Els Hostalets d’en Bas - Cabrera
INTRODUCCIÓ
Panoràmica des de Falgas d’en Bas de Sant Miquel de Castelló
(a la dreta de la fotografia) i (tapat pels núvols) el cim del Puigsacalm; al fons el Pirineu
Com ens explica una placa situada a la porta de la capella de Sant Miquel l’indret ha estat ocupat des de abans de l’arribada dels romans, primer com a poblat ibèric, mes tard com a temple romà, “oratorium” visigotic, fortificació durant la marca hispànica i finalment castell que per unes i altres guerres va anar canviant de mans fins a la seva destrucció. Segur que si us heu aturat alguna vegada a la Vall d’en Bas haureu vist aquesta capella al damunt del que sembla un inexpugnable cingle a més de 450 metres per sobre de la Vall. Arribar-hi suposa una pujada d’una hora, però les vistes que ens ofereix paguen la pena (una bona vista del Puigsacalm, gran part del pirineu i prepirineu gironí i tota la vall d’en Bas, les Preses, Olot…). Actualment també és un refugi de muntanya del GEiEG.
Després de la pujada inicial el camí és molt més planer ja que per arribar fins el petit poble de Falgars d’en Bas no cal superar un gran desnivell. Estem a una zona d’agradables pastures i per tant no hi falten les vaques. Podrem contemplar la seva església romànica de Sant Pere de Falgars (s.XI-XIII) i fruir del suau relleu del terreny. A Falgars prenem el camí de Cabrera que s’endinsa per boscos, aquesta és una part molt agradable del camí però haurem d’estar atents aquí a les marques de pintura vermella (molt esborrades) i a les fites. Al final d’aquesta part arribem al Molí de la Faja i tot seguit a la pista que envolta Cabrera (vegeu la ruta Mare de Déu de Cabrera per Sant Julià per a més detalls) per en pocs minuts arribar al peu del cingle de Cabrera on podem escollir pujar el desnivell de 130 metres per les escales o per un camí lateral.
El Santuari de la Mare de Déu de Cabrera està situat en un cingle a gaire bé 1300 metres d’alçada i la seva situació permet tenir unes bones vistes sobre la plana de Vic. El santuari actual és del 1611-1641 i a l’antiga casa dels ermitans hi ha restaurant i allotjament (dies festius podeu trucar al 937447033 i els feiners al 938565055). Tot i que no es pot arribar al restaurant en cotxe (s’ha de deixar com a molt a prop al començament de les esgotadores escales) al restaurant sempre hi ha gent i fareu be de trucar si voleu menjar aqui (amanides, arroç i carn a la brasa).
FITXA TÈCNICA
Data de la sortida: 4 de novembre de 2006
Integrants: Paula i Justí
|
 |
 |
|
Pujada acumulada: 1025 m
Alçada mínima-màxima: 488-1295 m
Distància aproximada: 22,80 km
Temps aproximat sense parades : 6h 00m
Ruta circular: No
Dificultat: 3 sobre 5
Dades addicionals: Pujada acumulada d’anada 925 m i de tornada 100 m
)
 |
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES |
| # | Localització | Temps | Distància | Alçada |
| 0 | Els Hostalets d’en Bas | 0h 00m | 0,00 km | 488 m |
| 1 | Sant Miquel de Castelló | 1h 00m | 2,50 km | 954 m |
| 2 | Falgars d’en Bas | 1h 40m | 5,70 km | 950 m |
| 3 | Molí de la Faja | 2h 25m | 8,20 km | 1105 m |
| 4 | Peu de les escales de Cabrera | 2h 55m | 10,80 km | 1170 m |
| 5 | Mare de Déu de Cabrera | 3h 10m | 11,40 km | 1295 m |
| 6 | Molí de la Faja | 3h 55m | 14,60 km | 1105 m |
| 7 | Falgars d’en Bas | 4h 30m | 17,10 km | 950 m |
| 8 | Els Hostalets d’en Bas | 6h 00m | 22,80 km | 488 m |
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
Capella de Sant Miquel, actualment
també és un refugi del GEiEG
Comencem la ruta als Hostalets d’en Bas. Podem deixar el cotxe a l’aparcament del poble que està a l’entrada (o sortida) del carrer Teixeda. Ens hem de dirigir al centre d’Hostalets (al carrer de Vic) i enfilar en direcció nord fins sortir dels Hostalets. Just a la sortida trobarem un trencant a l’esquerra que ens porta al cementiri. Un rètol ens indica que hem de girar per aquesta petita carretera. Ens dirigim cap a uns imponents cingles i, si mirem al cap d’amunt d’ells, veurem l’ermita de Sant Miquel de Castelló. Ja només cal seguir els senyals grocs, passar el Mas Ordeix, el petit cementiri, el Mas Teixidor, girar a la dreta just abans del Torrent del Pibernat i enfilar una petita senda a la nostra dreta tot just després del trencant dels Vinyets i uns metres abans de la Triassa (una casa de línies modernes que ens recorda les construccions de ja fa anys).
El camí està perfectament senyalitzat i no hi ha perill que ens equivoquem en aquesta part. Seguim l’indicador que hi ha a la carretera entrem al bosc tot passant pel costat del filat dels Vinyets i arribem al bosc composat a aquesta alçada majoritàriament per alzina. Haurem de superar una forta pujada entre dos filats que en pocs metres ja ens deixa en el camí que ens porta al cingle. Només cal anar seguint els senyals grocs i les fletxes vermelles (aquestes pintades a sobre de plaques metàliques). La pujada en ziga-zaga es continua i poc a poc veiem com, a mida que pujem, les espècies caducifòlies guanyen terreny a l’alzina fins trobar una bonica fajeda poc abans d’arribar al cingle. A pocs metres per sota de la capella trobem un rètol que ens indica el camí cap a Joanetes, nosaltres hem d’anar en direcció contrària i en pocs minuts arribem (desviant-nos a l’esquerra del camí) a la capella de Sant Miquel de Castelló.
Vista parcial des de Sant Miquel de Castelló. Olot i les Preses al fons,
a la dreta Sant Esteve d’en Bas i part de la Vall d’en Bas.
La vista des d’aquest punt és admirable. Tenim una inmillorable vista de la Vall d’en Bas, mes enllà les Preses i Olot, el Basegoda , en direcció al mar Sant Salvador Severdera, el Puigsacalm a tocar…
Tornem al camí que hem deixat tot just arribar al cap d’amunt del cingle i seguim els senyals grocs. Trobem una tanca, que tornem a tancar en passar, i un rètol que ens indica el camí a Cabrera i el Puigsacalm (ull que NO hem de pendre aquest camí). Suposo que el camí indicat ens portaria a Cabrera passant pel Coll dels Llancers. Segons algunes referències que he llegit sembla un camí altament recomanable pels amants de la botànica (PDF) però seguirem el camí principal que ens portarà fins a Falgars d’en Bas.
Vista del Mas Pibernat a l’esquerra i de la capella de Sant Miquel de Castelló a l’extrem del cingle
En pocs metres trobem la Font de Pibernat (sense aigua quan vam passar nosaltres) i una mica més enlla el mas Pibernat actualment abandonat. Si passem pel centre del mas tot seguint els senyals del GR-2 podrem adonar-nos de la magnitud d’aquest Mas. Ara el camí canvia radicalment ja que transcorre per una pista forestal i el camí és ja força planer. El paisatge dona pas a les pastures i les vaques ens acompanyaran durant el trajecte fins a Falgars d’en Bas.
Camí de Falgars d’en Bas
Esglèsia romànica de Sant Pere de Falgars
Després de travessar un parell de tanques (i deixant com sempre les portes de la mateixa manera com les hem trobat) arribem plàcidament a Falgars d’en Bas. Poc abans d’arribar ja podem veure (al SO) la silueta del Santuari de la Mare de Déu de Cabrera . El nucli de Falgars d’en Bas (que pertany a la Vall d’en Bas) està composat per unes poques cases, una casa de turisme rural (la Coromina) i una esglèsia romànica (Sant Pere de Falgars) que sembla estar (al menys externament) en molt bon estat de conservació.
Deixem el GR-2 seguint les indicacions d’un rètol que ens assenyala la direcció de Cabrera i entrem al nucli girant a la dreta. Hem de passar per davant de l’entrada de l’esglèsia i creuar una valla de fusta per arribar a un prat. Al mig del prat hi ha el cementiri (també hi ha cementiris macos) i just al davant de la porta de la valla un rètol clavat a un arbre (vegeu la fotografia del costat) ens indica el camí a Cabrera. El camí ens porta a un petit turonet on hi destaca el que devia ser un generador de corrent a partir del vent i en un moment ens trobem davant d’una tanca amb un rètol que ens insta a deixar-la tancada al passar.
Obrim la porteta i passem a l’altre costat de la tanca. A partir d’aquest punt hem d’estar molt atents als senyals vermells (molt desdibuixats en alguns llocs) i a les fites ja que, degut a la gran quantitat de pistes i sendes que ens trobem a partir d’ara, ens seran imprescindibles per pendre la senda correcta. Ara l’orografia i la vegetació torna a canviar, tornem a entrar a una zona boscosa alternant les alzines amb arbres caducifòlis que, en aquesta època de l’any, donen un color molt especial a aquests camins.
Rapidament tornem a trobar un nou filat que separa el nostre caminet d’una pista. Després d’atravessar el filat travessem la pista i pujem a un petit turonet per un corriol indicat amb fites. Així, tot seguint les fites anem gaudint d’un excel·lent passeig pel bosc de tardor… Temps de bolets i cacera del senglar, precissament els lladrucs dels gossos dels caçadors devien espantar una guilla que en un revolt del camí ens va passar a 3 ó 4 metres i la seva indecisió sobre el camí a seguir ens va permetre veure-la amb detall.
Caminant pel bosc entre Falgars
i el Moli de la Faja
Tot seguint fites i marques vermelles mig esborrades entre roures arribem sense dificultat al Molí de la Faja. Travesem un filat i arribem a una pista on estan aparcats els cotxes dels senglaners. Segons sembla pel mapa si seguissiem a la nostra dreta (cap el nord) tornariem a Sant Miquel de Castelló pel Coll dels Llancers (una variant a tenir en compte per un altre dia), però el nostre objectiu és Cabrera per tant seguim la pista cap el sud. Encara no fem 500 metres trobem dos senglaners disparant a un senglar (que un turó no ens deixa veure) i ens els creuem quan arrenquen a correr cap el Molí. A la tarda, al tornar a passar per aquest punt durant la tornada vam trobar el senglaner que havia disparat i ens va comentar que el senglar (que devia fer uns 100kg) va poder arribar fins el Molí i allà va caure mort.
Seguim doncs el camí i pocs metres més enllà ens creuem amb la pista que ve de Sant Julià de Cabrera (vegeu la ruta Mare de Déu de Cabrera per a més detalls) i que passa pel Coll de Bram (al peu de Cabrera). Girem a l’esquerra i enfilem el tram final cap a Cabrera. El pendent augmenta poc abans d’arribar al peu del cingle de Cabrera i ens deixa just al peu de les escales. La pujada de les escales és una mica dura i tot i la bellesa de les vistes en pujar optem per pujar pel camí. El camí surt més enllà de l’aparcament que hi ha a la base de les escales (també hi ha un corriol que surt entre les escales i l’aparcament que ens porta al camí de pujada). Passem pel costat d’una corriola que es la que utilitzen per pujar i baixar el material del restaurant que hi ha al costat del santuari i comença la pujada. Aquesta pujada no es molt menys dura que les escales, però si més no podem dosificar millor l’esforç. Al terra hi ha unes indicacions grogues dels metres que anem fent pujada amunt.. Cal arribar a la línia de 400 per donar per finalitzada la pujada. Al finalitzar la pujada ja tenim al nostre davan el Santuari de la Mare de Déu de Cabrera.
Santuari de la Mare de Déu de Cabrera
Baixant les escales de Cabrera. Al davant
el Puig dels Llops. El nucli de població que es
veu al fons és Santa Maria de Corcó
Com sempre és difícil veure aquesta zona sense una ànima els caps de setmana (si volem gaudir de solitud cal que arribem a dalt força abans del migdia). És per això que si no voleu carregar amb el dinar i voleu menjar alguna cosa al restaurant sempre serà millor que tinguem la taula reservada. La part superior del cingle és plana i en alguna zona no te més de 5 metres d’ample el que ens dona una visió espectacular del camí que hem fet (podem veure Falgars i el Molí de la Faja) , de la plana de Vic i de gaire be tot el Collsacabra (i ara malauradament també veiem la cicatriu de les obres del tunel de Bracons)
Després de menjar alguna cosa i recuperar forces decidim baixar per les escales i tornar pel mateix camí, ara ja molt més descansat en ser practicament tot de baixada.
1 maig, 2008 a les 08:20
Nosaltres només vam poder fer la primera part des dels Hostalets d’en Bas passant per Sant Miquel de Castelló i fins a Falgars d’en Bas i la veritat, és una part de ruta molt bonica. Després vam baixar des de Falgars cap als Hostalets per un altre camí ja que el de pujada era complicat tornar-lo a baixar en les condicions que ho vam fer (molt enfangat i relliscava moltíssim). Teníem dubtes de com seria i va anar fantàstic perquè no estava tan fangós i estava perfectament senyalitzat per Itinerànnia (si el feu heu de seguir els senyals grocs i oblidar-vos de la pista de ferm. És molt més còmode, ràpid i, evidentment, de paisatge molt més bonic perquè baixes dins del bosc i en un moment tornes als Hostalets). Aquest camí s’identifica fàcilment perquè quan arribes a Falgars hi ha un encreuament que senyalitza el camí per on hem vingut des de Sant Miquel i l’altre camí, que especifica que són uns 50 minuts fins als Hostalets.
Moltes gràcies per les idees de rutes que ens proposeu i felicitats per la pàgina, és molt pràctica!!.
1 maig, 2008 a les 09:46
Si, pel que veig aquest camí que comentes esta indicat als mapes de l’Alpina… És una molt bona opció per qui vulgui fer un tomb per la zona dels cingles de Falgars partint dels Hostalets…
Gracies per indicar això de que està senyalat per Itinerànnia. Aquest rètols es veuen a molts llocs de la Garrotxa però mai m’havia parat a pensar que podrien estar catalogats tan fidelment… Al donar-me el nom d’Itinerànnia he buscat per internet i veig que tenen els camins en format kmz (Google Earth) el que fa que es pugui planificar perfectament les sortides fetes seguint aquests camins…
Poso aquest enllaç (http://www.itinerannia.net) a l’apartat d’utilitats …
Gracies pel teu comentari
:)
17 juliol, 2011 a les 11:32
Hola,
Voldria felicitar-te per la teva pagina web, les explicacions de les rutes son molt concretes i detallades. Quan sortim afer alguna ruta de la teva pàgina sempre anem molt mes tranquils.
Dit això voldria comentar-te un variant de Els Hostalets d’ en Bas ¬â Cabrera.
Nosaltres van seguir les teves indicacions fins a trobat la pista de Sant Julià de Cabrera, allà en contes de girar a l’ esquerra van veure enfront un petit rètol groc que ens indicava ‘ Cabrera ‘, el vam seguir i vam anar a parar a prop de la senyera, el punt geodèsics i un indicador dels cims que es poden veure des de aquest punt, que esta uns 100 m al Nord del Santuari. Tot i que la pendent es forta, escurces força el temps i la distancia. El camí esta senyalitzat amb marques grogues i en un parell de punts ens indica un desviació per anar a l’ aparcament. La baixada crec que es millor fer-la per les escales, ja que el camí que et comento sol ser molt relliscós.
Siau.
20 novembre, 2012 a les 15:25
Cantonigròs és molt bonic. És espectacular