Data de la sortida: 13 d’abril de 2006

Integrants: Paula i Justí

LOCALITZACIÓ Situació: Sortim des de l’ermita de Sant Baldiri a Cadaqués Obrir mapa Informació addicional: A la web del Centre Excursionista Empordanès teniu gran quantitat de rutes per aquesta zona. Podeu trobar també més informació a la Guia excursionista transfronterera L’Albera (GI-592-00) ISBN: 2-9515352-0-1. Aquesta Web és molt recomanable si voleu conèixer la zona.

Alt Empordà

Cadaqués

DADES CARTOGRÀFIQUES Punts principals per a Google Earth: Arxiu KML No disposem del track per aquesta ruta

consultar mapa interactiu

Pujada acumulada: 540 m

Alçada mínima-màxima: 0-80 m

Distància aproximada: 14,00 km

Temps aproximat sense parades : 4h 25m

Ruta circular: Parcialment

Dificultat: 2 sobre 5

Dades addicionals: Cal destacar la pujada acumulada tot i no superar mai els 80 m sobre el nivell del mar.

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

Ermita de Sant Baldiri

Aquesta ruta la podem començar més amunt de la platja de s’Alqueria Petita ja que podem arribar en cotxe sense problemes (la zona està en procés d’urbanització). En el nostre cas, hem aparcat al pla que hi ha al davant de l’ermita de Sant Baldiri (construida el 1702). Per arribar-hi només cal que anem en direcció a Portlligat.

Detall de la Casa Museu d’en Salvador Dalí
amb la badia de PortLligat al fons

Una vegada a l’ermita seguim la carretera en direcció a Portlligat i passem pel davant de la Casa Museu de Salvador Dalí. Ja de bon matí trobem un grup de turistes japonesos així que ja ens podem imaginar el que deu ser Portlligat a l’estiu… Sortosament, encara no estem a la temporada forta el que ens permet fer un cop d’ull a l’entorn sense aglomeracions.

Després de passejar breument per la platja de Portlligat (es prou petita com per vuere-la en pocs minuts), seguim carretera amunt en direcció a la Platja de s’Alquieria Petita desviant-nos de la carretera asfaltada que va cap el Cap de Creus i anant per una carretera pavimentada. Aquesta carretera passa just al costat de la platja (a la nosra dreta) i d’una incipient urbanització (ja es comencen a construir algunes cases) a la nostra nostra esquerra. Al final d’aquesta carretera, i just abans que es torni a unir a la carretera asfaltada que va en direcció al Cap de Creus, trobem un rètol que ens indica que ens hem de desviar a la dreta per una petita senda

Platja Guillola

Seguim senda avall i girem a la dreta a la primera oportunitat. Veurem com ens apropem a la cala d’es Jonquet, passant pel costat d’una caana de lloses de roca (en trobarem unes quantes en aquesta ruta). Aquí el camí ens obliga a pasar entre matolls alts però s’hi pot accedir sense problemes. Una vegada arribats a la cala anem al final de la mateixa i veurem uns senyals blancs que ens indiquen el camí.

Roca del cranc

Cova de s’Infern

Ara comença la part del camí més lenta ja que anirem vorejant la costa per una petita senda. Seguint els senyals blancs arribem a un petit camp d’oliveres que hem de creuar fins arribar a una petita tanca. Deixem la tanca a la nostra esquerra i, amb la costa a la dreta, seguim caminant vorejant la costa tot i que uns metres per damunt del nivell del mar.

Finalment arribem a la Platja d’en Lluís. Del centre de la platja surt un camí que s’enfila uns metres fins arribar al camí principal que ve de la carretera. Ara només cal que girem a la dreta i que seguim el camí fins arribar a la Platja Guillola. Abans d’arribar trobarem algunes pintades de “camí privat”. No n’heu de fer cas ja que ara no pot ser un camí privat. Aquesta és una cala de postal de la que fins fa pocs anys només en gaudien uns pocs privilegiats. És una llàstima veure en que s’ha convertit tota aquesta zona fins arribar al camí vell: Un conjunt de parcel.les “bunquer” composades per una casa central, un terreny de protecció al voltant de la casa i una valla d’aïllament (aquí el terme “parc natural” perd qualsevol sentit). No sabem si s’ha arribat a aquesta situació pel poc civisme dels visitants de la zona que ha obligat als propietaris a fer això o per l’ànsia d’exclusivitat dels amos de les casa-bunquer al veure’s poseidors de dos pams de terreny al costat de la platja.

La geologia ens regala formes
extranyes al Cap de Creus, des
d’onades de pedra fins a gàrgoles
d’una imàginaria catedral

Sigui com sigui, abandonem la platja i seguim per una senda amunt fins arribar a una pista i pista amunt fins arribar a un rètol indicatiu del Camí antic del Cap de Creus. A partir d’aquest punt ja no tocarem la costa fins arribar gaire be al Far (tot i que si volem podem pendre dos desviacions que ens portaran a la Cala Seca i a la Racó de Ses Ielles). Ara durant uns dos quilòmetres caminem entre murs de pedra seca, veient alguna cabana d’aquest mateix material.

Poc abans d’arribar al Far passarem per Cala Jogadora i veurem que el camí ens porta cap a la carretera. Poc abans d’arribar al talús de la carretera girem a l’dreta en direcció sud. Veurem una gran roca ataronjada al costat de la cala amb forma de cran (la roca del cranc. En aquest punt prenem una petita senda en direcció est que ens porta fins a cala Fredosa i més enllà a la Cova de s’Infern. Ara només ens cal segui l’itinerari 15 (ruta geològica) marcada amb fletxes al terra per tal d’arribar a la punta del Cap de Creus

La Tramuntana és gaire be permanent a la punta del Cap de Creus. Aquest és el punt més oriental de la peninsula ibèrica i també és el començament o finalització del GR-11; el camí de gran recorregut que recorre els Pirineus per la vessant espanyola (el GR-10 ho fa per la vessant francesa) fins a l’Atlàntic (en concret fins al Cap d’Híger al Cantàbric). És un plaer veure com les onades s’estavellen contra les roques i tenir una imatge de les gavines molt diferent a la que acostumem a veure als abocadors…

Cap de Creus. Inici i fi del GR-11.

Seguint la ruta geològica indicada per les fletxes clavades al terra arribem al Far de Cap de Creus que es troba a 500 m de la punta del Cap de Creus. Va entrar en funcionament el 1853. Durant el 1937, en plena Guerra Civil, un atac inutilitza l’òptica del far, que queda a les fosques fins al final de la guerra, fet que posa de relleu el seu paper estratègic. Podeu trobar més informació sobre aquest i altres Fars a la web del port de Barcelona

Al mateix Far hi ha un petit bar on podem rependre les forces. Tot just al darrera hi ha un edifici toturat per la sal i la tramuntana que conté un restaurant…

Detall del Far de Cap de Creus

Reprenem la tornada que serà molt més directa i ràpida que l’anada ja que evitem els trams més lents. Sortim per un camí que baixa per darrera del restaurant i que arriba fins a la carretera. Al arribar al talús girem a lesquerra per pendre el camí pel que haviem vingut. Al deixar el camí vell no baixem per la platja Guillola sino que seguim la pista forestal fins trobar un rètol que ens indica que hem de girar a l’esquerra i pendre una senda per anar a Cadaqués. Poc després de seguir per la senda arribem a la carretera (també podem desviar-nos cap a la Cala d’en Lluís per refrescar-nos).

Per la carretera caminem molt poca estona. En pocs metres trobem un rètol que ens indica que ham de baixar a l’esquerra per anar a Cadaqués i, seguint-lo, tornem al caminet que ens portava a la cala es Jonquet. Tornem a passar per la platja de s’Alqueria Petita i per la platja de Portlligat. Pocs metres més enllà ens espera el cotxe. Un canvi de botes i samarreta i una passejada pels petits carrers de Cadaqués és, innegablement, un excel.lent fi de ruta.

Esglèsia de Cadaqués