Vallter - Pic de la Dona - Bacivers - Bastiments
INTRODUCCIÓ
Bastiments i estany de Bacivers
El circ de Bacivers és d’una gran bellesa i no excessivament transitat i per tant és una bona via d’ascens a Bastiments si no busquem el camí més curt. Aquesta ruta dóna una bona visió del circ de Bacivers i permet pujar a Bastiments pel seu vessant nord. És, pot ser, la ruta d’ascensió menys freqüentada però això no vol dir que caminem en solitud…
La nostra intenció inicial era apropar-nos fins el Pic de Serra Gallinera, situat al nord del Pic de la Dona, però en arribar a la zona de Serra Gallinera vam decidir recular i dirigir-nos a Bastiments tot passant pel Circ de Bacivers. Això explica el camí recorregut en direcció nord després de passar pel Pic de la Dona i el següent i sobtat gir brusc en direcció sud. Naturalment aquest tram és innecessàri si voleu anar directament al circ de Bacivers (en aquest cas podeu anar “pel dret” i escurçar camí seguint la línia negra que marquem al mapa)
El camí passa per tres pics, el de la Dona, el de Bacivers (o el del Prat de Bacivers en alguns mapes) i el de Bastiments. Tots 3 superen els 2700 metres (segons el GPS 2701 el pic de la Dona, 2848 el de Bacivers i 2879 Bastiments). No hi ha trams especialment difícils (tot i que la pujada acumulada és considerable per gent no acostumada a caminar) i només al tram final ens veurem obligats a caminar entre grans blocs de roca (aneu amb compte si hi ha gel). Si no hi ha gel o neu to té cap dificultat tècnica.
Estany de Bacivers als peus del Pic de Bacivers des de Bastiments
FITXA TÈCNICA
Data de la sortida: 29 de setembre de 2007
Integrants: Paula i Justí
|
 |
 |
|
Pujada acumulada: 990 m
Alçada mínima-màxima: 2164-2881 m
Distància aproximada: 12,60 km
Temps aproximat sense parades : 4h 30m
Ruta circular: Si
Dificultat: 3 sobre 5
)
 |
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES |
| # | Localització | Temps | Distància | Alçada |
| 0 | Estació de Vallter | 0h 00m | 0,00 km | 2164 m |
| 1 | Bifurcació | 0h 15m | 0,60 km | 2276 m |
| 2 | Font d’en Xavier | 0h 17m | 0,70 km | 2293 m |
| 3 | Coll de Mentet | 0h 25m | 1,10 km | 2411 m |
| 4 | Pic de la dona (primera fita) | 1h 00m | 2,40 km | 2700 m |
| 5 | Cim del Pic de la Dona | 1h 03m | 2,50 km | 2701 m |
| 6 | Puig d’Ombriaga | 1h 40m | 4,70 km | 2637 m |
| 7 | Coll de la Geganta | 1h 50m | 5,10 km | 2604 m |
| 8 | Estany de Bacivers | 2h 10m | 6,20 km | 2609 m |
| 9 | Refugi de pastor | 2h 15m | 6,50 km | 2629 m |
| 10 | Pic de Bacivers | 2h 35m | 7,20 km | 2848 m |
| 11 | Piolet de Bastiments | 3h 05m | 8,50 km | 2879 m |
| 12 | Punt geodèsic de Bastiments | 3h 10m | 8,70 km | 2878 m |
| 13 | Creu de Bastiments | 3h 13m | 8,80 km | 2871 m |
| 14 | Coll de la Geganta | 3h 45m | 10,10 km | 2604 m |
| 15 | Estació de Vallter | 4h 30m | 12,60 km | 2164 m |
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
La part inicial d’aquest recorregut ja ha estat descrit a la ruta Pic de la Dona - Bastiments…
Font d’en Xavier de pujada
a la Portella de Mentet
Aparquem a l’estació d’esquí de Vallter 2000. Darrera del restaurant surt un sender que ressegueix el Torrent de la Portella. El camí, si no hi ha neu, és força evident i està marcat per algun senyal groc i algunes fites. La neu no ha estat cap problema en el nostre cas ja que de la petita nevada de la setmana anterior ja practicament no en queda res. De tota manera, només cal seguir pel torrent amunt i no ens perdrem. Als pocs minuts robem una bifurcació i el camí travessa el torrent. Aquí, pintat a sobre d’una pedra, se’ns indica que a la nostra dreta el camí segueix cap el Roc Colom, el Costabona i el Canigó i que si seguim amunt arribarem a la Font d’en Xavier i al Coll de Mentet. Nosaltres seguim pujant tot seguint el torrent i en un parell deminuts ens plantem a la font d’en Xavier. Es tracta d’una petita font situada (pujant) a l’esquerra del torrent. Continuem amunt tot seguint el torrent i les fites i arribem a la Portella de Mentet (o Coll de Mentet) sense dificultat. Aquí trobem la fita fronterera 511 des d’on tenim una bona vista del Gra de Fajol Petit, el Gra de Fajol, el Coll de la Marrana i Bastiments
Portella de Mentet mirant en direcció a
Mentet (França)
Girem cap a l’oest (cap a la nostra esquerra) i comencem a ascendir fent llargues ziga-zagues seguint les fites i els rastres d’alguns senyals vermells (molt pocs). Poc a poc anem guanyant alçada i la vista sobre la vall d’Ull de Ter es va eixamplant al sud mentre que cap al NE l’imponent massís del Canigó va guanyant protagonisme.
La pujada no té cap dificultat i arribem a una gran fita molt a prop del cim del Pic de la Dona. El cim està situat a l’oest de la fita i es reconeix per un “paravents” de pedres (del pal de que feia esment a la ruta Pic de la Dona - Bastiments ja no en queda res). La vista és molt maca: veiem al nord la serra de Bacivers i al sud la vall d’Ull de Ter. Des d’aquí anem en direcció NO fins arribar a petit puig (des del cim del pic de la Dona no és més que un petit monticle) i cap allà ens dirigim. En el moment de fer aquesta ruta ja he indicat que,passat el petit puig, ens vam dirigir capa la Serra de Bavivers (i més enllà el Pic de Serra Gallinera) tot desviant-nos al nord (cap a la nostra dreta). Tot i això el camí més directe consisteix en girar en direcció sudoest cap el Puig d’Ombriaga
Vista d’Ull de Ter camí del Pic de la Dona
El camí des del Pic de la Dona és molt planer i suau i, passat el Puig d’Ombriaga, arribem fent una passejada al Coll de la Geganta. Aquí arriba (per la nostra esquerra al sudest) el camí pel que baixarem de tornada, un camí de pujada a Bastiments (al nostre davant en direcció sudoest) i el camí que va a l’Estany de Bacivers (a la nostra esquerra en direcció oest).
Refugi als peus del cim de Bacivers. El camí
d’ascensió deixa el refugi a la nostra dreta
El camí davalla lleugerament en direcció nordoest dirigint-se a l’encara invisible estany de Bacivers. L’estany no el veiem fins superar un petit promontori ja situats als peus de Bastiments (al sud) i el Pic de Bacivers (al nordoest).
Ens apropem fins a la riba de l’estany i després ens dirigim cap a un refugi de pastor situa uns 300 metres al nord de l’estany. Es tracta d’un refugi petit (per a una persona) però sembla força sòlid. Pel costat del refugi hi passa el camí que ens permetrà pujar al Cim de Bacivers. Abans però, aprofitem el banc fet amb un bloc de pedra que hi ha al costat del refugi per menjar una mica.
La pujada al Cim de Bacivers comença just al costat del refugi i cal que ascendim per una zona de pedra solta que aviat deixa pas a un terra més ferm. La pujada és forta però poc a poc anem guanyant vista sobre el circ de Bacivers i finalment arribem al cap d’amunt. Ja només cal girar a l’esquerra i pujar per uns grans blocs de granit per asolir el cim del Pic de Bacivers. Al cim trobem un petit “paravents” fet amb rocs i un pessebre de metall. La vista sobre el Canigó és complerta.
Cim del Pic de Bacivers
El dia s’esta ennvolant rapidament cap el nord (és a dir en direcció a Bastiments) així que ja veiem que no tindrem grans vistes en direcció al Freser… Seguim doncs per la carena que uneix el Pic de Bacivers amb Bastiments. Es tracta d’una carena fàcil de seguir (el camí és còmode) i només al tram final caldrà utilitzar les mans en algun moment per tal de pujar fins a Bastiments. Durant la caminada fins a Bastiments podem contemplar l’estany de Bacivers i el circ del mateix nom amb part del camí recorregut.
Part del camí recorregut fins arribar al circ de Bacivers
Poc després d’iniciar el recorregut per la carena que ens portarà fins a Bastiments, veiem com a la nostra dreta (cap a l’oest) i als nostres peus apareix l’estany de Comamitjana.
Arribem a Bastiments després d’ascendir un petit tram de grans blocs de granit. El punt on anem a sortir és on es troba plantat un gran piolet que ens indica el cim de Bastiments. Tot i que el punt geodèsic està situat uns metres més a l’est, aquest sembla ser el punt més alt, tant pel que indica el nostre GPS com pel que indiquen els mapes de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (mapes que tot i que tenen errades en els noms dels llocs tenen una topografia excel.lent).
El gran Piolet que indica el cim de Bastiments i la creu de Bastiments
imposant-se sobre els núvols d’evolució que s’han format en poca estona.
Com ja preveiem, tota la part del Freser és pràcticament invisible degut als núvols que d’han format així que només tenim vistes al nord. Tot i això, el cim de Bastiments és ple de gent el que contrasta amb el camí relativament solitàri que hem fet…
Ens dirigim cap a l’est tot seguint la carena i passem pel costat del punt geodèsic i de la creu de Bastiments per cercar la baixada directa cap el Coll de la Geganta. Força gent baixa per aquí (tot i que el camí més freqüentat és el del Coll de la Marrana) però cal tenir en compte que si hi ha glaç aquest és un tram en el que cal anar amb molt de compte… En una mitja hora arribem al Coll de la Geganta. Aquí, veurem un camí que surt a la nostra dreta i que baixa en direcció a Ull de Ter. Prenem aquest camí i descendim tot seguint les seves ziga-zagues. Després d’una estona i tot passejant arribem a una de les pistes de l’estació d’esquí per on podem seguir (amb cura de no relliscar ja que el terreny baixa per una zona de petites pedres soltes) fins a l’aparcament de l’estació de Vallter 2000
27 juny, 2010 a les 19:02
Us vull agraïr el magnífic itinerari, el qual he pogut gaudir aquest passat 26 de Juny. És un recorregut amb un marcat caire alpí, i realment preciós, amb la aresta nord, i l’estany de Bacivers.
Una altre manera de conéixer el Bastiments, i tot el circ de Morents….
Enhorabona de part d’un basc que viu a Catalunya.
28 agost, 2010 a les 15:21
Senzillament m’ha encantat, la solitud des del pic de la Dóna fins al Pic de Bacivers, el místic estany de Bacivers, la perspectiva i ascens al Bastiments des de la seva cara Nord i la vista a Comamitjana, per repetir-la!
7 agost, 2011 a les 20:03
Ep gent,
Gràcies com sempre! Dissabte vam fer la ruta, baixant però pel coll de la marrana. Sensacional perquè vam trobar molt poca gent a diferència del vessant Coll de la Marrana que en baixant semblaven les rambles! Gràcies pel recorregut: com sempre genial!
Peio Solà
22 juliol, 2012 a les 21:27
Ahir vam fer aquest itinerari i és magnífic. A dalt feia bon temps, tot i que a la vall de Camprodon no van veure el sol en tot el dia. El circ de Bacivers i el Bastiments són impressionants. Moltes gràcies per ensenyar-nos aquesta ruta!!
Ariadna i Xavi