Vidrà-Bellmunt
INTRODUCCIÓ
El Santuari de Bellmunt
En el nostre cas l’aproximació a Vidrà la fem des de Sant Privat d’en Bas tot seguint una petita carretera que ens permetrà obtenir magnífiques vistes sobre la cara nord del Puigsacalm. Poc després de passar el Mallol i abans d’arribar a Sant Privat d’en Bas per la carretera GIP-5226, trobarem el Veïnat de l’Ajuntament a la dreta. Aquí un rètol ens indica la carretera per on ens hem de desviar. Podem dir que aquí comença la nostra excursió ja que la carretera passa per zones d’una gran bellesa a més d’obtenir unes magnífiques vistes sobre la cara nord del massís del Puigsacalm. Cal però anar amb compte en alguns punts si l’època és de glaçades persistents…
Segons es creu, el santuari de Bellmunt fou inicialment la capella de l’antic (i avui inexistent) Castell de Sa Reganyada. El culte a la Mare de Déu apareix documentat per primer cop l’any 1.219. Des de llavors, l’ermita ha sofert diverses reformes i ampliacions. Actualment també és un refugi i bar-restaurant amb servei d’esmorzars dinars i sopars (Tel. 93 744 71 07). Si penseu fer un mos aquí cal que tingueu en compte que al juliol, agost i setembre és tancat els dilluns i que la resta de l’any a més tanquen els dimarts (excepte festius i vigilies).
FITXA TÈCNICA
Data de la sortida: 5 de gener de 2008
Integrants: Paula i Justí
|
Osona |
Vidrà |
|
Pujada acumulada: 552 m
Alçada mínima-màxima: 833-1245 m
Distància aproximada: 10,80 km
Temps aproximat sense parades : 3h 00m
Ruta circular: Si
Dificultat: 2 sobre 5
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES |
# | Localització | Temps | Distància | Alçada |
0 | Vidrà | 0h 00m | 0,00 km | 977 m |
1 | Coll de Vidrà | 0h 10m | 0,70 km | 1008 m |
2 | La Creu del Fus | 0h 25m | 1,80 km | 1099 m |
3 | Coll d’Hi-Era-Massa | 0h 35m | 3,00 km | 1107 m |
4 | Cruïlla | 0h 40m | 3,20 km | 1102 m |
5 | Santuari de Bellmunt | 0h 55m | 3,80 km | 1239 m |
6 | Cim de Bellmunt | 1h 00m | 3,90 km | 1234 m |
7 | Cruïlla | 1h 15m | 4,60 km | 1102 m |
8 | Desviació | 1h 35m | 5,80 km | 995 m |
9 | Porta | 1h 45m | 6,30 km | 944 m |
10 | Tosca de Degollats (PR-C47) | 1h 55m | 6,80 km | 852 m |
11 | Pista | 2h 00m | 7,30 km | 859 m |
12 | Corriol | 2h 05m | 7,80 km | 882 m |
13 | Salt del Molí | 2h 10m | 8,00 km | 839 m |
14 | Pont de Salgueda | 2h 15m | 8,20 km | 865 m |
15 | Molí Nou | 2h 20m | 8,40 km | 865 m |
16 | Pista Cimentada | 2h 25m | 8,70 km | 868 m |
17 | Corriol 2 | 2h 40m | 9,80 km | 901 m |
18 | Carretera | 2h 50m | 10,30 km | 926 m |
19 | Berenador | 2h 55m | 10,60 km | 969 m |
20 | Vidrà | 3h 00m | 10,80 km | 977 m |
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
En arribar a Vidrà deixem el cotxe a la Plaça Marià Vila d’Abadal. A la plaça hi ha un bar restaurant on podem fer un cafè abans de començar a caminar i una fleca on ens proveïm d’un bon tall de coca de sucre. Tot seguit ens dirigim cap a la zona de l’esglesia seguint els indicadors blanc i vermells del GR-3 tot travessant el poble per anar a sortir de nou a la carretera.
Caminem 10 minuts per la carretera fins arribar al Coll de Vidrà on un rètol que indica el Coll d’Hi-era-de-massa i Bellmunt ens indica que cal que deixem la carretera i prenem la pista que surt a la nostra esquerra. La pista és de molt bon fer amb no gaire pendent i poc a poc anem guanyant vistes sobre el Pedraforca que veiem nevat cap a l’oest… El camí no te cap pèrdua ja que només cal seguir el GR per una pista forestal.
Les Agudes i el Matagalls des del camí d’aproximació al Santuari
En poca estona arribem a la Creu del Fus on el camí es torna més planer. A partir d’aquest punt ja veiem el Santuari de Bellmunt i tenim vistes al nord de les Agudes i el Matagalls. Al seguir avançant veiem com els Ayats es fan també visibles cap a l’est (la nostra esquerra). La pista s’endinsa entre roures que poc a poc deixen pas a una fageda. Així arribem al Coll d’Hi-era-de-massa (de ben segur que existeixen diverses llegendes que expliquen el perquè d’aquest curiós nom) on deixem el GR3 i tot seguint les indicacions del rètol que hi trobem continuem pel PR C45 en direcció a Bellmunt.
El cami davalla lleugerament i en pocs centenars de metres trobem una nova cruïlla. Un rètol ens indica que seguint a la nostra esquerra tornarem a Vidrà per un camí diferent al que hem seguit fins ara. Aquest serà el camí que seguirem de tornada, però abans pujarem fins el Santuari de Bellmunt i per això seguim el petit corriol que s’endinsa a la fageda i que puja fins el Santuari.
El Pedraforca i la serra del Cadí vistos des del Santuari
El corriol passa a ser un camí “empedrat” i després de seguir una curta però intensa pujada arribem al Santuari de Bellmunt. La vista des d’aquí abarca una àmplia panoràmica. En direcció nord veiem el Pedraforca, serra del Cadí, Puigllançada, Taga, Puigmal, Bastiments, Canigó, Comanegra. cap el sud les Agudes, el Matagalls, la plana de Vic, Montserrat… Després d’embadalir-nos una estona amb el paisatje i de d’apropar-nos fins el cim de Bellmunt (on un gran crucifix intenta competir amb les antenes) decidim baixar per on hem vingut.
Tosca de Degollats
En arribar al final del corriol tornem a trobar la cruïlla esmentada abans. Cal que prenem el camí de la dreta que tot endinsant-se per la fageda davalla poc a poc cap el Torrent de Canemars. Continuem per aquesta pista durant poc més d’un quilòmetre fins un punt on veurem un pal indicador. A partir d’aquest punt la pista baixa cap el torrent firant a la nostra dreta. El pal no te cap indicació escrita però convida poderosament a pendre la desviació a la nostra esquerra tot seguint per un corriol.
El corriol s’endinsa al bosc, només cal seguir-lo per trobar uns senyals blancs. No estem segurs del que ens indiquen els senyals. Interpretem que cal girar a la dreta tot perdent alçada i així ho fem. Algunes descripcions d’aquesta ruta indiquen que el camí deixa el Turó dels Degollats a la dreta, però nosaltres l’estem deixant a l’esquerra. El petit corriol sembla força freqüentat (fins i tot per una colla molt amable de “trialeros” que encara no sabem com poden dominar les motos per aquests petits camins) i per tant no tenim cap problema en seguir-lo tot descendint. Una petita porta feta amb pals ens indica que anem pel bon camí .
Salt del Molí
El corriol surt de la fageda per passar entre roures i finalment finalitza al PR-C47 (senyals blancs i grocs). Aquí un rètol ens indica el camí a Sant Pere de Torelló (a la dreta), Vidrà (a l’esquerra) i el Coll d’Hi-era-de-massa (per on hem arribat). Podem caminar uns pocs metres en direcció a Sant Pere de Torelló per tal de poder veure la Tosca de Degollats, una formació calcària (travertí) curiosa.
Seguim de camí cap a Vidrà i trobem una petita tanca de fusta i uns metres més enllà el camí es troba flanquejat per una barana. Poc després el camí surt a una pista; només cal seguir els senyals del PR (blancs i grocs). El punt on hem de deixar la pista és molt ben senyalitzat. Quan la pista fa un gir de 90 graus a la nostra esquerra, veiem un rètol i senyals que ens indiquen que cal que baixem per un petit corriol a la dreta de la pista. El corriol baixa directament al Salt del Molí i el soroll de l’aigua ens indica que hi estem molt a prop. La ruta l’hem fet al gener i en aquesta època trobem la zona propera al salt coberta de grans plaques de gel que cal evitar… Uns pilons de ciment ens permeten travessar el riu Ges (aquí encara un rierol) i apropar-nos al salt.
Seguint el camí guanyem alçada pujant a la part superior del salt on les restes d’una antiga construcció (un molí?) resten amagades entre els arbres. A un parell de minuts de marxa travessem el Ges pel pont de Salgueda, un bonic pont romànic d’un ull situat entre el bosc de ribera… En travessar el pont podem seguir tot recte per un corriol que ens portaria fins a Vidrà. Nosaltres però, seguim pel PR-C47 fins al Molí Nou (en ruïnes) on tornem a travessar la riera (aquesta vegada per unes pedres).
Pont de Salgueda o del Molí
Roure de la Creu d’Arç. Arbre monumental
Deixem enrere el Molí nou i voregem un petit prat per anar a sortir a una pista cimentada on un rètol ens indica que hem de seguir cap a la nostra esquerra. Caminem poc més d’un quilòmetre per la pista fins que un rètol ens indica que cal que ens desviem per un corriol situat al marge esquerra de la pista. El PR segueix aquest corriol i per tant seguim veient els senyals blancs i grocs. Travessem dues tanques seguides que tornem a deixar com hem trobat (tancades) i finalment arribem a la carretera on l’imponent roure monumental (Roure de la Creu de l’Arç) ens dona la benvinguda.
Ja estem a Vidrà i només ens cal caminar uns metres per tal d’arribar a un agradable berenador situat al costat de la carretera on podem dinar tranquil·lament i donar per finalitzada aquesta bonica ruta.