Data de la sortida: 9 de desembre de 2006

Revisada per darrera vegada el: 8 de març de 2009

Integrants: Montse, Tere, Paula, Sidru, Pere, Ramon i Justí (darrera revisió feta per Paula i Justí)

LOCALITZACIÓ Situació: Partim del km 18 de la carretera Gi-542 (Anglès - Osor - Sant Hilari) Obrir mapa Informació addicional: Podeu consultar altres excursions que surten o arriben a Osor al llibre “Excursions per la Vall d’Osor”

La Selva

Osor

DADES CARTOGRÀFIQUES Track i punts principals per a Google Earth: Arxiu KML Track i punts principals per a GPS: Arxiu GPX Track per a GPS: Arxiu GPX per a MapSource Per tal d’oferir un track per a GPS el més acurat possible, aquest ha estat fet a partir de dos tracks diferents fets sobre el terreny (Cim Sant Benet-Santuari i Santuari-Osor) i de reconstruccions a partir de mapes i del track obtingut durant la revisió de la ruta.

consultar mapa interactiu

Pujada acumulada: 675 m

Alçada mínima-màxima: 325-1146 m

Distància aproximada: 16,30 km

Temps aproximat sense parades : 4h 10m

Ruta circular: No

Dificultat: 2 sobre 5

Dades addicionals: La pujada acumulada de 675 només és vàlida si la ruta es fa partint de les Illes d’Avall (km 18 de la carretera Gi-542) i finalitzant a Osor. Si es fa en sentit contrari la pujada acumulada ronda els 900 metres

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

La ruta comença prenent el primer trencant a la dreta passat el km 18 en direcció a Sant Hilari Sacalm de la carretera d’Anglès a Sant Hilari (la que passa per Osor). Unes marques taronges a un dels arbres que hi ha al costat de la carretera ens indiquen la pista que hem de seguir (també veurem un rètol de camí particular, però aquest és un camí d’accés públic). El camí comença baixant fins arribar a un petit pont que travessa la riera d’Osor per passar per les Illes d’Avall. A menys de 400 metres enllacem amb el GR178-2 (Ruta d’en Serrallonga) on trobem un rètol indicador que ens assenyala Sant Hilari a 6 km (trencant de l’esquerra) i el Coll de Querós a 3,3 km (cap a la dreta).

Sant Francesc del Carbonell

Girem doncs a la dreta i, després de baixar lleugerament, comencem a guanyar alçada. La carretera cada vegada és més avall i guanyem vista sobre la Riera d’Osor. Per aquesta zona veiem a la nostra dreta, mirant entre els arbres del costat del camí, l’antena de comunicacions que corona Sant Benet. Aquesta antena només la veurem en curts trams del trajecte. Seguim amunt i en poca estona sobrepassem a la nostra esquerra el Molí del Boscà (enclotat en un revolt de la riera).

Tot seguint els senyals vermells i blancs del GR arribarem a un punt on un senyal de fusta ens indica el camí cap a Sant Hilari (justament el camí per on venim) i des d’on surt a la nostra esquerra una pista. Aquí cal que seguim tot recte.

Els pins comencen a guanyar terreny i, seguint sempre la pista principal (tot i que en algun moment es fa difícil saber quina és) arribem en 40 minuts a Sant Francesc el Carbonell. Aquesta havia estat la capella del Mas Carbonell (actualment enderrocat) esmentada des del segle XVII com a capella pública i dedicada a sant Francesc d’Assís, és un edifici de nau rectangular, amb teulada de doble vessant i campanar d’espadanya d’un ull d’arc de mig punt (font Els pobles de la Selva: Osor).

Seguim camí amunt i uns metres més enllà trobem una bifurcació (cal que prenem el camí de la dreta). Molt a prop un nou rètol de fusta ens torna a indicar el camí de Sant Hilari. Aquí una pista surt a la nostra dreta. Nosaltres hem de seguir recte i seguir el GR si volem passar pel Coll de Querós. Si seguim la pista a la dreta passarem per la Coma (una casa abandonada) i arribarem a l’alzina de la Coma però sense passar pel Coll de Querós.

El bosc ja està format per pins de gran altura quan arribem al Coll de Querós. Pas de gran importància per a la zona antigament, ara resta gaire be oblidat i només alguns excursionistes, ciclistes i treballadors de la fusta solen passar per aquí. En aquest punt hi conflueixen 4 camins. El primer ve per la nostra esquerra, el segon és el camí pel que hem vingut (GR). Un altre és la continuació del GR en direcció nord (vegeu la sortida de Vallclara per a detalls sobre aquest camí) i el darrer ho fa en direcció est. Hem de prendre el que va en direcció est (és a dir el que surt a la nostra dreta en arribar al Coll de Querós) i deixar el GR. Aquest camí torna a endinsar-se al bosc de pins. Si avancem uns metres pel GR podrem albirar el Pedraforca si el dia és clar (tot i això durant el camí tindrem millors vistes).

El Coll de Querós

Alzina de la Coma

Seguint el camí, en uns 500 metres topem amb una pista que puja per la nostra dreta. Aquesta pista és la que ve del Mas de la Coma i hem de prendre-la cap amunt (és a dir hem de girar a l’esquerra).

En pocs minuts arribarem a l’Alzina de la Coma (podeu consultar també la ruta El Boscà - Alzina de La Coma) que és un arbre monumental (catalogat). Cal que anem amb els ulls ben oberts per localitzar-la. Per arribar-hi seguim la pista principal on trobarem un fort revolt a la dreta des del que és possible veure el Coll de Querós i uns 350 metres més amunt podrem veure l’alzina a la nostra dreta (a una desena de metres de la pista forestal). Caldrà que prenem una petita senda a la nostra dreta per tal d’arribar als seus peus. La senda està indicada amb un petit rètol de fusta clavat a un petit arbre situat fora de la pista. Cal indicar que pocs dies abans de fer aquesta revisió va bufar molt de vent i una de les branques havia caigut. A terra, impressiona la grandària de la branca que iguala al d’una alzina desenvolupada.

Reprenem la marxa. La pista fa unes amples ziga-zagues i ens permet guanyar alçada de forma constant. Mes enllà del primer revolt tancat a l’esquerra i després de deixar enrere una pista que sortia a la nostra esquerra arribem a un punt on la pista ens permet seguir recte (sembla un camí nou) o girar a la dreta tot guanyant alçada. No ens hem de deixar confondre: hem de seguir el camí en ziga-zagues i per tant cal girar a la dreta i pujar pista amunt. Passat el següent revolt comencen a despuntar les Agudes i el Matagalls a la nostra esquerra. En finalitzar el tram de zetes podem contemplar a la nostra dreta els cims de Sant Benet (que reconeixerem per la seva antena), Sant Gregori i Sant Miquel de les Formigues (els tres cims més alts de les Guilleries) també veiem la ciutat de Girona. El camí perd alçada per tornar-la a guanyar més endavant… Seguint la pista principal arribem a una bifurcació. Un arbre es troba a la intersecció dels dos camins i una fletxa blanca pintada al seu tronc ens indica que hem de seguir el camí que puja (el de l’esquerra).

Arribem a un petit collet on podem veure a la nostra esquerra el que sembla ser un antic terme en el que hi podem veure gravada una “O” i pocs metres més enllà i just a un costat de la pista un cotxe abandonat (seguia aquí en el moment de la revisió). Quan ja estem a uns 2 quilòmetres i mig de l’alzina trobem un fort revolt a la dreta. D’aquest revolt veiem que surt un petit corriol que va a parar a un turó des del que obtenim una vista inigualable (millor inclús que des del cim), és el turó del Mortissó. Tot i que el petit turó està indicat als mapes no hi apareix cap nom (el nom ens l’ha indicat en Marçal, un caçador de la zona i suposo que l’he transcrit correctament).

Després d’explaiarnos una estona amb la vista del Collsacabra, Sau, Pedraforca, Serralada del Cadí, Ayats, Puigsacalm i part del Pirineu oriental, seguim el camí amunt i passat un altre revolt (aquest a l’esquerra) trobem unes barraques. Si arribeu a aquestes barraques i no heu localitzat el turó del Mortissó només cal que retrocediu uns 500 metres per trobar-lo. Tot i això, des d’aquest punt també tenim una bona vista…

Uns prismàtics i un dia clar i podrem veure llunyanes muntanyes:
El Pedraforca i la serra del Cadí.

Descansant al cim de Sant Benet.

Ja ens queda poc per fer el cim, en uns minuts trobem una pista més ample i una senda una mica difícil de veure a la nostra esquerra. Podem seguir aquesta pista amunt o be seguir la petita senda (abans era indicada amb senyals taronges) que puja enfilant-se al marge del camí. Ja es cosa de menys de 2 minuts arribar al cim. Al cim de Sant Benet hi ha una creu (molt a prop de la pista) i la vista es veu parcialment entorpida per la vegetació. Molt a prop hi ha una antena des de la que podem tenir millors vistes en direcció a Girona, la vall d’Osor (amb els cims de Sant Gregori i Sant Miquel de les Formigues flanquejant-la) i la costa.

La nostra següent destinació és el Santuari de la Mare de Déu del Coll. Podem tornar per la pista principal que ens portaria tot fent ziga-zagues fins al Santuari passant per una zona urbanitzada però a més de ser un camí més llarg no te cap encant així que decidim tornar per una senda tot i ser més perdedora. Tornem doncs per la senda que hem pres per arribar al cim fins arribar a la pista forestal per la que hem fet tot el camí. Aquí veurem que una petita senda surt a la dreta de la pista. Aquesta senda és la continuació de la que hem indicat com a possible opció per arribar al cim i, com aquella, fa un temps estava marcada amb senyals taronges que per aquesta part han desaparegut. La senda baixa fins enllaçar amb una nova pista on girem a l’esquerra. En pocs metres trobarem la pista principal de baixada al santuari i una gran construcció que possiblement conté un transformador. Hem de seguir la pista que neix a la nostra dreta tot just en entrar a la pista principal. La senda travessa ara una zona d’avellaners i passa per sota d’una petita línia elèctrica per travessar tot seguit una petita pista i seguir baixant. Tornem a creuar la pista al costat de Can Badena (una casa amb una porta verda) per anar a cercar la senda a l’altre costat de pista uns metres a l’esquerra del punt on hem sortit. Tornem a endinsar-nos al bosc i el camí ens torna a portar a la pista en un punt on tenim dues cases a la nostra esquerra. Aquí no trobem cap indici de la senda però optem per travessar la pista i seguir per dins del bosc (també podem seguir la pista a l’esquerra i seguir fins el santuari). Al seguir pel bosc tornem a sortir a una pista (la darrera ja) i tombem a l’esquerra tot passant pel davant del “Refugi de Guilles” (allotjaments de turisme rural). Uns metres més endavant veiem clarament els senyals taronges de pujada el que ens indica que ens hem desviat uns metres a la dreta del camí original. Ara només ens cal seguir la pista que passa a ser una petita carretera més endavant.

Detall del Santuari de la Mare de Déu del Coll.

Arribem així al Santuari de la Mare de Déu del Coll (benedictí, documentat al sXII) uns 30 minuts després de deixar el cim. Al costat del santuari tenim l’Hostal del Coll (tel. 972 19 01 91) on podem, si ho desitjem, aturar-nos a descansar o menjar alguna cosa (cal tenir en compte que sol tancar des de desembre a febrer)…

Ara seguim la carretera fins el segon revolt (un pronunciat revolt a l’esquerra). D’aquest punt parteix una pista que ens porta (tot seguint les marques del GR o les blanques i grogues del Camí Real a una casa (La casa Nova del Coll). El camí de baixada el podeu consultar més detalladament a la ruta Osor - Mare de Déu del Coll, aquí només indicaré que la senda torna a sortir a la carretera i poc després torna al bosc arribant al Coll de Nafré (des d’on podem veure el pantà de Susqueda). En aquest punt podem seguir la carretera, prendre el camí Vell o el camí de la Mare de Déu del Part per tal de tornar a Osor. Nosaltres seguirem el camí que passa per l’ermita de la Mare de Déu del Part.

La direcció de l’ermita està indicada a la mateixa carretera i per arribar-hi nomes cal seguir la pista. Malauradament actualment es troba en un estat ruïnós tot i que ha estat feta una reparació d’urgència recentment… Ja només cal que seguim pista avall seguint sempre la pista principal per tal d’arribar a Osor.