Data de la sortida: 25 de febrer de 2006

Integrants: Paula i Justí

LOCALITZACIÓ Situació: Sortim a prop de Sant Privat d’en Bas Obrir mapa Informació addicional: Podeu trobar una complerta descripció de les rutes d’ascensió al Puigsacalm al volum VI de la col.lecció ‘“Pirineus, 1000 ascensions’ de Miguel Angulo Editorial Elkarlanean ISBN: 84-8331-868-7. Els volums V i VI us donaran una bona panoràmica de les ascensions i excursions del Pirineu catalá

La Garrotxa

La Vall d’en Bas

DADES CARTOGRÀFIQUES Punts principals per a Google Earth: Arxiu KML No disposem del track per aquesta ruta

consultar mapa interactiu

Pujada acumulada: 900 m

Alçada mínima-màxima: 615-1515 m

Distància aproximada: 11,40 km

Temps aproximat sense parades : 5h 25m

Ruta circular: No

Dificultat: 3 sobre 5

Dades addicionals: Cal tenir en compte que aquest temps ha estat fet amb neu a partir de les Olletes

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

En aquesta època de l’any la fredor
de l’aigua fa impossible pendre un bany

Per arribar al punt de partida de la ruta només cal anar fins a les Preses (carretera de Girona a Olot). Allà trobarem l’indicació per anar a Sant Privat d’en Bas. No ens aturem al petit poble sino que el deixem a la nostra dreta i seguim per la carretera en direcció al Salt de Sallent. A un quilòmetre del poble la carretera es torna una pista forestal, veurem a la nostra dreta un àrea d’esbarjo amb taules i lloc on fer barbacoes. Aquest és un lloc que a l’estiu és ple de gent ja que hi passa una riera amb un bon espai per banyar-se. Serà un bon lloc per descarsar quan tornem… Ara però aparquel el cotxe i prenem la desviació de l’esquerra que ens indica que ens queda 1 hora fins a les Olletes, 1h 30 mintus a Santa Magdalena i 2 hores fins el Puigsacalm (com veurem alguns d’aquests temps augmentaran degut a la neu)

Vista de Sant Privat d’en Bas pujant al Puigsacalm

Exterior de Nostra Senyora de les Olletes


Interior de Nostra Senyora de les Olletes

Comencem doncs a pujar (cosa que ja no deixarem de fer fins arribar al cim) per una bona pista fins arribar a Can Turó que és un restaurant. Aquest restaurant és molt a prop d’on hem deixat el cotxe i només tardem 10 minuts en arribar. Hem de voltar per darrera de la casa endinsant-nos al bosc. Trovarem alguna estaca clavada al terra amb unes plaques verdes (això les que encara en tenen). Aquestes estaques (que no son gaire abundants) ens indicaran el camí. Tot i ser poc freqüents, el camí és fàcil de seguir.

Al girar per darrera de la casa i entrar al bosc per una senda arribem a un camí empedrat que hem de seguir. Molt aviat ens adonem que en aquesta època de l’any el camí es una mica relliscós (recordem que estem pujant per la cara nord) ja que el que a l’estiu és una aventatge (que no hi toqui el sol) a l’hivern fa que el camí sigui humit. La pujada és forta i la senda s’enfila cap a les Olletes fent ziga-zagues. Tenim encara gaire be un hora de camí fins a les Olletes i a mida que ens hi acostem veiem que l’humitat del terra deixa pas al gel i poc a poc a la neu. Tot i això el gruix de neu és molt petit (un o dos centimetres) i no ens entorpeix la marxa.

Uns 25 min després de deixar Can Turó la senda arriba a un petit camí, i poc després tornem a abandonar el camí per l’esquerra per continuar pujant cap amunt. 20 minuts més i empalmem amb el camí que ve de Joanetes. Per aquesta zona comencem a veure alguns senyals vermells indicatius del camí. Un rètol ens indica que Santa Margarida està a 30 minuts, Joanetes a 1h 30 mintus i Sant Privat d’en Bas a 1 h. Ja ens falta poc per arribar a les Olletes i prenem el camí a la nostra dreta per arribar en menys de 10 minuts arribem a Nostra Senyora de les Olletes. Aquesta capella està excavada a la roca i tot i que el culte es anterior l’actual capella és del 1895.

Aprofitem per descansar una mica i veiem com en aquest punt la neu ja comença fer-se patent. La veritat es que esperava trobar una mica de neu però més amunt… Tot i això el camí sembla força concorregut. Quan nosaltres arribem un grup d’unes 5 persones surt cap amunt o sigui que no estem sols (és dificil estar sol en aquesta ruta de pujada al Puigsacalm).

Continuem el camí seguint el marge dret de la riera de le Olletes (suposo que en aquest tram només deu portar aigua quan plou). La pujada és constant i la neu es fa cada vegada més abundant. Poc abans d’arribar al camí que ve del Salt de Sallent passem per una llosa totalment glaçada que sortosament es troba flanquejada per una barana de fusta. ́rribarem a un rètol que indica el camí del Salt de Sallent (cap a l’esquerra), Santa Magdalena (cap a la dreta) i el cim del PuigSacalm (en front nostre i a 45 minuts segons el rètol). Santa Magdalena el Mont era una esglèsia del priorat de l’ordre de San Agustí (citada documentalment l’any 998). Si decidim anar fins a Santa Magdalena tardarem uns 10-15 minuts entre anar i tornar. El que veurem es una gran explanada amb una inmillorable vista i amb dos refugis. Un d’ells és d’accés lliure i l’altre (refugi Emili Triadú) és de gestió municipal i cal contactar amb l’Ajuntament de Sant Privat d’en Bas per utilitzar-lo.

Vista de Santa Magdalena el Mont i els refugis

Puig de Llops des del Coll de Santa Magdalena

Tornem enrere i en poc més de 10 minuts estem al Coll de Santa Magdalena. Aquí el sol toca de valent i la neu no ha resistit. Podem veure en front nostre el Puig dels Llops i darrera nostre el Puig Corneli amb 1361 m d’alçada. Si decidim anar cap aquest últim podem seguirem el canal dels ganxos que ve de Joanetes. No és un camí propi de senderisme ja que cal escalar per una via ferrada. Veurem en aquest coll un cartell que indica dos camins un cap al Puig dels Llops (Puigsacalm a 30 minuts) i una altre pel camí dels Burros (Puigsacalm a 1h). Prenem la senda cap a Puig dels Llops (tot i que degut a les condicions del camí ens portarà 45 minuts arribar al Puid dels Llops) i és aquí on ens trobem amb el parell de trams una mica delicats (només cal anar amb compte amb el gel en els 3 o 4 metres que tenen les lloses més exposades). Hem de seguir els senyals blaus i vermells tot i que el camí es reconeix fins sense problemes. Una vegada girem per la cara nord del puig el camí es fa més ample i poc a poc ascendim fins passar pel costat del Puig de Llops.

Només ens portará un parell de minuts arribar fins el cim del Puig dels Llops i, en un dia clar, tindrem una vista excel.lent. Ara ja veiem el cim del Puigsacalm i en 15 minuts hi arribem arribem.

La panoràmica des d’aquí comprèn en direcció nord el Pedraforca, Taga, Canigó, Comanegra.. i cap al sud el Montseny, Cabrera, Bellmunt i en dies de bona visibilitat Montserrat.

De dalt a baix: Camí del Puig dels Llops, Puig dels Llops i arribant al cim del Puigsacalm

Al cim trobem tres grups que ja han arribat i mentre nosaltres som allà hi arriba un grup més. Queda constatat per tant que el del Puigsacalm és un cim concorregut… La baixada no és tan dura com ens la imaginavem però també es fa lentament degut a la neu i, cap al final degut a la fangositat del camí. Tot i això val la pena veure aquest cim tant a l’estiu com a l’hivern…

Puig dels Llops des del cim del Puigsacalm