Data de la sortida: 23 de juny de 2006

Integrants: Paula i Justí

LOCALITZACIÓ Situació: Sortim del refugi de Malniu al terme municipal de Meranges Obrir mapa

Cerdanya

Meranges

DADES CARTOGRÀFIQUES Punts principals per a Google Earth: Arxiu KML No disposem del track per aquesta ruta

consultar mapa interactiu

Pujada acumulada: 910 m

Alçada mínima-màxima: 2130-2914 m

Distància aproximada: 12,00 km

Temps aproximat sense parades : 4h 50m

Ruta circular: Si

Dificultat: 2 sobre 5

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

Comencem la ruta al refugi de Malniu seguint les marques del GR en direcció Oest (és a dir que sortim pel final de l’aparcament). Un rètol ens indica el camí del refugi d’Engorgs i el camí del Puigpedrós. Immediatament trobem un petit pont de fusta (en realitat fet de troncs sense polir) que ens permet travessar el rierol que surt de l’estany Sec. Aquest estany, és un estany artificial situat darrere del refugi i no s’ha de confondre amb el de Malniu (tot i que el refugi tingui aquest nom). Passat el rierol trobem un prat tancat que és el reservat per acampar, travessem el prat i comença la pujada (de moment molt suau). Deixem a la nostra dreta tot un seguit de grans blocs de granit i ens acostem a un rètol indicador.

L’ascensió comença al refugi de Malniu. Al seu darrere veiem l’Estany Sec, a la dreta el prat reservat per acampar. Nosaltres pujem pel rètol indicatiu i deixem l’estació metereològica a la nostra dreta

El rètol indica que hem d’anar cap amunt per arribar al Puigpedrós i seguir recte per anar al refugi d’Engorgs. Així queda clar que després d’arribar al cim del Puigpedrós i baixar fins els Engorgs tornarem per aquest segon camí. Ara però, ens toca pujar i tot i que amb bona visibilitat el camí de pujada no té pèrdua cal que estem atents ja que es un camí poc dibuixat i sense gaires referències pel que haurem d’intentar trobar les fites (sortosament molt abundants en els punts necessàris).

Prenem com a referència el rètol i ens dirigim (tot pujant) cap el nord. A poca distància ens trobem amb l’estació metereològica del Meteocat. La deixem a la nostra dreta i comencem a derivar cap a l’esquerra (és a dir cap NE -nordest-). Aquesta zona està “farcida” de petits rierols que baixen de les molleres que ens trobarem més amunt i els arbres comencen a escassejar. Travessarem un rierol i ens uns minuts començarem a trobar fites que ens indiquen el camí. Tot ascendint anem guanyant visió sobre la vall on es troba Bellver de Cerdanya, Puigcerda… i sobre la serralada del Cadí, el Moixeró…

Vista des del cim del Pedrafita: A l’esquerra, el Puigpedrós. A la nostra dreta (NNE) veiem les mulleres de Puigpedrós de pujada obligada per arribar al planell de Campcardós i al Puigpedrós

Les fites es fant més freqüents i segueixen la mare d’un rierol que trobem sec (aquest estiu és especialment sec). Ara ja només cal que seguim les fites i la mare del rierol fins arribar al coll de les molleres tot just al costat del Pedradreta. Degut a la manca de referències es fa molt difícil calcular la distància que ens separa del coll i el pendent en aquesta zona és a estones força pronunciat, així que no perdeu la paciència, gaudiu de la vista i deixeu que les cames i els bastons facin la feina.

La velocitat de la marxa és molt lenta en aquest tram ja que necessitem tres quarts d’hora per fer poc menys d’un quilòmetre i mig, però a la fi descobrim el perquè del nom de Pedradreta… Tot just al seu cim (que només s’aixeca uns 15 metres sobre el coll de les mulleres) hi ha una gran fita (per fi una referència durant la pujada). Per arribar fins aquí hem superat un desnivell promig del 23% però la vista paga la pena (i encara estem a mig camí del cim).

El planell de Campcardós és la part final de l’ascensiò. Molt fàcil de fer però la perspectiva ens pot fer que sembli que tenim el cim a tocar…

Si sou observadors, poc abans d’arribar al coll de les mulleres veureu unes roques posades de forma artificial formant el perimetre d’alguna estructura… No sé exactament que son, però podrien ser antigues estructures d’alguna mena de cabana destinada a guardar ramat… Sigui el que sigui, jo només les he vist indicades en els mapes escala 1:10000 i, naturalment, a les fotografies de satèl.lit de Google Earth i a les fotografies aèries de la Generalitat. Ja que en aquest recorregut estem “mancats” de referències us podreu orientar correctament si durant la pujada les deixeu a la vostra dreta (mentre que teniu la fita del Pedradreta a la vostra esquerra) i, en rebassar-les, gireu cap a la vostra dreta. D’aquesta manera quedareu encarats cap a le mulleres de Puigpedros i deixareu a la vostra esquena el Pedradreta.

El cim del Puigpedrós…

En direcció NNE veiem unes vaques pasturant i un rierol que baixa del planer de Campcardós. Hem de seguir aquest rierol amunt. Algunes fites ens ajuden a seguir entre els blocs de granit (tot i que amb bona visibilitat no ens calen ja que ja tenim el cim del Puigpedrós totalment localitzat). Tot pujant entre caus de marmotes (visibles porò difícils de fotografiar), blocs de granit i petits saltirons d’aigua, arribem planell de Campcardós una zona amb un suau pendent que ja ens deixa a la recta final d’arribada al cim.

El cim sembla a tocar, però no ens deixem enganyar per la perspectiva… encara el tenim lluny. En arribar al planell de Campcardós girem a la nostra esquerra per tal d’encara-nos al cim del Puigpedrós. Els darrers metres els fem pujant per un conjunt de blocs granítics que son els que formen el cim (d’aquí el nom de Puigpedrós). Des del cim tenim una bonica panoràmica i veiem perfectament la zona que tindrem que recorrer per tornar…Els Engorgs. Hi ha molt per mirar, així que estem una bona estona anant amunt i avall per aconseguir la millor vista de les zones que ens criden l’atenció (que son moltes).

Si deixem el cim i caminem en direcció oest tindrem una excepcional vista dels Engorgs

La visió dels Engorgs és colpidora i veiem amb tota claretat un circ glaciar “de llibre”. També recordem que el dia anterior a l’hostal, en Joan ens va indicar que a prop del cim hi havia unes roques que servien de mirador cap a la coma de Campcardós amb bones vistes cap al Roc Colom. No ens costa gaire trobar-les en direcció nord. Les fotografies no li fan justicia.

Roc Colom i la fita fronterera de la Portella de Meranges

Per tornar ho farem pels Engorgs i el primer que hem de fer és baixar del Puigpedrós. Ho farem en direcció O-NO seguint molt a prop de la carena. El camí està poc assenyalat però no hi ha pèrdua (algunes fites ens indiquen el camí més fàcil) en poca estona ja veiem la Portella de Meranges i veiem com, a mida que baixem, el Roc Colom es torna més i més impressionant. El terreny és rocallós i el pendent considerable, pujar per aquesta cara del Puigpedrós déu ser força més cansat…

La Portella de Meranges és un coll entre el Puigpedrós i els Pics d’Engorgs, la fita fronterera 428 (la xifra està irreconeixible) ens indica que és un pas fronterer. La fita és de granit però el vent sembla que la ha castigat de valent ja que veiem algunes marques i el número de fita però amb moltes dificultats. La veritat es que el vent bufa de valent en aquest punt (almenys avui), però no podem deixar de contemplar la coma de Campcardós amb el Roc Colom a una banda i el circ dels Engorgs a l’altre durant una bona estona.

Una vegada arribats a la Portella de Meranges hem d’anar en direcció SSE (és a dir a l’esquerra segons el sentit de la marxa) i començar a baixar cap els Engorgs. A mida que baixem, veiem un estany en primer terme (tot i que el mapa assenyala un conjunt de 3 petits estanys la sequera d’aquest any sembla que només ha deixat un) amb alguna clapa de neu i ens dirigim cap a ell. Travessem una zona de grans blocs de granit i arribem a unes molleres. La zona és humida i creuada per petits rierols que s’enfonsen en el terra…

Estany a la zona dels Engorgs

Vista des del sud. A l’esquerra refugi dels Engorgs,
a la dreta un salt d’aigua del torrent dels Engorgs

Cap a l’oest tenim l’Estany Llarg i al SE el(s) estany dels Aparellats i el dels Minyons. Podriem passar tota la tarda visitant-los, però el temps amenaça pluja (de broma com veurem més tard) i preferim no arriscar-nos a tenir que tornar xops de cap a peus. Passem doncs pel costat del primer estany quan veiem com uns ossos de vaca (que no han vist gaire el sol) apareixent per sota d’una clapa de neu. Una “xapa” identificativa al costat dels ossos ens indica que era la vaca 9668 ca-es (ja fins i tot les vaques tenen nacionalitat). Aquesta segurament no va veure ni el principi de l’hivern passat… Més amunt uns cavalls, aquests totalment vius, pasturen tranquilament.

Seguim el rierol que baixa i que guanya cabdal molt rapidament. El refugi Joaquim Folch i Girona (el refugi dels Engorgs ) és ja visible i ens dirigim cap a ell per tal de seguir el GR-11 que passa per la seva porta i que ens portarà de tronada al refugi de Malmiu. Durant la marxa passem pel costat de la Bassa (amb poca aigua) on hi pasturen les companyes supervivents de la que ens hem trobat fa una estona. D’aquest estany baixa el Torrent dels Engorgs que ens portarà ja fins el refugi. Decidim fer una parada per matar la gana al costat del rierol.

En arribar al refugi (un refugi lliure que sembla tenir bona estructura però que trobem amb un interior deteriorat i brut) hem de seguir en direcció sud i paral.lels al torrent dels Engorgs per localitzar les marques blanques i vermelles del GR-11. En pocs minuts arribarem a un prat a l’altre costat del torrent. Podem vorejar el prat cap a la dreta fins trobar les marques que ens indiquen que hem de baixar per una senda (a l’alçada del punt on el torrent dels Engorgs s’uneix al encara rierol Duran).

Ara el paisatge canvia rapidament. A mida que guanyem alçada sobre el riu Duran ens endinsem en un bosc d’avets. La senda és força aeria, però no creiem que tingui cap dificultat per gent amb vertigen ja que només és una mica exposada en uns pocs punts (això sí, amb neu caldrà anar amb crampons i amb cura). El riu Duran va perdent alçada i el veiem cada vegada més avall.

Vista de la vall per la que comença a obrir-se pas el riu Duran

Com ens va fer notar a l’hostal d’Eller en Joan, la vall del riu
Duran a la seva part alta va ser formada per una glacera.
Aquí veiem la forma en U de la zona del pla de Campllong.
D’aquest pla surt un altre ruta que puja pel Tarter fins al
GR-11 i fins el refugi dels Engorgs tot resseguint
el riu Duran.

Ara el camí esta ben senyalitzat (només cal seguir la senda i els senyals del GR-11). Les magnífiques vistes sobre la vall del riu Duran ens amenitzen el camí. Travessem dos recs: El primer és el rec de la costa de Montmajor i el segon el del Forat del Bou fins arribar a un planell especialment maco. Un petit rierol salta entre les pedres cobertes de flors… És el planell de l’Orri. Paga la pena aturar-se aquí i gaudir de l’entorn…

De sobte passa el que ens temiem, comença a ploure de valent, afortunadament podem refugiar-nos al bosc de pins i treure les capelines, però una vegada els tenim posats para de ploure… La tempesta d’estiu només ens ha agafat de reüll i l’únic que ha fet ha estat fer-nos desplegar les capelines. Els tornem a recollir i uns minuts més tard ens torna a passar el mateix. Decidim guardarles capelines i no treure-les encara que plogui (afortunadament ja estem arribant al refugi de Malniu i no torna a ploure).

Anem vorejant el Pedradreta encara que si no fos pel mapa mai diriem que el cim pelat amb la fita que vam passar al començar la ruta tingués una falda amb un bosc així… Arribem al planell de Pedadreta i ja veiem l’estany Sec. Si ens hi entretenim una mica, podrem veure per entre els arbres el poble de Meranges des d’una perspectiva poc habitual. Ara ja només cal sortir del planell per una senda molt marcada, i seguir fins el rètol indicatiu del GR-11 (el que vam deixar al principi de la ruta) i finalitzar al refugi de Malniu.