Llançà-St Pere de Rodes-Roses
INTRODUCCIÓ
Llançà des del Coll del Perer
El Centre Excursionista Empordanès organitza moltes sortides de forma gratuïta. Una d’aquestes es la que us presentem aquí i que va aplegar unes 80 persones i estava inclosa dins de les del Palau Robert. Part de la descripció del recorregut està extret del fulletò que es va repartir a la sortida. Degut a la gran quantitat de gent els temps son més llargs del que seria habitual per un grup reduït de persones, sobre tot els temps entre el Castell de Sant Salvador i Roses ja que aquesta part del terreny (tot i no ser perillosa) és molt accidentada i una columna de 80 persones es mou molt lentament per un terreny d’aquestes característiques.
El Monestir de Sant Pere de Rodes i el Castell de Sant
Salvador des del Coll del Perer. Llàstima de la calitja que
ja començava a enterbolir les fotografies (del Coll del
Perer al monestir hi ha uns 2 km en línia recta)
Aquesta és una ruta, tot i estar ben senyalitzada i sense possibilitats de pèrdua, amb certa dificultat al seu tram final on seguirem la carena passat el Castell de Sant Salvador. La vegetació es composa de matolls i petits arbustos i per tant la ruta és força exposada al vent i al Sol pel que és convenient no fer-la a ple estiu ni amb molta tramuntana. Tot i això aquesta ruta és un “Mar i muntanya” realment maco amb unes vistes de 360 graus impressionants (si el temps hi acompanya). Al final de la ruta trobem un descens dels que jo anomeno “de cabres”, és a dir que no es una escalada però gaire be. Tot i això en aquest grup hi havia gent de totes les edats (des d’uns 10 anys cap amunt) i tothom la va acabar per tant no cal espantar-se, a la muntanya se li ha de tenir respecte però no por.
La zona per on transcorre aquesta travessa ha estat habitada des de fa milers d’anys. A les serres de Rodes i l’Albera es troba una quarta part de tot el megalitisme català, trobem també presència Grega a Roses (Rhode) i un dels grans exponents de l’arquitectura religiosa medieval: El monestir benedictí de Sant Pere de Rodes. Ja només anar a visitar-lo és excusa suficient per fer aquesta sortida. Podeu consultar els horaris de visita i els preus (a més d’altres dades) a la web del Museu d’Història de Catalunya i al telèfon 972 38 75 59.
Ja que no és una ruta circular és convenient anar amb dos cotxes. Deixar un a Roses (o a la carretera de Cadaqués, al costat de la urbanització Els Fumats), anar a Llançà amb el segon cotxe i una vegada finalitzada la ruta tornar a Llançà a buscar el cotxe. Afortunadament Llançà està molt ben comunicada per tren i també podem arribar en tren a Llançà, fer la ruta i agafar els autobusos de la Sarfa per tal d’anar de Roses a Figueres i allà tornar a agafar el tren fins al nostre punt d’origen. Podeu utilitzar el cercador de la Renfe i el de la Sarfa per aconseguir una bona combinació.
Nosaltres no vam arribar fins a Roses ja que els autobusos ens esperaven a la carretera de Cadaqués (al costat de la urbanització Els Fumats), però d’aquest punt fins a la platja de Roses ja només queden uns 2,5 km de camí planer (poc més de 30 minuts a peu)…
Plànol de sortida de Llançà
FITXA TÈCNICA
Data de la sortida: 26 de març de 2006
Integrants: Unes 80 persones
|
 |
 |
|
Pujada acumulada: 820 m
Alçada mínima-màxima: 15-680 m
Distància aproximada: 13,50 km
Temps aproximat sense parades : 5h 00m
Ruta circular: No
Dificultat: 3 sobre 5
 |
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES |
| # | Localització | Temps | Distància | Alçada |
| 0 | Estació de Llançà | 0h 00m | 0,00 km | 15 m |
| 1 | Coll de Perer | 1h 10m | 3,60 km | 360 m |
| 2 | Paradolmen | 1h 40m | 4,90 km | 500 m |
| 3 | Sta. Helena de Rodes | 1h 45m | 5,50 km | 540 m |
| 4 | Mas Ventós | 2h 00m | 6,60 km | 460 m |
| 5 | Sta. Helena de Rodes | 2h 15m | 7,70 km | 540 m |
| 6 | Sant Pere de Rodes | 2h 20m | 8,30 km | 510 m |
| 7 | Castell de Sant Salvador | 2h 45m | 9,10 km | 680 m |
| 8 | Coll de la Jacona | 4h 10m | 11,20 km | 485 m |
| 9 | Carrera de Cadaqués | 5h 05m | 13,50 km | 45 m |
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
Paradolmen del Mas de la Pallera
Aparquem a l’estació de Llançà i sortim cap a la N-260 travessant-la tot seguint l’Avinguda Europa. Poc després girem cap a la dreta endinsant-nos per la part antiga de Llançà (vegeu el plànol adjunt). Passarem pel carrer Sant Pere de Rodes i sortim del poble. Durant aquesta part del camí i fins arribar a Sant Pere de Rodes seguim el GR-11.
Una vegada que hem sortit del poble la pista s’estreny i comença la pujada. En front nostre tenim la serra de Rodes i per alguna escletxa entre muntanyes podem arribar a veure el Castell de Sant Salvador. El camí puja fent ziga-zagues i arriba un moment en que ja només deixa pas per una persona pel que la cua es va allargant.
Després de caminar poc més d’una hora arribem al Coll del Perer. En aquest punt trobem un rètol que ens indica que hem de seguir recte si volem anar cap a la Vall de Santa Creu (cosa que no farem). Mirant enrera admirem una panoràmica de Llançà i al nostre davant ja veiem el Monestir de Sant Pere de Rodes.
Esglèsia de Sta Helena
Al Coll del Perer girem a la dreta prenent la pujada (curta però “custaruda”) i arribem a una pista, hem de girar a l’esquerra. Aquí passem molt a prop de la Granja instal.lació ramadera d’inicis del s.XX i avui en ruïnes. També tenim una bona vista del Canigó nevat, però ja veiem que no serà un dia amb grans vistes perque la calitja comença a fer que la visibilitat disminueixi.
El camí ara és força planer i sense cap dificultat arribem 30 minuts més tard a la carretera que va de Port de la Selva a Vilajuïga. Pocs metres abans d’arribar a la carretera trobarema a la nostra dreta el Mas de la Pallera i a la nostra esquerra el Paradolmen (dit així ja que és un dolmen fet aprofitant elements naturals preexistents). Com ja he comentat tota la zona és plena de manifestacions megalítiques (dòlmens, paradòlmens, menhirs, tombes de galeria…)
Travessem la carretera i creuem l’aparcament dels autobusos que carreguen turistes en visita guiada cap el monestir. Just al final de l’aparcament una senda s’enfila a la dreta, la prenem i en un “no res” arribem a l’esglesia de Santa Helena. Just al seu davant hi havia un poblat del mateix nom.
Monestir benedictí de Sant Pere de Rodes
Com que ja és hora de dinar, per la nostra part decidim anar a fer-ho a Mas Ventós (uns 25-30 minuts entre anar i tornar) ja que allà hi trobarem una zona de lliure accés amb taules i bancs on poder gaudir dels nostres entrepans comodament. També hi ha una barbacoa protegida del vent que es pot utilitzar per coure carn… Des d’aquest punt tenim una inmillorable panoràmica de la badia de Roses i si el dia acompanya podem veure perfectament gaire be tot el pirineu gironí i muntanyes tant distants com el Far o el Montseny.
Vista des del Castell de Sant Salvador, en primer terme part del castell, al fons Llançà cobert per la boira i a la dreta, als peus del cim, el monestir de Sant Pere de Rodes
Tornem a Santa Helena i prenem el camí de la dreta en direcció al Monestir de Sant Pere de Rodes, passant per sota d’una de les torres que devien delimitar l’accés al poblat. Pocs metres més enllà arribem a l’aparcament dels cotxes i tot seguit al passeig que porta fins el monestir.
Diferents moments del descens
en direcció a Roses
Si ho desitjem podem visitar el monestir (previ pagament). Malauradament el servei de bar és a dins i per tant no es pot accedir al bar si no és pagant l’entrada del monestir. Afortunadament, baixant a l’esquerra hi ha una font (qui no es conforma és perque no vol)
Just al davent de la porta d’entrada i a l costat d’un rètol que conté un mapa de la zona, pujen unes escales que ens portaran al Castell de Verdera o de Sant Salvador. La pujada és considerable però en uns 25 minuts la tenim enllestida i arribem al punt més alt del nostre camí (i de la serra de Rodes).
La vista des d’aquí normalment és espectacular (avui però la boira cobreix tot el vessant est i la calitja és important a la resta) ja que podem veure gaire be tot el Pirineu, amb el Canigó destacant (com sempre), el Bassegoda i el Comanegra, la Mare de Déu del Mont, el Puigsacalm (en dies molt clars inclús el Far, el Matagalls i el Montseny). També podem veure la plana de l’Empordà (Aiguamolls…), la badia de Roses, la península del Cap de Creus, l’Albera… Una complerta visió de 360 graus.
El castell és documentat del 974 i sempre va estar en disputa entre el compte d’Ampuries i els benedictins. Al 1283 s’hi va construir una muralla i al 1391 algunes torres. El 1285 va ser ocupat per tropes francese i l’any 1708 va ser destruit pel militar francès Noailles per tal d’evitar que passés a mans enemigues (font Castillos de Catalunya)
Seguim doncs cap al sud en direcció a Roses tot seguint la carena. Aquí comença la part més delicada del camí ja que tot i ser ja de baixada és un camí estret (una senda) i rocallut (i.e. un camí de cabres). Està ben indicat per senyals grocs i no cal que ens preocupem per orientar-nos ja que els senyals ens acompanyaran fins a la nostra destinació. Si que hem de tenir cura en no desviar-nos ja que en alguns punts una relliscada ens pot fer rodolar molts metres aball. Cal posar especial atenció en dies humits o amb fort vent. Degut a la quantitat de gent que composava l’expedició aquesta part del camí es va fer molt lentament.
Així seguim la carena amb la vista posada en Roses (ja fa estona que no la deixem de veure) i no cal que ens extranyem si la senda es fa tan estreta que sembla enfonsada entre mig de matolls, potser ens caldrà anar amb compte amb les esgarrapades… Tot “xino-xano” podem contemplar Palau-saverdera a la nostra dreta i (un moment en que la boira de la vall clareja una mica) la Selva de Mar a la nostra esquerra.
Arribem al Puig de Queralbs i més tard al Coll de la Jacona on el camí es divideix en dos. Prenem el camí de la dreta i comencem una fortíssima baixada que caldrà que en ocasions necessitem anar agafant-nos a les roques del voltant per descendir. Finalment arribem a la urbanització Els Fumats i més enllà la carretera de Cadaqués, punt on ens recull l’autobús per tornar-nos a Llança. En cas que no tingueu cap cotxe aquí, caldrà que aneu fins a Roses (a uns 2,5 km d’aquí) per tal d’agafar un autobús que us porti al punt desitjat.
