Estanys de Carançà
INTRODUCCIÓ
Vall lacustre de Carançà vista des del Coll de la Vaca. En primer terme veiem l’estany Blau, l’estany negre mes a la dreta i a l’esquerra al fons part de l’estany de les Truites (que no us enganyi la prespectiva, hi ha un parell de quilòmetres en línia recta des del punt on hem pres la fotografia fins el darrer estany)
Aquesta és una ruta força llarga i amb un desnivell considerable per tant només recomanem fer-la en una única etapa a gent que estigui en una condició física acceptable. També podem fer vivac al llac de les Truites i dividir-la en dues etapes el que ja deixa la ruta en un nivell 2 ó 3 sobre 5. No té cap dificultat tècnica sempre que feu tant el camí d’anada com el de tornada seguint el recorregut vermell del plànol adjunt. Nosaltres vam tornar pel recorregut blau tot i que no el recomanem ja que no hi ha cap mena de camí marcat i hem de travessar 3 tarteres amb algunes zones de pedra molt petita (la velocitat mitja en aquest tram va ser de només 1 km/hora).
Hem de tenir en compte que per aquesta zona i durant aquesta època és frequent que a la tarda es desenvolupin tempestes, aixi que si decidim fer aquesta ruta en una sola etapa cal que comencem aviat i que estem atents a les previsions metereològiques
El camí es força transitat (hem de tenir en compte que el vam fer a l’estiu i un dissabte) ja que una part transcorre pel camí d’Ull de Ter a Núria (GR-11) i l’altre pel camí del refugi de Carançà (ja a França) fins a Núria. A mida que anem fent camí obtindrem unes bones vistes sobre el Gra de Fajol, Bastiments i el Pic de l’Infern i, passant a l’altre vessant podrem contemplar la zona lacustre de la vall de Carançà a vista d’ocell.
A la zona (com ja és habitual) vam veure força ramats d’Isards (fins a uns 100-120 exemplars en tot el dia) i algun voltor. La quantitat de saltamartís que hem vist és espectacular, en algunes zones n’hi havia centenars de joves que saltaven al nostre pas. Aquest any déu ser força general (pot ser per la sequera) ja que un mes abans a Puigpedrós (en concret al planell de Campcardós) també en vam veure una quantitat ingent. En definitiva, una bonica excursió que no ens podem perdre si tenim la sort de que el temps acompanyi.
FITXA TÈCNICA
Data de la sortida: 22 de juliol de 2006
Integrants: Paula i Justí
|
 |
 |
|
Pujada acumulada: 1530 m
Alçada mínima-màxima: 2100-2780 m
Distància aproximada: 20,00 km
Temps aproximat sense parades : 7h 40m
Ruta circular: No
Dificultat: 4 sobre 5
Dades addicionals: Temps: 3h 55 anada, 3h 45m tornada
Aquestes dades son les corresponents a anar i tornar pel camí de color vermell al plànol adjunt. Nosaltres vam emprar 3h 55m en arribar fins al darrer estany però la tornada la vam fer per un camí gens recomanable (fent una circunvalació al pic de l’Infern el que implica pujar un parell de tarteres i travessar una tercera) i per tant les 3h 45m de tornada son calculades amb RutCalc i basant-nos en el temps d’anada
)
 |
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES |
| # | Localització | Temps | Distància | Alçada |
| 0 | Carretera a 1.5km de Vallter (vuitena corba) | 0h 00m | 0,00 km | 2100 m |
| 1 | Refugi d’Ull de Ter | 0h 15m | 0,60 km | 2235 m |
| 2 | Coll de la Marrana | 0h 45m | 2,10 km | 2530 m |
| 3 | Rètol pulsador emergències (cabana de tirapits) | 1h 50m | 5,20 km | 2700 m |
| 4 | Coll de Tirapits | 2h 00m | 5,50 km | 2780 m |
| 5 | Coll de Carançà | 2h 30m | 6,80 km | 2723 m |
| 6 | Estany Blau | 2h 45m | 7,50 km | 2580 m |
| 7 | Estany Negre | 3h 00m | 8,00 km | 2500 m |
| 8 | Estany de les Truites o de Carançà | 3h 45m | 9,80 km | 2260 m |
| 9 | Darrer estany | 3h 55m | 10,00 km | 2250 m |
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
Per començar aquesta ruta enfilem la carretera de Setcases a Vallter 2000. Un quilòmetre i mig abans d’arribar als remuntadors de Vallter hi ha tot un seguit de corbes en ziga-zaga. Aparquem a la darrera corba (la vuitena) on ja es veu el rètol indicador del Refugi d’Ull de Ter.
Per tal d’arribar al refugi caminem amb el Ter a la nostra esquerra (estem molt a prop del seu naixement) tot pujant entre abets. El camí no té pèrdua i ens porta en uns quinze minuts fins el Refugi d’Ull de Ter. Al seu darrera s’alça el Gra de Fajol. Una vegada arribats al refugi seguim en direcció oest tot seguint el GR-11 que ens acompanyarà fins el coll de Carançà. Els prats de darrera del refugi tenen un pendent suau que ràpidament donen pas al fort pendent d’una pista d’esquí… Passem la pista d’esquí i ja veiem clarament davant nostre el Coll de la Marrana i una mica més a la dreta Bastiments. Tot i això encara ens queden uns 150 metres de desnivell fins arribar al coll. Així doncs, poc a poc i amb bona lletra, ens plantem al Coll de la Marrana.
Cavalls pasturant més enllà del Coll de la Marrana.
Al fons la coma del Freser i més enllà el pla de les Eugues .
Un rètol, que sembla que no està gaire ben encarat, ens indica el camí a Núria i a Ull de Ter (d’on venim). El camí és el GR11 i nosaltres hem d’anar en direcció a Núria, per tant només cal que seguim els senyals blancs i vermells. Aquí hi ha una variant del GR11 (GR11-7) que va fins al refugi de coma de Vaca (una excursió molt maca per la coma del Freser). El camí fa una mica de baixada (ull no anem cap al sud perque apareixeriem a la coma del Freser) i travessem el Freser tot just en el seu naixement (neix de l’unió de diferents rierols). Despres de travessar-lo el camí comença a guanyar alçada i poc a poc quedem envoltats per pics en totes direccions: A la nostra dreta (N) el pic del Freser i de l’Infern, al davant (O) el pic dels Gorgs i a l’esquerra (S) els pics de la Vaca i el puig de Tirapits. El GR11 s’acosta a una cabana de pedra (la cabana de Tirapits) i un rètol ens indica que a la cabana hi ha un pulsador d’emergència per contactar amb els bombers. A partir d’aquest punt ja no ens queda més remei que pujar amb més decisió i el camí ens empeny cap el Coll de Tirapits tot fent un gir en direcció sud.
Panoràmica des del coll de Tirapits. D’esquerra a dreta la cabana de Tirapits,
el Pic de l’Infern, Bastiments, el coll de la Marrana i el Gra de Fajol
[passeu el punter per la imatge per veure la panoràmica complerta]
Una vegada arribats a dalt del coll tenim una panoràmica excel.lent del camí que hem fet, per l’altre costat de la carena podem veure el Torreneules (per la seva vessant sud hi passa el camí dels enginyers). El camí es torna més planer i ens permet passejar durant una estona a més de 2800 metres d’alçada amb unes vistes magnífiques. Una mica més enllà (al coll de la Vaca) podrem veure la zona dels llacs de la vall de Carançà (el nostre destí) i tenir una visió global dels estanys que visitarem (vegeu la fotografia del començament d’aquest article).
Passat el Coll de la Vaca el camí comença a baixar amb força fins arribar al Coll de Carançà. En aquest punt abandomen el GR11 (que ens portaria fins a Núria) i prenem el cami que baixa a la nostra dreta (en direcció ENE). No té pèrdua ja que podem veure l’estany Blau més avall i en aquesta època de l’any (ple estiu) el camí és perfectament visible, força transitat (tot i que sense aglomeracions) i sense cap dificultat.
Al mapa de desnivell podem apreciar la diferent alçada a la que es troven els estanys. Tot i que des de el coll de la Vaca semblava que els estanys es trobaven tots a una alçada similar, veiem que no és així i ara el camí baixa d’un estany a un altre. És un sistema d’estanys on el primer (estany Blau) alimenta a l’estany negre i aquest al de les Truites. Notarem que l’aigua del primer estany no es gaire freda en aquesta època però si que ho son les aigues de la resta d’estanys. Una petita parada i una remullada de peus a l’estany Negre pot ser d’agraïr.
Vista parcial de l’estany de les Truites (també conegut com estany de Carançà)
Al camí de baixada (marcat amb fites) entre l’estany Negre i el de les Truites hi trobem gran quantitat de vaques el que juntament amb el paisatge (durant la baixada tenim una bona vista sobre la vall) ens amenitza la baixada. Poc abans d’arribar a l’estany de les Truites trobem una gran pedra que ha estat utilitzada com a refugi (algú ha posat una pila de pedres al seu voltant per fer de paret) i una cabana de pedra (en mal estat però que ens pot servir en cas d’urgència). Finalment, seguint les fites arribem a l’estany de les Truites o de Carançà. Aquest estany és molt més gran que la resta i es troba en una zona on ja comencem a veure abets. Aquí veiem un parell de pescadors i força gent descansant als abets que creien a la seva riba. Si volem podem anar fins un altre estany (més solitari) que hi ha uns 200 metres més al sud del de les Truites. Ja hem arribat al merescut descans, ara només ens queda gaudir de l’entorn i tornar pel camí per on hem vingut.
