Balandrau
INTRODUCCIÓ
La sortida comença més amunt de Tregurà de Dalt. Així, cal travessar aquest veïnat i seguir pista amunt durant uns 6.5 km fins el Collet de la Gralla. Tregurà està constituït per dos nuclis (Tregurà de Dalt i de Baix) i pertany al terme municipal de Vilallonga de Ter. Per arribar al Collet de la Gralla només cal travessar la població de Vilallonga de Ter en direcció a Setcases i girar al primer trencant a l’esquerra (és una carretera i està perfectament indicada). Després de passar Tregurà la carretera es converteix en una pista practicable amb qualsevol tipus de turisme.
Panoràmica de part del recorregut presa des de la pista forestalPer aquells a qui us agrada caminar per amplis senders aquesta és una bona ruta ja que el camí es molt clar i ampli fins el Coll dels Tres Pics on el camí passa a ser una clara senda que ressegueix la carena i que ve del Coll de la Marrana. La tornada la fem descendint pel Serrat de Granollers que ens porta de nou a la pista on hem iniciat la marxa. Tot i això, si no us agrada fer patir els genolls, pot ser és més recomanable fer la tornada seguint la mateixa ruta per la que hem pujat. A més, tornar per on nosaltres ho hem fet implica caminar una mitja hora per una pista forestal apte pel tràfic i si el temps és sec la polseguera dels quads, motos i cotxes que ens podem trobar (pocs en el nostre cas) pot ser molesta.
FITXA TÈCNICA
Data de la sortida: 13 de gener de 2007
Revisada per darrera vegada el: 13 de novembre de 2010
Integrants: Paula i Justí
|
 |
 |
|
Pujada acumulada: 675 m
Alçada mínima-màxima: 1952-2583 m
Distància aproximada: 10,20 km
Temps aproximat sense parades : 3h 05m
Ruta circular: Si
Dificultat: 2 sobre 5
)
 |
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES |
| # | Localització | Temps | Distància | Alçada |
| 0 | Collet de la Gralla | 0h 00m | 0,00 km | 1952 m |
| 1 | Collada del Castell dels Moros | 0h 20m | 1,10 km | 2101 m |
| 2 | Collada de Fontlletera | 0h 30m | 1,70 km | 2126 m |
| 3 | Fontlletera | 0h 50m | 3,00 km | 2243 m |
| 4 | Coll dels Tres Pics | 1h 10m | 3,90 km | 2400 m |
| 5 | Tres Pics | 1h 25m | 4,50 km | 2495 m |
| 6 | Cim del Balandrau | 1h 40m | 5,10 km | 2583 m |
| 7 | Pista Forestal | 2h 30m | 7,60 km | 2024 m |
| 8 | Collet de la Gralla | 3h 05m | 10,20 km | 1952 m |
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
En arribar al Collet de la Gralla prenem un camí que surt a la dreta de la pista. Els rètols que temps enrere hi havia a peu de pista en aquest punt son, en el moment de fer la revisió de la ruta a finals del 2010, trencats per terra i per tant serveixen de poc. Tot i això no tindrem gaires problemes en identificar el punt on neix el camí ja que en dies festius sol haver algun cotxe aparcat aquí. El camí a seguir puja lleugerament a la dreta de la pista per la que venim de Tregurà i és ample (una petita pista) durant els primers metres. Distingirem aquest camí per la barrera metàl·lica que impedeix el pas als vehicles. Si seguíssim per la pista per on hem pujat amb el cotxe arribaríem a Pardines,
Com hem comentat el camí comença pujant suaument. Aquest camí porta (si el seguim més enllà del Coll dels Tres Pics i descendim cap a la Coma del Freser) fins el refugi de Coma de Vaca, de fet els senyals grocs que trobarem indiquen el camí fins el refugi. Al començament és un camí ample que en uns metres gira en direcció nord i enfila cap a Fontlletera. En pocs minuts arribarem a la Collada del Castell dels Moros. Mentre ens apropem a aquest punt veiem a la dreta dos petits promontoris rocosos (el Castell dels Moros) i una bassa (la bassa la veurem quan passem la collada). Aquest és un coll ample que ens permet contemplar perfectament el Costabona, el Puig Pastuira i a la llunyania Sant Salvador ja molt a prop de Llançà. El Coll dels Tres Pics i el cim del Balandrau ja són visibles des d’aquest punt i per tant perdre’s (amb bon temps) és impossible. Una mica més endavant trobem una segona bassa, aquesta a l’esquerra. El següent coll -la Collada de la Fontlletera- és gaire bé a tocar. El camí per aquí es suau i agradable, una passejada. Passat aquest suau coll podem veure a l’esquerra Montserrat esmunyint-se entre el Taga i el Puig Cerverís.
Vista de part del recorregut des de Tres Pics
Seguint el camí arriben a Fontlletera on veiem una placa malmesa amb el nom de la font. Molt a prop d’aquí comença la pujada final que ens porta fins el Coll dels Tres Pics. La pujada es va fent més forta però és més curta del que sembla des de la font. En arribar al coll (on hi ha una caseta amb una antena) podem contemplar la coma del Freser fins el Coll de la Marrana amb Bastiments tancant la vall. A la nostra dreta s’alça el Puig de Fontlletera i a l’esquerra Tres Pics. Tot just al nostre davant i a l’altre costat de la coma veiem el planell de les Eugues i darrera seu el torrent de la coma de Vaca que veiem morir al Freser amb l’imponent Torreneules a l’esquerra protegint el refugi de Coma de Vaca. Si volem veure el refugi de Coma de Vaca, caldrà però que ens enfilem a unes petites roques que veurem en arribar al coll. Ara deixem els senyals grocs (senyals que de fet no hem necessitat ja que el camí es evident) i pugem pel camí a la nostra esquerra. Algunes fites ens indiquen el camí tot i que només cal seguir carena amunt.
Panoràmica des del Balandrau
[passeu el punter del ratolí per la fotografia]
Pugem en direcció a Tres Pics guanyant vista sobre el Torreneules i el Puigmal. El camí és també molt evident en aquesta zona ja que només cal anar pujant. Una vegada sobrepassat Tres Pics arribem a un petit coll des d’on el Balandrau és ja totalment visible i distingible pel pedestal que hi ha al seu cim. Com moltes vegades passa, la pujada sembla més del que és en realitat i en un moment ens plantem al cim del Balandrau
El Taga vist des del cim del Balandrau. Més enllà, la plana de Vic coberta per la boira (en aquesta fotografia no s’aprecia clarament però a la dreta despunta la torre de Collserola)
Com a elements forans al cim tenim el bloc geodèsic una senyera -temporal ja que el vent està a punt d’endur-se-la muntanya avall- i una maqueta de la zona sobre un petit pedestal. La vista des d’aquest cim és privilegiada ja que en trobar-se separat de la resta de cims propers podem gudir d’una àmplia panoràmica… Com a elements llunyans distingim clarament al sud Montserrat i també -si el dia ho permet- podem identificar la torre de Collserola i la costa barcelonina. Més a prop tenim els omnipresents Montseny i Matagalls, la zona del Collsacabra, el Puigsacalm i ja a tocar el Taga. També podem localitzar el Pedraforca i albirar la serralada del Cadí. Cap a l’oest veiem el Torreneules, el Puigmal, Fontalba i les gorgues del Freser… El camí dels enginyers és perfectament visible i podem resseguir-lo en part amb la vista (no el confoneu amb el canal d’aigua cobert per taulons de fusta que alimenta la central de Daió i que transcorre en un nivell més baix). Al nord veiem Bastiments, cap al NE el Costabona i més enllà el Canigó.
Cim del Balandrau. Al fons veiem el Montseny i el Matagalls
Després de gaudir del paisatge decidim tornar per la vessant SE del Balandrau (el Serrat de Granollers) i baixar pels seus prats. No el confoneu amb el Serrat de la Canya que porta fins a Puig Cerverís i que està orientat al sud. Per seguir-lo només cal que, en arribar al punt geodèsic del cim, feu un gir de 90 graus a l’esquerra respecte al camí de pujada i que teniu en compte que els Tres Pics son visibles durant gran part de la baixada pel Serrat de Granollers.
Tot i que la baixada es fa per prats el pendent al final del serrat no és menyspreable i si noteu les baixades als genolls potser fora millor tornar per on heu pujat. També hi ha l’inconvenient que trobem la pista forestal a un parell de quilòmetres del Collet de la Gralla (on hem deixat el cotxe) i cal caminar per la pista durant una mitja hora (no gaire agradable si a ple estiu trobes la polseguera que ha aixecat un quad). Si decidiu baixar per aquesta banda de la muntanya només cal baixeu seguint la carena (hi ha algunes fites) i quan el pendent comenci a ser més gran (algunes grans fites indiquen un lleuger gir a la dreta ja que porten al refugi forestal de Tregurà) comenceu a girar a l’esquerra buscant la pista forestal que veureu als vostres peus. No seguiu la carena pel dret fins el final ja que el darrer tram és impracticable. D’aquesta manera anirem a sortir a la pista uns metres abans del punt on es creua amb el torrent de Fontlletera on la pista fa un revolt molt tancat. Ja a la pista només cal seguir a l’esquerra i seguir-la fins arribar al cotxe.
3 novembre, 2009 a les 13:00
Hola!!
El dissabte 31 d\’Octubre, varem fer aquesta ruta, i només us volia comentar que va ser molt maca i entretinguda.
Varem tardar una mica més del previst, però va ser per un petit despiste nostre amb la orientació al baixar del cim
Es una ruta, ben bé, com si estiguéssis fent alta muntanya i s\’agraeix molt la companyia dels isards jeje!!
17 agost, 2010 a les 13:39
Eps, aquesta ruta és ben maca, només comentar que la pista ja “no és practicable per qualsevol tipus de turisme”. Naltrus hi vam intentar anar la setmana passada (el 15 d’agost de 2010) i hi ha uns xargais de mig metre ben bé al principi, entre les pluges i aquestes últimes neus de primavera han deixat el camí fet un drap! Només per tenir-ho en compte, ja que d’aquesta manera fins al Coll de la Gralla tens un hora i mitja de pujada i una horeta de baixada (depenent del ritme) que has de sumar al temps de la ruta.
Apa, vagi bé!
23 agost, 2010 a les 17:13
Gracies per avisar!!
:)
19 novembre, 2010 a les 08:09
Pel que fa a la pista de Tregurà al Collet de la Gralla ja torna a estar practicable. L’han arreglat i si mes no fa una setmana ja era transitable…
Salutacions
8 abril, 2011 a les 18:00
Hola justno! Com va tot? Soc un fan de la teva web, he fet moltes de les teves rutes i admiro molt la feina que fas per “novatos” com nosaltres.
Et volia comentar, tot i que potser que encara sigui d’hora, si pujar al Balandrau ara, es a dir a setmana santa de 2011 es una mica arriscat?.Creus que puc trobar-me molta neu? Hi ha algun pas delicat on si hi ha gel pot ser perillós? I les temperatures a 2500 metres en aquesta època son gaire baixes?
Gracies!
8 abril, 2011 a les 19:09
Gracies, pero jo tambe soc nomes un aficionat…
:)
Aquest any per setmana santa no tindries que tenir problemes si el temps no empitjora. Les previsions son que faci calor i si mires la
webcam del Santuari de Nuria (http://www.valldenuria.cat) veuras
que cada vegada la neu esta mes amunt.
A mida que s’acosti el dia mira tambe el Butlletí de Perill d’Allaus del Pirineu Oriental
http://www.igc.cat/web/ca/allaus_butlleti_ori_grafic.php
i
http://www.igc.cat/web/ca/allaus_butlleti_ori.php
ja que aqui et diuen a quina cota trobaras neu, qualitat, etc
Aqui et serà útil saber que l’ascens es fa per l’est i que aribats a la cota 2400 (Coll dels Tres Pics) pujareu per la cara nord
Pel que fa a les temperatures, les podeu consultar aqui
http://www.meteo.cat/servmet/prediccio/pirineu/terfreser.html
IMPORTANT! teniu en compte que a la zona el temps pot canviar sobtadament i portar roba d’abric és obligatòri encara que faci un Sol de justicia. I a la minima dubte cal tornar enrera sense pensar-s’ho dues vegades
Salutacions
22 abril, 2011 a les 08:47
Mercy per tota la informació que em vas donar, ets uns crack!!!
El que passa es que ha arribat l’hora de fer la ruta i ja veus com està el temps, o sigui que ho deixarem per més endavant. De totes maneres moltes gràcies.
PD: Dilluns varem fer el Pic de les Bruixes i el Comanegre i gracies a les teves indicacions no ens varem desviar de la ruta ja que hi ha algun punt confòs on es fàcil despistar-se. Jo em pregunto: Qui marca les rutes? Si t’hi poses pq no ho senyalitzes be? bueno, de tota manera s’ha d’estar agraits a tota la gent que participa i colabora de la senyalització i conservació dels camins i corriols.
Salutacions.
23 abril, 2011 a les 15:39
Que m’has de dir… Estem als Ports de Beseit, ahir no va parar de ploure i avui al mati ha sortit el sol… Hem aprofitat per pujar al Penyagalera, però no ens hem lliurat de la pluja al baixar…
Com dius, hem d’estar agraïts als que marquen els camins. Excepte alguns camins que els marquen els consells comarcals, etc la immensa majoria estan marcats per gent que ho fa sense rebre res a canvi excepte la satisfacció de fer-ho (clubs excursionistes, etc). Avui mateix baixant del Penyagalera en mig de la pluja hem donat mil gracies al que ha pintat amb senyals verds el camí per on hem baixat per que si no arriba a ser per aquests senyals hauriem perdut un munt de temps sota la pluja esbrinant per on arribar al cotxe
:)
A vegades si que passa que els senyals son antics i la gent comença a passar per altres llocs i els senyals pintats ja no segueixen el camí més marcat (i per tant el més senzill per passar-hi)
1 abril, 2012 a les 21:30
Hola a tots. Us volia comentar que aquest dissabte em fet aquesta ruta i que ha resultat molt facil encara que ens hem trobat mes d’un pam de neu casi be des de’l principi. Les vistes des de’l cim som precioses com poques he vist, i mes en un dia tan primaveral com hem tingut la sort d’agafar.
Despres de la baixada i com es va fer una mica tard, hem dinat al restaurant que hi ha a Tregura de Dalt (baixant a ma dreta) el cual recomano totalment.
Per acabar, tambe dir que els 6,5 kms. de pista que hi han fins arrivar al collet de la Gralla no estan en gaire bon estat, que encara que pot pujar qualsevol tipus de cotxe, tambe es cert que tot el cami es de pedres i fa patir una mica. Vigileu al arrivar al 3er. pas de vaca, un cop la pista ja no es asfaltada, ja que fa un gran esglao i si s’agafa una mica rapid pot ser que el cotxe arrivi a tocar. Igualment a la baixada tambe s’ha de anar amb molt de compte.
Perdoneu-me per la pallissa, i felicitats com sempre per aquesta web que sense dubte es la millor.
28 desembre, 2012 a les 21:26
Un sugeriment. Si baixeu per la coma de fontlletera es molt probable que us trobeu isards que hi van a veure. tambe s’hi poden veure marmotes.
5 agost, 2015 a les 18:43
el dissapte 01.08.2015 amb un temps esplendit varem pujar(i baixar pel mateix lloc ) felicitar.vos per l’informació , doncs en tot moment ens va situar i guiar correctament
10 agost, 2015 a les 11:57
Jordi.anna em pots comentar com es troba l’estat de la carretera fins al collet de la Gralla si us plau? Tinc intenció de fer ruta aquest cap de setmana i m’aniria molt bé saber-ho.
Moltes gràcies!
11 agost, 2015 a les 16:10
Hola,
Deu fer com cosa d’un any que no passo per la pista pero recordo que sobre tot al principi estava força tocada. Es podia fer en cotxe normal pero molt lentament. De tant en tant la van arreglant (suposo que passat l’hivern) i per aixo no us puc assegurar com estara…
:(
14 agost, 2015 a les 10:40
Hola, Jordi.anna m’ha enviat el comentari sobre l’estat de la pista que va de Tregura al collet de la Gralla
“La pista des-de Tregurà de dalt, de terra, esta en perfecte estat per un cotxe normal. Per cert si voleu posar que la pista al refugi dels cortalets per pujar al Canigó , esta fatal , es puja però destrosses el amortiguadors ( no es tant ) però em va cansar mes la pujada amb cotxe que a peu al Canigó
Salutacions”
8 juny, 2019 a les 08:36
Felicitats per la web, ahir vaig fer aquesta ruta i genial. La pista forestal per arribar-hi està amb moltes pedres soltes,i bé, si la vols fer amb cura hi han trams que és recomanable no passar dels 10km/h, al final després de aprx 2.5km de pista vaig deixar el cotxe i tirant per on hi ha un rètol a l’esquerra que marca un GR groc pots anar retallant “costa a través” fins a arribar a collet de Gralla.
salutacions