Data de la sortida: 25 de juliol de 2007

Integrants: Paula, Montse, Ramon i Justí

LOCALITZACIÓ Situació: Sortim de l’estació d’esquí de Vallter 2000 Obrir mapa

El Ripollès

Setcases

DADES CARTOGRÀFIQUES Track i punts principals per a Google Earth: Arxiu KML Track i punts principals per a GPS: Arxiu GPX Track per a GPS: Arxiu GPX per a MapSource

consultar mapa interactiu

Pujada acumulada: 800 m

Alçada mínima-màxima: 2161-2505 m

Distància aproximada: 17,70 km

Temps aproximat sense parades : 4h 45m

Ruta circular: No

Dificultat: 2 sobre 5

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

Després de deixar el cotxe a l’aparcament de Vallter 2000 (en aquesta època de l’any és practicament buit) ens dirigim darrera de l’edifici de la cafeteria. D’aquí surt un sender que ressegueix el Torrent de la Portella. El camí és força evident i està marcat per algun senyal groc i algunes fites. De tota manera, només cal seguir pel torrent amunt i no ens perdrem.

Vista sobre el Gra de Fajol i el Gra de Fajol Petit durant la curta ascensió inicial

Deixem enrere un petit grup de vaques que pasturen per la zona i guanyem alçada i vistes sobre el Gra de Fajol i el seu germà el Gra de Fajol Petit i en pocs minuts el camí travessa el torrent. En aquest punt el camí presenta una bifurcació on dues pedres ens indiquen el camí. A una d’elles s’ens indica que a la nostra dreta el camí segueix cap el Roc Colom, el Costabona i el Canigó i que seguint amunt anirem a la Portella de Mantet a l’altre hi posa que seguint amunt en 4 minuts arribarem a la font d’en Xavier. Nosaltres prenem el camí del Costabona.

Isards i ramats de vaques i cavalls

Tot pujant arribem en un moment a un coll molt ample (el Pla de Coma) . Només cal que girem lleugerament a la nostra esquerra i veurem un rètol trencat però en el que encara s’hi pot llegir “Roc…” (Roc Colom). Una sèrie de fites ens porten fins un segon pal indicador (ara estem a la Portella de Morens). Del pal indicador surten dos camins, hem de seguir el fitat més clarament amb lloses clavades a terra i que es desvia lleugerament a la nostra dreta. En aquesta zona veiem alguns cavalls pasturant i ramats d’isards (hem vist molts en aquesta ruta).

Darrera nostre podem veure el Pic de la Dona, Bastiments, el Coll de la Marrana, el Gra de Fajol… El nostre camí però s’allunya d’aquests cims i ens dirigim cap horitzons més amples…

Papallona de la família Zygaenidae al Pla de la Coma Ermada

Estem al Pla de la Coma Ermada. Aquí el camí és pràcticament pla. Només cal mirar el perfil que presentem per veure que no hi ha més de 50 metres de desnivell en 2 quilòmetres. Això ens dona una bona oportunitat de contemplar els suaus tossals que ens envolten sense haver-nos de preocupar per on posem els peus. Per un costat (cap el nord-est) el tossal de Rocs Blancs, cap a l’altre (sud) el pic de la Coma Ermada.

El camí ens obliga a girar a la dreta ja que en cas de no fer-ho ens veuríem obligats a descendir cap a la Jaça de Callau (cosa que no hem de fer). En girar deixant la vall a la nostra esquerra, trobarem una zona solcada de roques que cal travessar. Més enllà tenim la Portella de Callau, a la nostra dreta el Circ de Concrost i al davant el Roc Colom

El Roc Colom, a la dreta veiem el Circ de Concrost. Durant l’anada hem optat
per anar pel camí de l’esquerra i evitar el cim que hem fet a la tornada.
Als peus del Roc Colom es presenta la Portella de Callau

En arribar a la Portella de Callau, veiem que hi ha dos camins. L’un s’enfila cap el cim del Roc Colom, mentre que el que surt a l’esquerra n’evita el cim. Decidim seguir per aquest últim (ja visitarem el cim durant el camí de tornada). En voltar el Roc Colom és quan comencem a tenir unes bones vistes del massís del Canigó.

El camí que envolta el cim del Roc Colom dibuixa una àmplia corba que ens deixa a la cara nord del començament de la vall del Tec en un punt des d’on tenim ja una perfecta vista del Costabona (la riba de Campmagre). Als nostres peus tenim una jaça on ramats de vaques pasturen tranquil·lament. Només les vaques, un monument funerari que hi ha al centre (que crèiem que era un pluviòmetre però que el seu origen l’aclareix en Miquel al comentari 8 del final d’aquesta pàgina ) i uns isards que pugen per la vall a tota velocitat ens donen una petita idea de les distàncies… Sembla temptador baixar fins la vall per pujar directament cap el Coll de Pal (el camí és prou clar), però la perspectiva i les distàncies poden ser enganyoses i decidim seguir pel camí planejat.

Girem doncs en direcció oest pujant el Roc Colom, passem a pocs metres del cim, però ja el veurem a la tornada (llavors malauradament ja estarà tapat totalment pels núvols). L’objectiu ara és bordejar el circ del Tec anant en direcció a Coll de Pal.

Passem per les fonts del Tec (seques en aquest moment) i ens dirigim cap el nostre destí ara ja sense perdre de vista el Costabona. És en aquesta zona on un grup de tres persones que baixen de Roc Colom ens adverteixen de la presència de la parella de perdius blanques…

Coll de Pal. En primer terme la fita fronterera, al seu
darrera un mar de núvols cobreix les comarques
de la Garrotxa i la Selva

El camí passa molt a prop del Coll de Pal i paga la pena desviar-se uns metres per tal d’observar la cara sud del Costabona. En aquest moment els núvols cobrien l’horitzó i ni tant sols les Agudes sobresurtien per sobre d’ells…

Ja queda molt poc per arribar a la nostra destinació. La pujada no presenta cap dificultat i un petit collet abans d’arribar a dalt de tot encara la fa més senzilla. Llàstima dels núvols que s’estan format. No tenim cap vista en direcció NNE (Canigó) ni cap el est ni sud…

A la tornada fem el mateix camí que a la anada l’únic canvi és a prop de les fonts del Tec. Passat aquest punt girem a l’esquerra per tal de mantenir-nos a la carena i arribar al cim del Roc Colom (sense vistes degut als núvols que s’han format ràpidament). En fer el cim podem anar fins a la Portella de Callau directament pel vessant nord-oest del Roc Colom i tornar a seguir el mateix camí que hem fet d’anada.