Castellets - Agudes - Turó de l’Home
INTRODUCCIÓ
Aquesta és una ruta amb una gran varietat de camins… Grimparem per crestes, enfilarem corriols, endinsarem els peus en les fulles acumulades en pistes gaire be oblidades i passarem per “camins de cabra” on només algunes fites disperses donen testimoni que algú ha tingut la idea de passar per on passem nosaltres.
L’ascensió a les Agudes passant per Castellets té dues variants. La del camí dels senyals morats i la del camí dels senyals grocs. Cap de les dues ens evitarà haver de grimpar, però la ruta morada és la que més s’acosta a la filosofia del senderisme i és la que seguirem aquí (per fer la groga és recomanable anar lleuger de motxilla). La ruta és circular i consta de 5 trams diferenciats pel tipus de camí. Des de l’aparcament de l’àrea de Ferreres fins a l’inici de Castellets ens mourem per petits camins endinsant-nos per fegedes. De Castellets a les Agudes caldrà que grimpem i, tot i no ser un camí gaire complicat, si que cal anar amb compte d’on posem els peus sobre tot si el temps és humit. Aquest tram te punts força aeris cosa que fa que no sigui aconsellable si teniu vertigen. El tram de les Agudes al Turó de l’Home es fa per un petit camí que resegueix la carena de forma còmoda. En aquest tram és molt probable que trobem gent que ha pujat en cotxe fins al Turó de l’Home i que fa la passejada fins a les Agudes (aquest tram és de nivell 1 sobre 5). Tot seguit el camí canvia i ens endinsem per la fageda tot passejant, ja de baixada, per pistes molt poc trepitjades (i amb gens de trànsit ja que diferents esfondraments les han fet inaccessibles als vehicles).
Vista camí del Turó de l’Home
[Passeu el punter del ratolí per la imatge]
El darrer tram abans de tornar a reprendre el camí de l’aparcament consisteix en travessar el Sot del Pont Gran. No sabem si mai hi va existir de pont en aquest tram, però és ben cert que un pont aniria molt be per travessar el precipici solcat per aquest sot. Nosaltres tindrem que enfilar-nos per un petit corriol i rodejar el precipici amb molta cura de vigilar on posem els peus… Aquí unes petites fites ens indiquen que no som els únics que hem gaudit d’aquest indret.
En definitiva, aquest és un recorregut circular molt variat i entretingut que evita haver de tornar pel mateix camí per on hem pujat (cosa que evito sempre que puc) . Cal estar avesat a caminar per llocs estrets i a grimpar una mica però paga la pena fer aquest camí.
FITXA TÈCNICA
Data de la sortida: 21 d’abril de 2007
Integrants: Paula i Justí
|
 |
 |
|
Pujada acumulada: 845 m
Alçada mínima-màxima: 1165-1707 m
Distància aproximada: 10,20 km
Temps aproximat sense parades : 3h 40m
Ruta circular: Si
Dificultat: 3 sobre 5
)
 |
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES |
| # | Localització | Temps | Distància | Alçada |
| 0 | Àrea de les Ferreres | 0h 00m | 0,00 km | 1165 m |
| 1 | Pla de Lligamoltons | 0h 30m | 1,10 km | 1380 m |
| 2 | Esglaons de Castellets | 0h 45m | 1,60 km | 1450 m |
| 3 | Coll Agudes | 1h 05m | 2,10 km | 1540 m |
| 4 | Les Agudes | 1h 25m | 2,80 km | 1707 m |
| 5 | Collada Sesagudes | 1h 30m | 3,00 km | 1657 m |
| 6 | Turó de l’Home | 2h 05m | 4,70 km | 1706 m |
| 7 | Font de Briançó | 2h 35m | 6,40 km | 1510 m |
| 8 | Sot del Pont Gran | 2h 55m | 8,50 km | 1385 m |
| 9 | Pla de Lligamoltons | 3h 20m | 9,20 km | 1380 m |
| 10 | Àrea de les Ferreres | 3h 40m | 10,20 km | 1165 m |
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
Deixem el cotxe a l’aparcament de l’àrea de les Ferreres. Aquest aparcament està a la carretera Bv-5114 que va a Santa Fe passant per Sant Marçal. Si anem des de Sant Marçal a Santa Fe el trobarem a la nostra esquerra i a 1,5 km de Sant Marçal. Just a l’entrada de l’aparcament, creuem la carretera i seguim un corriol molt marcat i senyalitzat amb alguna marca morada.
Esglaons de Castellets
El corriol puja per una fageda, en la que tot just comencen a esclatar les fulles, i enllaça amb algun camí provinent probablement de Sant Marçal. En pocs minuts guanyem vistes sobre el veí Matagalls. És una ascensió sense cap mena de dificultat que ens permet anar tonificant els músculs… En pocs minuts arribem a un punt on el corriol (molt fresat i perfectament indicat) deixa el que sembla el camí principal i es desvia, tot enfilant-se muntanya amunt, a la nostra dreta. Comencem a caminar per una senda amb vegetació alta.
Arribem al Pla de Lligamoltons on trobem una petita plantació de pins i obtenim una vista privilegiada sobre el Matagalls. Seguim avançant i arribem al Coll de Saciureda. A aquest coll arribarem per la nostra esquerra (per l’est) a la tornada. Ara enfilem fageda amunt i comencem a pujar als Castellets. De moment suaument tot seguint els senyals morats.
El camí es converteix en una estreta senda que resegueix Castellets per la dreta (per l’oest) fins arribar al 45 minuts d’haver iniciat la caminada als Esglaons de Castellets. Aquest és un punt on la senda deixa de ser tal i ens obliga a grimpar muntanya amunt uns metres fins arribar a la carena. No es tracta d’un pas dificil però cal parar atenció d’on posem els peus i si que pot ser perillós fer-lo amb el terra glaçat.
Cim de les Agudes amb la presa de Santa Fe al fons
Després de pujar els “esglaons” seguim carena amunt. Ja tenim un primer pla de les Agudes. El terreny es rocallós i cal que grimpem continuament. Seguint els senyals morats travessem la part superior d’una tartera i arribem al Coll de les Agudes (o Coll de Castellets). Si seguim la carena no tardarem en veure els senyals grocs que ens portarien grimpant i desgrimpant per la carena fins al cim de les Agudes. Nosaltres seguim sempre el camí més evident tot guiant-nos pels senyals morats el que ens porta per la part oest (per la dreta) de les agulles més imponents.
El camí ens obliga a deixar el cim de les Agudes a la nostra esquerra i a fer un gir obert per tal d’arribar al cim pel punt més suau. Tot seguint el sender (ara ja sense haver de grimpar) arribem a un pal metàl.lic que ens indica el GR 5.2. En aquest punt podem girar en direcció nordest tot pujant muntanya amunt per una zona herbosa fins veure clarament la creu de les Agudes. El camí ens hi porta sense problemes.
Tot i no ser un dia amb una bona visibilitat la vista és magnifica.. Podem veure en primer pla el Matagalls, els cingles de Tavertet i el Far, el Puigsacalm, el Pirineu (Puigmal, Canigó..) i segurament un dia amb bona visibilitat ens hauria de permetre veure la costa sense cap problema i Montserrat. Als nostres peus veiem la presa de Santa Fe i cap el sud el Turó de l’Home (per on hi passarem mes tard) i l’Abeteda que segons algunes fonts (Caminant per Catalunya,2. El montseny, les Guilleries i el Collsacabra, Portic Guies 1993 ISBN 84-7306-940-4) és la més meridional dels Països Catalans.
Resulta curiós el rellotge de Sol del tipus Polar que hi ha al cim ja no sol ser gaire habitual trobar rellotges de sol als cims… i menys d’aquest tipus.
Després de gaudir del paisatge ens podem entretenir en visualitzar gran part del camí que farem. Del cim de les agudes seguirem la carena que tenim cap el sud fins el Turó de l’Home, girarem en direcció nord tot descendint per una extensísima fageda que ocupa tota la falda est fins tornar a sobrepassar el cim de les Agudes, ara ja pel vessant est i per una cota molt més baixa (al voltant dels 1400 m en front dels 1700 del cim de les Agudes)
Rellotge de sol polar al cim de les Agudes
Comencem doncs a caminar en direcció al Turó de l’Home tot seguint els postes metàl.lics del GR 5.2. El camí no té pèrdua ja que és un sender que, després de descendir a la Collada de Sesagudes segueix practicament planer molt a prop de la carena. És un sender molt fressat ja que aquesta part del recorregut (Turó de l’Home - Agudes) la fa molta gent que puja amb cotxe fins el Turó de l’Home. És un camí entretingut que ens va donant una millor perspectiva sobre l’Aveteda que destaca pel seu verd fosc en mig de la fageda encara sense fulles.
L’Aveteda destacant entre els nus faigs
En poc més de mitja hora creuem la carretera que puja fins el Turó de l’Home pel Coll de Sesbasses i pujem al turó on hi ha un vèrtex geodèsic i l’observatori meterològic. Des d’aquí tenim una àmplia panoràmica tot i que la calitja les empitjora molt…
Des del cim descendim en direcció sudest tot dirigint-nos al Puig de Sesolles on hi destaca una torre de comunicacions. En arribar a la carretera prenem el camí que surt en direcció nordest i que descendeix clarament. En pocs metres veiem com les indicacions del GR ens guien cap a la dreta. Nosaltres deixem el GR en aquest punt i per tant seguim el camí recte sense desviar-nos. Caminem per una zona sense arbres i poc abans d’endinsar-nos a la fageda el camí fira bruscament a l’esquerra. A partir d’ara hem d’estar atents a les fites i al mapa ja que ens trobarem amb unes quantes desviscions i cruïlles.
Caminant entre fulles en direcció a la
Font del Briançó
Poc després d’entrar a la fageda veurem (en un punt marcat per unes fites) que el camí més marcat gira a la dreta. Hem de seguir aquest camí (si no ho fem en pocs metres ja ens adonarem de que el camí desapareix al mig de les fulles deixades pels faigs). Tot descendint només cal que seguim el camí i que tornem a girar a la dreta per tal de seguir la falda de la muntanya en direcció nordest. Passem pel costat d’una petita cabana que deixem a la nostra esquerra i seguim per una pista molt agradable (fa temps que no hi transita cap vehícle). La sequera d’aquest hivern ha fet que les fulles que els faigs van perdre a la tardor encara cobreixin els camins i en alguns punts ens arriben a un pam dels genolls.
Deixem un trencant que puja a la nostra esquerra i arribem a la Font de Briançó de la que brolla un gran doll d’aigua. Just al costat veiem uns senyals vermells que segurament venen de la Collada de Sesagudes. Els senyals vermells segueixen en la nostra direcció, però poc després es desvien a la dreta abandonant la pista. Si no anem errats deuen portar fins el convent situat a la carretera de Santa Fe del Montseny.
Ara cal que estem alerta per tal de no equivocar-nos de camí. Tot hi això, encara que ens equivoquessim no tindriem gaires problemes ja que la pista principal (i moltes de secundàries) arriba a la carretera i per tant no estariem perduts… Hem de parar atenció a les fites i al primer revolt tancat a l’esquerra hem de sortir de la pista principal i seguir tot recte. Després hem de deixar un trencant a la nostra esquerra (marcat com a bifurcació 2 al mapa) i sortir d’aquesta pista secundària en el proper revolt tancat (bifurcació 3). Ja veiem que per aquí fa molt de temps que no passa cap cotxe i el camí és molt agradable. Tot caminant entre les fulles que entapissen el camí i amb el cim de les Agudes a la nostra esquerra arribem al final del camí. Un profund barranc pel que hi passa un sot ens barra el pas. L’altre costat del barranc és relativament a prop nostre però si alguna vegada va existir un pont en aquest punt (el mapa ens el assenyala com el Sot del Pont Gran) ara no en queda res.
Font del Briançó
La pista doncs, s’acaba sobtadament i un barranc s’exten als nostres peus. La solució per passar a l’altre costat es seguir les fites que veiem a la nostra esquerra in enfilar un petit corriol que segueix a l’esquerra. El pas és una mica delicat i jo no recomanaria fer-lo amb humitat o gel. El corriol segueix la falda de la muntanya i passa a l’altre costat del sot. Aquest costat del sot té un terra més sorrenc i cal anar amb compte vigilant on es posen els peus… Aquesta part és potser més delicada que les grimpades fetes a la zona dels Castellets ja que no tenim tants punts on subjectar-nos. Tot i això les petites fites que s’endevinen ens indiquen que no anem pel camí errat i només cal fer-lo amb calma…
Passat el Sot del Pont Gran tornem a rependre una pista (pot ser si que en emps hi havia un pont que unia aquestes dues parts de la pista). En pocs metres el camí gira a la dreta, nosaltres hem de seguir recte (bifurcació 4 al mapa) i en poca estona ens situem al Coll de Saciureda molt a prop del Pla de Lligamoltons. Ara ja només ens queda seguir , ja de baixada, el camí per on unes hores abans havíem passat tot pujant.
