Data de la sortida: 10 de novembre de 2007

Integrants: Paula i Justí

LOCALITZACIÓ Situació: Sortim del Collet de la Gralla a 6.5 km de Tregura de Dalt seguint la pista que travessa aquesta població en direcció a Pardines. Obrir mapa

El Ripollès

Vilallonga de Ter

DADES CARTOGRÀFIQUES Track i punts principals per a Google Earth: Arxiu KML Track i punts principals per a GPS: Arxiu GPX Track per a GPS: Arxiu GPX per a MapSource

consultar mapa interactiu

Pujada acumulada: 658 m

Alçada mínima-màxima: 1949-2585 m

Distància aproximada: 8,60 km

Temps aproximat sense parades : 2h 55m

Ruta circular: Parcialment

Dificultat: 2 sobre 5

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

Tal i com ens indica el rètol que trobem al Collet de la Gralla, la pista per la que hem pujat (o al menys part de la pista) pertany a una ruta de transhumància i hem de dir que durant la pujada en cotxe hem tingut que aturar-nos durant una bona estona per deixar pas a uns centenars de vaques que la seguien. En arribar deixem el cotxe al marge de la pista i prenem un camí que surt a la dreta de la pista. El camí es distingeix pels cartells que hi trobem tot just a peu de pista. Un dels rètols ens indica que si seguim per la pista per on hem pujat amb el cotxe arribarem a al Coll de Cerverís i Pardines, l’altre ens diu que si prenem el camí que surt de la pista arribarem a Fontlletera i al Clot de la Congesta. Un tercer rètol ens indica que per aquí també podem anar al refugi de Coma de Vaca (només cal seguir més enllà del Coll dels Tres Pics i descendir cap a la Coma del Freser.

Panoràmica durant la pujada. A l’esquerra la curiosa silueta del Castell dels Moros,
a la dreta i al fons veiem el Montseny i el Matagalls

El camí comença pujant suaument. És un camí ample que en uns metres gira en direcció nord i enfila cap a Fontlletera. En pocs minuts arribem a la Collada del Castell dels Moros. En arribar a aquest punt veiem dos petits promontoris rocosos (el Castell dels Moros) i una bassa. Aquest és un coll ample que ens permet contemplar perfectament el Costabona, el Puig Pastuira i a la llunyania Sant Salvador ja molt a prop de Llançà. El Coll dels Tres Pics i el cim del Balandrau ja són visibles des d’aquest punt i per tant perdre’s (amb bon temps) és impossible. La Collada de la Fontlletera és gaire bé a tocar. El camí per aquí es suau i agradable, una passejada.

Coma de Vaca vista des del cim del Puig de Fontlletera,
a l’esquerra el Torreneules i als seus peus el refugi de Coma de Vaca

Arriben a Fontlletera on podem proveir-nos d’aigua tot i que la font està una mica malmesa. És a partir d’ara quan comença la pujada que ens porta fins el Coll dels Tres Pics. La pujada es va fent més forta però és més curta del que sembla des de la font. Des d’aquest coll (on hi ha una caseta amb una antena) podem contemplar la coma del Freser (no el refugi que queda amagat per pocs metres) fins el Coll de la Marrana amb Bastiments tancant la vall. A la nostra dreta s’alça el Puig de Fontlletera i a l’esquerra Tres Pics. Tot just al nostre davant i a l’altre costat de la coma veiem el planell de les Eugues i darrera seu el torrent de la coma de Vaca que veiem morir al Freser.

Cim del Puig de Fontlletera amb
Bastiments al fons

Seguim doncs en direcció al cim del Puig de la Fontlletera. Tot i que probablement el camí més indicat sigui ascendir per la cara sud nosaltres ens vam desviar una mica el que va fer que pujessim per la cara oest. El camí per aquí no està gaire fresat però no té pèrdua ja que només cal que pujem per tal d’arribar al cim. La pujada és forta però no portem pressa i per tant la podem fer sense problemes, a més encara no hi ha neu i tot i que bufa un fort vent la pujada es deixa fer sense més problemes. En arribar al cim podem contemplar tots els cims propers, Balandrau, Torreneules, Bastiments, Puig Pastuira, Roc Colom, Canigó, Costabona… i altres de llunyans cap el sud: Puigsacalm, Agudes, Matagalls, Montserrat…

Bona perspectiva del Canigó amb el Roc Colom i el Costabona en primer terme

Puig de Fontlletera des de la fita gran, veiem el
filat que ens ha marcat el camí de baixada.

Al veí Balandrau distingim les siluetes de varies persones, però aquí estem sols. Sembla un cim poc visitat ja que és més un cim de pas que de destinació i això té els seus avantatges… L’atrotinada caixa de fusta que hauria de contenir el llibre de signatures és buida, això però no ha impedit que algú deixés un paper amb les seves impressions de l’entorn…

La tornada la fem per la cara est on el terreny és herbós. El pendent és en alguns punts força pronunciat… Només cal que seguim el filat que ens marca la carena i arribarem a una gran fita a partir de la cual el camí ja es fa més planer.

En passar la fita anem girant a la nostra dreta buscant el pendent mínim per interceptar la pista per on hem pujat. Una vegada arribem a la pista ja només cal que desfem el camí fet durant l’anada per tal d’arribar al punt d’origen. En definitiva una tranquila ruta sense dificultats sempre que no hi hagi neu (a la zona del Coll dels Tres Pics hi sol bufar el vent i per tant pot ser perillosa amb gel)