Aquí enllacem amb el GR-172 facilment reconeixible pels senyals blancs i vermells. Seguim el GR en direcció oest (i.e en trobar-lo el seguim girant a la nostra dreta).

El camí va guanyant alçada i arribem a un punt on un rètol ens indica que cal girar a l’esquerra i abandonar el GR per tal de seguir cap el Canal de la Llum o seguir el GR per tal d’arribar a Can Maçana. Nosaltres deixem el GR i seguim corriol amunt. En menys de 10 minuts veiem un camí que surt a la nostra dreta i una fita que assenyala la intersecció amb aquest camí. Podem desviar-nos per ell per tal d’arribar a la font de la Llum en 3 minuts. Aquesta font es troba aixoplugada sota una gran roca i cal entrar uns 4 ó 5 metres per tal d’arribar a la font. Si anem justos d’aigua ja cal que aprofitem l’ocasió ja que no tornarem a trobar aigua en tot el nostre recorregut.

Coll de Migdia amb les Talaies a la dreta

Tot seguit tornem per on hem vingut i anem a trobar el camí que hem deixat fa un moment per seguir pujant per la canal de la Llum. Ara el camí ja comença a ser més costerut i caldrà que ens ajudem de les mans en algun punt per tal de passar per algun gran bloc de pedra o per agafar-nos a algun arbre del corriol. Tot i això és simplement un corriol una mica costerut que a poc a poc i i encaixonat cada vegada més entre parets verticals (el que fa que el GPS sigui practicament inútil en aquest tram) ens porta fins el coll del Migdia. Aquest es un coll molt estret de menys de 10 metres d’ample entaforat entre dues parets verticals (el Camell dels Ecos a la nostra dreta i les Talaies a l’esquerra).

Una vegada al coll veiem un pal indicador retulat com “Torrent del Migdia 995m (Montgròs 0,750 km)” ja que en aquest coll neix un torrent (i per tant sec excepte en moments de pluja) que devalla fortament. També podem veure un indicador fet amb una fusta circular que indica el desviament cap els Ecos (desviament que nosaltres no hem de pendre). El nostre camí, sempre entre arbres i força ombrívol, segueix el torrent i només cal seguir-lo. Tot baixant comencem a veure algun senyal blanc i mes avall algun de groc. Seguim el camí fins arribar a un altre pal indicador rotulat un altre cop com “Torrent del Migdia 995 m”. Aquest però ens indica que cal desviar-nos a l’esquerra per tal d’anar al Camell de Sant Jeroni (si no ho fessim aniriem a parar al Montgròs). Seguim doncs aquesta desviació on els senyals blancs/grocs i grocs ja es fan evidents. A partir d’ara els senyals grocs ens acompanyaran fins a tocar un altre cop el GR-172 ja en el camí de tornada.

Panoràmica tot pujant a Sant Jeroni

El camí gira cap al sud tot passant pels peus del Gegant i fregant la pared de conglomerat per sortir a un punt des d’on podem contemplar el Montgròs i els Plecs del Llibre. Des d’aquest punt el camí baixa rapidament per endinsar-se al bosc novament. En tornar a pujar sortim del bosc tot just sota els peus del Camell de Sant Jeroni. Aquesta és una zona de matolls (romaní…) des d’on obtenim una bona vista en direcció sud. El camí gira en direcció nord i torna a endinsar-se en un bosc d’alzina.

Tot seguint el corriol deixem a la nostra dreta l’Albarda Castellana (on si ho desitgem podem pujar sense problemes) . També tindrem en elgun punt una bona vista del Coll del Migdia (que només podem intuir ja que es troba tapat per la vegetació) i la zona de l’Eco Superior i Inferior. El corriol arriba a una cruïlla: A la nostra dreta els senyals son blaus i grocs davant nostre. Tot i el color groc (que indubtablement també ens portaria per bon camí), decidim pendre el camí de l’esquerra ja que des d’ell veiem un petit mirador (distingible pel mur de pedra i que no cal confondre amb el cim) i ens estalviarà una mica de camí. Seguint aquest corriol anem a sortir a una pista encimentada on ens unim a la munió de gent que, provinents del Monestir o del funicular de Sant Joan, van cap al cim de Sant Jeroni. Fins aquí el camí ha estat prou solitari, però això ja no és possible a partir d’aquest punt i fins el punt indicat com “corriol” al mapa on tronarem a caminar per indrets més interessants i també més solitaris…

Seguim doncs la pista girant a la nostra esquerra, passem pel costat del mirador i pujem per unes escales que ens portaran fins el cim de Sant Jeroni. Ni la calitja present ens impedeix intuir la bona vista que, amb bones condicions de visibilitat, ens ha d’oferir aquest cim. La perspectiva del Pirineu ha de ser molt àmplia i és de bon troç l’elevació més imponent en molts quilòmetres a la rodona. Probablement en un dia clar tinguem vista sobre les quatre provincies catalanes…

El Cigronet

Obrint-nos pas entre la gent que hi ha al cim (pot ser el més superpoblat que hem vist mai) descendim per la pista per on hem pujat fins arribar a l’ermita de Sant Jeroni. Sembla una ermita de construcció recent i no hem trobat cap referència a la seva història… Aquí els senyals grocs ens indiquen que hem de girar a la dreta i seguir camí avall però nosaltres ens aproparem al mirador (distingible per l’antena de comunicacions) i per aquest motiu seguim en direcció nordest seguint el camí que baixa pel canal de Sant Jeroni però a pocs metres de l’ermita deixem aquest camí i prenem un camí que esta a la nostra dreta. Inicialment aquest camí està parcialment cimentat però en pocs metres passa a ser un corriol per anar a morir a unes escales metàl·liques que pujem fins arribar al Mirador de Sant Jeroni. Des d’aquí tenim una bona vista de la part est del massís de Montserrat (les Agulles, Cavall Bernat…) i també una impressionant vista vertical al nostres peus el que ens dona un bon “picat” del monestir de Sant Benet….

Al costat del mirador hi ha un petit heliport (just al costat del Serrat del Moro) i per tornar a l’ermita decidim fer-ho per aquí. tot i que el camí pot portar alguna petita confusió no hi ha pèrdua possible i tornem a l’inici de la pista parcialment cimentada que està al costat de l’ermita. Una vegada de nou a l’ermita de Sant Jeroni seguim els senyals grocs (o la torrentera de gent) que ens porta camí avall. En uns minuts arribem a un rètol que ens indica el camí de Sant Jeroni (d’on venim) el camí del funicular de Sant Joan (seguint el mateix camí) i el camí del Monestir de Montserrat (desviant-nos per unes escales que baixen a la nostre esquerra).

Els Flautats i la Roca de Sant Salvador

La Prenyada

Aquest és un camí molt freqüentat ja que és el camí que porta al Monestir. Nosaltres però no ens hem de despistar, en pocs metres hem de deixar el camí i prendre un petit corriol que puja a la nostra esquerra. El corriol es troba tot just després d’un gir a la dreta del camí i està senyalitzat amb pintura groga. Aquí comença el que podem catalogar com la tercera part del camí (després de la pujada a Sant Jeroni i la trobada amb la gent) una part força solitària i que ens permetrà gaudir de les millors vistes de la ruta al poder observar de molt a prop les formacions de conglomerat que caracteritzen a Montserrat…

El camí, ara ja gaire be planer, s’apropa poc a poc al Cavall Bernat. Pel camí podem gaudir de vistes sobre formacions tant curioses com el Cigronet… Aquesta part del camí és una mica exposada i a ple estiu probablement el sol castigui una mica (recordeu que no hi ha aigua).

Tot just hem sobrepassat el Cavall Bernat trobem a a la nostra esquerra una pujada pel conglomerat (costeruda, però no cal ni utilitzar les mans per pujar) que ens permet arribar a un punt des d’on tenim una inmillorable vista d’aquest gegant del massís de 300 metres d’alçada. Aquest mirador del Cavall Bernat només es troba a uns 15 metres del camí i ens ofereix la possiblitat d’ebservar aquesta paret mítica de molt a prop i també seguir l’evolució dels escaladors que l’estant fent en aquests moments. A més un petit arbre ens ofereix l’ombra indicada per aturar-nos a menjar i reposar tot gaudint de la vista.

La Mòmia

Per retrobar el camí no cal descendir per on hem pujat (caldria anar amb compte si el terra fos moll o glaçat) ja que podem seguir pujant i retrobar el camí uns metres més endavant. Aquest camí és agradable i ens dona bones vistes sobre el camí del Monestir. Passem per una fita que indica una drecera per tornar als peus del massís però encara hem de veure algunes formacions més i per tant seguim endavant. Veiem la Roca de Sant Salvador i els Flautats (a la tronada els veurem desde la base).

Després d’una petita pujada arribem a la Prenyada i més enllà a la Mòmia, el camí (sempre seguint els senyals grocs) baixa després tot voltant la Trumfa i endintsant-se en el bosc. Una roca (retolada amb “Sant Salvador”) ens mostra un punt hem de girar a la nostra esquerra. Aquí ens unim al PR-C-19 (marques grogues i blanques). Si seguissim endavant aniriem al refugi de Sant Benet (d’on ve el PR-C-19 ). Nosaltres girarem a l’esquerra seguint el PR.

El corriol arriba a l’ermita de la Trinitat uns metres més enllà veiem una construcció derruida des d’on tenim una bona panoràmica cap a l’est. Uns metres més endavant del final del pla que hi ha al seu davant enllacem amb els GR-4 i GR-172 que seguirem girant a la nostra esquerra.

Vista des del camí de tornada (GR4/GR172)

Aquí comença el que serà la quarta i darrera part de la ruta que ens porta de tornada tot caminant pels peus d’algunes de les formacions que hem vist durant el camí (els Flautats, el Cavall Bernat…) És un tram llarg (una hora de camí) però de bon fer ja que consisteix en un camí de suau baixada que transcorre entre les vistes de llunyania de la nostra dreta i les imponents formacions que s’alcen a la nostra esquerra. El camí poc a poc va a buscar la carretera i uns metres abans d’arribar al Refugi Bartomeu Puiggròs (on podrem gaudir d’una freda cervessa) trobem un rètol que ens indica que hem de girar a la dreta per tal d’abandonar el GR-172 i seguir pel GR-4 (en realitat no necessitem el rètol ja que el refugi i el monestir de Santa Cecilia son a pocs metres de nosaltres)