Sadernes - Sant Aniol d’Aguja - Talaixà
INTRODUCCIÓ
Salt del Brull
L’Ermita de Sant Aniol d’Aguja és romànica del s.XI. Aquesta ermita està situada en una vall envoltada d’escarpats cims i per tal d’arribar-hi passarem pels gorgs del riu Llierca. Aquesta travessa circular ens permetrà accedir als gorgs durant el camí de pujada i contemplar-los a vista d’ocell a la tornada. També farem una escapada a una gorga propera i al salt del Brull.
Nosaltres vam fer la ruta un diumenge del mes d’agost. Definitivament no és el millor dia ni època per visitar aquest indret. Aquest és un lloc molt frequentat per gent decidida a passar el dia banyant-se a les gorgues i pels voltants de l’ermita hi ha força gent acampada des de fa dies. Això fa que rebi una pressió humana considerable en aquesta època de l’any el que sens dubte desllueix moltissim la bellesa que pot tenir l’indret en altres èpoques menys concorregudes. El meu consell és que si estimeu la natura i no voleu fer mala sang en veure els efectes que pot comportar una aglomeració excesiva de gent poc concienciada feu aquesta ruta a la primavera o a la tardor. Suposo que en aquesta època de l’any serà un indret més tranquil i els efectes de les visites de l’estiu ja s’hauran esmorteït. A més la riera anirà més plena i l’espectacle dels salts serà molt més maco que a l’estiu (tot i que haurem d’anar més en compte amb les possibles crescudes, al salt del Brull dues creus ens recorden la mort de dos joves en aquell punt).
La ruta que proposem és molt senzilla i de fet encara pot ser-ho més si després de visitar el salt del Brull tornem al punt d’origen seguint el mateix camí d’anada. En aquest cas però, ens perdrem unes bones vistes aèries sobre la enclotada vall del Llierca. El camí està molt ben senyalitzat i predre’s es gaire be impossible.
A l’estiu cal tenir en compte que es regula el trànsit motoritzat per la zona i si no som matiners és probable que tinguem que deixar el cotxe a Sadernes (aquí també hi arriba molta gent per fer escalada). Més amunt de Sadernes hi ha 4 aparcaments i per començar la ruta és aconsellable que arribem amb temps per poder aparcar al tercer aparcament (situat abans del pont d’en Valentí) o quart aparcament (situat uns metres més amunt del pont d’en Valentí, tot just davant del camí que hem de pendre per iniciar la marxa) ja que son els primers en omplir-se.
FITXA TÈCNICA
Data de la sortida: 13 d’agost de 2006
Integrants: Paula i Justí
|
 |
 |
|
Pujada acumulada: 560 m
Alçada mínima-màxima: 300-750 m
Distància aproximada: 13,00 km
Temps aproximat sense parades : 4h 45m
Ruta circular: Si
Dificultat: 2 sobre 5
Dades addicionals: Si es decideix fer la tornada pel mateix camí que l’anada la dificultat passa a ser d’1 sobre 5
)
 |
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES |
| # | Localització | Temps | Distància | Alçada |
| 0 | 3er aparcament | 0h m | 0,00 km | 300 m |
| 1 | Pont d’en Valentí | 0h 05m | 0,40 km | 330 m |
| 2 | Cadena | 0h 08m | 0,60 km | 340 m |
| 3 | Cruïlla | 0h 15m | 1,10 km | 330 m |
| 4 | Molí de Riu | 0h 25m | 1,80 km | 350 m |
| 5 | El Gomarell | 0h 40m | 2,40 km | 360 m |
| 6 | Sant Aniol d’Aguja | 1h 30m | 4,50 km | 440 m |
| 7 | Gorga | 1h 45m | 4,90 km | 460 m |
| 8 | Salt del Brull | 1h 50m | 5,10 km | 500 m |
| 9 | Portell de la Guilla | 2h 25m | 6,80 km | 560 m |
| 10 | El Salt de la Núvia | 2h 50m | 7,50 km | 550 m |
| 11 | La Quera | 3h 10m | 8,50 km | 660 m |
| 12 | Coll de Talaixà | 3h 30m | 9,50 km | 750 m |
| 13 | Cruïlla | 4h 30m | 11,90 km | 330 m |
| 14 | 3er aparcament | 4h 45m | 13,00 km | 300 m |
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
En arribar a Sadernes hem de passar pel davant de l’Hostal de Sadernes i seguir la pista principal. En pocs metres trobarem una barrera (oberta fora de l’època d’estiu). Aquí ens indicaran si podem seguir endavant amb el cotxe o si hem de deixar-lo a l’aparcament que hi ha al costat de la barrera. Nosaltres volem començar a caminar a prop del pont d’en Valentí i ens indiquen que hem d’aparcar al tercer aparcament (el quart i últim aparcament ja és ple).
Pont de Valentí
Així doncs, comencem a caminar pista amunt a partir del tercer aparcament. En pocs minuts arribem a la desviació que ens portaria al Pont d’en Valentí. Si ho desitgem podem fer una visita a aquest pont medieval i a la casa que havia estat l’Hostal de Ca la Bruta. Hem de tornar a pujar per on hem baixat per reprendre la pista principal.
A pocs metres del desviament que ens porta al pont hi ha el quart aparcament i tot just al seu davant surt una segona pista que baixa cap a l’esquerra. Aquesta pista està protegida del pas dels cotxes per una cadena i veiem els primers senyals grocs (amb forma romboïdal). Seguim per aquesta pista avall. En pocs minuts creuem la riera que està seca en aquest punt ja que, com descobrirem més endavant, l’aigua es desvia subterràniament a la presa del Gomarell així que no trobarem gorges on refrescar-nos fins arribar a aquesta petita presa.
Tot just després de creuar la riera veiem una pista que surt a la nostra esquerra. Aquest és el punt assenyalat al mapa com a cruïlla i és el camí per el que tornarem. Una mica més endavant, veiem una senda que s’enfila a la nostra esquerra amb un rètol indicatiu de Sant Aniol i només uns metres més enllà les ruïnes de la Farga. Si volem pode seguir aquest camí, però ens torna a portar a la pista abans d’arribar a les ruïnes del Molí de Riu. Nosaltres seguim per la pista fins arribar al Molí de Riu (unes ruïnes a la dreta de la pista). Una mica més avall d’aquest punt i a la dreta veiem la primera marca de color verd i taronja. Aquesta marca (que haurem de seguir fins al coll de Talaixà) ens indica que hem de deixar la pista per passar a una petita senda. Aquesta senda s’endinsa al bosc creuant la riera i fa el recorregut molt agradable ja que la pluja del dia anterior la fa molt refrescant.
La petita presa del Gomarell
Així, quan ja portem uns 40 minuts caminant arribem al Gomarell. Aquesta és una petita presa en la que es recull gran part de l’aigua de la riera i es canalitza de forma subterrània (d’aquí que la riera fos tan seca aigües avall). Aquí veiem dos camins: el primer és el camí que seguirem que esta situat al marge esquerra de la riera (és a dir a la nostra dreta) i l’altre està situat al marge dret de la riera. Aquest segon camí s’allunya de la riera i ens porta molt a prop del Salt de la Núvia (és la drecera indicada al mapa) i el podem prendre a la tornada si veiem que fa massa calor al tram Portell de la Guilla ¬â Coll de Talaixà (aquest tram és solell).
L’antic pont de fusta a la zona del Goleró i prespectiva des del Portell de la Guilla
Sant Aniol d’Aguja
Seguim doncs per la nostra dreta anant en compte en no relliscar ja que ara trepitgem un estret camí solcat de pedres. Aquesta és pot ser la part més bonica de la ruta, l’ambient és fresc i caminem envoltats per la remor de l’aigua. El camí està arranjat ja que una veiem un pas fet de fusta per tal de substituir una part enfonsada del camí. En poca estona haurem de creuar el riu per un pas de pedres, també hi ha un petit pont fet amb dos troncs però és més segur passar per les pedres ja que pont fa temps que no s’arranja i passant per les pedres tot el que ens pot passar és que ens remullem els peus.
Ja ens acostem al GR11 i passem per una zona mes oberta (fins ara hem caminat per entre les verticals parets de la vall formada per la riera) anomenada als mapes ‘el Prat’. És aquí, i tot just a tocar del camí, on veiem el que sembla ser la part ‘morta’ d’una turbera (plantes petrificades per l’acció del carbonat càlcic dissolt a l’aigua que les remullava permanentment en altres temps). Una mica més enllà trobem els senyals blancs i vermells el que ens indica que hem enllaçat amb el GR11. Només 15 minuts més i arribem a l’ermita de Sant Aniol d’Aguja.
Aquest indret va servir d’inspiració a l’escriptor Marià Vayreda a finals del s.XIX. Poca inspiració li donaria ara, ja que en aquest punt trobem unes 10 tendes acampades i la massificació en un espai tant petit fa que alguns punts estiguin bruts… L’estat de l’antiga rectoria tampoc ajuda gaire a donar un to idíl·lic a la zona… Esperem que aquest estat només sigui fruit de la nostra imaginació i de l’època de l’any i que més entrada la tardor (quan l’aigua ja sigui massa freda per haver de suportar tants banyistes) l’aspecte de la zona es recuperi…
Seguim camí amunt seguint les indicacions d’un rètol situat a prop de l’ermita per arribar fins a una gorga de gran bellesa on podem prendre un bon bany. Seguin riera amunt (ja sense camí) podem arribar en 5 minuts al Salt del Brull. En èpoques d’abundor d’aigua ha de ser espectacular (en aquest cas haurem de mullar-nos els peus per tal d’arribar-hi). Per tal de tornar a la capella desfem el camí fet i en arribar prenem el GR11 en direcció a Talaixà.
Gorga
Vall de la riera de Sant Aniol des de la base del Salt
de la Núvia. En primer terme la zona del Gomarell i a
la dreta la casa de la Muntada
Aquesta part del camí no és gaire freqüentada i gaire be segur que la farem en solitari. És una zona assolellada però si creiem que fa massa calor sempre podem escurçar considerablement el camí prenent la drecera que ens porta del salt de la Núvia fins al Gomarell. L’interès d’aquesta part del recorregut es tenir una vista global de la vall formada per la riera de Sant Aniol i s’ha de dir que les vistes que es tenen des d’aquest camí son espectaculars. Es un camí aeri en bona part i tot i que no te cap pas delicat pot donar algun petit problema a gent amb greus problemes de vertigen.
Prenem doncs el camí cap el coll de Talaixà tot pujant fins que trobem una porta de fusta. La creuem i en pocs minuts arribem al Portell de la Guilla des d’on tenim una bona vista de la zona del Galeró (on està el pont de fusta que esmentava abans). Estem a uns 150 metres d’alçada sobre la riera i això ja ens comença a donar una bona visió de la riera. Si disposem d’uns prismàtics veurem com les seves aigües clares ens permeten veure el fons de la riera.
El camí comença a fer una lleugera baixada fins que arribem a la base del Salt de la Núvia (dit així perquè des d’aquí es va matar una núvia de Talaixà a la que volien casar amb algú no desitjat). Des d’aquest punt obtenim una bona panoràmica de gran part de la vall. Uns metres més enllà trobem el rètol indicador de la drecera que ens porta de tornada al Gomarell. Nosaltres però, seguim pel GR11 en direcció al coll de Talaixà.
Trobarem la segona porta de fusta el que ens indica que ja estem a uns 5 minuts de la Quera. Una important casa pairal actualment en ruïnes. El GR11 passa per sota d’un arc i entra dins del conjunt d’edificis el que ens permet observar sense problemes les restes d’aquesta gran casa pairal. Seguint camí amunt veiem en poca estona l’església de Sant Martí i poc després arribem al Coll de Talaixà. Aquí podem veure uns rètols que ens indiquen el camí cap a Oix (seguint el GR11) i el camí cap el pont d’en Valentí. Hem d’abandonar el GR11 i baixar en direcció al pont de Valentí.
El camí està indicat amb senyals blaus i vermells i amb senyals (fletxes d’ascensió) grocs. Tot i així, no espereu veure’n gaires al principi del camí ja que no es fan clarament evidents fins després d’uns metres d’iniciat el descens.
Ara ja només ens cal fer el camí de baixada (ara ja a l’ombra dels arbres) durant 1 hora aproximadament fins arribar de nou a la cruïlla assenyalada al mapa i desfer el camí fins el lloc on tenim el cotxe.
