Data de la sortida: 3 de març de 2007

Revisada per darrera vegada el: 25 de febrer de 2012

Integrants: Paula i Justí

LOCALITZACIÓ Situació: Sortim de la Font de Roda, més amunt de Sant Martí de Surroca Obrir mapa Informació addicional: Part del recorregut (fins a Puig Estela) està molt ben documentat per l’Agrupació excursionista de Catalunya

El Ripollès

Ogassa

DADES CARTOGRÀFIQUES Track i punts principals per a Google Earth: Arxiu KML Track i punts principals per a GPS: Arxiu GPX Track per a GPS: Arxiu GPX per a MapSource Track complementari per a GPS: Arxiu GPX El track complementar segueix les indicacions donades a l’introducció (evita mantenir el camí en massa alçada a la tornada) i fa una tornada cap el coll de Pal més directa.

consultar mapa interactiu

Pujada acumulada: 1213 m

Alçada mínima-màxima: 1408-2039 m

Distància aproximada: 18,30 km

Temps aproximat sense parades : 5h 40m

Ruta circular: Si

Dificultat: 3 sobre 5

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

Creu conmemorativa de la mort per la fred d’un veí
de la zona. A sota, refugi Montserrat

Comencem la ruta a la Font de Roda tot i que amb 4x4 és molt senzill arribar fins el Refugi Montserrat. En aquest punt el camí és una pista forestal que puja suaument. En un moment arribem a Cal Frare i seguim amunt passant per una zona de boixos. Tot caminant, deixem a la nostra dreta, i poc abans d’un revolt, una creu de ferro que ens crida l’atenció per la seva inscripció “Aqi murió D. José Marse natural de Caballera. Fallesió el día 22 de nobiembre de 1884. Murió atacado del frío”

Afortunamdament, les condicions han canviat i ara és difícil que algú mori de fred en aquest punt ja que a pocs metres pujant arribem al refugi Montserrat. Per veure’l cal sortir de la pista uns metres. És un refugi lliure amb una part dedicada a guadar bestiar. El refugi està en bones condicions exteriors, té llar de foc i lliteres. Al seu davant hi ha un prat.

La pista continua i arribem a un abeurador on podem satisfer la set. Pels voltants hi ha un home recollint alguna cosa… Encuriosits li preguntem que és el que recull i ens diu que està recolectant “xicoines” ja que son molt bones per les amanides i que també es poden consumir com infusió ja que son depuratives. Havia vist moltes vegades aquestes plantes arrapades al terra i mai se m’havia acudit que podien ser comestibles… Està clar que poc a poc anem perdent molta de la riquesa culinaria que ens ofereix el nostre entorn (sembla que alló que no estigui en una safata de plàstic no ha de ser comestible).

Xicoines. Al damunt veiem l’abeurador
on finalitza la pista.

En aquest punt finalitza la pista i es converteix en un corriol que puja decididament fins el Coll de Pal. Girem a la nostra esquerra (SO) i pujem en direcció al Turó de la Parcel.la tot deixant el filat a la nostra dreta. Fa pocs dies que ha nevat, el terra s’ha glaçat i ara s’ha desfet provocant que el terra estigui fangós, això ens dificulta una mica la marxa però poc a poc anem guanyant alçada.

Durant el camí una petita construcció de pedra situada a la nostra esquerra ens crida l’atenció. Quan ens apropem veiem que es tracta d’una petitísim refugi de pastors (suposem) on amb prou feines s’hi pot entrar de quatre grapes i on només s’hi poden estar dues persones de forma molt apretada. Tot i això es veu en perfectes condicions pel que segurament encara és utilitzat de forma més o menys regular. Uns metres més al SO n’hi ha un altre de similars característiques. El primer te un forat al sostre, probablement per deixar sortir el fum en cas de que es cuini alguna cosa al seu interior (en tot cas hauria de ser amb un fornet ja que no hi ha espai ni tant sols per encendre un petit foc)

Seguim caminant amunt. Veiem Sant Joan de les Abadesses a la nostra esquerra i tot guanyant alçada arribem al cim del Puig Estela. Aquest cim està coronat per una gran fita de pedres molt ben construida (i.e. no ha estat feta per l’acumulació de pedres que han posat els visitants).

Refugi de pastors. Compareu el seu tamany amb el bastó colocat a l’entrada

Fita del cim del Puig Estela

Des d’aquí ja tenim una complerta panoràmica del Pirineu (Canigó, zona de Vallter i Núria, Puigmal…) i ja divisem amb claretat el nostre destí: el Taga, amb la serralada del Cadí al seu darrera i si ens hi fixem també podem veure les puntes del Pedraforca sortint per darrera seu. Als nostres peus veiem Pardines al nord i Sant Joan de les Abadesses i Ripoll al sud.

Després d’esmorzar, reprenem la marxa tot seguint la carena. Ara el camí fins a la Portella d’Ogassa és de baixada i l’únic esforç que cal fer es mirar on posem els peus ja que la carena és rocallosa. El següent cim que trobem és el Puig de Coma d’Olla també coronat per una fita de pedres tot i que no tan alta com la de Puig Estela.

Ara el filat queda a la nostra esquerra i podem veure l’esglèsia de Sant Martí d’Ogassa molt avall a l’esquerra. Tot baixant arribem a la Portella d’Ogassa punt en el que s’acava la baixada i comencem a enfilar cap al cim del Taga. En aquest punt conflueixen uns quants camins (el del Coll de Pal, el de Pardines, el de Sant Martí d’Ogassa…) i ja no pujem sols. Sembla que el cim és a prop però encara està uns 160 metres més amunt i és millor anar hi anant…

Deixant el Puig Estela enrere

El cim del Taga està coronat per una gran creu blanca i la vista que ens ofereix és magnífica… A la vessant nord veiem amb claretat des del Pedraforca fins al Canigó, Pardines als nostres peus, en direcció sud Montserrat, el Matagalls , Montseny … El dia acompanya ja que la visibilitat és molt bona.

Cim del Taga

Des del cim es veu molt clarament el camí de tornada(vegeu la fotografia inferior). Només cal que arribats a la Portella d’Ogassa girem a l’esquerra en direcció a l’Estany del Tarter per després desviar-nos de nou a la dreta i pujar fins el Coll de Pal. D’aquesta manera evitarem l’ascensió per segona vegada al Puig Estela. Suposem que aquest recorregut de tornada estarà especialment indicat a la primavera ja que transcórre per prats que en aquella época de l’any han d’estar totalment florits (no sembla recomanable a plè estiu ja que el sol hi ha de tocar de valent).

La nostra recomanació es que arribats a la Portella d’Ogassa seguiu el camí més marcat que us portarà directament a l’Estany del Tarter ja que intentar mantenir l’alçada per assolir el Coll de Pal sense haver de pujar és inútil degut al bosc de Pins i a la tartera que hi ha a l’alçada de l’estany.

Vista del camí des del cim del Taga

Arribats a l’alçada del l’estany del tarter veiem a la nostra esquerra la barraca de l’Orri Vell (una cabana de pedra que pot servir d’aixoplug en cas de necessitat). Ja estem al tram final i enfilem la pujada cap el Coll de Pal, pot ser amb més ímpetu del necessari ja que ens pasem el sender que travessa el Torrent del Coll i anem a sortir a la carena, uns 50 metres pel damunt del coll… Ara el camí ja és mateix que hem fet a l’anada… Baixem pel Coll de Pal, tornem a passar per l’abeurador, el costat del refugi Montserrat, Cal Fare i finalment arribem a la Font de la Roda on haviem deixat el cotxe.

El Puigmal com a teló de fons de la barraca de l’Orri Vell