Data de la sortida: 12 de maig de 2007

Revisada per darrera vegada el: 4 de maig de 2008

Integrants: Paula i Justí (la revisió la vam fer amb l’Inés, l’Isabel,la Lula,en Martín i l’Adolf)

LOCALITZACIÓ Situació: Sortim de l’esglèsia romànica de Santa Magdalena de Puigsac, molt a prop de Pardines. Obrir mapa Informació addicional: Part del recorregut és molt documentat en ser una de les vies clàssiques d’ascensió al Taga. Per exemple a MadTeam.com.

El Ripollès

Pardines

DADES CARTOGRÀFIQUES Track i punts principals per a Google Earth: Arxiu KML Track i punts principals per a GPS: Arxiu GPX Track per a GPS: Arxiu GPX per a MapSource

consultar mapa interactiu

Pujada acumulada: 788 m

Alçada mínima-màxima: 1272-2040 m

Distància aproximada: 9,70 km

Temps aproximat sense parades : 3h 10m

Ruta circular: Si

Dificultat: 2 sobre 5

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

Malgrat que hi ha una zona d’aparcament una mica més amunt de Can Roca, en el moment de fer la sortida era tancada per obres, per tant deixem el cotxe al costat de l’ermita de Santa Magdalena (hi ha lloc per uns 3 cotxes). En aquest punt la pista encara és cimentada, però uns 150 metres més amunt (tot just abans d’arribar a Can Roca on la pista cimentada finalitza) surt una altra pista a la nostra dreta. En aquest punt trobem un rètol que ens indica el camí del Taga (l’últim rètol que veurem). Anem amb compte de no confondre’ns de trencant. Hem de pendre el trencant que hi ha al costat de Can Roca i no un que hi ha abans (per aquest és per on tornarem).

El camí transcorre agradablement entre prats a banda i banda i el Taga es presenta de forma clara a la nostra dreta. Seguint ara aquesta pista veiem que una tanca barra el pas als cotxes amb l’indicació d’obres, és per aquest motiu que no podem arribar amb el cotxe a l’aparcament que hi ha uns metres més amunt. Passada aquesta petita zona de descans (hi veiem uns seients i una taula de pedra) el camí gira a la nostra dreta i poc abans d’un gir brusc a l’esquerra tenim a la dreta el corriol que prendrem a la tornada.

Vista del Taga tot pujant

Guanyem alçada poc a poc i passem per una zona de pins i bedolls tot sentint la remor del torrent de Vilaró que creix poc a poc. El torrent cada vegada és més a prop nostre fins que el tenim a tocar. Aquí surt un camí a la dreta (és per on tornarem) però ara seguim a l’esquerra tot pujant pel camí principal. Mirant ara al Taga ja podem distingir la seva gran creu al cim.

Tot seguint pista amunt arribem a un filat. Només cal obrir-lo per travessar a l’altre costat i tornar-lo a tancar i veiem un tancat amb dos abeuradors. Si ens be de gust podem sortir de la pista i dirigir-nos en direcció oest passant per davant del tancat i remullar-nos al rierol que hi ha al costat (és la part alta del torrent del Vilaró). Un petit bosquet al costat del rierol ens dona ombra i sembla un bon lloc si necessitem aturar-nos una estona. Hem buscat la font de Noufonts que el mapa de l’Alpina ens indica una mica mes amunt, però el rierol està travessat per un filat i ho deixem estar…

Ens tornem a dirigir a la pista que acaba de sobte molt a prop del tancat deixant pas a un camí molt fressat. A la nostra dreta veiem la Coma Ermada on, a sota seu, hi destaca una cabana de pastors (una d’antiga feta amb pedra i una de nova feta amb nous materials). Destaca la seva verdor i el groc de les flors.

A la primavera hi trobarem una abundant floració

L’herba dels prats del voltant es veu esquitxada per mantells grocs de flors, en especial la zona de la Mantella que ara veiem a la nostra dreta i per la que baixarem en el camí de tornada.

El camí remunta la part alta del torrent de Vilaró (sense aigua ja que la font és més avall) i passa per l’est del Solei de la Caritat (una zona plana just al davant del cim del Taga) on veiem pasturar un grup de vaques. Ara el camí acaba per predre’s als prats, pero la pujada cap el Taga és evident… Tot i que podem desviar-nos cap a la Portella d’Ogassa per seguir el camí més habitual d’ascensió al Taga nosaltres decidim “tirar pel dret” i pujar al Taga tot fregant el grup de pins que creixen a la seva cara nord. El pendent és considerable el que ens anima a menjar una mica a mitja pujada a l’ombra d’un dels pins.

Com sempre, hi ha gent al cim del Taga. La seva gran creu amaga un llibre de visites que signem (sense gaire eloqüència tot s’ha de dir). La vista es magnífica. El fet que sigui un cim força aïllat ens dona una molt bona visió sobre gran part del pirineu gironí, el Pedraforca i també cap al sud (Montseny, Montserrat, Matagalls…).

La baixada la fem pel mateix punt per on hem pujat, però en arribar al Solei de la Caritat girem cap a l’est, a la nostra dreta (vegeu la panoràmica de més amunt) . En el punt retolat com a creuar camí al mapa ja veiem amb claretat el camí que va a una bassa a l’esquerra (Pou de Taga segons el mapa). Nosaltres no seguirem el camí sino que el creuarem i anirem a cercar un filat que comença una mica mes avall. Hem de seguir el filat tot deixant-lo a la nostra dreta i en pocs metres ja veurem un petit camí fressat que comença anant en direcció nord i que gira més tard lleugerament al NE (a la nostra dreta).

La pell i ossos d’una vaca morta estan al mig del pas… (no se perquè recordo el poema de Joan Maragall “… se’n ve la vaca tota sola. És cega.”). El camí ara transcorre a una alçada considerable del torrent de Bancerola i tenim unes bones vistes sobre Pardines.

Arribem a la Coma Ermada. El nom no se li escau gens (almenys en aquesta època de l’any) ja que, tot i l’absència d’arbres, la verdor dels prats es veu esquitxada per una abundant floració. El nostre camí gira en direcció nord (a la nostra esquerra) però si volem podem seguir uns metres més per tal de visitar les cabanes de pastor que haviem vist des de l’altre costat del torrent de Vilaró.

La Mantella

Poc després de passar la Coma Ermada trobem una bifurcació en el camí. El camí es divideix en un que segueix a la nostra esquerra i un altre que baixa decididament cap un petit bosquet uns metres mes avall. Hem de seguir aquest últim. El corriol gira a la dreta i s’endisa entre els arbres. Una vintena de metres més enllà tornem a sortir a un prat i girem a la dreta per aparèixer al mig de prats amb abundant floració: La Mantella.

Seguim corriol avall tot passant pel costat d’alguns arbres florits fins arribar a un abeurador. Darrera d’aquest abeurador veurem un filat molt apedaçat, hem de seguir-lo mantenint-lo a la nostra esquerra i arribem a una pista molt freqüentada per vaques. Seguim la pista cap a la nostra dreta (tot baixant) i en pocs metres arribem al Torrent del Vilaró, tot just a la bifurcació per on haviem passat al pujar. Les plujes dels darrers dies fan que ens hagim de descalçar per creuar el rierol i mullar els peus en aquesta aigua freda és d’agraïr.

Ara només cal que desfem el camí fet al pujar fins passar un punt on la pista fa un gir brusc a la dreta. Uns metres més enllà veiem un corriol mig amagat que surt a l’esquerra. Seguint el corriol trobarem un petit cordill a l’açada del genolls (segurament per impedir el pas de bestiar). El creuem i tot seguint el corriol anem a sortir a un camí de vaques. Més enllà tenim la Font de Montfau amb dos abundosos dolls d’aigua. Uns metres més i sortim just al costat de l’ermita de Santa Magdalena